Presa de Sagunt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Sagunt
Segona Guerra Púnica
Mapa de les campanyes de la Segona Guerra Púnica
Mapa de les campanyes de la Segona Guerra Púnica
Data 218 a.C.
Localitat Sagunt
Resultat victòria cartaginesa
Bàndols
Cartago Saguntum
Comandants en cap
Aníbal Barca Desconegut
Forces
Major Menor
Baixes
Mínimes Població exterminada, esclavitzada o dispersada

La presa de Sagunt va ser una confrontació militar que va tenir lloc en el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Aníbal Barca, i els saguntins. Aquesta batalla es recorda principalment per haver estat el desencadenant de la Segona Guerra Púnica.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després que Aníbal fos nomenat comandant suprem dels exèrcits cartaginesos a Hispania (221 aC) als 26 anys, va passar dos anys madurant plans per a dur endavant els seus preparatius per a garantir el poder de Cartago al Mediterrani. Encara tenia que aprendre les característiques dels homes als quals va haver de plantar cara. Els romans pensaven que aquell jove general no suposaria un problema greu, i que no requeria un esforç especial.

Els romans van fer tan poc cas d'Aníbal que van dirigir la seva atenció als iliris, que havien començat una revolta. A Roma tan sols van reaccionar quan van arribar notícies que Aníbal havia posat sota setge a Sagunt, al sud-est hispànic. El cartaginés havia trencat el tractat establert després de la Primera Guerra Púnica.

En el pla d'Aníbal, la conquesta de Saguntum, aliada romana, és fonamental. La ciutat era una de les més fortificades de la zona i no era bona idea abandonar aquesta ciutat en mans d'enemics. Aníbal també esperava que amb el saqueig mantindria content al seu exèrcit (la seva majoria mercenaris del Nord d'Àfrica, Hispània i la Gàl·lia). Els diners de la ciutat igualment podrien ser gastats als ulls dels seus opositors polítics al seu retorn a Cartago.

El setge[modifica | modifica el codi]

Durant l'assalt a Saguntum, Aníbal va patir algunes pèrdues a causa de les àmplies fortificacions i la tenacitat de la defensa dels saguntins, però les seves tropes van assaltar i van destruir les defenses de la ciutat. Els saguntins van sol·licitar l'ajuda de Roma, però no van obtenir resposta.

En el 218 aC, després de vuit mesos de setge, les últimes defenses saguntines van ser finalment depassades. Això va marcar l'inici de la Segona Guerra Púnica. Aníbal disposava ara d'una base des de la qual podia subministrar a les seves forces aliments i més tropes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després de la presa, Aníbal va tractar d'obtenir el suport del Senat cartaginès. El Senat (controlat per un sector relativament favorable als romans encapçalats per Hannon el Gran) no solia estar d'acord amb Aníbal i els seus mètodes de fer la guerra, i mai li va donar suport complet i incondicional, fins i tot quan estava a punt d'assolir la victòria absoluta a només 8 km de Roma. No obstant això, en aquest episodi Aníbal va ser capaç d'obtenir un limitat suport que li va permetre traslladar-se a Carthago Nova, on es va reunir amb els seus homes i els va informar de les seves ambicioses intencions.

Breument, Aníbal va emprendre una peregrinació religiosa abans de començar la seva marxa cap als Pirineus, els Alps i la pròpia Roma. La següent fase de la guerra es va caracteritzar per una extraordinària succesió cartaginesa de victòries a Trebia, Llac Trasimeno i, sobretot, en la Batalla de Cannes.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 39° 40′ 37″ N, 0° 16′ 48″ O / 39.677,-0.280