Forces Armades de Turquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Forces Armades de Turquia
Türk Silahlı Kuvvetleri
País: Turquia Turquia
Mida: 736.000[1]
Comandants:
Comandant actual: Abdullah Gül
Comandant: President de Turquia
Oficials destacats: İsmet Yılmaz
(Ministre de Defensa)
Necdet Özel
(Cap de l'Estat Major)
Cultura militar:
Lema: Pau a casa, pau al món

L' Exèrcit turc o les Forces armades turques (en turc:Türk Silahlı Kuvvetleri o abreujadament TSK) són les forces armades de la República de Turquia. Estan formades per l'exèrcit de terra, l'exèrcit de l'aire,l'armada, la Jandarma (gendarmeria) i pels guardacostes. És el segon exèrcit en efectius de l'OTAN després de l'exèrcit americà. De manera històrica, ocupa un lloc particular a Turquia. Encara avui, la seva influència és important (sobretot a través del Consell de Seguretat Nacional), i això malgrat les reformes adoptades pel parlament el juliol del 2003, per tal de reduir el seu paper en la vida política.

És una mena d' Estat dins l'Estat. Considerat com «un dels exèrcits més entrenats del món», endurit per les seves enganxades incessants amb els combatents del PKK, amb un quadre de comandaments d'alt nivell, actor econòmic de primer pla, exerceix la seva influència a tots els nivells del país.

Estats membres de l'OTAN
L'antic Ministre de Defensa Vecdi Gönül, el 6 de juny del 2005 a Washington D.C..
Bandera del comandant en cap de les forces armades turques

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història de Turquia, Guerra Greco-Turca (1919-1922), Guerra franco-turca, Guerra d'Independència Turca, Guerra Turc-Armènia, Exèrcit bizantí, i Invasió turca de Xipre

L'exèrcit turc és descendent directe dels exèrcits de l'Imperi Otomà i continua sent el garant de la laïcitat de la república fundada per Atatürk.

L'exèrcit abans de la república[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Exèrcit otomà

Després de la Primera Guerra mundial[modifica | modifica el codi]

La guerra greco-turca victoriosa de 1919-1922 va permetre a l'exèrcit d'esborrar la derrota de la Primera Guerra Mundial, de reafirmar la seva posició en la vida pública i permeté també a Turquia de poder assentar-se com una nació reconeguda per les potències francesa i anglesa.

La Guerra Freda[modifica | modifica el codi]

Va participar en la guerra de Corea enviant un batalló d'infanteria de 5.000 homes que van combatre al costat de les forces de les Nacions Unides; les unitats turques es bateren de manera valenta i patiren importants pèrdues.

El cop d'estat militar del 27 de maig del 1960 inaugura una sèrie d'intervencions de l'exèrcit en la vida política turca. Els líders del Partit demòcrata són portats davant la justícia; tres d'ells són executats, entre els quals Adnan Menderes.

Més de 30.000 homes estan permanentment estacionats a la meitat nord de Xipre des de la invasió turca (Segons alguns: Perquè Turquia, després dels acords d'Ankara signats el 1963 té el dret d'intervenir.) el desplegament va començar el 20 de juliol de 1974 i és conegut amb el nom d'Operació Attila, i fou la resposta a una temptativa d'annexió per part de Grècia. Això ha portat a combats amb les unitats de l'exèrcit grec vingudes a ajudar les forces xipriotes.

Incidents aeronavals tenen lloc regularment a lz Mar Egea entre els dos exèrcits, però es queden a nivell limitat.

Al final dels anys 1970, Turquia semblava llesta per passar al caos, situació que empenyé l'exèrcit, el setembre de 1980, a apoderar-se directament del poder. Aquest fet, que va tenir lloc un any i mig després de la revolució iraniana, va ser acollit amb alleujament per les potències occidentals. El general Kenan Evren, que esdevingué cap de l'Estat, suspengué la Constitució, dissolgué els partits polítics, prohibí les formacions sindicals, empaità els grups extremistes i censurà la premsa : l'ordre públic fou restaurat a costa de les llibertats democràtiques.

El règim militar promulgà una nova Constitució, sotmesa a referèndum el 1982, però no pogué impedir a un civil, Turgut Özal, fundador del Partit de la Mare Pàtria (ANAP), de guanyar les eleccions de 1983.

El paper de Turquia al si de l'OTAN[modifica | modifica el codi]

Neutral durant la Segona Guerra Mundial, Turquia va entrar a l'OTAN l'octubre del 1951, al mateix temps que Grècia i va ser un dels aliats més fiables dels Estats Units durant la Guerra Freda de cara a la Unió soviètica que, prosseguint amb la política amb l'Imperi Rus, va intentar prendre el control dels Estrets turcs.

És el segon exèrcit en efectius de l'OTAN després de l'exèrcit americà. Incorporada a l'organització després de la Guerra de Corea, Turquia ha constituït el flanc sud de l'OTAN fins a l'esfondrament de l'URSS. S'ha observat un augment del poder de Turquia en el si de l'OTAN en els seus últims anys, accentuat per un actiu paper econòmic i polític als Balcans, a Caucas, a l'Orient Mitjà, Àfrica i a l'Àsia Central.

El «nou ordre mundial»[modifica | modifica el codi]

A partir dels anys 1990, la seva estratègia de defensa s'anomena com de «dues guerres i mitja», atès que les principals amenaces són Grècia, Síria i una insurrecció dins del territori nacional, en aquest cas per part dels kurds. Això ha conduït a una aliança amb Israel contra Síria, tot i que aquesta aliança ha anat declinant des de l'arribada al poder el 2002 del Partit de la Justícia i el Desenvolupament.

Com que Turquia desitja entrar en la Unió Europea i és membre associat de la Unió Europea Occidental, des de 1992 ha millorat les seves relacions amb Grècia i des de 1999 ha començat a reduir aquests efectius, però la seva presència militar sobre Xipre, que va accedir a la mateixa UE el 2003, continua essent un obstacle, així com els problemes vinculats a la Mar Egea.

Participa en diverses forces de cascos blaus i a diverses operacions de l'OTAN a Bòsnia i Hercegovina des de 1995, a Kosovo des de 1999 i a la guerra de l'Afganistan des de 2002.

Des dels anys 1980/1990, l'exèrcit i la Jandarma (gendarmeria turca) lluiten al sud-est de Turquia contra el PKK, organització armada kurda considerada com a terrorista per la Unió Europea i els Estats Units, la qual cosa ha portat l'exèrcit a efectuar ofensives sobre el territori d'Anatòlia del sud-est i fins i tot del Kurdistan Iraquià; la situació resta lluny de ser tranquil·la a hores d'ara.[2][3]

L'antic paper de l'exèrcit en la vida política[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Cop d'estat del 1980 a Turquia

El Consell de Seguretat Nacional, o MGK (Milli Güvenlik Kurulu), es compon d'una banda dels caps d'estat major de l'exèrcit i, de l'altra, del President de la República, del Primer Ministre i dels ministres de defensa i d'Afers Exteriors. Segons la Constitució, les decisions de l'MGK prevalen. També és per aquest biaix que l'exèrcit exerceix la seva influència.

Les reformes votades pel parlament el 2003, que apuntaven a reduir el paper de l'exèrcit, han previst obrir la secretaria d'aquest Consell a civils. L'agost de 2004, per primera vegada, un civil en va assumir el càrrec. D'altra banda, la Constitució ha estat esmenada el maig de 2004, per tal d'impedir la participació de militars a certs òrgans civils. I més recentment, el 2010, es va votar en referèndum una proposta de reforma constitucional que limita encara més el paper de l'exèrcit en la vida pública del país.

El pes de l'exèrcit en l'economia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Economia de Turquia

L'exèrcit és present en l'economia del país a través de dos organismes : el Fons de pensió de les forces armades (OYAK)) i la Fundació per al reforç de les forces armades (TSKGV).

Fundat el 1961, l'OYAK és un hòlding militar-industrial que comprèn una trentena d'empreses (construcció automòbil, agroalimentària, obres públiques, assegurances, turisme…;) i que ocupaven durant els anys 2000 més de 30.000 assalariats. Posseeix, a través d'OYAK Bank, una de les majors institucions financeres del país.

El TSKGV, que comprèn igualment més d'una trentena d'empreses de producció d'armaments, que va des de la concepció a la fabricació de sistemes electrònics militars, des de la fabricació sota llicència de caces F-16 i de producció de radars fins a la producció d'armament clàssic (blindat, armes pesades i lleugeres de diverses categoria, transport de tropes…;). Ocupa a més de 20.000 assalariats. Aquests dos hòldings tenen un volum de negocis que s'estima en diversos milions de dòlars cada any.

La indústria de la defensa nacional turca[modifica | modifica el codi]

La indústria de la defensa nacional turca es troba en constant evolució, sobretot amb projectes per a l'exèrcit de terra, l'armada i les forces aèries de Turquia

Les exportacions de la indústria de la defensa nacional turca per a 2009 van atènyer els 669 milions de dòlars[4] i haurien d'augmentar amb tota probabilitat durant els propers anys. El volum de negocis de la indústria de defensa turca el 2009 eren 2,319 mil milions de dòlars, gairebé el mateix que en 2008[4]

Evolució dels efectius[modifica | modifica el codi]

Servei nacional[modifica | modifica el codi]

Tots els ciutadans turcs de sexe masculí de 18 a 38 anys d'edat han d'efectuar un servei nacional de 15 mesos si no són declarats mèdicament ineptes. Es troba en procés d'estudi, per part del Ministeri de Defensa, la creació d'un servei militar professional, la qual permetria de suprimir el servei nacional per als ciutadans turcs. L'exèrcit turc voldria arribar la xifra de 850.000 efectius per cobrir les seves necessitats de personal.

Els ciutadans turcs de sexe femení tenen una obligació de servir el país en el moment d'un conflicte armat.

Nombre d'efectius i llur repartiment:

Reclutes 465 197
Oficials 39 975
Sotsoficials 95 824
Civils 53 424
Soldats professionals 40 515
Generals i Almiralls 365
Paramilitars (Guardians de poble) 71 000
Reserva militar 450 000

En 2011[modifica | modifica el codi]

any 2011 Professionals Reclutes Reserva
Exèrcit de terra 188 000 425 000 358 700
Soldat d'infanteria de marina 29 250 44 500 65 000
Exèrcit de l'aire 31 600 40 000 65 000
Gendarmeria 24 700 100 000 50 000
Guàrdia Nacional 250 000
Guardacostes 5 200

Evolució des de 1980[modifica | modifica el codi]

1980 717 000
1985 814 000
1990 769 000
1995 805 000
2000 793 000
2001 803 000
2002 816 000
2003 534 000
2005 501 000
2011 736 000

Total d'efectius (reserves incloses) : 1.296.699 persones.

Pressupost[modifica | modifica el codi]

El pressupost de la defensa en 2012 és de 10.000 milions de Dòlars USA (18.000 milions de lires turques) o sigui l'1% del PNB.

El repartiment de les despeses és :

  • Personal : 47,3 %
  • Equip : 36,3 %
  • Infraestructura : 3 %
  • Altres : 13,3 %

Exèrcit de terra el 2011 (Türk Silahli Kuvvetleri)[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Exèrcit de terra turc i Exèrcit de l'Imperi Otomà
Comandos de l'exèrcit turc durant un exercici el 1998

L'exèrcit de terra és apte per a una sòlida defensa territorial i posseeix un excel·lent coneixement de les zones contigües a Turquia. Disposa de forces paramilitars ben equipades i entrenades en la guerra asimètrica, però poc respectuoses amb les convencions internacionals. Estan en marxa programes de reequipament, sobretot amb el llançament d'un programa de carro de combat de 4ta generació. Està preparat per fer operacions fora del seu territori i està desenvolupant un ràpid coneixement de l'ús dels UAVS[5] i sistemes C4ISR. L'exèrcit reemplaça els fusells d'assalt HK G3 per altres de més moderns; en concret es troba en marxa un programa de recerca amb el nom Mehmetcik-1.

Organització[modifica | modifica el codi]

  • 10 cossos d'exèrcit
  • 2 divisions d'infanteria mecanitzada
  • 4 divisions d'infanteria motoritzada
  • 1 divisió d'infanteria i una divisió d'entrenament
  • 14 brigades blindades
  • 14 brigades d'infanteria mecanitzada
  • 12 brigades d'infanteria
  • 5 brigades de forces especials
  • 5 brigades d'entrenament

Armada turca (Türk Deniz Kuvvetleri)[modifica | modifica el codi]

Disposa d'una bona aptitud per a les operacions de lluita antisubmarina i de superfície, i ha retirat del servei els vaixells massa obsolets.

Exèrcit de l'aire turc (Türk Hava Kuvvetleri)[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Exèrcit de l'aire turc
Emblema del THK

La força aèria és moderna i desenvolupada. Està capacitada per utilitzar municions guiades de precisió, un procés utilització de les municions guiades de precisió, un procés en el qual s'utilitzen sobretot míssils de fabricació turca.

Organització[modifica | modifica el codi]

Desplegaments internacionals[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit turc es troba actualment desplegat sobre diversos teatres d'operacions. Heus aquí els efectius amb data 27 octubre 2011:[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forces Armades de Turquia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]