Saix
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alt Vinalopó | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Alt Vinalopó Villena |
||
| Gentilici | Saixenc, Saixenca | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 63,5 km² | ||
| Altitud | 471 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
10.069 hab. 158,57 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 32′ 18″ N, 0° 49′ 03″ O / 38.53833,-0.81750Coord.: 38° 32′ 18″ N, 0° 49′ 03″ O / 38.53833,-0.81750 | ||
| Organització Nuclis |
2 |
||
| Web | |||
Saix (en castellà i oficialment Sax) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó. Les seues festes majors són les de moros i cristians, de l'1 al 5 de febrer, en honor a Sant Blai. Altres festes celebrades són la de Sant Sebastià (mitjans de gener), Mare de Déu de l'Assumpció (patrona del poble, 15 d'agost) i 8 Mare de Déu dels Fruits (setembre).
Taula de continguts |
Història [modifica]
Existeixen restes de poblament i troballes arqueològiques d'origen ibèric i romà. S'ha volgut identificar-la amb la Segisa de Tolomeu, que pertanyia a la regió dels bastetans. Després d'un primer atac fallit de Ramon Folch i Balasc d'Alagon el 1239; a finals del mateix any fou conquistada als musulmans per cavallers aragonesos de l'orde de Calatrava. A ran del tractat d'Almizra passà a dependre del regne de Castella, i el 1262 restà integrat en el senyoriu de Villena en poder de l'infant en Manel. A partir d'eixe moment la seua història roman lligada a la d'aquest senyoriu, convertit en marquesat el 1366. A la mort d'Enric de Villena, Saix, igual que tot el senyoriu es constitueix com a domini de la família Pacheco el 1445, fins que els Reis Catòlics van reincorporar-lo a la Corona el 1480. Per proximitat geogràfica, aquest castell fou peça important en 1707 durant la batalla d'Almansa, ja que s'hi refugiaren els partidaris de la causa borbònica, que resistiren el setge dels austracistes, i que per això reberen de Felip d'Anjou els títols de vila i de "Muy Leal y Noble". Avui el castell ha estat restaurat i s'hi ha instal·lat un Museu Fester, dedicat a les celebracions de Moros i cristians, que s'hi celebren el dia de sant Blai. Abans de pertànyer a la província d'Alacant (1836), depenia de la d'Albacete. La seua població ha passat de 2856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i s'ha posat en 8.664 en el cens de 2003. Ha experimentat des de mitjan del segle XX un fort procés d'industrialització, centrat en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobre tot la confecció de persianes i calcer, que l'han convertit en una ciutat de caràcter més industrial que agrícola. El seu terme és de 63,5 km2.
Demografia i economia [modifica]
La seua població va passar de 2.856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i va arribar els 9.399 habitants en el cens de 2005. Ha experimentat des de mitjans del segle XX un fort procés d'industrialització, centrat en sectors com la fusta, fabricació de mobles, materials de construcció i sobretot la confecció de persianes i calçat, que ho han convertit en una ciutat de caràcter més industrial que agrícola.
El seu terme és de 63,5 km², amb una densitat de població de 148,01 hab/km². Un 6,00% de la seva població és de nacionalitat estrangera, sent el col·lectiu forà més important el de britànics (un 45,74% del total d'estrangers).
| Evolució demogràfica de Saix | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2005 | 2006 | 2007 | ||||
| Població | 2.952 | 4.099 | 4.582 | 4.403 | 3.852 | 4.196 | 3.795 | 4.055 | 4.664 | 5.655 | 7.307 | 8.257 | 8.570 | 9.399 | 9.577 | 9.716 | |||
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ramón Hurtado Hernández | n/d |
| 1983 - 1987 | Pedro Barceló Pla | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Pedro Barceló Pla | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Juan Gil Martínez | EUPV |
| 1995 - 1999 | María Frutos Barceló Latorre | PP |
| 1999 - 2003 | María Frutos Barceló Latorre | PP |
| 2003 - 2007 | Ana Barceló Chico | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Ana Barceló Chico | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Vicente Gil Sauco | PP |
Monuments d'interés [modifica]
- Castell de Saix: És una de les tres grans fortaleses de la comarca, junt amb els castells de Villena i el de Biar. Formava part de la línia defensiva de fortificacions d'aquesta zona des d'època musulmana. Bàsicament es composa de dues grans torres cúbiques unides per llenços de muralla emmerletats. La base d'una de les torres és possiblement romana, i l'altra, considerada com la de l'Homenatge, és musulmana del segle XII, encara que els seus fonaments són del X.[2]
- Església de l'Assumpció: És un temple de nau única i amb forma de creu llatina, construït en el segle XVI, d'aquesta època destaquen alguns elements tardogòtics, com la volta de creueria que cobreix la nau. En el segle XVIII se li afegí un revestiment classicista, construint-se una galeria superior, altars per a les capelles i també les capelles dedicades a la Comunió i del Pilar. Dins d'aquesta mescla d'estils, la portada més interessant és la nord, d'estil renaixentista i que remet a la veïna església de Sant Jaume de Villena.[3]
Personatges cèlebres [modifica]
- Alberto Sols García (1917-1989), bioquímic, gran especialista en la biologia molecular.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Castillo de Sax». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
- ↑ «Iglesia de la Asunción (Sax)». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saix |
- Auntament de Saix.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- El Castillo de Sax. Associació d'estudis de Saix.
|
|||||
