Muralla

La muralla d'Hostalric

Muralles romanes de Lugo a Galícia, Patrimoni de la Humanitat.

Muralla d'Àvila, Patrimoni de la Humanitat.

Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva (vegeu poliorcètica) a l'entorn d'una població o d'un campament militar, generalment feta de pedra, alta i gruixuda (tot i que en campaments provisionals podien ser de fusta en forma de palissada).

Les muralles constitueixen doncs uns murs tancats destinats a la protecció i defensa de determinat lloc.

Des dels temps antics als moderns s'han fet servir per tancar assentaments. Generalment les muralles es construïen per a protegir una ciutat o un poble, encara que també existeixen muralles de protegir regions senceres com la Gran Muralla de la Xina o el Mur d'Adrià, que delimitaven fronteres entre pobles.

Les muralles més antigues existents i les més conegudes solen ser obres de paleta amb pedra, ciment o maó, encara que existeixen variants fetes en fusta. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la línia de defensa que les feien més efectives.

Les muralles només es poden creuar per la porta i algunes vegades per torre s. En l'Edat Mitjana el dret d'assentar per construir una muralla era un privilegi, anomenat "dret de almenaje" en les fortificacions medievals. La pràctica de la construcció de muralles va tenir el seu origen en la prehistòria i va ser refinant-se en créixer les ciutats a Europa.

Seria en els segles XIX i XX quan el creixement explosiu de les ciutats europees fan que comencin a desaparèixer per facilitar l'expansió i la comunicació de la ciutat.

Ús històric[modifica]

Gran Muralla xinesa.

Les muralles s'han usat des de la prehistòria i van ser molt comuns en la Edat Mitjana. Algunes envoltaven a un castell, altres a una ciutat (com la Muralla romana de Lugo, la Muralla d'Àvila o la Muralla de Girona) i altres formaven grans línies defensives, com la Gran Muralla de la Xina.

Algunes es complementaven amb torrasses i fossats per augmentar la seva inexpugnabilitat. La zona superior, practicable, es denomina adarve. La part més complexa de construir són les portes, més conegudes com portal s, al mateix temps que representaven el seu punt feble però alhora més important.

Durant l'edat mitjana la muralla complia una sèrie de funcions:

Defensiva
Demostració de força i independència política
Jurídica, separava els proscrits extramurs
Fiscal
Límit físic
Ornament, fent la ciutat més noble, més bella

Aquesta muralla era d'aproximadament dos metres de gruix, i molt alta, per aturar les fletxes i la possible entrada mitjançant escales. Totes les ciutats tenien muralla.

Muralla de pólvora[modifica]

Amb la utilització de la pólvora contra les muralles al segle XIII, i la seva utilització per part dels Turcs el 1453 en la conquesta de Constantinoble, al segle XV es va començar a fer un nou tipus de muralla.

La primera estratègia contra la pólvora va ser trencar la muralla, després protegir-ne les cantonades, i finalment augmentar la distància entre les muralles i el recinte.

Aquesta muralla a diferència de la medieval, era baixa per no ser vista, i molt ampla (fins a 500 metres) per allunyar al màxim els canons. És a dir, mentre que la medieval tenia diverses funcions, la muralla de pólvora tenia una funció específicament militar defensiva. D'altra banda, mentre que la muralla medieval afavoria el comerç a les portes de muralla i mantenia una bona comunicació amb els ravals, la muralla de pólvora aïllava completament la ciutat.