L'Albiol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Camp. Si cerqueu el futbolista valencià, vegeu «Raül Albiol».
l'Albiol
Bandera de l'Albiol Escut de l'Albiol
(En detall) (En detall)
Localització

L'Albiol situat respecte Catalunya
L'Albiol situat respecte Catalunya

Localització de l'Albiol respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Església parroquial de Sant Miquel
Església parroquial de Sant Miquel
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Albiolenc, albiolenca
Superfície 20,34 km²
Altitud 823 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
469 hab.
23,06 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 340050 4568675Coord.: 41° 15′ 13″ N, 1° 5′ 27″ E / 41.25361°N,1.09083°E / 41.25361; 1.09083
Organització
Entitats de població

4
Codi territorial 430038

L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu d'alveus, "conca") és un municipi de la comarca del Baix Camp. Limita al nord-est amb Alcover, als nord amb Mont-ral, al sud-oest amb l'Aleixar, al sud amb la Selva del Camp i a l'oest amb Vilaplana.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El terme es divideix en tres parts:

L'altitud del terme oscil·la entre 230 i 985 metres. El terme té unes 800 hectàrees de bosc, sobretot pins, i 400 de garriga i erm.

Agricultura[modifica | modifica el codi]

El principal cultiu és l'avellana (460 hectàrees), i després l'olivera, la vinya i els cereals. L'agricultura es concentra a la Vall de Bonretorn, a la part baixa de la Vall de la Selva, i en alguns planells aïllats.

Església i ermita[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Sant Miquel està datada a la seva portalada de 1791, tot i que té una sepultura de 1766. És d'una nau única amb capelles obertes entre els contraforts. El seu altar major, procedent segons la tradició del convent de Sant Francesc de Reus, va desaparèixer i té ara una talla policromada de Sant Miquel del segle XVIII.

L'ermita de la Mare de Déu de les Virtuts, que feia de lloc de reunió de la batllia de Samuntà, es troba al terme d'Alcover, però pertany a la parròquia de l'Albiol. Actualment està enrunada.

Història[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Albiol, l' 69
Bonretorn 3
Masies Catalanes, les 392
Vila Sant Francesc 5
Font: Municat

És possible que una fortificació sarraïna en aquest lloc fos conquerida, després de la batalla del coll ara conegut com a Coll de la Batalla, per Guillem de Claramunt, al començament del segle XII, i arrasada.

El 1128 apareix un Guerau de l'Albiol company de Robert d'Aguiló. El 25 de juny de 1158 el comte Ramon Berenguer IV va cedir el lloc, part de la batllia de Siurana, a Joan de Martorell, en franc alou, per repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va entrar a la canònica de Tarragona i va cedir els seus drets al bisbe de Tarragona Hug de Cervelló el 1164 que la va cedir a Guerau d'Avinyó, que es creu que llavors es va dir Guerau de l'Albiol; el 1167 n'era senyor Guerau Dalmau, potser el mateix Guerau d'Avinyó, i el castell ja estava bastit. L'arquebisbe va comprar els drets reials el 1187. El 1194 la senyoria era dels canonges i el 1198 la reina vídua na Sança en va reconèixer la possessió plena a l'església, passant definitivament al Camp. Entre el 1195 i el 1209 Dalmau de l'Albiol, hereu de Dalmau d'Avinyó, i la seva muller Berenguera, van vendre els drets al paborde de Tarragona, Ramon de Sant Llorenç, amb diners deixats pel comú de la Selva; el següent paborde Ferrer Pallarès, va cedir els empriu, llenyes, aigües, menes i pedres del terme als selvatans (1248). El 1223 es va establir una devesa a Bonretorn (els pobladors de l'Albiol ja en tenien una per carta del 1167). El poble es va començar a configurar al segle XV aglutinant població esparsa de masos o cases, però el 1584 encara és descrit pel rector com un gran terme ple de masies escampades. L'explotació d'unes mines d'argent a Bonretorn està documentada fins a 1396; el 1495 s'esmenta un Mas de la Fusina, lligat a una indústria d'aiguardent.

El 1410 en extingir-se la pabordia, el terme fou cedit al canonge cambrer. Apareixen jurats documentats des del 1494 i un batlle des del 1584. En aquests anys l'activitat principal era la ramaderia, però al segle XV es va introduir l'avellaner.

L'Albiol amb les restes del seu castell dalt del turó
L'Albiol amb les restes del seu castell dalt del turó

El 1646, durant la Guerra dels Segadors, les autoritats castellanes van obligar a desmantellar el castell, feina que van fer els selvatans el 1654.

Extinta la cambreria, la senyoria va passar a l'arquebisbe. El nucli modern es va bastir després de l'enderrocament del castell. La rectoria fou construïda al segle XVIII. El 1830 tenia 264 habitants i va pujar a 386 el 1842, després va caure (287 el 1857 després de perdre part del terme) i va tornar a pujar (319 el 1897). El 1837 es va incorporar al terme el de Samuntà, a la vall de Rascaç, que pertanyia al comtat de Prades; el 1854 una part del terme, justament les terres més planes i riques, van ser incorporades a La Selva del Camp, Alcover, L'Aleixar, Almoster i Castellvell del Camp.

El 3 de setembre de 1873 els liberals de Reus van intentar atrapar el cap carlí Cercós, però aquest els va derrotar.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 15 18 256 363 287 282 291 277 318
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
259 220 233 147 109 79 76 110 114 151
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
144 144 175 214 288 348 415 418 459 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La població era de 277 habitants el 1900 i 318 el 1910, però al començament de la Guerra Civil era només de 208. El 1975 va arribar al mínim de 74 habitants (76 el 1981) per anar pujant fins als vora 350 habitants actuals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc». Albiol.info. [Consulta: 4/1/2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Albiol
Viccionari Vegeu Albiol en el Viccionari, el diccionari lliure.