Usuari:Mcapdevila/AH-64 Apache

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un AH-64D Apache del 101è Regiment d'Aviació de l'Exèrcit dels Estats Units a Iraq.

El AH-64 Apache és un helicòpter militar d'atac d'origen nord-americà. Compta amb rotors principal i de cua de quatre pales. Es tracta d'un aparell bimotor, biplaça en tàndem, i dissenyat per a missions d'atac contra carro, assalt, escorta i caça-helicòpter, amb capacitat operativa tot temps i dia-nit.

L'armament fix d'aquest helicòpter és un canó automàtic M230 de 30 mm. També està equipat amb una combinació de míssils antitancs AGM-114 Hellfire i llançacoets Hydra 70 en els quatre punts d'ancoratge de les seves dues estructures alares; i a més, pot portar míssils antiaeris AIM-92 Stinger o AIM-9 Sidewinder en els extrems de les ales.

L'Apache va ser dissenyat per Hughes Helicopters en resposta al programa "Helicòpter d'Atac Avançat" (en anglès: AAH o Advanced Attack Helicopter) de l'Exèrcit dels Estats Units. Posteriorment McDonnell Douglas va adquirir Hughes Helicopters i va continuar el desenvolupament de l'AH-64 obtenint com a resultat el AH-64D Apache Longbow, actualment produït per Boeing Integrated Defense Systems. L'AH-64 és el principal helicòpter d'atac de l'Exèrcit nord-americà i el successor del AH-1 Cobra. Amb Estats Units ha entrat en acció en la Invasió nord-americana de Panamà de 1989, en la Guerra del Golf, en la Guerra de l'Afganistan de 2001 i en l'Invasió de l'Iraq de 2003.

Desenvolupament[modifica]

Programa AAH[modifica]

Prototip YAH-64A, Model 77 de Hughes, durant una demostració de vol.

A principis dels anys 1970, després de la cancel·lació de l'AH-56 Cheyenne en favor de projectes de la Força Aèria i del Cos de Marines dels Estats Units, com els avions Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II i McDonnell Douglas AV-8B Harrier II, l'Exèrcit dels Estats Units va buscar una altra aeronau per complir el rol d'atac antiblindatge que quedés sota el comandament de l'Exèrcit (les normes de separació de les branques de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica aprovades en 1948 prohibeixen a l'Exèrcit operar amb aeronaus d'ala fixa). L'Exèrcit va voler una aeronau amb major potència de foc, rendiment i abast que l'AH-1 Cobra, que tingués maniobrabilitat per realitzar missions de vol ran de terra. A aquest efecte, l'Exèrcit nord-americà va emetre una petició de propostes per un helicòpter d'atac avançat sota el programa AAH (en anglès sigles de: Advanced Attack Helicopter) en l'any 1972.[1]

El Bell Model 409 / YAH-63A, presentat per Bell al programa AAH, rebutjat en favor del YAH-64A.

Les propostes van ser presentades per cinc fabricants: Bell Helicopter Textron, Boeing-Vertol (associat amb Grumman), Hughes Aircraft, Lockheed Corporation, i Sikorsky Aircraft. L'any 1973 el Departament de Defensa dels Estats Units va seleccionar com a finalistes a Bell i a la Divisió d'Aeronaus Toolco d'Hughes Aircraft (posteriorment Hughes Helicopters). Així va començar la fase 1 del programa AAH.[1]

Cada companyia va construir els seus helicòpters de prototip i van passar a un programa de prova de vol. El prototip Model 77/YAH-64A d'Hughes va fer el seu primer vol el 30 de setembre de 1975, mentre que el prototip Model 409/YAH-63A de Bell va fer el seu primer vol l'endemà.[1] L'any 1976, després d'avaluar els resultats de les proves, l'Exèrcit va seleccionar al YAH-64A de Hughes en detriment del YAH-63A de Bell. Les raons per a l'elecció del YAH-64A incloïen el seu rotor principal de quatre pales amb major tolerància als danys i la inestabilitat en el tren d'aterratge tricicle del YAH-63.[2]

L'AH-64A va entrar llavors en la fase 2 del programa AAH. Aquesta fase demanava la fabricació de tres AH-64 de preproducció, l'actualització dels dos prototips de vol YAH-64A i la unitat de prova terrestre al mateix estàndard.[3] Els sistemes d'armes i sensors van ser integrats i provats durant aquesta etapa,[1] incloent el nou míssil antitancs AGM-114 Hellfire.[3]

Producció[modifica]

El 1981 l'Exèrcit dels Estats Units va rebre tres AH-64 de preproducció pel 2n test operacional. Les proves de l'Exèrcit van ser reeixides, però després es va decidir actualitzar el motor a la versió T700-GE-701 que desenvolupava 1.690 CV (1,259 kW).[1] A la fi de 1981 l'AH-64 va ser nomenat "Apache", en honor al poble Apatxe, seguint amb la tradició de l'Exèrcit d'usar noms de tribus del Amerindis dels Estats Units per als seus helicòpters.

En 1982, Hughes va ser autoritzada per a la producció a gran escala de l'Apache,[1] i va anar en l'any 1983 quan va sortir el primer helicòpter de producció de les fàbriques Hughes Helicopters de Mesa, Arizona. Al gener de 1984 Hughes Helicopters va ser adquirida per McDonnell Douglas per 500 milions de dòlars nord-americans.[4] Posteriorment Hughes va passar a formar part de la companyia Boeing amb la fusió de Boeing i McDonnell Douglas a l'agost de 1997. L'any 1984 el cost de l'AH-64A va incrementar-se en 7,8 milions de dòlars i el cost mitjà per unitat era aproximadament de 14 milions de dòlars amb costos de desenvolupament inclosos.[1]

L'any 2004 General Electric va començar a produir motors T700-GE-701D més potents, que desenvolupaven 2.000 CV (1.500 kW) pels AH-64D.[5] El cost total del programa AH-64D era de 10.500 milions de dòlars a l'abril de 2007.[6]

L'Apache va entrar en servei el 2 de gener de 1984, amb una primera producció d'11 unitats.

Disseny[modifica]

Vista frontal d'un Apache en l'aire.

L'helicòpter AH-64 Apache està dissenyat per mantenir-se en vol després de rebre trets amb munició de fins a calibre 23 mm.[7] Està designat per resistir dures condicions climàtiques i per operar tant de dia com de nit usant una aviònica i electròniques modernes, com el sistema d'adquisició i designació de l'objectiu, el sensor de visió nocturna del pilot (TADS/PNVS), les contramesures infraroges passives, sistema de posicionament global (GPS) i el sistema de visualització de pantalla integrat en casc (IHADSS).

Estructura[modifica]

El fuselatge, les ales, la cua, els compartiments dels motors, la cabina de la tripulació i els contenidors d'aviònica de l'AH-64 Apache són produïts per Northrop Grumman.[8]

Compartiment de la tripulació

Els dos tripulants se sentuen en tàndem: el copilot/artiller davant, i darrere el pilot en una posició 48 cm més alta. Els seients són fabricats de kevlar lleuger. Les dues cabines compten amb vidres blindats de material acrílic, dissenyats també per proporcionar un camp de visió òptim. Els compartiments de la tripulació, el sòl, els laterals i entre els dos compartiments estan protegits amb plaques de blindatge de bor de baix pes de Ceradyne Inc., oferint protecció contra projectils penetrants d'armadura de fins a calibre 12,7 mm. Els seients i l'estructura estan dissenyats per proporcionar a la tripulació un 95 per cent de possibilitats de sobreviure a impactes contra el sòl des d'una altura de 12,8 metres a 46 km/h (42 peus/s).[8]

Tren d'aterratge

El tren d'aterratge de l'helicòpter Apache està format per dues rodes principals simples a la part inferior de la cabina més una roda de cua giratòria amb autocentrat i bloquejable. Les rodes principals disposen de frens hidràulics i no són retràctils, però es poden plegar cap a enrere i reduir a l'altura de l'aeronau per a emmagatzematge i transport. Els amortidors de les rodes principals i els mecanismes de cua estan dissenyats per a ràtios de descens normals de 3,05 m/s i bruscs aterratges de fins a 12,8 m/s. A més, permeten que l'Apache pugui desenganxar i aterrar amb desnivells en el terreny de fins a 12º en sentit longitudinal i 10º en sentit lateral.[8]

Grup motopropulsor[modifica]

Motors
Versió
Apache		 Model dels motors (2) Potència de
cada motor
AH-64A/A+/D General Electric T700-GE-701 1.696 CV (1.265 kW)
General Electric T700-GE-701C 1.900 CV (1.417 kW)
General Electric T700-GE-701D[5] 2.000 CV (1.500 kW)
WAH-64D Rolls-Royce Turbomeca RTM322 2.100 CV (1.566 kW)
Compartiment obert d'un dels motors i els tres supressors d'infrarrojos en la sortida de gasos.

L'AH-64 és propulsat per dos motors turboeix General Electric T700-GE-701, fabricats per la subsidiària GE Aviation.[7] Cadascun dels motors està allotjat en un compartiment independent a cada costat del fuselatge, damunt de les ales, a l'altura de l'eix del rotor. Els components importants estan protegits amb blindatge i les sortides de gasos de les turbines disposen de supressors d'infrarojos que redueixen l'emissió i calor. Cada compartiment disposa d'una coberta superior que permet obrir-la cap avall per accedir al motor i que a més serveix com a plataforma de manteniment.[8] Els motors estan separats per evitar danys en els dos alhora durant el combat.

El model de motor T700-GE-701C és capaç de desenvolupar una potència d'1.409 kW (1.890 CV) durant 10 minuts, 1.342 kW (1.800 CV) durant 30 minuts i 1.238 kW (1.660 CV) de forma contínua.[8]

Dipòsit de combustible

Dins el fuselatge hi ha dos dipòsits blindats i a prova de caigudes. Són capaços de resistir impactes directes de bales de calibre 23 mm i estan fabricat amb capes de poliestirè i kevlar.[7][9] El dipòsits tenen una capacitat total d'1.421 litres.[8]

Rotors

L'Apache té un rotor principal de quatre pales i un rotor de cua també de quatre pales, però aquestes últimes alineades de forma no ortogonal.[10] Les pales del rotor principal, de 6 m de longitud,[9] són fabricades per Tool Research and Engineering Corporation, i estan fetes de material compost que resisteix projectils de calibre 23 mm.[8]

Sistemes[modifica]

L'AH-64 Apache està dotat d'aviònica redundant i sistemes per complir les missions assignades. El cablejat de cada helicòpter mesura un total de 13 km.[9]

Sensors[modifica]

Vista de prop dels sistemes de sensors en el morro d'un AH-64D de la Real Força Aèria dels Països Baixos en el Farnborough Airshow de 2006.

L'AH-64 està equipat en el morro amb el conjunt de sensors TADS/PNVS, ambdós desenvolupats per Lockheed Martinː

  • El sistema d'adquisició i designació de l'objectiu TADS (sigles de Target Acquisition Designation Sight) o AN/ASQ-170, se situa a la seva torreta frontal, compta amb òptiques de vista directa, càmera de vídeo, sensors d'observació per infrarojos FLIR (sigles de Forward-Looking InfraRed) i telèmetre/designador làser Litton.[11][12]
  • El sensor de visió nocturna del pilot PNVS (sigles de Pilot Night Vision Sensor), o AN/AAQ-11, consisteix en un dispositiu FLIR muntat en una torreta rotativa en el morro, sobre el TADS. La imatge del PNVS és mostrada en la mira monocular del casc amb el sistema de visualització de pantalla integrat IHADSS (sigles de Integrated Helmet And Display Sighting System) Honeywell, és utiltizat tant pel pilot com pel copilot/artiller.[11][12]

Posteriorment, Lockheed Martin ha desenvolupat un nou sistema de visió nocturna i designació d'objectius per a l'Apache, emprant sensors infrarojos amb ona llarga de segona generació, que milloren l'abast i la resolució. El nou sistema es denomina Arrowhead i té un FLIR de designació amb tres camps de visió, un FLIR de pilotatge amb dos camps de visió, càmera de televisió CCD, zoom electrònic, rastrejador d'objectius i ajust automàtic de la mira i canó. L'Arrowhead va entrar en producció el desembre de 2003 i la primera unitat va ser lliurada a l'Exèrcit estatunidenc el maig de 2005. Va ser previst que per l'any 2011 704 helicòpters Apache nord-americans estarien equipats amb aquest nou sistema. El maig de 2005 es va contractar la millora a nivell l'Arrowhead pels Apache AH Mk1 britànics, amb els lliuraments previstos entre 2009 i 2010.[11][13]

Contramesures[modifica]

Un AH-64D nord-americana disparant bengales.

L'Apache disposa dels següents sistemes de contramesures i de guerra electrònica:[11]

  • Receptor d'avís de radar AN/APR-39A(V) subministrat per Northrop Grumman i Lockheed Martin.
  • Sistema d'adquisició d'objectius amb suport electrònic a les interferències de freqüència de radar Lockheed Martin AN/APR-48A Radar Frequency Interferometer Electronic Support.
  • Equip de contramesures per infrarojos BAE Systems IEWS AN/ALQ-144.
  • Receptor d'avís làser Goodrich AN/AVR-2.
  • Pertorbador de radar ITT AN/ALQ-136(V).
  • Dispensadores de contramesures, tant bengales IR com dipols antirradar o chaff.

Els helicòpters AH-64D israelians estan equipats amb el sistema d'autoprotecció Elisra Seraph, que inclou dispositiu d'avís de míssils SPS-65 i el perturbador de radar SPJ-40.[11]

Els helicòpters AH-64D neerlandesos estan equipats amb un dispositiu de contramesures per infrarojos direccional (DIRCM, sigles de Directional Infrared Countermeasures) de Northrop Grumman.[11]

HIDAS

Els WAH-64 Apache britànics van reemplaçar els sistemes de contramesures més modests de l'AH-64D per uns sistemes més avançats inclosos en l'equip de sistemes defensius HIDAS (sigles de Helicopter Integrated Defensive Aids Suite) de BAE Systems. L'HIDAS va entrar en servei l'1 de juliol de 2003 i ha estat escollit per Kuwait i Grècia per incorporar-ho als seus helicòpters AH-64D.[11] L'HIDAS inclou:[3]

  • Un sistema d'avís de míssils CWMS (sigles de Common Missile Warning System) que explora l'espectre ultraviolat-infraroig Lockheed Martin AN/AAR-57.
  • Un pertorbador de freqüència de radar Lockheed Martin AN/APR-48 per a emissions d'apuntamiento.
  • Un receptor d'avís de radar (RWR, sigles de Radar Warning Receiver) Sky Guardian 2000 de BAE Systems i un sistema d'advertiment làser Tipus 1223, connectats per realitzar un control automàtic dels dispensadores de contramersures.

Armament[modifica]

L'helicòpter està armat amb un canó automàtic M230 de calibre 30 mil·límetres. A més, té dues estructures alars als laterals, cadascuna amb dos pilones articulades inferiors i un punt d'ancoratge en l'extrem. Les pilones poden carregar armament d'atac i dipòsits de combustible externs de 871 litres (230 galons) i en els extrems pot portar míssils aire-aire de defensa. L'AH-64 pot equipar una gamma variada d'armament, normalment una combinació de míssils antitancs AGM-114 Hellfire, coets no guiats de calibre 70 mil·límetres Hydra 70 i míssils antiaeris AIM-92 Stinger. En cas d'emergència, les ales també poden servir per transportar personal.[14] Té un telèmetre/designador làser, usat per designar el sistema de míssils Hellfire així com proporcionar informació de rang pelss càlculs balístics del computador de control de tir.

Armament bàsic[modifica]

El canó automàtic M230 de calibre 30 mm muntat en un Apache.
Míssil AGM-114 Hellfire i coets Hydra 70.
Coets Hydra 70 i míssils AGM-114 Hellfire muntats en un helicòpter Apache.
  • Canó automàtic.
El canó automàtic mono-tub de calibre 30 mm M230 és operat elèctricament de forma externa i muntat en una torreta d'accionament hidràulic. Té una cadència de tir de 600-650 trets/minut, un abast màxim de 4.000 metres, i un abast efectiu d'1.500-1.700 metres. Utilitza munició M789 d'alt explosiu (HE) de doble propòsit, i disposa d'una capacitat màxima d'1.200 projectils. Pot ser sincronitzat amb el casc amb pantalla HMD de l'artiller, fixat en una posició de tret cap a endavant fixa, o controlat a través del sistema d'adquisició i designació de l'objectiu (TADS). És usat principalment contra objectius desprotegits o poc blindats, també per a protecció pròpia.[15]
  • Coets.
El sistema de coet aeri d'aletes plegables (FFAR, sigles de Folding Fi Aerial Rocket) Hydra 70 consisteix en un contenidor cilíndric que porta 19 coets de 70 mm amb càrrega variable: pot ser d'alt explosiu (HE), de submunicions polivalents (MPSM, sigles de Multi-Propose Sub-Munitions), incendiàries, de fum, d'il·luminació o flechette. Tenen un abast màxim de 9.000 metres, sent la distància més efectiva a 3.000-4.000 metres. L'Apache pot carregar un màxim de 76 coets.[15]
  • Míssils antitancs.
El AGM-114 Hellfire és un míssil antitancs guiat per làser i radar capaç de destruir qualsevol tipus de vehicle blindat conegut. Té dues formes d'operació: autònoma, guiat pel mateix Apache que ho dispara, o remota, l'objectiu és designat per un altre helicòpter o per un soldat des de terra. L'abast és des dels 500 als 8.000 metres. Un Apache pot carregar un màxim de 16 míssils.[15]

Capacitats d'armament i prestacions en un helicòpter AH-64A segons el perfil de la missió:[15]

Missió Hellfire 30 mm Hydra 70 Velocitat màxima
nusos		 Raó d'ascens
peus/min		 Durada de la missió
(horas)
Antitancs 16 1.200 148 990 2,5
Força de cobertura 8 1.200 38 150 860 2,5
Escorta 1.200 76 153 800 2,5

Algunes configuracions de missió usades pels AH-64A de l'Exèrcit dels Estats Units:[15]

Càrrega Ala esquerra Ala dreta Rol
A 4 Hellfire i 19 coets 19 coets i 4 Hellfire Reconeixement i atac
B 4 Hellfire i tanc extern 19 coets i 4 Hellfire Reconeixement i atac de llarg abast
C 8 Hellfire 8 Hellfire Atac
D 8 Hellfire Tanc extern i 4 Hellfire Atac de llarg abast
I 38 coets 38 coets Reconeixement i atac
F 19 coets i tanc extern 38 coets Reconeixement i atac de llarg abast
G 4 Hellfire i 19 coets Tanc extern i 19 coets Reconeixement de llarg abast
Totes les càrregues inclouen munició de 1.200 projectils de 30 mm

Altre armament[modifica]

Míssil aire-aire AIM-9 Sidewinder.
  • Míssils antirradar.
L'Apache pot muntar míssils antirradiació AGM-122 Sidearm per atacar els sistemes de radars enemics.[12][16] Aquests míssils tenen un abast de 16,5 km.
  • Míssils antiaeris.
Com a defensa antiaèria o per a missions d'atac a helicòpters enemics, l'Apache pot equipar míssils aire-aire als puntas d'ancoratge fixats a l'extrem de cada ala, sense que això faci variar la càrrega d'armament aire-superfície que porta en els altres suports.[12] Aquest armament ha estat afegit a l'Apache entre 1997 i 1998.[8] Pot portar 4 míssils AIM-92 Stinger o Mistral, dos en cada extrem d'ala amb un abast d'entre 4 i 5 km; o 2 míssils AIM-9 Sidewinder, un en cada extrem de l'ala, amb un abast de fins a 18 km.[12]

Variants[modifica]

AH-64A[modifica]

L'AH-64A és el primer model, va entrar en producció en 1982 i va ser posat en servei el 1984, en 2008 encara continuava en servei operatiu a diversos països, incloent a Estats Units.

Al model "A" li han sorgit diversos problemes. Encara que l'AH-64A Apache pot detectar un vehicle a gran distància, no pot diferenciar fàcilment un vehicle enemic d'un amic. A més durant un dia molt càlid, el reflex del sòl pot emetre més calor que un vehicle, dificultant la seva localització. I en una nit freda, un vehicle emet molt poca calor, fent difícil la seva localització per l'Apache. A més l'AH-64A no pot atacar els objectius amagats després d'un abric d'arbres a causa que després de deixar d'il·luminar l'objectiu, el míssil tampoc és guiat a l'objectiu.[17] Per solucionar aquest últim problema l'Exèrcit dels Estats Units ha utilitzat l'helicòpter OH-58D Kiowa Warrior, que incorpora un sistema de designació en el masteler, al costat de l'Apache, permetent guiar els Hellfire de l'AH-64A Apache encara que aquest romangui ocult.[15]

Alguns helicòpters AH-64A van ser modificats per a instrucció i proves:

  • GAH-64A: Versió de l'AH-64A basada en terra per a instrucció tècnica, van ser modificats a aquesta versió almenys 17 helicòpters AH-64A.[8]
  • JAH-64A: Versió de l'AH-64A para proves especials, van ser modificats a aquesta versió 7 helicòpters AH-64A i un d'ells va ser revertit a l'estàndard posteriorment.[8]

AH-64B[modifica]

En 1991 després de la Operació «Tempesta del Desert», el model AH-64B va ser una proposta per actualitzar 254 AH-64A Apaches nord-americans. L'actualització incloïa noves pales del rotor, un Sistema de Posicionament Global (GPS), sistemes de navegació millorats i noves ràdios. El Congrés dels Estats Units va aprovar un pressupost de 82 milions de dòlars per començar l'actualització al model d'Apache B, però el programa va ser cancel·lat en 1992.[1] Les modificacions de radi, navegació i GPS més tard serien instal·lades en la majoria dels Apache modelo A com a part d'un programa d'actualització.

AH-64C[modifica]

A la fi de 1991, el Congrés dels Estats Units va lliurar fons per finançar un programa d'actualització dels AH-64A a una versió AH-64B+. Però un lliurament de més fons addicionals va canviar l'anterior pla per millorar-los a la qual seria la tercera versió, l'AH-64C. La nova versió C inclouria els motors T700-GE-C i tots els canvis que anaven a ser inclosos en la versió B, aquests serien els que més tard serien inclosos en l'AH-64D Longbow excepte el radar muntat en el masteler del rotor i els nous motors.

Després de l'any 1993, la designació C va ser rebutjada,[1] no obstant això les actualitzacions seguirien avanci. Atès que l'única diferència entre el model C i el model D equipat amb el radar era precisament el radar, el qual podia ser intercanviat d'un helicòpter a un altre, es va decidir no distingir entre les dues versions, tinguessin o no el radar incorporat.

Es van actualitzar 523 helicòpters AH-64A a aquesta versió, que va entrar en servei en 1995,[17] però, com s'ha dit anteriorment, van ser designats AH-64D (sense Longbow) en lloc d'AH-64C.

AH-64D[modifica]

Apache AH-64D amb radomo Longbow en l'exhibició aeroespacial internacional ILA de 2006.

El model més avançat, l'AH-64D Apache Longbow, està equipat amb una sèrie de sensors i sistemes d'armes millorats. La millora important sobre la variant A és el radomo AN/APG-78 Longbow instal·lat sobre el masteler del rotor principal, el qual allotja un sistema d'adquisició d'objectius per radar de control de tir (FCR) de freqüència extremadament alta, així com el RFI (sigles de Radar Frequency Interferometer). La posició elevada de de el radar permet la detecció d'objectius i el guiat de míssils cap a aquests objectius fins i tot quan el propi helicòpter està ocult per un obstacle (per exemple, terreny, arbres o edificis). A més, un radi mòdem integrat amb el conjunt de sensors permet a l'AH-64D compartir informació dels objectius amb uns altres AH-64D que no tinguin línia de visió amb l'objectiu. D'aquesta manera un grup d'Apaches pot encarregar-se de múltiples objectius però usant únicament el radar de control de tir d'un de l'els Apache modelo D. Els Apache que inclouen totes les millores i actualitzacions del model AH-64D Longbow, amb l'excepció del radar de control de tir són igualment designats com "AH-64D Apache Longbows", el radomo pot retirar-se i és intercanviable entre els helicòpters.

L'helicòpter va ser actualitzat amb motors T700-GE-701C més potents, i una cabina de tripulants totalment integrada. La part davantera del fuselatge va ser expandida per allotjar nous sistemes. Addicionalment, l'AH-64 va rebre capacitats millorades de supervivència, de comunicació i de navegació. La majoria de les capacitats existents de l'AH-64A Apache van ser mantingudes.

El primer dels Apaches actualitzats al Bloc II va ser lliurat al Exèrcit dels Estats Units al febrer de 2003. El Bloc II inclou actualitzacions a sistemes de comunicació digitals per millorar les comunicacions amb el "internet tàctic".[11]

Les millores del Bloc III, programada per després del 2008, inclou l'increment de la digitalització, el sistema de ràdio tàctica conjunta, motors i sistemes de transmissió reforçats, capacitat per controlar vehicles aeris no tripulats (UAV), nou compost de les pales del rotor i actualitzacions del tren d'aterratge. Les noves pales, que van completar les proves de vol amb èxit al maig de 2004, van incrementar la velocitat de creuer, el ràtio d'ascens i la capacitat de càrrega de l'Apache. El contracte per al Sistema de Desenvolupament i Demostració (SDD; System Development and Demonstration) del Bloc III va ser concedit a Boeing al juny de 2005.[11][18]

Westland WAH-64 Apache[modifica]

Un Westland WAH-64D Apache Longbow del Exèrcit Britànic.
Article principal: Westland WAH-64 Apache

El WAH-64 Apache és una versió de l'AH-64D Apache Longbow fabricada en el Regne Unit per Westland sota llicència de Boeing Integrated Defense Systems. Han estat fabricats 67 helicòpters WAH-64 pel Exèrcit Britànic, que els ha designat Apache AH Mk1.[19] Els canvis amb respecte a l'AH-64D inclouen els motors turboeix Rolls-Royce Turbomeca RTM322 de 2.100 CV (1.566 kW) cadascun, i una junta de pales plegable que li permeten operar des de bucs.

Projectes[modifica]

Un RAH-66 Comanche volant al costat d'un AH-64 Apache.

Sea Apache[modifica]

El Sigui Apache va ser un projecte que no va tirar endavant. Entre 1984 i 1987, McDonnell Douglas els va proposar una versió naval de l'AH-64A a el Cos de Marines i a la Armada dels Estats Units.[2] Per a aquest propòsit van ser estudiats múltiples conceptes amb trens d'aterratge modificats, aviónica i armes millorades.[20] Però com no va ser proporcionada el finançament per a la versió naval, el Cos de Marines continuava usant l'helicòpter d'atac AH-1 SuperCobra en 2008,[2] pel qual ja ha desenvolupat un substitut modernitzat, el AH-1Z Viper que està en fase de producció; i l'Armada continua usant el SH-60 Seahawk.

AH-64X[modifica]

Després de la cancel·lació del RAH-66 Comanche, Boeing ha optat per la creació d'una nova versió de l'Apache, l'AH-64X. Aquest helicòpter es perfila com un nou helicòpter d'atac basat en l'AH-64D Longbow, però amb nombroses millores preses del projecte Comanche. Encara no està confirmat, però es creu que començarà a volar a partir de 2010.[21]

Operadors[modifica]

   Països operadors de l'AH-64 Apache.
   Països que tenen previst adquirir-ho.

Operadors actuals[modifica]

Nombre d'helicòpters de cada versió per país, amb data de primera adquisició i entrada en servei de l'Apache a cada país:

País operador 1ª adquisició 1ª lliurament Nº de
AH-64A !

Nº de
AH-64D

Nº de
AH-64D Longbow 		Total
Aràbia Saudita ? 1993 12 0 0 12
Egipte 1995 ? ? 35 0 35
EAU ? 1991 ? 0 30 30
USA 1976 1984 ?? 0 642 (abr 2007)[22] 700+
Grècia ? 1995 20 A+ 0 12 32
Japó 2001 2006 0 0 55 55
Kuwait 2002 2007 0 0 16 16
Israel ? 1990 39 (dic 2006) 0 12 (dic 2006)[23] 48
Països Baixos 1995 1996[24] 0[24] 30 0 30
UK ? 2000 0 0 67 WAH-64 67
Singapur 1999 2002 0 0 20 20

? : Indica que els helicòpters que havia d'aquesta versió han estat actualitzats a una versió més moderna.

Aràbia Saudita
  • La Real Força Aèria Saudita va encarregar 12 helicòpters AH-64Al fet que van ser lliurats en l'any 1993.[8] En 2008 s'estava negociant la possible adquisició per part de l'Aràbia Saudita de 12 helicòpters AH-64D Apache Longbow Bloc II, amb nombrós equip i serveis associats per valor de 598 milions de dòlars.[25]
Egipte
  • La Força Aèria Egípcia té 35 helicòpters AH-64D Apache remanufacturats. Egipte va encarregar 35 AH-64A Apache en 1995. A principis de l'any 2001 va decidir actualitzar-los a la versió AH-64D Apache, començant els lliuraments dels helicòpters remanufacturats per Boeing en el 2003 i finalitzant a la fi de l'any 2006. El cost de les actualitzacions s'estima entorn dels 400 milions de dòlars.[26][27]
EAU
  • La Força Aèria dels Unió dels Emirats Àrabs va rebre un total de 30 helicòpters AH-64A Apache en els anys 1991 i 1994. Al maig de 2008 van començar les treballs d'un pla de refabricació i modernització dels 30 AH-64A per actualitzar-los a la versió actual AH-64D Apache Longbow, aquestes actualitzacions estan planificades perquè acabin al novembre de 2009 amb continuació d'activitats de suport fins a novembre de 2010.[28]
USA
  • El Exèrcit dels Estats Units ha anat actualitzant el seu gran nombre d'helicòpters de la versió AH-64A fins a l'última versió AH-64D Longbow. Entre 1997 i 2006 l'Exèrcit nord-americà va rebre remanufacturats a la versió AH-64D Longbow un total de 501 helicòpters AH-64A en diferents comandes, i a la fi de 2006 va contractar l'actualització de 96 helicòpters més, augmentant el nombre d'helicòpters AH-64D remanufacturats en l'Exèrcit d'Estats Units fins als 597. Addicionalment en diverses comandes, fins a l'any 2007, va encarregar la fabricació d'un total de 45 AH-64D Apache Longbow nous com a reemplaçament de les aeronaus danyades en la guerra.[29][22][30]
Un AH-64A+ Apache de l'Exèrcit Grec.
Grècia
  • El Exèrcit Grec en l'any 1995 va començar a rebre un lot de 20 helicòpters AH-64A Apache, que posteriorment han estat actualitzats (AH-64A+). Al setembre de 2003, Grècia va signar un contracte per a l'adquisició de 12 helicòpters AH-64D Apache Longbow per complementar la seva flota d'AH-64A+, per un cost total de 675 milions de dòlars. El contracte incloïa l'adquisició del radar de control de tir Longbow, la nova mira de designació i adquisició d'objectius modernitzada MTADS, equip de suport, serveis d'ensinistrament, suport de manteniment; amb un cost per unitat per l'AH-64D de 56,25 milions de dòlars.[31][32] Els lliuraments dels AH-64D Longbow van començar al gener de 2007 i van ser completades en aquest mateix any.[33]
AH-64A "Peten" de la Força Aèria Israeliana amb tancs externs de combustible.
Israel
  • La Força Aèria Israeliana tenia operatius, a data de desembre de 2006, 37 AH-64A i 11 AH-64D, formant un total de 48 helicòpters Apache, després d'haver perdut 3 per accident (2 "A" i 1 "D").[23] La Força Aèria d'Israel, que ha operat amb helicòpters AH-64A Apache des de principis dels anys 1990, va anunciar a l'octubre de 1999 la seva intenció de modernitzar la seva flota d'helicòpters d'atac mitjançant la combinació d'actualitzacions de les seves AH-64A i adquisicions de nous AH-64D Apache Longbow. La designació de la Força Aèria Israeliana per a aquestes aeronaus és AH-64D-I Apache. Al febrer de 2000 el govern d'Israel va signar un acord amb el Departament de Defensa dels Estats Units para remanufacturar 12 dels AH-64A israelians a la configuració AH-64D.[34][35] El govern d'Israel va signar un acord el 31 d'agost de 2000 per permetre a Boeing modificar helicòpters AH-64D Apache Longbow per a Israel mitjançant vendes comercials directes, i a la fi d'aquest mateix any, va signar el contracte amb l'Exèrcit dels Estats Units per lliurar els Apache Longbow. Els detalls exactes d'aquest acord i el nombre total d'Apaches a lliurar i/o actualitzar no s'ha anunciat.[36] Al febrer de 2001, el govern d'Israel va signar un acord per adquirir 9 AH-64 Apache Longbow; una vegada completades les negociacions de govern a govern, l'Exèrcit d'Estats Units va contractar amb Boeing els helicòpters i equipament israelians. El cost del programa, incloent helicòpters, armament, recanvis, ensinistrament i suport va ser proper als 500 milions de dòlars.[37] El 11 d'abril de 2005, Israel va rebre els primers 3 helicòpters AH-64D Apache Longbow per part del Departament de Defensa dels Estats Units.[34]
Un AH-64D Apache Longbow de la Força Terrestre d'Autodefensa de Japó.
Japó
  • La Força Terrestre d'Autodefensa de Japó va seleccionar l'AH-64D Apache Longbow a l'agost de 2001 per realitzar una adquisició de 55 helicòpters de combat.[11] El model d'Apache adquirit per Japó és designat AH-64DJP i està armat amb míssils aire-aire AIM-92 Stinger, i fabricat en aquest país per Fuji Heavy Industries (FHI) sota llicència de Boeing. Boeing va lliurar el primer AH-64D Apache Longbow a FHI al desembre de 2005, per començar la seva producció a la fàbriques de de Utsunomiya.[38] Per la seva banda, FHI va lliurar el primer Apache per força Terrestre d'Autodefensa japonesa al març de 2006.[39]
Kuwait
  • La Força Aèria de Kuwait ha adquirit 16 helicòpters AH-64D Apache Longbow. El govern de Kuwait va signar la compra d'aquests helicòpters a l'agost de 2002.[40] El cost dels helicòpters és de 262,2 milions de dòlars amb suport d'ensinistrament inclòs, mentre que el cost del programa complet, que inclou l'adquisició del radar de control de tir Longbow, l'armament (inclosos els míssils Hellfire), recanvis, i suport de manteniment i serveis d'ensinistrament; s'estima entorn dels 900 milions de dòlars.[41][42] Els 6 primers AH-64D Apache Longbow lliurats per força Aèria de Kuwait van entrar en servei el 6 de març de 2007.[43]
AH-64D Apache de la Real Força Aèria dels Països Baixos en el Festival Aeri de Farnborough 2006.
Països Baixos
  • La Real Força Aèria dels Països Baixos té 30 helicòpters AH-64D Apache. En l'any 1995, els Països Baixos van fer una comanda de 30 helicòpters de combat AH-64D Apache a McDonnell Douglas Helicopter Systems. Com el primer d'ells no seria lliurat fins a abril de 1998, en 1996 la Real Força Aèria neerlandesa va rebre 12 helicòpters AH-64A Apache del Exèrcit dels Estats Units en règim de lloguer, mentre esperaven els nous AH-64D que estaven en producció. Per poder volar els Apache, els pilots neerlandesos van rebre ensinistrament en Fort Hood, Texas, durant 1996 per formar el primer esquadró operacional al setembre de 1997.[24][44] El 15 de maig de 1998, la companyia Boeing va lliurar el primer helicòpter AH-64D Apache a la Real Força Aèria dels Països Baixos. Amb aquest lliurament, els Països Baixos es va convertir en el primer operador estranger del model AH-64D.[45] Al juny de 2002, la Real Força Aèria dels Països Baixos va rebre l'últim dels 30 helicòpters AH-64D Apache adquirits, i la seva unitat d'helicòpters d'atac Apache es va fer completament operacional en l'any 2003.[46]
Un Westland WAH-64D Apache Longbow del Exèrcit Britànic.
UK
Article principal: Westland WAH-64 Apache
  • El Exèrcit Britànic té 67 helicòpters Westland WAH-64D Apache Longbow. El Ministeri de Defensa Britànic ha encarregat la fabricació de 67 helicòpters WAH-64 Apache amb radars de control de tir Longbow i motors Rolls-Royce Turbomeca RTM 322; el contractista principal és GKN Westland Helicopters. Com subcontracta de GKN Westland, Boeing va començar la fabricació dels primers 8 helicòpters a l'abril de 1998, després va fer un ensamblat parcial dels 59 restants, tot això a la fàbrica de Mesa, Arizona. L'ensamblat final, els test de vol, els lliuraments i el suport dels WAH-64 és el treball realitzat per GKN Westland a la fàbrica de Yeovil, Anglaterra.[47] Boeing va finalitzar el primer WAH-64D Apache Longbow de producció el 28 d'agost de 1998, aquest va ser lliurat a GKN Westland, i després d'un extens programa de proves i avaluació va ser lliurat al Ministeri de Defensa Britànic al març de l'any 2000.[48][49] L'últim dels 67 WAH-64 va ser lliurat a l'Exèrcit Britànic al juliol de 2004.[50]
Singapur
  • La Força Aèria de la República de Singapur ha adquirit 20 helicòpters AH-64D Apache Longbow en dos lots. Al març de 1999, el govern de Singapur va acordar amb el Exèrcit dels Estats Units la compra a Boeing de 8 helicòpters d'atac AH-64D Apache,[51] i posteriorment, a l'agost de 2001, el govern de Singapur va signar amb el Govern dels Estats Units l'adquisició de 12 helicòpters AH-64D Apache Longbow addicionals als ja encarregats. Els termes de l'operació no han estat desvetllats.[52] El primer dels AH-64D Apache Longbow encarregats per a la Força Aèria de Singapur va ser lliurat el 17 de maig de 2002;[53] en aquest mateix any es van completar els lliuraments dels 8 helicòpters encarregats en la primera comanda, i els lliuraments dels 12 del segon lot van començar al gener de 2006.[54]

Possibles operadors futurs[modifica]

Corea del Sud
  • En l'any 2008, Corea del Sud estava negociant l'adquisició d'un lot de 36 helicòpters AH-64D Bloc I de segona mà dels quals traurà el mercat Estats Units, amb intenció d'actualitzar-los a la configuració Bloc III. Aquests helicòpters estarien destinats per reemplaçar els antics AH-1 Cobra de Corea del Sud, mentre continua amb el desenvolupament del seu propi helicòpter d'atac basat en el Eurocopter Tigre sota el programa KAH (Korean Attack Helicopter) en col·laboració amb Eurocopter.[55]
Plantilla:Bandera2
Pakistan
Taiwan

Història operacional[modifica]

Estats Units[modifica]

L'Apache va ser usat per primera vegada en combat durant la invasió nord-americana de Panamà (Operació Causa Justa) en 1989. L'AH-64A Apache i l'AH-64D Apache Longbow han jugat un paper important en diverses guerras de Orient Mitjà, entre les quals s'inclouen la Guerra del Golf («Operació Tempesta del Desert») en 1990, la Guerra de l'Afganistan («Operació Lliberteu Duradora») en 2001, la Invasió de l'Iraq en 2003 i la consegüent Guerra de l'Iraq («Operació Lliberteu Iraquiana»). Els Apache han demostrat ser uns excel·lents caçadors de tancs i també han destruït centenars de vehicles blindats, la majoria de l'antic Exèrcit Iraquià.

Durant l'«Operació Tempesta del Desert» el 17 de gener de 1991, van ser usats vuit helicòpters d'atac AH-64 guiats per quatre helicòpters pesants MH-53 Pave Low III per destruir una porció de la xarxa iraquiana de radars permetent als bombarders de la coalició entrar en l'Iraq sense ser detectats.[1] Est va ser el primer atac de la «Tempesta del Desert». Cadascun dels Apache va transportar una càrrega asimètrica de coets Hydra 70, míssils AGM-114 Hellfire, i un tanc de combustible auxiliar.[59] Posteriorment, durant les 100 horas de combat terrestre, van participar un total de 277 helicòpters AH-64. Aquests Apache van destruir al voltant de 500 carros de combat, nombrosos vehicles de transport blindat de personal i molts altres vehicles militars.[1]

Uns soldats nord-americans retiren la neu d'un AH-64A Apache en una base de la SFOR en Bòsnia i Hercegovina, 16 de desembre de 1997.

El desplegament en els Balcans va tenir lloc durant la Guerra de Kosovo a la fi de la dècada de 1990, però l'Apache va trobar problemes que van reduir la seva efectivitat considerablement. Les crítiques van incloure la falta d'entrenament dels tripulants, i deficiències en l'equipament de visió nocturna, en els tancs de combustible i en la capacitat de supervivència de la aeronau. Un Apache es va estavellar durant uns entrenaments en Albània el 27 d'abril de 1999. Després, al desembre de 2000, la flota sencera en els Balcans va ser estacionada en terra per dues setmanas. En aquest moment, el major general Dick Cody, oficial al comandament de la 101ª Divisió Aerotransportada, va escriure una nota escrita al Cap de Personal del Exèrcit dels Estats Units sobre les fallades en ensinistrament i equipament.[60]

Un Apache al costat d'un helicòpter d'observació OH-58D Kiowa, ambdós del Exèrcit dels Estats Units, en una patrulla aèria prop de Tal Afar, l'Iraq, 24 de febrer de 2006.

El 24 de març de 2003, durant la «Operació Lliberteu Iraquiana», l'exèrcit nord-americà va realitzar un atac contra una brigada cuirassada de la Divisió Medina de la Guàrdia Republicana Iraquiana. Durant l'atac, alguns Apache van ser danyats en combat, i fins i tot un va ser capturat per les tropes iraquianes prop de Karbala i mostrat en televisió, per finalment ser destruït mitjançant atac aeri nord-americà l'endemà. L'atac va acabar sent un gran fracàs, aparentment perquè les tripulacions dels tancs iraquians havien preparat un "parany crític" en terreny abrupte, emprant els seus metralladoras pesants a bon efecte.[61][62] Més recentment, dos Apaches van ser perduts juntament amb els seus tripulants entre el 28 de gener i el 2 de febrer de 2007, en ser derrocats per foc des de terra de la insurrecció iraquiana a les regions de Taji i Nayaf.[63]

En avançar la guerra, els AH-64 nord-americans desplegats en l'Iraq i Afganistan van passar a volar sense el radar de control de tir Longbow, ja que van deixar d'existir amenaces blindades per a les forces de la coalició.

La immensa majoria dels helicòpters Apache que van sofrir forts danys de combat han pogut continuar amb les seves missions assignades i tornar sense perill a les seves bases. Per exemple, dels 33 Apaches emprats en l'atac del 24 de març de 2003, 30 van ser danyats per foc iraquià des de terra, però solament un d'ells no va tornar a base.[62]

Israel[modifica]

AH-64D "Saraf" de la Força Aèria Israeliana amb tancs externs de combustible.

La Força Aèria Israeliana usa l'Apache per atacar diversos objectius amb míssils guiats. Helicòpters AH-64A van atacar i van destruir diversos llocs de Hezbollah en Líban durant la dècada dels noranta, atacant en diferents condicions meteorològiques tant de dia com de nit. Durant la Intifada d'Al-Aqsa, la Força Aèria Israeliana va utilitzar Apaches per matar amb míssils guiats als principals dirigent de Hamás, tals com Ahmed Yasín i Adnan al-Ghoul (ambdós en l'any 2004).[64][65] En la Segona Guerra del Líban, dos AH-64A israelians van col·lidir causant la mort d'un pilot i ferint de gravetat als altres tres tripulants.[66] Un altre incident en el conflicte es va produir quan un AH-64D Longbow israelià es va estavellar, morint els dos pilots, a causa d'un funcionament defectuós en el rotor.[67]

Països Baixos[modifica]

La Real Força Aèria dels Països Baixos va encarregar 30 helicòpters AH-64D Apache en l'any 1996 després d'haver llogat 12 AH-64A.[68] El radomo del masteler no va ser inclòs, d'aquí que els AH-64D neerlandesos no es considerin Longbow. El seu primer desplegament va ser en Djibouti. També es van desplegar al costat dels AH-64 nord-americans com a suport a les forces SFOR de la OTAN en Bòsnia i Hercegovina. En 2004, els AH-64 dels Països Baixos es van desplegar com a part de la contribució del seu país a la Força Multinacional a l'Iraq.[69] Al mateix temps altres Apache van ser desplegats en Kabul com a contribució a la ISAF en Afganistan. Al febrer de 2006, la contribució de tropes neerlandeses a les forces de l'OTAN en Afganistan va ser incrementada de 600 a 1.400 persones i van ser enviats 6 helicòpters AH-64 com a suport.[70]

Regne Unit[modifica]

Article principal: Westland WAH-64 Apache

El Westland AH-64 Apache reemplaça al Westland Lynx com helicòpter d'atac tàctic del Exèrcit Britànic. En l'any 2006, els WAH-64 van ser desplegats en Afganistan com a part de la ISAF.[71] Els WAH-64 Apaches britànics van usar el radar de control de tir Longbow sobre el terreny afganès i els seus operadors han declarat que resulta extremadament útil quan es comparteix l'espai aeri amb altres aeronaus durant maniobres tàctiques.[72]

Fites en la seva història[modifica]

  • 1972
    • Agost: S'anuncia el programa AAH (Helicòpter d'Atac Avançat).
    • Novembre: S'emet el requeriment de propostes a la indústria.
  • 1976
    • Maig: Comencen les competicions de vol entre els prototips de Bell i Hughes.
    • Desembre: L'Hughes YAH-64A és seleccionat com a disseny guanyador.
  • 1982
    • Abril: S'autoritza l'inici de la producció a gran escala.
  • 1992
    • Abril: Primer vol del prototip inicial del model AH-64D.
  • 1995
    • En aquest any entra l'AH-64A Apache en servei amb l'Exèrcit Grec.
    • En aquest any els Països Baixos realitzen una comanda de 30 AH-64D Apache.[46]
    • En aquest any Egipte encarrega 35 helicòpters AH-64A.
  • 1996
    • En aquest any la Real Força Aèria neerlandesa rep 12 helicòpters AH-64A nord-americans en règim de lloguer mentre produeixen els seus AH-64D.[24]
Restes de l'Apache nord-americà estavellat en Albània durant uns entrenaments, abril de 1999.
  • 2002
    • 17 de maig: La Força Aèria de la República de Singapur rep el primer AH-64D Apache Longbow del primer lot.[53]
    • Juny: La Real Força Aèria dels Països Baixos rep l'últim dels 30 helicòpters AH-64D Apache encarregats.[46]
    • Agost: El govern de Kuwait signa la compra de 16 AH-64D Apache Longbow.[40]
Un AH-64 estavellat en l'Iraq, 20 de novembre de 2003.
  • 2003
    • Febrer: Lliurament del primer AH-64D actualitzat al Bloc II a l'Exèrcit dels Estats Units.
    • 20 de juny: Boeing lliura l'Apache Longbow número 300 a l'Exèrcit dels Estats Units.[74]
    • Setembre: Grècia signa un contracte per a l'adquisició de 12 AH-64D Longbow.[31]
    • En aquest any Egipte rep els seus primers AH-64D remanufacturados.[26]
Helicòpters Apache desplegats pels Estats Units a la base aèria del Rostiu en l'Iraq, gener de 2004.
  • 2005
    • 11 d'abril: Israel rep els 3 primers AH-64D Apache Longbow per part del Departament de Defensa dels Estats Units.[34]
    • Juny: Es concedeix el contracte a Boeing per al desenvolupament de les actualitzacions de l'AH-64D al Bloc III.[18]
    • 20 de desembre: Boeing lliura el primer helicòpter AH-64D a Japó.[38]
  • 2006
    • Gener: La Força Aèria de la República de Singapur rep el primer AH-64D Apache Longbow del segon lot.[54]
    • 15 de març: Fuji Heavy Industries lliura el primer AH-64D Apache Longbow construït sota llicència en per força Terrestre d'Autodefensa de Japó.[39]
    • A la fi d'aquest any, Egipte completa els lliuraments dels AH-64D.[27]
  • 2008
    • Maig: Unió dels Emirats Àrabs comença un pla de refabricación i modernització de les seves AH-64A.[28]

Vegeu també[modifica]

El Mil MI-28 Havoc, l'equivalent soviètic a l'Apache a la fi de la Guerra Freda.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Bishop 2005.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Donald 2004.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Greg Goebel. «The Boeing AH-64 Apache» (en anglès), 01-07-2007. [Consulta: 16 agost 2008].
  4. ↑ 4,0 4,1 Maksim Starostin. «Hughes AH-64 "Apache"» (en anglès). [Consulta: 22 agost 2008].
  5. ↑ 5,0 5,1 General Electric Company. «T700-GE-701D Engine Awarded O.S. Army Qualification» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2008].
  6. ↑ «AH-64 Apache, AH-64D Apache Longbow» (en anglès), 10-08-2008. [Consulta: 17 agost 2008].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Donald 2004, p 110.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Janes
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Plantilla:Cita vídeo
  10. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades hèlixs
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 «AH-64A/D Apache Attack Helicopter, USA» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2008].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades PTMYA1
  13. ↑ Boeing Integrated Defense Systems. «Team Apache Systems to Modernize Apache Sensors With "Arrowhead"» (en anglès), 27-10-2000. [Consulta: 11 setembre 2008].
  14. ↑ "Helicopter rescue bid for Marine"
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Joel B. Hudson. «Attack Helicopter Operations» (PDF) (en anglès), 02-04-1997. [Consulta: 8 setembre 2008].
  16. ↑ Military Analisys Network. «AH-64 Apache» (en anglès). [Consulta: 8 setembre 2008].
  17. ↑ 17,0 17,1 Pablo Galindos. «AH-64 Apache» (en espanyol). [Consulta: 18 agost 2008].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing, O.S. Army Celebrate 1st Flight of AH-64D Apache Block III Helicopter» (en anglès), 11-07-2008. [Consulta: 21 agost 2008].
  19. ↑ AgustaWestland. «British Army Receives 67th Apache In Ceremony Held At The Farnborough Airshow 2004» (en anglès), 21-07-2004. [Consulta: 17 agost 2008].
  20. ↑ «McDonnell Douglas AH-64 "Sigui Apache" project» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2008].
  21. ↑ Pablo Galindos. «AH-64 Apache» (en espanyol). [Consulta: 17 agost 2008].
  22. ↑ 22,0 22,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Awarded Contract for 18 O.S. Army AH-64D Apache Longbow Helicopters» (en anglès), 09-04-2007. [Consulta: 4 octubre 2008].
  23. ↑ 23,0 23,1 David Lednicer. «Israel Air Force Aircraft Inventories» (en anglès), 20-12-2006. [Consulta: 25 agost 2008].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 (La Real Força Aèria dels Països Baixos va llogar 12 AH-64A Apache a l'Exèrcit dels Estats Units mentre els seus AH-64D estaven en producció.) Boeing Integrated Defense Systems. «Royal Netherlands Air Force To Fly 12 AH-64a Apaches Until Delivery Of New AH-64d Longbow Apaches In 1998» (html) (en anglès), 02-12-1996. [Consulta: 26 agost 2008].
  25. ↑ US Defense Security Cooperation Agency. «Saudi Aràbia - AH-64D Apache Longbow Helicopters» (en anglès), 09-11-2008. [Consulta: 14 octubre 2008].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing, O.S. Army Sign Contract for 35 Egyptian AH-64D Apaches» (en anglès), 03-12-2001. [Consulta: 23 agost 2008].
  27. ↑ 27,0 27,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Completis Delivery of Remanufactured AH-64D Apaches for Egypt» (en anglès), 04-01-2007. [Consulta: 23 agost 2008].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 «UAE?s 30-Helicopter Apache Upgrade Program Underway» (en anglès), 24-08-2006. [Consulta: 21 agost 2008].
  29. ↑ Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Awarded Contract for 126 Remanufactured AH-64D Apache Longbow Helicopters» (en anglès), 18-01-2007. [Consulta: 4 octubre 2008].
  30. ↑ Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Delivers First New-Build Apache Longbow Helicopter to O.S. Army» (en anglès), 20-06-2007. [Consulta: 4 octubre 2008].
  31. ↑ 31,0 31,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Greece Signs Agreement to Purchase Boeing Apache Longbows» (en anglès), 02-09-2003. [Consulta: 25 agost 2008].
  32. ↑ Bishop 2005, pàg. 40-44.
  33. ↑ 33,0 33,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Begins Delivery of New AH-64DHA Apache Longbows for Greece» (en anglès), 16-01-2007. [Consulta: 25 agost 2008].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 Boeing Integrated Defense Systems. «Israel Accepts First AH-64D Apache Longbows» (en anglès), 11-04-2005. [Consulta: 25 agost 2008].
  35. ↑ 35,0 35,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Israel Agrees to Upgrade 12 Apaches to AH-64D Apache Longbows» (en anglès), 23-02-2000. [Consulta: 25 agost 2008].
  36. ↑ Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing to Modify Israeli Apache Longbows Via Direct Commercial Surt» (en anglès), 15-09-2000. [Consulta: 25 agost 2008].
  37. ↑ 37,0 37,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Israel to Purchase Nine Boeing AH-64D Apache Longbows» (en anglès), 19-12-2001. [Consulta: 25 agost 2008].
  38. ↑ 38,0 38,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Delivers First Apache Longbow Helicopter for Japan» (en anglès), 20-12-2005. [Consulta: 23 agost 2008].
  39. ↑ 39,0 39,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Fuji Heavy Industries Delivers First Apache Longbow Helicopter to Japanese Government under Boeing Licensing Agreement» (en anglès), 15-03-2006. [Consulta: 23 agost 2008].
  40. ↑ 40,0 40,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Surt of Boeing-built Apache Longbows to Kuwait Moves Forward» (en anglès), 06-10-2006. [Consulta: 23 agost 2008].
  41. ↑ Defense Industry Daily. «Kuwait Runs Apache Longbow Contract to $262.2 M» (en anglès), 26-08-2005. [Consulta: 21 agost 2008].
  42. ↑ B0325-09-2002. «Kuwait Signs Agreement to Purchase Sixteen Boeing Apache Longbows» (en anglès). [Consulta: 23 agost 2008].
  43. ↑ 43,0 43,1 Boeing Integrated Defense Systems. «[http://www.boeing.com/rotorcraft/military/ah64d/news/2007/q1/070306a_nr.html Boeing-built AH-64D Apache Longbow Helicopters Make Debut in Kuwait]» (html) (en anglès), 06-03-2007. [Consulta: 23 agost 2008].
  44. ↑ Boeing Integrated Defense Systems. «[http://www.boeing.com/rotorcraft/military/ah64d/news/1997/news_release_971223n.html Work Begins on First Netherlands AH-64D Apache; Production Rates to Pass Three-a-Month in January]» (html) (en anglès), 23-12-1997. [Consulta: 26 agost 2008].
  45. ↑ 45,0 45,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Delivers First Netherlands AH-64D Apache Amid Spirit of Global Partnership» (html) (en anglès), 15-05-1998. [Consulta: 26 agost 2008].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Delivers 30th AH-64D Apache to Royal Netherlands Air Force» (html) (en anglès), 10-06-2002. [Consulta: 26 agost 2008].
  47. ↑ 47,0 47,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Work Begins on First WAH-64 Apache for the United Kingdom» (html) (en anglès), 04-05-1998. [Consulta: 29 agost 2008].
  48. ↑ 48,0 48,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Delivers First WAH-64D Apache Longbow for the United Kingdom to GKN Westland Helicopters» (html) (en anglès), 28-09-1998. [Consulta: 29 agost 2008].
  49. ↑ 49,0 49,1 Boeing Integrated Defense Systems. «First WAH-64 Apache Longbow Arrives in the United Kingdom» (html) (en anglès), 01-06-1999. [Consulta: 29 agost 2008].
  50. ↑ 50,0 50,1 AgustaWestland. «British Army Receives 67th Apache In Ceremony Held At The Farnborough Air Xou 2004» (en anglès), 21-07-2004. [Consulta: 21 agost 2008].
  51. ↑ 51,0 51,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Singapore Air Force Orders Eight Boeing AH-64D Apache Helicopters» (html) (en anglès), 08-05-1999. [Consulta: 26 agost 2008].
  52. ↑ 52,0 52,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Singapore to Purchase 12 Additional Boeing AH-64D Apache Longbows» (html) (en anglès), 23-08-2001. [Consulta: 26 agost 2008].
  53. ↑ 53,0 53,1 Boeing Integrated Defense Systems. «Boeing Delivers Republic of Singapore's First AH-64D Apache Longbow» (html) (en anglès), 17-05-2002. [Consulta: 26 agost 2008].
  54. ↑ 54,0 54,1 Boeing Integrated Defense Systems. «[http://www.boeing.com/rotorcraft/military/ah64d/news/2006/q1/060220d_nr.html Republic of Singapore Air Force Deploys First International Boeing AH-64D Apache Longbow Helicopter in Àsia]» (html) (en anglès), 20-02-2006. [Consulta: 26 agost 2008].
  55. ↑ Jung Sung-ki. «South Korea Bids to Buy Second-Hand US Attack Choppers» (html) (en anglès), 27-05-2008. [Consulta: 17 agost 2008].
  56. ↑ Siva Govindasamy. «Índia seeks 22 attack helicopters» (html) (en anglès), 06-06-2008.
  57. ↑ Muhammad Najeeb (Indus-Asian News Service). «US to give Apache attack helicopters to Pakistan» (en anglès), 11-2001. [Consulta: 21 agost 2008].
  58. ↑ Agència EFE. «Taiwan vol comprar helicòpters militars nord-americans "Apache"» (html) (en espanyol), 11-04-2007. [Consulta: 17 agost 2008].
  59. ↑ Taylor, Thomas. Lightning in the Storm. Hippocrene Books, 2003. 
  60. ↑ Jon R. Anderson. «Apaches Llauri Ailing Warriors» (html) (en anglès), 19-12-2000. [Consulta: 29 agost 2008].
  61. ↑ CNN. «O.S. Apache pilots taken prisoner» (html) (en anglès), 24-03-2003. [Consulta: 29 agost 2008].
  62. ↑ 62,0 62,1 Fred Kaplan. «Chop the Chopper: The Army's Apache attack-helicopter had a bad war» (html) (en anglès). [Consulta: 29 agost 2008].
  63. ↑ BBC. «l'Iraq fire downed US helicopters» (html) (en anglès), 04-02-2007. [Consulta: 29 agost 2008].
  64. ↑ Ferrán Sales. «Israel mata amb un míssil al capdavanter d'Hamás i posa en peus de guerra als palestins» (en espanyol), 23-03-2004. [Consulta: 18 novembre 2008].
  65. ↑ La Tercera. «Israel assassina al cap en funcions del braç armat d'Hamas» (en espanyol), 21-10-2004. [Consulta: 18 novembre 2008].
  66. ↑ Agencia de Notícies Xinhua de Xina. «Dos helicòpters de combat israelià s'estavellen després de col·lisionar» (html) (en espanyol), 20-07-2006. [Consulta: 17 agost 2008].
  67. ↑ Amos Harel. «Israeli Apache helicopter crashed» (en anglès), 24-07-2006. [Consulta: 17 agost 2008].
  68. ↑ Boeing Press. «Boeing Delivers 30th AH-64D Apache to Royal Netherlands Air Force» (html) (en anglès), 09-05-2002. [Consulta: 17 agost 2008].
  69. ↑ Governo dels Països Baixos. «Six Apaches to l'Iraq to boost security» (html) (en anglès), 24-05-2004. [Consulta: 17 agost 2008].
  70. ↑ BBC News. «Habiti Dutch troops for Afghanistan» (html) (en anglès), 03-02-2006. [Consulta: 17 agost 2008].
  71. ↑ BBC. «UK troops in first Taleban action» (en anglès), 23-05-2008. [Consulta: 17 agost 2008].
  72. ↑ Christian Lowe. «Brits See Longbow As Key To Apache Ops» (en anglès), 27-11-2007. [Consulta: 17 agost 2008].
  73. ↑ Boeing Integrated Defense Systems. «McDonnell Douglas Delivers First AH-64D Apache Longbow Combat Helicopter for O.S. Army» (en anglès), 02-04-1997. [Consulta: 4 octubre 2008].
  74. ↑ Boeing News. «Boeing Delivers 300th Apache Longbow to O.S. Army» (html) (en anglès), 20-06-2003. [Consulta: 24 agost 2008].
  75. ↑ Boeing News. «Boeing Delivers 500th Apache Longbow Combat Helicopter, Milestone Trainer» (html) (en anglès), 26-08-2004. [Consulta: 24 agost 2008].

Bibliografia[modifica]

En anglès
  • Bishop, Chris. Apache AH-64 Boeing (McDonnell Douglas) 1976–2005. Osprey Publishing, 2005. 
  • Donald, David. «AH-64A/D Apache and AH-64D Longbow Apache». A: Modern Battlefield Warplanes. AIRtime Publishing Inc, 2004. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/AH-64 Apache
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/AH-64_Apache&oldid=30243293»