Narcís Oliveres i Terrades
Narcís Oliveres Terrades durant el taller de Viquipèdia a la Biblioteca de Figueres | |||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 20 de març de 1930 Figueres | ||||||||||||||
Mort | 3 abril 2018 (88 anys) Figueres (Alt Empordà) | ||||||||||||||
Senador per Girona | |||||||||||||||
28 d'octubre de 1982 – 13 d'abril de 1993 | |||||||||||||||
← - - → | |||||||||||||||
conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya | |||||||||||||||
19 de desembre de 1985 – 9 de maig de 1986 | |||||||||||||||
President | Jordi Pujol i Soley | ||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||
Nacionalitat | Catalunya | ||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Lloc de treball | Barcelona | ||||||||||||||
Ocupació | Advocat | ||||||||||||||
Partit | UDC | ||||||||||||||
|
Narcís Oliveres i Terrades[1] (Figueres, Alt Empordà, 20 de març del 1930) és un polític i advocat català.
Doctor en dret, ha estat membre del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i president del Consell d'Administració i Director de la Societat Hifesa. Fou senador per CiU per la província de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986 i 1989. Ha estat secretari quart de la Mesa del Senat (1989-1993) i portaveu del Grup de Convergència i Unió al Senat.[2]
També fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya el 1985-1986. Malgrat haver-se retirat de la primera línia de la política per raons d'edat, al llarg dels darrers anys ha mantingut una vida política molt activa, apropant-se a sectors sobiranistes gironins com l'exalcalde de Figueres i conegut propietari de les empreses "Fes Més" i "Bricoesteba", Miquel Esteba i Caireta.
Referències
- ↑ «Articles de Narcís Oliveres». El Punt Avui [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ Fitxa del Senat
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Francesc Sanuy i Gistau |
conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya 1985-1986 |
Succeït per: Joaquim Molins i Amat |