Usuari:Mcapdevila/Novena Croada
  Mcapdevila/Novena Croada Mcapdevila/Novena Croada | |||
| Data | 1271-1272 | ||
|---|---|---|---|
| Resultat | Victòria mameluca | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| A Terra Santa (1095-1291) | |
|---|---|
| Després de 1291 | |
| Croades Bàltiques | |
| Croades populars | |
| Contra cristians | |
Vegeu també: Reconquesta (718-1492) | |
La Novena Croada és moltes vegades considerada com part de la Vuitena Croada. Alguns mesos després de la Vuitena Croada, el príncep Eduard d'Anglaterra va comandar els seus seguidors fins a Acre encara que sense resultats.
Antecedents[modifica]
Després de la batalla d'Ayn Jalut, les forces dels mamelucs van començar a atacar les possessions cristianes, iniciada el 1261 i sent comandades pel soldà Bàybars I. Cesarea i Arsuf van caure en 1265 i el 1266 totes les ciutats importants de Galilea. En 1268 Bàybars es va apoderar de Jaffa i del castell de Beaufort defensat per l'Orde del Temple, reduint el Regne de Jerusalem a una petita franja de terra entre Sidó i Acre, i després va avançar en direcció nord cap al Principat d'Antioquia i l'assetjà (setge d'Antioquia). El 18 de maig les tropes del soldà van obrir esquerda en les muralles per on es van colar els mamelucs en massa.
Al setembre de 1269, Jaume el Conqueridor va sortir de Barcelona amb la seva armada per a Terra Santa, però dispersades les seves naus per les tempestes, el rei va haver de desembarcar a Aigüesmortes, prop de Montpeller i només onze naus van aconseguir arribar finalment a Sant Joan d'Acre dirigides pels fills naturals del rei Ferran Sanxis de Castre i Pere I Ferrandis d'Híxar. L'arribada dels reforços cristians va ser resposta pel soldà Bàybars I amb un atac sobre Acre que va causar moltes baixes en els croats.[1] El rei va haver de renunciar a aquesta nova empresa.
Lluís IX de França, que va organitzar un gran exèrcit croat amb la intenció d'atacar Egipte, es va desviat a Tunísia, on Eduard d'Anglaterra va arribar massa tard per salvar Lluís, que va morir el 1270. Eduard d'Anglaterra va continuar el seu camí a Terra Santa per ajudar Bohemon VI d'Antioquia davant l'amenaça mameluca a Trípoli i les restes del Regne de Jerusalem.
La croada[modifica]
Eduard d'Anglaterra i Carles I d'Anjou van enviar les seves forces a Acre, capital del Regne de Jerusalem i objectiu de la campanya del soldà Bàybars I. L'exèrcit cristià va arribar en 1271, mentre Bàybars I assetjava Trípoli, l'últim territori del Comtat de Trípoli i per tant ple de desenes de milers de refugiats cristians. Des dels seus bases a Xipre i Acre, Eduard i Carles van aconseguir atacar les línies interiors de Bàybars i trencar el setge.
Tan aviat com Eduard va arribar a Acre, va fer alguns intents de refer l'Aliança Franco-Mongol,[2] enviant una ambaixada a Abāqā l'Il-kan de Pèrsia, un enemic dels musulmans. L'ambaixada va ser dirigida per Reginald Rossell, Godofred de Waus i John of Parker, i la seva missió era obtenir suport militar dels mongols.[3] En una resposta datada el 4 de setembre de 1271, Abagha va acceptar la cooperació i va preguntar en quina data es duria l'atac concertat contra els mamelucs.
L'arribada dels reforços d'Hug III de Xipre va encoratjar Eduard, que va atacar la ciutat de Qaqun, on gairebé perd la vida a mans de la secta dels assassins.[1] A finals d'octubre de 1271, una petita força dels mongols van arribar a Síria i van arrasar la terra d'Alep cap al sud. No obstant això Abagha, ocupat per altres conflictes a Turquestan només podia enviar 10.000 genets mongols sota el Samagar general de l'exèrcit d'ocupació a l'Anatòlia seljúcida, a més de les tropes auxiliars Seljuk. Malgrat la força relativament petita, però, la seva arribada segueix disparat un èxode de població musulmana (que recordaven les campanyes anteriors de Kithuqa) pel sud fins al Caire. No obstant això, els mongols no es va quedar, i quan el líder mameluc Baibars va muntar una contraofensiva des d'Egipte el 12 de novembre, els mongols ja s'havien retirat més enllà del Eufrates.
En l'interí, Baibars va arribar a pensar que hauria un atac combinat per mar i terra a Egipte. Sentint que la seva posició prou amenaçada, es va esforçar per aturar aquesta maniobra mitjançant la construcció d'una flota. Un cop acabada la construcció del parc, més que atacar l'exèrcit croat directament, Baibars intentar aterrar a Xipre en 1271, amb l'esperança de cridar la III de Xipre Hugo (l'import nominal de Rei de Jerusalem) i la seva flota fora d'Acre, amb l'objectiu de conquerir l'illa i deixant Edward i l'exèrcit croat aïllat a la Terra Santa. Però, en la subsegüent campanya naval de la flota va ser destruïda i els exèrcits Baibars "van ser obligats a tornar.
Després d'aquesta victòria, Edward es va adonar que per a garantir la resistència a llarg termini era necessari per posar fi als disturbis interns a l'estat cristià, i pel que va haver entre Hugo i els seus cavallers poc entusiasta de la família Ibelín de Xipre. Després de la mediació, el príncep Eduard d'Anglaterra va començar a negociar una treva onze anys amb Baibars, encara que aquesta negociació gairebé acabar quan Baibars va intentar assassinar mitjançant l'enviament dels homes fingint buscar el baptisme com a cristians. Edward i els seus cavallers matat personalment a la assassins i immediatament van començar els preparatius per a un atac directe a Jerusalem. No obstant això, quan van arribar notícies que el pare d'Edward Enric III havia mort, es va signar un tractat amb Baibars, permetent Edward per tornar a casa per ser coronat rei d'Anglaterra el 1272.
Conseqüències[modifica]
La pau era mantinguda pels esforços d'Eduard d'Anglaterra, recolzat pel Papa Nicolau IV. L'equilibri que mantenia la regió sota control era fràgil. Aquest equilibri es va ensorrar quan un grup de soldats italians catòlics va degollar a un grup de camperols musulmans i cristians sirians. Quan la història de la matança va arribar a les orelles del soldà egipci al-Àixraf Khalil, immediatament va exigir el cap dels assassins. Agafada enmig de la disputa per la successió del tron de Jerusalem, Acre va dir no al soldanat i l'abril de 1291, la ciutat es va despertar envoltada per més de 200.000 soldats musulmans. La cristiandat va córrer en socors d'un dels seus punts més estratègics a la Terra Santa. Cavallers hospitalers, teutònics i templers, sumats a les tropes angleses i italianes, van partir per defensar el port d'Acre. El 18 de maig, les forces turques i egípcies van prendre oficialment la ciutat. Queia l'últim bastió dels europeus a Terra Santa.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Novena Croada |
- ↑ 1,0 1,1 Christopher Marshall, Warfare in the Latin East, 1192-1291, p.28 (anglès)
- ↑ (anglès) Peter Jackson, "Crisis in the Holy Land in 1260," English Historical Review 376 (1980) 481-513
- ↑ (francès) Rene Grousset, Histoire des Croisades III, p.653