Peix pedra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peix pedra
Synanceia verrucosa.jpg
Synanceia verrucosa Hennig.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Synanceiidae
Gènere: Synanceia
Espècie: S. verrucosa
Nom binomial
Synanceia verrucosa
(Bloch & Schneider, 1801)[1]
Sinònims
Vista lateral
Peix pedra a un aquàrium de Bangkok
Exemplar fotografiat al golf d'Aqaba (el mar Roig).
Exemplar fotografiat a Guam.
Peix pedra a l'aquàrium Dubuisson de Lieja
Peix pedra
Peix pedra

El peix pedra (Synanceia verrucosa) és una espècie de peix actinopterigi de la família Synanceiidae.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Peix pedra a l'aquàrium de Mònaco

La seua longitud màxima és d'uns 40 cm (més de la tercera part del cos és ocupada per la zona cefàlica) i assoleix un pes de 2.400 g.[3][4] Té un cos berrugós i tacat que no es distingeix del medi que l'envolta ja que deixa que les algues i les anemones creixin per damunt del seu cos per contribuir al seu camuflatge.[5] La boca es troba a la part superior del cos, és de mida gran i surt cap endavant ben oberta i després torna a la seua posició inicial (això li permet capturar peixos d'una mida considerable). La seua coloració pot variar depenent del substrat en què es trobi ja que la pell té taques que imiten esponges i algues que li ajuden a mimetitzar-se amb l'entorn. Les aletes ventrals, dorsal i anal tenen alguns radis durs transformats en espines, les quals poden injectar verí. Presenta 3 espines més a l'aleta anal i dues a les ventrals. Cada espina té una o dues glàndules verinoses (es tracta d'un verí que afecta les cèl·lules i el sistema nerviós i és semblant al de les cobres). Aquestes espines no són emprades per capturar peixos i alimentar-se, sinó exclusivament com a defensa davant d'altres depredadors.[6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Peix pedra confós entre les roques de l'aquàrium Cinéaqua

És ovípar: la femella allibera els ous al fons marí creant una capa d'ous no fecundats i el mascle els fertilitza cobrint-los amb el seu esperma. Els ous són bastant grossos i els alevins neixen ben desenvolupats.[7]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja peixos petits, gambes, crustacis i, fins i tot, cefalòpodes, els quals aspira amb la seua boca protràctil amb un moviment gairebé imperceptible que dura dècimes de segons.[8][9]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per taurons i rajades. Els individus més petits també ho són per la serp marina Astrotia stokesii.[10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Dibuix del llibre de 1889 Fauna of British India

Viu fins als 30 m de fondària[11] en fons sorrencs i llacunes poc fondes, sovint sota roques i sortints en els quals es camufla.[12][13]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Exemplar fotografiat a la Gran Barrera de Corall.

Es troba als oceans Índic i Pacífic entre 30°N-28°S: des del Mar Roig i l'Àfrica Oriental[14] fins a la Polinèsia Francesa, les Illes Ryukyu[15] i Queensland (Austràlia).[16][9][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][5][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66]

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie solitària que passa la major part del temps quiet, tot esperant una possible presa que atrapa per succió.[6]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

No es troba als mercats, excepte als de Hong Kong especialitzats en peixos vius ja que hi té molta anomenada per la seua carn tendra i saborosa.[67]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Peix pedra a l'aquàrium d'Austràlia Occidental (AQWA)

És el peix més verinós del món[6] ja que la seua picada acostuma a provocar els següents efectes: dolor per tot el cos, inflor, sudoració, nàusees, hipotensió, paràlisi, mort dels teixits vius i la mort de la persona en poques hores. Si això no s'esdevé, la curació pot ésser molt lenta i durar mesos. Les ferides s'han de tractar immediatament amb aigua calenta ja que neutralitza la toxina,[8] la qual és composta per un 13% de proteïna i un 2% de nitrogen (només 18 mg de verí és suficient per causar la mort i aquesta quantitat pot ésser alliberada per sis espines tan sols).[68] Tot i això, existeix un antídot específic elaborat a Melbourne (Austràlia).[69][70]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
  2. The Taxonomicon (en anglès)
  3. Poss, S.G. i K.V. Rama Rao, 1984. Scorpaenidae. A W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 4. FAO, Roma, Itàlia. pag. var.
  4. Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii 439 p.
  5. 5,0 5,1 Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia 302 p.
  6. 6,0 6,1 6,2 Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3a. edició revisada. Coral Graphics, Barrigada, Guam 330 p.
  7. Bioweb (anglès)
  8. 8,0 8,1 The Stonefish – The Deadliest Fish in The World (anglès)
  9. 9,0 9,1 FishBase (anglès)
  10. Australian Museum Fish Site (anglès)
  11. Myers, R.F. 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Tercera edició revisada. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  12. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  13. Cornic, A. 1987. Poissons de l'Ile Maurice. Editions de l'Océan Indien, Stanley Rose Hill, Maurici. 335 p.
  14. Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  15. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  16. Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Australia, Directorate General of Fishes, Indonesia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  17. Allen, G.R. i R.C. Steene 1988. Fishes of Christmas Island Indian Ocean. Christmas Island Natural History Association, Christmas Island, Indian Ocean, 6798, Austràlia. 197 p.
  18. Allen, G.R. i W.F. Smith-Vaniz 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p.
  19. Allen, G.R. i P.L. Munday, 1994. Kimbe Bay rapid ecological assessment: the coral reefs of Kimbe Bay (West New Britain, Papua New Guinea), Vol. 3: Fish diversity of Kimbe Bay. The Nature Conservancy, South Pacific program Office, Auckland, Nova Zelanda. 107 p.
  20. Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  21. Bouhlel, M. 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia, Estats Units): RDA International, Inc. 416 p.
  22. Broad, G., 2003. Fishes of the Philippines. Anvil Publishing, Inc., pasi City. 510 pp.
  23. Carpenter, K.E., F. Krupp, D.A. Jones i U. Zajonz 1997. FAO species identification field guide for fishery purposes. Living marine resources of Kuwait, eastern Saudi Arabia, Bahrain, Qatar, and the United Arab Emirates. FAO, Roma, Itàlia. 293 p.
  24. Chen, J.-P., K.-T. Shao i C.-P. Lin 1995. A checklist of reef fishes from the Tungsha Tao (Pratas Island), South China Sea. Acta Zoologica Taiwanica 6(2):13-40.
  25. Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication Núm. 4. 175 p.
  26. Dantis, A.L. i P.M. Aliño (comps.) 2002. Checklist of Philippine reef fishes. p. 208-226. A Aliño, P.M., E.F.B. Miclat, C.L. Nañola Jr., H.A.Roa-Quiaoit i R.T.Campos(eds.) Atlas of Philippine coral reefs. Philippine Coral Reef Information (Philreefs). Goodwill Trading Co.,Inc.(Goodwill Bookstore), Quezon City, Filipines. xvi + 264p.
  27. David, G., 1985. Pêche de subsistance et milieu naturel: les mangrove de Vanuatu et leur intérêt halieutique. Notes et documents d'océanographie. Mission ORSTOM de Port-Vila, 13: 67 p. multigr.
  28. De la Paz, R. i N. Aragones, 1985. Mangrove fishes of Pagbilao (Quezon Province, Luzon Island), with notes on their abundance and seasonality. Natural and Applied Sci. Bull. 37(2):171-190.
  29. De la Paz, R.M., N. Aragones i D. Agulto, 1988. Coral-reef fishes off western Calatagan, Batangas (Luzon Island, Philippines) with notes on new and rare captures and controversial taxa. Philipp. J. Sci. 117:237-318.
  30. Fouda, M.M. i G.V. Hermosa, Jr. 1993. A checklist of Oman fishes. Sultan Qaboos University Press, Oman. 42 p.
  31. Fricke, R. 1999. Fishes of the Mascarene Islands (Réunion, Mauritius, Rodriguez): an annotated checklist, with descriptions of new species. Koeltz Scientific Books, Koenigstein, Theses Zoologicae, Vol. 31: 759 p.
  32. Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  33. Goo, F.C.C. i A.H. Banner 1963. A preliminary compilation of animal and plant names of the Mariana Islands. Hawaii Marine Laboratory, University of Hawaii, Honolulu. 30 pàgines.
  34. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  35. Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20):977 p.
  36. Hiatt, R.W. i D.W. Strasburg, 1960. Ecological relationships of the fish fauna on coral reefs of the Marshall Islands. Ecol. Monogr. 30(1):65-127.
  37. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  38. Huang, Z. 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  39. Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  40. Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia.775 p.
  41. Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2):1-43.
  42. Lau, P.P.F. i L.W.H. Li, 2000. Identification guide to fishes in the live seafood trade of the Asia-Pacific region. World Wide Fund for Nature, Hong Kong. 137 p.
  43. Leblic, I. i M.-H. Teulières 1987. Systemes techniques et sociaux d'exploitation traditionnelle des ressources marines des pêcheurs kanaks du nord et du sud de la Calédonie. Rapport pour les Appels d'Offre Appartenance Régionale et Identité Culturelle 1983. Transmission des Savoirs 1984.
  44. Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  45. Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
  46. Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  47. Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi, Vietnam.
  48. Nouguier, J. i D. Refait, 1990. Poissons de l'Océan Indien: les Iles Maldives. Réalisations Editoriales Pédagogiques, París. 304 pàgines.
  49. Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministtry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  50. Randall, J.E. 1973. Tahitian fish names and a preliminary checklist of the fishes of the society of islands. B.P. Bishop Museum Occas. Pap. 24(11):167-214.
  51. Randall, J.E., 1986. Red Sea reef fishes. Londres, Immel Publishing. 192 p.
  52. Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  53. Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  54. Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
  55. Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  56. Randall, J.E., J.T. Williams, D.G. Smith, M. Kulbicki, G.M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.
  57. Rensch, K.H., 1988. Fish names of Eastern Polynesia. A Special Number of the Pacific Linguistics Series, C-No. 106, Department of Linguistics, Research School of Pacific Studies, The Australian National University, Canberra, Austràlia. 364 pp.
  58. Shao, K.-T. i L.-S. Chen, 1990. Exotic marine fishes (I). Encyclopedia of field guide in Taiwan, vol. 17.
  59. Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  60. Smith, J.L.B., 1961. The sea fishes of southern Africa. 4a. edició. Central News Agency, Ltd., Johannesburg. 580 p.
  61. Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 pàgines.
  62. Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. pàgs. 131-136. A W. Macnae and M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  63. Thaman, R.R., T. Fong i A. Balawa, 2008. Ilava Ni Navakavu: Finfishes of Vanua Navakavu, Viti Levu, Fiji Islands. SPRH-FIO Biodiversity and Ethnobiodiversity Report Núm. 4, The University of the South Pacific, Suva, Fidji.
  64. Van der Elst, R. 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. 3a. edició. Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.
  65. Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  66. Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  67. Lee, C. i Y. Sadovy, 1998. A taste for live fish: Hong Kong's live reef fish market. Naga ICLARM Q. 21(2):38-42.
  68. Bioweb (anglès)
  69. Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
  70. Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra, Gran Bretanya. 192 pàgines.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Church J. Hodgson, W. 2003. Stonefish. Journal of Toxicology 22:69-76. Marcel Dekker, Inc, Nova York, Estats Units.
  • Currie, B. 2003. Marine Antivenoms. Journal of Toxicology 41:301-308. Marcel Dekker, Inc, Nova York, Estats Units.
  • Eschmeyer, W.N. 1986. Scorpaenidae. p. 463-478. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]