Marcial de Llemotges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Marçal, o
Marcial de Llemotges

Sant Marcial a una rajola portuguesa del XVIII
bisbe
Nom secular Martialis
Defunció Segles I o III
Augustoritum (actual Llemotges, França)
Enterrament Saint-Michel-des-Lions (Llemotges), abans a l'Abadia de Sant Marcial
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Llemotges (primer Sant Marcial, després St-Michel)
Festivitat 30 de juny
Fets destacables Primer bisbe de Llemotges
Iconografia Com a bisbe
Patronatge Llemotges

Marcial de Llemotges va ser el primer bisbe de Llemotges, a l'actual França, d'acord amb una vita perduda escrita per Sant Sadurní de Tolosa i citada per Gregori de Tours a la seva Historia Francorum. Es commemora el 30 de juny.

Vida[modifica | modifica el codi]

Sant Marcial rep el bastó de Sant Pere (pintura del s. XIV a la capella del Saint Martial, Palau dels Papes, Avinyó)
Vitrall a l'església de Salignac-Eyvigues

No se'n conserven gaire dades: només se sap que durant el regnat de Graci i Deci (250-251), el papa Fabià I va enviar set bisbes des de Roma a la Gàl·lia per predicar l'Evangeli: Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia, i Marcial a Llemotges.

El papa Joan XIX (1024-1032) el va reconèixer com a apòstol i més tard el llemosí Pere Roger, papa amb el nom de Climent VI (1342-1352) el va declarar apòstol d'Aquitània. Fins al segle XVII fou considerat el primer evangelitzador de Tolosa però posteriorment aquesta opinió fou rebutjada per Guillaume de Catel i altres.

Llegenda de Marcial al segle I[modifica | modifica el codi]

L'arribada de pelegrins a l'abadia, va encoratjar la creació d'un seguit de llegendes a partir del segle X. A mesura que les llegendes es multiplicaven, alteraven cada cop més la realitat coneguda del sant: Marcial va ser traslladat en el temps i ara esdevenia deixeble de Sant Pere, qui l'hauria enviat a evangelitzar tota la regió d'Aquitània. Se li van atribuir molts miracles, com les resurreccions de morts quan els tocava amb la gaiata que li havia donat Sant Pere.

El procés de mixtificació va culminar al segle XI quan Ademar de Chabannes va escriure'n una vida, però atribuint-la a Aurelià de Llemotges, que hauria estat el successor de Marcial. Segons ademar, Marcial no només hauria presenciat el Sant Sopar i la crucifixió, sinó que era un dels apòstols de Crist i, per tant, deixeble directe. La falsificació d'Ademar no va ser definitivament revelada fins al decenni dels vint del segle XX, tot i que no des del segle XVII havia perdut la credibilitat (encara en 1854, el bisbe de Llemotges, havia demanat a Pius IX que atorgués a Marcial els honors de deixeble de Crist, que el papa no va acceptar).

Sant Marcial també va ser associat a santa Valèria de Llemotges, una màrtir llegendària del segle III o IV de la que es deia que, en ser decapitada, havia agafat el seu cap i l'havia portat fins a Sant Marcial.

Abadia de Sant Marcial[modifica | modifica el codi]

Marcial va ser enterrat fora de la ciutat romana i la seva tomba es va convertir en un lloc de pelegrinatge important, situada, a més, al Camí de Sant Jaume. Sobre ella va establir-s'hi una comunitat benedictina al segle IX, que donà lloc a l'Abadia de San Marcial. Va comptar amb una gran biblioteca i scriptorium (només inferiors als de Cluny).

Tot i la seva història i valor artístic, l'abadia va ser completament arrasada el segle XIX: només en resten alguns còdexs manuscrits dispersos que provenen de la biblioteca. La cripta original, la que va donar lloc a l'abadia, va ser excavada en 1966-1970. Dotze capitells romànics esculpits van ser descoberts construint uns fonaments i avui poden veure's al museu diocesà de Llemotges.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcial de Llemotges