Seleuc VII Kybiosaktes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Seleuc VII Kybiosaktes o Seleuc VII Cibiosactes (Seleucus, Σέλευκος Κυβιοσάκτης)(pescador carnisser) o Filomètor, fou rei selèucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins a una data no coneguda al tomb del 64 aC.

Només es coneix per monedes emeses per ell i la seva mare Cleòpatra Selene, una princesa làgida d'Egipte. Se suposa que fou fill d'Antíoc X Eusebios i germà gran del futur rei Antíoc XIII Asiàtic. Hauria governat en algun lloc indeterminat durant el govern de Tigranes II d'Armènia, que el 69 aC encara estava sotmetent algunes ciutats a Fenícia i potser a altres llocs. Així Antíoc Eusebios hauria governat fins després del 80 aC i després l'hauria succeït el seu fill Seleuc VII.

El seu malnom li fou donat pels alexandrins; autors clàssics suposen que fou un home de baix naixement que va pretendre ser descendent dels selèucides i per aquesta raó els egipcis el van escollir el 58 aC, després de l'expulsió del rei Ptolemeu XII Auletes, com a marit de la seva jove filla Berenice IV germana de la reina Cleòpatra VII d'Egipte que havien estat posades al tron. Seleuc va anar des de Síria i es va fer el matrimoni però la reina aviat es va adonar del caràcter del seu marit i el va fer matar al cap de poc temps (dies segons els autors clàssics) per la seva manca de maneres adequades vers el 56 aC

En general se'l suposa germà d'Antíoc XIII Asiàtic (69 aC-64 aC) però tant Dió Cassi com Estrabó clarament diuen que fou un pretendent usurpador, tot i que sembla una versió poc probable.


Precedit per:
Antíoc X Eusebios
Imperi Selèucida Succeït per:
Antíoc XIII Asiàtic