Viquipèdia:La taverna/Arxius/2006/Febrer

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tauler
A les novetats de la Taverna es publiquen novetats i anuncis de projectes, plantilles i d'altres temes d'interès, tant de funcionament intern com d'activitat externa. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de novetats i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Demanem imatges de l'art rupestre o de l'art prehistòric a les autoritats

Es lamentable però ni a les Wikipèdies en castellà, francès o anglès ni a la Commons trobo imatges de l'art rupestre o de l'art prehistòric.

Podriem escriure una petició colectiva, dirigida a les autoritats: Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya, Govern regional de Mursia, Junta d'Andalusia, Govern de Cantàbria etc. solicitant que cedissin part de les que tenen (o haurien de tenir) amb llicència apte per a les finalitats del projecte Wiquipèdia.

Hem de tenir en compte que nosaltres no podem fer fotografies sense autorització (aixó seria altre possibilitat), ja que la protecció de les pintures exigeix no fer servir flaix o fonts de llum agresives.

Gràcies. Usuari:Vicens 20:40, 21 gen 2006 (UTC)

Tens raó, aniria bé que l'administració posés una mica de la seva part en aquest projecte. Si cal una recollida de firmes compteu amb la meva!--Aljullu 20:11, 21 gen 2006 (UTC)
N'he pujat una de la India: commons:image:Art rupestre.jpg. Què us sembla? Ara la llisto a imatges demanades. --Vedranell 19:39, 25 gen 2006 (UTC)

Bloquejar usuaris

Tinc un dubte. Qualsevol de nosaltres pot bloquejar una IP vandàlica o és nomes tasca dels administradors? Si es pot fer, com es fa? Gràcies.--Felato 20:00, 22 gen 2006 (UTC)

nomes els administradors. Si no, qualsevol podria muntar un bon merder... Xevi 20:10, 22 gen 2006 (UTC)
Lògic, és que m'han entrat ganes de bloquejar aquest darrer provocador. Per cert, suposo que per revertir vandalisme l'única opció és copiar la darrera versió bona manualment com si fessis una modificació mes, oi? --Felato 20:24, 22 gen 2006 (UTC)
Jo el que faig és obrir la versió que vull que es desi, clicar a editar i desar-la tal i com està--SMP (missatges) 14:56, 23 gen 2006 (UTC)

Hi ha algun moderador actiu que pugui bloquejar aquesta IP que esta editant articles i ficant-hi frases de venjança? Concretament és la IP 83.34.186.129. Gràcies. --Tanwo 20:25, 24 gen 2006 (UTC)

espanya pre-provincial

paro boig buscant un mapa pre-provincial d'espanya (d'abans de 1833) i no hi ha forma de trobar-lo... la wikipedia és la meva ultima oportunitat!!!!

Atac al gentilici de Girona

Bon dia a tothom! Faig una crida perquè a la wikipedia en castellà es neguen sistemàticament a posar al costat del gentilici en castellà de Girona, el seu gentilici en català. Els he dit que cal reflectir la realitat d'un lloc i que és necessari indicar que en català és així. A més, ja s'indica el nom de la ciutat en català, per què no hi pot haver-hi el gentilici? No reconeixen que és un article parcial i mancat de neutralitat. Si voleu més informació sobre la polèmica, seguiu la discussió (http://es.wikipedia.org/wiki/Discusión:Gerona)
Moltes gràcies a tothom i endavant!
Vilallonga 10:28 10 feb 2006

La versió en castellà tenen les seves pròpies normes. Si han votat de posar les gentilicis en castellà són lliures de fer-ho. La teva intervenció ofensiva, per altra banda, ha sigut en un to no admisible.

Notícia entranyable

http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1735892

Articles escandalosament curts

Hola, us vull dir que he creat un template {{massacurt}} per a aquells articles que tots ens trobem de tant en tant i que ens sorprén que en una enciclopèdia siguin tan curts. Vull dir coses bàsiques com gel, òrbita o Edat moderna, que haurien de tenir articles bastant més llargs en qualsevol obra de referència. Aquest template és com una plantilla d'esborrany, però per als casos especialment escandalosos. El template els classifica automàticament a la Categoria:Viquipèdia:Temes bàsics però molt curts perquè siguin més fàcils de localitzar i millorar. ---Leptictidium 12:16, 10 feb 2006 (UTC)

Em sembla molt bé la plantilla, però encara hi afegiria més. A l'estil de l'italiana it:Template:Da aiutare mese avisaria que si en un temps prudencial no arriba al mínim exigible a un esborrany, l'article s'esborrarà. --VRiullop (parlem-ne) 12:49, 10 feb 2006 (UTC)
Sí, però aquests articles són massa importants per ser esborrats, i a més alguns ja tenen una certa longitud l'únic que n'haurien de tenir molta més. --Leptictidium 12:54, 10 feb 2006 (UTC)
En aquest cas estem parlant de coses diferents. Jo em referia als miniesborranys. Sovint es creen articles amb una sola definició o amb un contingut tant mínim que és patètic, però que amb una mínima ampliació podrien ser vàlids. Pel que dius de "temes bàsics curts" ja existeix la plantilla "millorar" i també el Viquipèdia:Registre de pàgines a millorar on es demanen també ampliacions. --VRiullop (parlem-ne) 17:16, 10 feb 2006 (UTC)

Hola :-) A mi aquesta nova plantilla no m'entusiasma... crec que per això ja tenim els esborranys... Però si als altres us sembla bé que hi sigui, com a mínim crec que hauria de seguir la nomenclatura utilitzada fins ara... I per exemple passar a anomenar-se "Esborrany bàsic" i col·locar els articles a la "Categoria:Esborranys bàsics" o alguna cosa així... --Joanjoc (discussió) 16:15, 10 feb 2006 (UTC)

Jo trobo que està molt bé, això ens permetrà tenir classificats els articles que són massa curts pel que podríen donar de sí, els esborranys serveixen per a pàgines curtes o molt curtes, però no per a pàgines que no són tan llargues com haurien de ser. El template d'articles a millorar és massa ampli i no té la mateixa utilitat que aquest template... Bé, aquesta és la meva opinió.--Aljullu (discussió) 19:07, 10 feb 2006 (UTC)

No és per res, però si aquesta plantilla és per a articles molt bàsics, què fa Llengües mongòliques en aquesta categoria??--SMP (missatges) 20:25, 10 feb 2006 (UTC)

La llista d'articles bàsics ja la tenim: Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir. El que es tractaria, doncs, seria marcar apart els esborranys dels articles d'aquesta llista. Qualsevol altre consideració és subjectiva i per tant és una demanda personal d'ampliació.--VRiullop (parlem-ne) 21:32, 10 feb 2006 (UTC)

Crec que aquesta plantilla no fa falta, ja tenim esborrany i millorar, apartat que gairebé ningú mira, així com articles demanats i similas. Posem-nos a millorar articles i no a sub sub classificar-los (ja tenim les útils categories d'esborranys)--barcelona 22:42, 11 feb 2006 (UTC)

Sí, Vriullop, ja tenim la llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir, però aquesta llista només ens indica si els tenim o no, no si tenen la longitud adient que mereixen per llur importància. Aquest template pot servir per agrupar només els que són bàsics però no tan llargs com haurien de ser. D'altra banda, no és una consideració subjectiva; precisament aquest template és per als articles que no admeten consideracions subjectives; per exemple, hi ha gent que pot dir que el ball The Hustle o la sirena Stèrope tenen una importància relativa, però ningú negarà que Edat moderna, peix o àlgebra són d'una importància capital. --Leptictidium 09:09, 17 feb 2006 (UTC)

Canvis recents

Hola :-) He canviat la capçalera de la pàgina de canvis recents. La vaig veure a la Viqui portuguesa i me'n vaig enamorar !! Que us sembla? --Joanjoc (discussió) 09:26, 11 feb 2006 (UTC)

Està bé.--Aljullu (discussió) 11:45, 11 feb 2006 (UTC)
M'agrada. somriure --Pepetps (Podem discutir-ho) 13:06, 11 feb 2006 (UTC)
Ka waii! --Razor Ramon HG 13:42, 11 feb 2006 (UTC)
Ara que m'hi fixo al final de la pàgina de canvis recets hi surt "Categoria: Viquipèdia:Plantilles" o sigui que a alguna de les plantilles que es fan servir hi deu mancar un "noinclude" --Razor Ramon HG 17:35, 11 feb 2006 (UTC)

Viquiprojectes

Buscant discussions de portals amb la pàgina especial de cerca per prefix (que per cert, té un redactat una mica arcaic somriure) m'he fixat que hi ha un nou prefix per a Viquiprojectes. No obstant, encara tots els viquiprojectes estan sota el prefix Viquipèdia:Viquiprojecte. A més, quan he intentat crear una pàgina amb el prefix Viquiprojecte: m'he adonat que no té posat el nom a la pestanya que surt a dalt (proveu per exemple de mirar Viquiprojecte:hola. A dalt hi diu <nstab-viquiprojecte>. En tot cas, la pregunta és: Hem de començar a passar tots els viquiprojectes a aquesta nova direcció?? (per exemple cambiar el Viquipèdia:Viquiprojecte Municipis de la Catalunya Nord a Viquiprojecte:Municipis de la Catalunya Nord. --SMP (missatges) 17:10, 11 feb 2006 (UTC)

Community portal?

Ep, al panell de navegació hi veig "Community portal" (amb enllaç a Viquipèdia:Community_Portal), en comptes de "Portal del viquipedista" i "Donations" en comptes de "Donatius". Crec que ha canviat després de visitar Viquipèdia:Política i normes però no estic segur. Si visito Viquipèdia:Portal els noms d'aquest panell són traduïts, però si després carrego la portada tornen a estar en anglès... raroraroraro. --Razor Ramon HG 17:26, 11 feb 2006 (UTC)

Tranquil, a mi també em passa... tristesa--SMP (missatges) 17:33, 11 feb 2006 (UTC)
A part d'aquest canvi, que no sé si és accidental o no, a pàgines recents n'hi ha hagut bastants. Crec que no s'hauria d'haver llevat l'enllaç a pàgina sol·licitada. De fet, crec que s'hauria d'haver afegit el d'imatges sol·licitades. Llull · (vostè dirà) 22:16, 11 feb 2006 (UTC)

Vandalisme pagat per la Generalitat Valenciana

He començat un article per documentar aquest cas de vandalisme: Vandalisme a la Viquipèdia en català des de IPs de la Generalitat Valenciana en febrer del 2006

Estaria bé si algú pogués cercar altres IPs pertanyents a la Generalitat que hagin vandalitzat la Viquipèdia, similar al que van fer a la wiki anglesa quan es va detectar vandalisme des del Senat dels EUA --Razor Ramon HG 21:08, 11 feb 2006 (UTC) Similar a això en:Congressional_Staffer_Edits però no hi ha més informació que el nom del bloc 193.145.160.0 - 193.145.215.255 (GVA) --Razor Ramon HG 21:34, 11 feb 2006 (UTC)

És interessant, però en comptes de ser un article enciclopèdic crec que hauria de ser una subpàgina de Viquipèdia:Anecdotari enllaçada des d'aquesta mateixa pàgina. Llull · (vostè dirà) 22:17, 11 feb 2006 (UTC)
el que cal fer és bloquejar les tres IP per una setmaneta...--SMP (missatges) 22:27, 11 feb 2006 (UTC)
Si, no trobo més detalls que el nom de la subxarxa: [2]
193.145.160.0 - 193.145.215.255 (GVA) Red GVA De La Generalitat Valenciana --Razor Ramon HG 23:14, 11 feb 2006 (UTC)
En comptes d'un setmana no sel's hauria de bloquejar la IP per sempre? Si no, quan passins les 3 setmanes i poden tornar.--Aljullu (discussió) 08:17, 12 feb 2006 (UTC)

La IP, no! Totes les IPs de la Generalitat fins que donaren explicacions! El que passa és el problema del proxi, que algú aliè a eixes IPs podria servir-se'n sense tenir res a veure, inclús beneficiant-se (fent-los mala propaganda, almenys que sent IPs de la Generalitat tinguen alguna mena de protecció). Jo realment de proxis no entenc res, opine segons el què tinc entès i què em va explicar en Razor Ramon HG a la meua discussió. Pasqual · * 09:36, 12 feb 2006 (UTC)

Acabo de demanar d'esborrar l'article que s'ha creat sobre aixo pq crec que es totalment innecessari. Em sembla un cas tipic de vandalisme. En tenim cada dia, probablement n'hi ha que es fa des d'escoles, ciber-cafes o llocs de treball, i no pensem pas a bloquejar totes les IPs relacionades "per sempre". A part, la major part d'aquestes croades heroiques duren 2 dies, fins que aquests il.luminats veuen que s'els reverteix de seguida i ningu no els fa cas (a no ser que s'ens acudeixi regalar-los notes de premsa, articles, o trucades a la Generalitat com algu ha proposat en aquest cas o d'altres). Per tant, bloquegem les IPs directament responsables durant uns dies, netegem el vandalisme, i oblidem-nos-en. Si hi esteu d'acord, sisplau podeu votar a favor d'esborrar l'article que s'ha fet sobre aixo ? Xevi 10:46, 12 feb 2006 (UTC)
Reconec d'en Xevi que té raó, tot va ser l'entusiasme del moment (moment que m'ha durat fins este matí al alçar-mefa l'ullet), jo pense votar que sí a l'eliminació. Reconec que és interessant el que s'hagen gastat tres IPs de la Generalitat, però això no vol dir res, o així ho vull entendre jo per no complicar-me l'existència amb eixos energumens.
Quant al que diu en Llull sobre deixar ho a l'anecdotari, tampoc ho veig adient ja que es tracta de vandalisme i no d'un error i deixar constància d'esta croada ja no em sembla que puga alçar tanta polèmica i menys arribar a igualar el cas del Senat dels EUA (o algo així, cosa de qual no vaig tindre coneiximent). Pasqual · * 11:46, 12 feb 2006 (UTC)

Volíeu dir

Hola :-) Ja fa temps es va discutir (i crec que descartar) la utilització de redireccions des de paraules incorrectes a les corresponents formes correctes, per exemple si algú busca Fisica no hi serà, ja que la forma correcta és Física. Es va descartar per evitar que els lectors pensesin que els dos termes són correctes.

A la viquipèdia en anglès, això ho tenen arreglat amb una funcionalitat pròpia del programari que els proposa la forma correcta del terme.

Avui he fet una plantilla {{VolíeuDir}} que faria una cosa similar, per exemple al cercar Quimica ens mostra un text, mostrant el nom correcte Química. Com ho veieu? Sé que pot no agradar a alguns Viquipedistes, així que si no us agrada l'elimino i llestos :-) --Joanjoc (discussió) 10:06, 12 feb 2006 (UTC)

Perfecte! Jo sempre havia dit que aquest tipus de faltes havien de redireccionar d'alguna manera.--SMP (missatges) 10:36, 12 feb 2006 (UTC)
Jo també done el meu suport a la iniciativa! És inconsentible que una paraula incorrecta ens duga a una de correcta sense que ens en adonem i aixó pot passar si fem servir abusivament les redireccions, com és el cas per a pintallavi, vaig correns a modificar-la! Pasqual · * 11:51, 12 feb 2006 (UTC)
D'aquesta manera s'acumularan mils de pàgines de noms incorrectes a "articles curts" i "articles sense categories". Això sí que pot ser preocupant. Si en canvi, 1· es fa redireccions, 2· s'explica a la guia d'estil que no tenen caràcter normatiu, i 3· es posen a l'inici de cada article tots els noms correctes possibles (com a moresc) aquest problema desapareix. Ara mateix, aquesta plantilla la veig un estorb i crec que no hi hauria de ser. Llull · (vostè dirà) 06:32, 13 feb 2006 (UTC)

Hola :-) De fet jo també preferia la opció de redireccionar, però a la pàgina de redireccions; Ajuda:Redirecció hi diu; 

En general, cal crear totes les redireccions que puguin ser útils.
Només cal evitar aquelles que siguin incorrectes, que creïn confusió,
o que puguin ser ofensives o partidistes.

Per tant la redirecció de Quimica a Química en principi no seria correcta. Però si prospera la última proposta de'n Xevi (8/2/2006) a la pàgina Viquipèdia:Presa de decisions/2006/Sobre la política de redireccions entenc que si que es podrien fer redireccions des de paraules incorrectes a a paraules correctes i podríem evitar la nova plantilla :-) --Joanjoc (discussió) 16:19, 14 feb 2006 (UTC)

Per redirecció incorrecte jo entenc que quimica redireccioni a física o posar-hi qimiqa que no ajudaria a ningú per a res. Llull · (vostè dirà) 17:08, 14 feb 2006 (UTC)
Un altre argument en contra en el que no hi havia caigut i que possiblement és el més ferm: creieu que donarà bona imatge que en pitjar "pàgina aleatòria" es vagi a parar a una pàgina dient que tal mot és incorrecte i que el correcte és a una altra pàgina? Decididament, cal respectar els espais de noms i no es pot escriure més coses articles en les pàgines reservades per als articles. El programari sencer està pensat per a fer-ne aquest ús. Llull · (vostè dirà) 18:48, 15 feb 2006 (UTC)

Sembla ser doncs, Llull, que el problema és que eixes pàgines no han de ser comptades com a articles, per a que no apareguen com a pàgines curtes, sense categoria o que no puguen ser trobades amb l'opció de pàgina aleatòria. Seria doncs un problema de programari. Segons Joanjoc aixó ho tenen solucionat, bé no sé exactament el què, a la Viqui en anglès, potser es puga fer alguna cosa en eixe aspecte. Pasqual · * 22:35, 15 feb 2006 (UTC)

Ortogràficament, quimica és igual d'incorrecte que qímica, qimiqa, ... Pasqual · * 22:54, 15 feb 2006 (UTC)

Però quimica pot fer servei com a redirecció mentre l'altre no. Un cop va venir un de la versió en anglès fent cents de redireccions des dels noms sense accents cap als noms anb accents. Vaig aconseguir que parara després de demanar-ho, però ell no m'entenia ja que segons deia era un tipus de redirecció que a la versió en anglès feien per sistema degut a la quantitat de gent que no té accents en el teclat. De manera que no totes les redireccions d'un nom incorrecte tenen la mateixa utilitat que permetin considerar conservar-les encara que la seva mesura sigui un aspecte 100% subjectiu. Llull · (vostè dirà) 07:12, 16 feb 2006 (UTC)

Doncs canviem "Enciclopèdia del coneiximent lliure" per "enciclopèdia anàrquica lliure i de la cultura popular" darrerament estic observant massa comportaments il·lògics i irracionals, en favor del "saber popular" del sentit comú i en contra del que és realment CONEIXIMENT. Pasqual · * 10:58, 16 feb 2006 (UTC)

No entenc la teva reacció dsi és deguda a això que ens estem referint.
  • Per mi és indiscutible que és millor tenir redireccions des de noms incorrectes que ens estalviïn maldecaps que no tenir-ne. És una soberana murga haver de posar un dia rere l'altre el catrell de fusionar per després haver d'eliminar qualsevol de les fomes alternatives de Sud-àfrica que amb freqüència s'escriuen malament (per exemple). És més pràctic deixar-hi noms incorectes redirigits.
  • Donat que no és possible distingir entre "redireccions enciclopèdicament correctes" i "redireccions enciclopèdicament incorrectes" trobo com el més pràctic que no es doni cap valor enciclopèdic a les redireccions. Aquesta sempre ha estat la política aquí i a les altres llengües. És més, fins i tot és la política de diccionaris tan prestigiosos com el DCVB on hom hi cerca anis o pastis i és directament redireccionat cap a "anís" i pastís respectivament. Com que el nom està ben clarament escrit a l'inici no passa desaparcebut i queda patent la correcció feta pel programari.
  • Entenc la bona intenció de la plantilla proposada i els seus propòsits però cal també adonar-se'n de què té llacunes importants, llacunes que des del meu punt de vista fan preferible prescindir-ne.

Llull · (vostè dirà) 17:40, 16 feb 2006 (UTC) A la wiki anglesa tenen categories pels redirects: Wikipedia:Redirect entre altres:

No se quina a quina "funcionalitat pròpia del programari" es referia en JoanJoc, a no ser que sigui que la capitalització en certes condicions no es té en compte ... --Razor Ramon HG 18:08, 16 feb 2006 (UTC)

A la nostra viqui no se com s'hauria de fer, però crear redirects per tots els articles que porten accents sembla una mica "overkill" --Razor Ramon HG 14:49, 16 feb 2006 (UTC)

No entenc la utilitat que pot tenir posar categories en les redireccions. Passa desaparcebut per a l'usuari que ha escrit malament el nom, per tant els problemes aquí plantejats, no s'arreglen. Llull · (vostè dirà) 17:40, 16 feb 2006 (UTC)
Crec haver llegit no se on que era per excloure'ls a l'hora de fer versions impreses, però no ho tinc gaire clar... --Razor Ramon HG 18:08, 16 feb 2006 (UTC)

Hola :-) Veig que a la Viquipèdia anglesa, ara està desactivada la cerca amb suggeriments... Però la prova de que existeix està aqui; MediaWiki:Searchdidyoumean. El programari de la Viquipèdia inclou aquesta funcionalitat, hauriem d'investigar si es pot activar a la Viquipèdia catalana... --Joanjoc (discussió) 17:36, 16 feb 2006 (UTC)

Potser és que això feia servir massa temps de CPU. Sembla que hi és al CVS de MediaWiki /cvsroot/wikipedia/extensions/Lucenesearch.php --Razor Ramon HG 18:08, 16 feb 2006 (UTC)
La descripció de la revisió 1.60 d'aquest fitxer sembla suggerir això que he dit abans: "Ability to disable search context as an emergency optimisation measure"
El paràmetre que van afegir per deshabilitar-ho es deia $wgDisableSearchContext
viewCVS de la cosa --Razor Ramon HG 18:18, 16 feb 2006 (UTC)
Més info: en els MediaWikis aquesta variable s'hauria de canviar al fitxer LocalSettings.php (els defaults són a un fitxer anomenat DefaultSettings.php). Potser també caldria posar a "true" aquest: "$wgDisableInternalSearch - Disable internal search so that extensions can implement it." [3] i en el cas de la Viquipèdia suposo que ho hauria de fer un "administrador tècnic". --Razor Ramon HG 18:41, 16 feb 2006 (UTC)

Jo estava categoritzant pàgines sense categoria i m'he trobat dues amb el volieu dir i he pensat que eren errors i les he posat l'etiqueta de a eliminar. Trobo que porta a confusió. No se si seria més pràctic muntar robots que cerquin les paraules que es considerin conflictives i les canviï automàticament (si es possible).--Felato 19:16, 16 feb 2006 (UTC)

La meua reacció s'enraila ben abans d'esta discussió, però és que m'encenc de no res!
Categoritzar les redireccions tampoc em sembla una solució satisfactòria si no tenim massa clar la seua funcionalitat.
Passe el que passe al DCVB o al DIEC no significa que l'hem de copiar ni que siga correcte, a mi personalment m'agradaria més que em senyalaren que no existeix el mot de la recerca però que hi ha entrades que poden tenir certa coincidència, és un diccionari, no el Google, i açó és una enciclopèdia, o això pense jo!
Crec que si l'usuari no s'assabenta que el que ha escrit és incorrecte no hi haurà forma possible que se'n adone del seu error, ho dic per experiència pròpia. El teu mateix exemple, Llull, si busques Sud-àfrica lletrejant Sudàfrica o Sud-Àfrica difícilment et percataràs de la seua correcta ortografia. Altra cosa són els sinònim, com a moresc, sac de gemecs, etc.
Jo crec que d'alguna forma s'hauria d'assenyalar que la forma introduïda no és la correcta, per exemple redireccionant cap al'article correcte i allí en lloc de que aparega la nota (seguint l'exemple de Sud-àfrica:
(Redirigit des de Sud-Àfrica)
que posara:
L'ortografia introduïda no és correcta, ha sigut redirigit cap a la pàgina què més s'aproxima
(Redirigit des de Sud-Àfrica)
o alguna cosa semblant, introduint la plantilla {{VolíeuDir}} però aixó ha de ser una mica complicat, encara que no impossible! No obstant si no es pot fer ens hauríem de quedar amb l'idea proposada per en Joanjoc
Pasqual · * 19:54, 16 feb 2006 (UTC)
No, si no et dic que això no estiguera bé, però no ho podem fer. No ho podem fer almenys, vaja, que sàpigues de programació i ho puguis incloure al proper build de MediaWiki. En tot cas ja he explicat que la plantilla "Volíeu dir" no és per mi una solució i per tant segons ho veig "no ens hauríem de quedar amb la idea proposada per en Joanjoc". Ja has vist que un que no era de la guerra no sabia de què anava això i anava a eliminar una pàgina amb la plantilla en concret en no entendre-la. Tal com ho veig té més contres que pros. Llull · (vostè dirà) 20:06, 16 feb 2006 (UTC)
Potser seria de certa utilitat en barbarismes molt comuns, sobretot per a castellanoparlants, tals com plassa en lloc de plaça, o inclús Yordi Puyol! Pero això pot ser infinit si contemplem totes les possibles errades ortogràfiques. Imagineu paraules amb accents oberts, tancats, sense, i combinacions singular-plural. D'això s'ha d'encarregar el motor de recerca que calculi els plurals, l'accentuació, les bes i les ves, etc... i no crear cadascun dels articles amb els infinits noms. Ja dic, trobaria útil la plantilla en casos molt concrets. Però no en p.ex. quimica sense accent.Aleator 20:56, 16 feb 2006 (UTC)
Estic d'acord que no és una bona idea utilitzar aquest template. Al llibre d'estil ja s'hi ha dit que les redireccions no tenen valor enciclopèdic; per als usuaris poc avesats significaria una "molèstia" afegida haver de tornar a picar un altre enllaç, i per últim, canviar totes aquestes redireccions suposaria una feina enorme. Jo, per exemple, quan he creat un període geològic, com l'Eocè, he hagut de fer "Període Eocè, Eocè, Període Eocé, Periode Eocè, Periode Eocè"... i altres articles com les Guerres Mundials encara en deuen tenir més. Ho trobo innecessari. -- Leptictidium 09:00, 17 feb 2006 (UTC)
Està bé, no vaig a dissentir eternament, a mi em sembla una bona iniciativa però és de veres que si no es pot aconseguir un missatge d'avís ortogràfic al mateix article redirigit, la plantilla pot ser un desventatge per als no avesats. Pasqual · * 10:42, 17 feb 2006 (UTC)

Veig que aquesta discussió ja es va tenir fa uns quants mesos però la meva impressió és que no se'n va treure l'aigua clara. Ara mateix m'he adonat de l'error que signifacava tenir l'article Estat federal alemany enlloc del correcte Estat federat alemany i, com que és un error molt estès, crec convenient no eliminar la primera pàgina, però em sembla contraproduent deixar que la versió incorrecta redireccioni la correcta de tal manera que la persona que navegui no s'adoni de l'error. Jo crec necessari que les redireccions que tenen un error, l'usuari se n'adoni de l'error que ha fet. Així doncs crec que tant l'opció de la plantilla voleudir o del missatge que en Pasqual proposa són més que necessàries. A més a més, jo afegiria al comentari o a la plantilla una frase que digues: "Si heu vingut a parar a aquesta pàgina després de clicar un enllaç, si us plau, corregiu l'enllaç corresponent", ja que això voldria dir que tenim una falta/error a una de les nostres pàgines.

Tal com dic, crec que es va tancar el tema sense una posició clara general, amb aproximadament la meitat d'opinions en cada sentit. Per tant crec que seria conveninent fer-ne un debat més profund del qual en pogués sortir, potser mitjançant una votació, una política ferma. O potser incorporar-ho a la nova política de redireccions abans que s'acabi la discussió. Salut.--Xtv (que dius que què?) 15:20, 1 jul 2006 (UTC)

Problema visualització Imatges?

M'ha passat una cosa curiosa. En visualitzar Ruc català m'ha aparegut això en lloc dela imatge:

Error creating thumbnail: convert: unable to open image `/mnt/upload3/wikipedia/commons/2/22/Donkey_Catalan_race.jpg': No such file or directory. convert: missing an image filename `/mnt/upload3/wikipedia/commons/thumb/2/22/Donkey_Catalan_race.jpg/300px-Donkey_Catalan_race.jpg'.

És el mateix que apareixia ahir o abans d'ahir a tota la viqui quan van estar aturats els servidors de tota wikipedia. En la previsualització tb la vèia bé. Pot ser problemas de caché o encara hi ha problemes ambles imatges?Aleator 20:14, 15 feb 2006 (UTC)

Coi! Vaig salvar la imatge, llavors la imatge ja m'apareixia. I no hi consto a l'historial!?? M'estic tornant boig!Aleator 20:16, 15 feb 2006 (UTC)

WIKIQUOTES O VIQUIQUOTES

Hola, sóc l'Espercius. Ja fa temps que no passo per aquí perquè he tingun uns problemes i m'ha estat impossible col.laborar des de Setembre. Igual us enrecordeu de mi perquè el mes d'Agost vaig donar embranzida al projecte Wikiquotes i em vaig posar molt pesada demanant-vos que colaborèssiu i que si fèieu articles de personalitats no oblidessiu fer li el seu corresponent article a Wikiquotes.

Aquella pàgina encara està molt abandonada. Hi ha botons sense traduir i ni tan sols ens posem d'acord amb el nom. Li hem de donar un nom definitiu. Wikiquotes o Viquiquotes?. La meva opció és Viquiquotes amb V, perquè Viquipèdia va ser rebatejada en catalá amb aquest nom i així la seva germana, la Viquiquotes també hauria de dur el nom amb V. Per coherència i harmonia. Hi ha alguns companys que están fent feina construint categories, etc i no s'aclaren amb el nom.

Què opineu?. Ha de ser Wikiquotes o Viquiquotes?.

Proposo fer una votació i decidir-ho entre tots.

--Espercius

Hola :-) Afegeixo una tercera opció Viquicites, que és la que a mi m'agrada més, ja que lliga més amb els projectes germans; Viquipèdia, Viccionari i Viquillibres... :-) Joanjoc (discussió) 18:13, 12 feb 2006 (UTC)

Sí Joanjoc aquesta també és bona. La qüestió és trobar un nom definitiu i adecentar aquella pàgina. Ha millorat molt de com estava, pero encara falta fer molta feina. Jo no sé traduir les pàginas i botons de l'anglès perquè tècnicament no sé com ho feu. Si no jo mateixa ja les hauria traduit.

Un comentari que no ve al cas... com és que quan deixo un missatge aquí ja no em deixa la firma ni la data i l'he de posar jo a mà?.

--Espercius

Ei!, no em vull fer pesada però podríeu parar atenció a aquest tema... Només ha opinat en JoanJoc i aquí som un bon grapat. La Wikiquotes és eina per a tots, podríem millorar-la molt si hi posèssim interès...

Em sembla que proposaré una votació.

--Espercius

Com es diu a dalt, els noms dels projectes haurien de rimar. Per tant, si tenim viquipedia, hauria de ser viquiquotes (o viquicites) i no wikiquotes. De totes maneres sovint hi ha gent que es queixa que hauria de ser wikipedia. Si hi ha d'haver alguna votacio potser hauria de ser general. Xevi 23:07, 14 feb 2006 (UTC)


Quan començarem la votació? Jo votaré per viquicites, que és la que trobo més raonable, com deia en Joanjoc.--Aljullu (discussió) 17:19, 16 feb 2006 (UTC)

Hola. Em penso que hauria de ser Viquicitacions; vegeu "cita" i "citació" al DIEC. --Álvaro M 15:14, 16 feb 2006 (UTC)

Viquicitacions no és gaire maco, no?--Aljullu (discussió) 17:19, 16 feb 2006 (UTC)

Hola, la votació començarà quan s'organitzi, aviam si per la setmana que ve està la cosa en marxa. De tota manera ho anunciaré al tauler per a que tothom se n'assabenti. Qualsevol proposta de nom és vàlida i es tindrà en compte a la hora de votar. He pensat en posar totes les opcions i la que sigui més votada serà finalment la escollida. Així Wikiquotes tindrà un nom definitiu i aixó ja és un començament. He pensat que la votació sigui de 30 dies per a que tots tinguin la oportunitat i temps de sobres per votar. Les propostes de moment són:

Wikiquotes

Wikicites

Viquicites

Viquicitacions

Si se us acudeixen més propostes, poseu-les aquí abans que comenci la votació. Us animo a tots a participar en aquesta qüestió ja que Wikiquotes és de tots i és un projecte germà de Viquipèdia digne d'atenció.

Us saluda,

--Espercius

Nomes un petit comentari: abans de comensar qualsevol nova votacio, sisplau acabem les que s'han comensat fa mesos i no hem acabat mai. Ens costa molt poc de comensar votacions i discussions, pero a la que s'allarguen o costa de posar-se d'acord, la cosa acaba com el rosari de l'aurora i aixi no anem en lloc. Xevi 19:59, 16 feb 2006 (UTC)

Convocada votació per escollir nom

Hola, us informo que ja he convocat una votació per escollir nom. Els passos a seguir per la elecció seran:

Del 18 de Febrer al 26 de Febrer, proposta de noms per part dels wikipedistes.

Del 27 de Febrer al 27 de Marça votació de noms. El nom que tingui més vots serà el finalment escollit. La votació durarà 30 dies únicament, temps suficient per a que tothom voti el nom que més li agradi.

Xevi, no t'amoïnis, aquesta votació només és per escollir un nom i ja li he posat el plaç d'un mes per a que no s'allargui eternament. També he donat una setmana per a que els companys proposin els seus noms. Tots els noms proposats sortiran a votació, així que el més votat serà l'escollit. Ens evitem així discussions eternes.

Si's plau, participeu!!!:

Viquipèdia:Presa de decisions/2006/Sobre el nom definitiu per Wikiquote

--Espercius 14:19, 19 feb 2006 (UTC)

ATENCIÓ: La votació es posposa una setmana

Hola a tots. En la pàgina de discussó de la votació per escollir nom a la Wikiquote hi ha hagut usuaris que opinen que el període d'una setmana per proposar noms és insuficient, així que he decidit ampliar-lo en una setmana. Així que la cosa quedarà:

del 18 de Febrer al 5 de Març: període de propostes de nom. Suggereixo que a les vostres propostes els inclogueu una breu explicación lingüística per justificar que sigui l'opció més correcte. Recordeu que també hi ha l'opció de deixar el nom de la Wikiquote tal i com està.

Del dilluns 6 de Març al dijous 6 d'Abril, votació per escollir el nom.

Si's plau, passeu per la pàgina de votació i feu les vostres propostes o digueu la vostra a la pàgina de discussió.

Viquipèdia:Presa de decisions/2006/Sobre el nom definitiu per Wikiquote

--Espercius 14:05, 26 feb 2006 (UTC)

Llista d'enllaços externs trencats

Finalment, he penjat la llista d'enllaços externs trencats que hi ha a la Viquipèdia. Ara podem anar-los arreglant. --Álvaro M 18:11, 14 feb 2006 (UTC)

Perfecte! Hi ha alguna política específica per fer això?
En la wiki anglesa sembla que afegeixen un template anomenat dlw-inline i dlw que redirecciona a web.archive.org; però si ja existeix un enllaç semblant al trencat es podria esborrar o trobar-ne un de nou... --Razor Ramon HG 18:35, 14 feb 2006 (UTC)
Hola, no crec que hi hagi cap política, però estaria bé enllaçar amb archive.org --Álvaro M 15:19, 16 feb 2006 (UTC)
En alguns casos però la URL només ha canviat de lloc (és a dir, la informació encara es pot trobar), com ara els de diariparlem, aquests els podria canviar amb un bot. Els que s'han perdut definitivament si que es podrien, mitjançant un template, enllaçar a archive.org --Razor Ramon HG 15:29, 16 feb 2006 (UTC)

Més templates estil Babel

He vist això a la Wikipedia anglesa: http://en.wikipedia.org/wiki/WP:UBX M'ha semblat que està molt bé, aquí no en tenim no? Jo s'hi voleu en puc crear algunes, què n'opineu?--Aljullu (discussió) 19:43, 15 feb 2006 (UTC)

He creat aquesta pàgina: Viquipèdia:Userboxes.--Aljullu (discussió) 20:04, 15 feb 2006 (UTC)

25.000 Articles !

Hola :-) Enhorabona a tothom per haver fet possible aquest número !!! --Joanjoc (discussió) 11:37, 18 feb 2006 (UTC)

Amb els 25.000 no hem fet res, en canvi amb els 20.000 si que es van fer moltes coses (missatges als mitjans, un logotip especial, etc.)... Per cert, sabeu si faran quelcom quan arribin a 1 milió a la Wiki anglesa?--Aljullu (discussió) 18:24, 19 feb 2006 (UTC)

.cat

De lamateixa manera que www.wikipedia.de porta a la viquipèdia alemanya, perquè no es registra www.wikipedia.cat o www.viquipedia.cat per a la nostra???--81.34.140.226 14:32, 18 feb 2006 (UTC)

Ho pagues tu? Llull · (vostè dirà) 14:37, 18 feb 2006 (UTC)
Crec que, per a casos com aquest, estaria bé posar publicitat a la Viquipèdia. No es podria tornar a obrir el tema? Jo faria una publicitat estil google, que al buscar una paraula et surtís una petita part de la pàgina amb publicitat relacionada, sense que molestés, a més potser podria ser útil per als usuaris. Crec que mantenir-se a base de donacions no és gaire viable, o com a mínim en projectes petits com la Viquipèdia catalana i tampoc trobo tan greu posar publicitat.--Aljullu (discussió) 18:27, 19 feb 2006 (UTC)
Home, això de que les donacions no són gaire viables... l'últim "fundraiser" de wikimedia va treure $400.000, el registre d'un domini deu costar 60 euros l'any. La fase 2 de registre de dominis .cat comença demà (20-feb). --Razor Ramon HG 20:11, 19 feb 2006 (UTC)
El .cat em sembla que costa 150 euros per els 2 primers anys, que per ser un domini acabat de sortir està força bé. Però si la Wikimedia no ho vol/pot pagar... Crec que una mica de publicitat no faria mal...--Aljullu (discussió) 19:46, 20 feb 2006 (UTC)
Bé, a mí el posar publicitat em sembla un preu força alt a pagar pel domini. Es clar que així hi haurien més calers per fer coses, però d'una altra banda perdríem la nostra identitat al web. Vull dir, si el que volem es fer un recopilatori lliure d'informació el menys esbiaixada possible, no és gaire credible posar al costat un banner anunciant samarretes del Barça, per exemple. A més seria compatible amb els principis de neutralitat, fair use i tota la pesca? Una altra cosa seria fer un "fundraiser" local, a 150 euros segur que arribaríem, però no sé si és possible...--Brandir 23:57, 20 feb 2006 (UTC)
Bé, només era un proposta, ara no vull canviar tota la Viquipèdia, però jo no ho trobo tant disparatat. No passa res per a posar un anunci (estil Google, això no vol dir banners i tot això, i que quadre amb el contingut de la web, per tant si busques oli a la Viquipèdia, et surtir un petit requadre a la dreta amb publicitat d'un oli), i per a 150 euros si arribaria molt ràpid, però bé.--Aljullu (discussió) 17:59, 21 feb 2006 (UTC)
Si fem una recollida de fons, només que hi posem 1 euro cadascun ja està. --Leptictidium 22:32, 21 feb 2006 (UTC)

Fair use per a discs

Hola, no sé si he de preguntar açò ací, però... existeix en la viquipèdia el mateix que a la Wikipedia en anglés per a les portades de discs. És a dir, es poden pujar portades de discs per a il·lustrar els articles?? I... es poden pujar a Commons??

A commons no, allà han de ser lliures. Aquí deixant clar que són "fair use" i tenen drets. Llull · (vostè dirà) 16:13, 19 feb 2006 (UTC)
I existeixen templates dedicades al fair use de portades de discs, o només al fair use, o tradueixo les angleses?? (i aquesta vegada si que signo!!)--Javi Sorribes 18:59, 23 feb 2006 (UTC)

Estat Català

És possible acusar de no neutralitat una pàgina sense ni tan sols registrar-se--Paco ✉ 09:30, 25 feb 2006 (UTC)

Si s'expliqués els motius de la no neutralitat s'entendria, el que no es pot fer és acusar de neutralitat sense dir en que es basa.

Tertúlia
A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes de maig, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Valdeorras

Fins ara no m'havia plantejat de fer-ho, però ara em trobo en la necessitat d'enganxar una fotografia en un wiki i no sé ben bé com se fa. Algun company m'ho pot explicar? Li estaré agraït. La foto la tinc amb t'extensió .mpg

Jomvo

Categories orfes

Hola, un dubte: normalment quan escribim un article, posem enllaços interns a conceptes que encara no tenen article, amb l'esperança de que el tinguin en un futur proper (enllaços amb vermell).

En canvi quan he fet el mateix amb alguna categoria que penso que ha d'existir en Joanjoc o algun altre l'elimina. No em queixo, suposo que el criteri per esborrar aquest tipus de categories és que si en creem moltes correm el perill de multiplicar-les fins a l'infinit, havent-n'hi de molt semblants, fent que d'aquesta forma la cerca per categories sigui de poca utilitat.

Com ho podriem fer però per matenir una categoria orfe que pensem que s'omplirà de continguts en un futur? --Hug 00:47, 7 feb 2006 (UTC)

si en un futur s'ha de crear ja es farà a partir d'ajuntar articles de la categoria principal on es trobin. No cal patir per això.
Una categoria orfe no fa cap servei. Mira't Viquipèdia:Llibre d'estil de categorització. Diu: "és bastant difícil no trobar una categoria on encabir un nou article, i en cas de dubte, sempre es pot formular una pregunta en la pàgina de discussió de l'article en qüestió". És millor ser prudent, però si creus que fa falta una categoria nova, proposa-ho o crea-la tu mateix tenint en compte el llibre d'estil.--VRiullop (parlem-ne) 15:44, 7 feb 2006 (UTC)

Pobles en singular o plural

Em sona que algun cop ja s'ha discutit de forma aïllada si calia anomenar "franc" o "francs", "got" o "gots". No sé si ja es va prendre alguna decissió global al respecte o si es pot obrir de nou el debat. --VRiullop (parlem-ne) 17:57, 7 feb 2006 (UTC)

No ho recordo, pero em sembla mes logic posar-ho en plural, i fer redireccions des del singular (o pagines de desambiguacio, que franc es pot referir a moltes coses). Xevi 21:39, 7 feb 2006 (UTC)

Crec que l'entrada normal hauria de ser en singular, perquè és el poble franc, per exemple, però que es pot usar el plural per als conjunts de pobles (tribus ameríndies, germànics....)--barcelona 00:09, 8 feb 2006 (UTC)

Ara mateix tenim una barreja: a Categoria:Pobles preromans, Categoria:Pobles gals, Categoria:Celtibers els articles són en plural, així com altres Tartessos, Celtes, Huns... En canvi a Categoria:Pobles germànics hi ha de tot. Incoherències que hi veig: 1) El singular obliga a fer desambiguacions al títol, Angle (poble germànic), Got (poble germànic), Croat (poble), etc. 2) Encara que el títol sigui en singular sempre es comença a explicar en plural: Vàndal Els vandals foren...; Alà Els alans són...; Hitita Els hitites eren... 3) A l'hora de fer una llista de pobles (germànic) s'indiquen els individus en lloc dels pobles. En singular un alà és un individu del poble dels alans, però els articles van sobre els pobles, no sobre els individus. També es podria dir "Poble alà" però en el cas del pobles antics, per tant amb una delimitació indefinida, és habitual anomenar-los en plural.--VRiullop (parlem-ne) 15:41, 8 feb 2006 (UTC)

Estic d'acord amb Vrirullop, els títols haurien de ser en plural. Si no s'ha pres una decisió global, crec que hauríem d'obrir el debat. Jo estic fent els articles sobre els pobles i/o civilitzacions ameríndies mexicanes, i els anomeno en plural, per exemple: tarahumares o tolteques, però, dels tolteques un altre usuari en va crear un de nou, i en singular: tolteca. Sigui la que sigui la decisió que es prengui (plural o singular) hauríem de fer-la pública en la "guia d'estil", per tal d'evitar articles duplicats com aquest. --Alonso 01:27, 10 feb 2006 (UTC)

He fet una proposta a Viquipèdia_Discussió:Anomenar_pàgines#Pobles_antics. Us convido a discutir-la allà. --VRiullop (parlem-ne) 20:04, 10 feb 2006 (UTC)

Compte amb el codi < noinclude>

M'hi he trobat diverses vegades, de manera que ho dic aquí de manera general. Heu d'anar en compte en aplicar el codi <noinclude> en qualsevol plantilla. És molt probable que per qüestions d'estètica pitgeu més d'un cop retorn per incloure-la més avall. Heu de pensar, però, que qualsevol retorn o espai que hi hagi entre el contingut funcional de la plantilla i aquest codi també apareixerà quan s'apliqui la plantilla. La única solució per evitar-ho és posar-la arrapada a l'últim caràcter del codi escrit dins la plantilla sense deixar-hi ni un espai ni un retorn. Llull · (vostè dirà) 22:12, 25 feb 2006 (UTC)

Inclús si es fa després del codi <noinclude>? Pasqual · * 22:37, 25 feb 2006 (UTC)
El que hi hagi després d'aquesta etiqueta no es veurà. El problema és que errors com els que he corregit ací estaven provocant salts de línia enmig dels texts. Llull · (vostè dirà) 22:46, 25 feb 2006 (UTC)
He afegit a Ajuda:Plantilla les instruccions d'ús de noinclude i includeonly, mireu a veure si es podria millorar. Les pàgines d'Ajuda són la contribució de la quinzena. --Razor Ramon HG 23:33, 25 feb 2006 (UTC)

Proteccio de pagines

Ja se que encara tenim pendent de decidir la politica de bloqueig de pagines (a veure quan acabem les "preses de decisions" que fa mesos que duren...) pero hi ha un seguit de pagines que atreuen sempre vandals amb intencio politica o racista (Països Catalans, País Valencià, etc.) El que proposo es blocar les que reben atacs mes frequents nomes per usuaris anonims. Aixo blocaria els pesats que escriuen collonades cada dos per tres pero no faria nosa als usuaris enregistrats. Xevi 08:11, 10 mar 2006 (UTC)

Cafetera
Als tecnicismes de la Taverna hi tenen lloc converses sobre qüestions tècniques del programari de MediaWiki, codis wiki, i afers relacionats amb qüestions informàtiques. Actualment es mostren les converses del mes de maig, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu dels tecnicismes per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Més sobre les portades de CD i DVD

Gràcies als que vau donar-me el parer sobre si era correcte o no penjar la portada d'un disc, DVD, CD... a la Viquipèdia. No obstant (digueu-me curtet, si voleu) no em va quedar del tot clar. A la viquipèdia anglesa veig que sí que ho fan i hi pengen aquesta plantilla [4]. Però com que només parla dels EUA i de la Viquipèdia anglesa, volia demanar-vos:

  • Podem usar portades de CD.. SÍ o NO?
  • Podem utilitzar, també, fotografies incloses en els llibrets que acompanyen els CD, DVD...SÍ o NO?
  • Podria crear una plantilla semblant? Hauria de traduir-la només, o bé hauria d'adequar-la a casa nostra. Ho dic pel tema de què els servidors són als EUA i per tant potser no caldria fer-hi constar res de la Viquipèdia catalana...
  • Si carrego alguna portada, he de fer-ho realment a la nostra Viquipèdia? No es pot fer a Commons com ens deia en Pepetps fa uns dies?.

Gràcies pel cop de mà!--Xadaga (diga'm) 11:02, 18 gen 2006 (UTC)

Això ja m'ho havia preguntat jo mateix: si els servidors són als Estats Units, llavors les lleis dels Estats Units són les que importen, i només caldria traduir els templates i utilitzar les imatges que hi són permeses, no? O, hi ha servidors a Espanya o a Europa? --Alonso 03:49, 19 gen 2006 (UTC)
Jo em pense que potser no importa on estiguen els servidors, sinò que allò important és que les imatges puguen ser utilitzades per a "qualsevol" finalitat. És a dir, si jo faig servir una portada de CD produïda i distribuida a Espanya, eixa imatge pot ser carregada als servidors dels EUA com a "fair use", però si un altre usuari, posem-ne de França o de Portugal, se'l descarrega i l'imprimeix sobre paper, això podria ser ilegal per a la legislació de França o Portugal ja que té el copyright restringit. M'enteneu el que vull dir?. Jo estaria més per la opinió de no permetre "fair use".--Joanot Martorell ✉ 07:56, 19 gen 2006 (UTC)
T'entenc el que vols dir, però, no n'estic d'acord. El que fan els usuaris amb les imatges no ha de restringir la viquipèdia, si la legislació del país on es troben els servidors permet l'ús d'imatges "fair use". Qualsevol altre usuari de França o Portugal pot descarregar imatges de la Wiki en anglès i imprimir-les en paper. Quina és doncs la diferència? Que una viqui sigui en anglès i l'altra en català no canvia el fet que els servidors són als EUA i que els usuaris poden viure a qualsevol país del món que tingui copyrights més restringits. El que hauríem de saber és si tots els servidors de la wiki foundation són als Estats Units, o si n'hi ha a Europa, i en quin servidor es troba la viqui en català. O, per altra banda, si la Wikimedia Foundation està registrada només als Estats Units (i inclou totes les viquis), llavors hauríem d'observar només les lleis nord-americanes. --Alonso 16:03, 19 gen 2006 (UTC)
El que vull dir és que si el propietari dels drets d'autor és d'un altre país que no siga dels EUA, posem per exemple una caràtula de "Mago de Oz", si tu carregues eixa imatge a un servidor dels EUA i dius que és "fair use", això és legal, perquè estàs tractant amb la jurisdicció dels EUA. Però si després un altre, des d'Espanya, o des de qualsevol altre país que no siguen els EUA, es descarrega eixa imatge des de la viqui i el fa servir per a qualsevol finalitat, fins i tot comercial, hi podria estar incorrent en ilegalitat si el grup el denúncia, ja que és regeix sota la jurisdicció espanyola (on és el lloc de la persona jurídica). Això no passaria si fos una caràtula de Eminem, ja que la persona jurídica d'eixe artista és als EUA, on el "fair use" és explícitament contemplat.
El que vull dir és que crec que el material de la Viquipèdia (de qualsevol viquipèdia i de projectes germans) hauria de ser exclussivament lliure, de manera que qualsevol cosa que hi trobes puga ser utilitzat per a qualsevol finalitat des de qualsevol lloc. --Joanot Martorell ✉ 17:09, 19 gen 2006 (UTC)
Ja t'entenc millor. Ara bé, tenim dues opcions: si el propòsit de la viquipèdia (com a enciclopèdia) és només informatiu o educatiu, llavors podríem utilitzar les imatges "fair use", i posar un cartell que clarament i explícitament digui que les imatges no poden ser descarregades fora dels Estats Units. Així, no restringim la viquipèdia, ja que, sovint, les imatges (no només de CD i DVD, sinó moltes més com ara escuts d'estats, logotips d'empreses o de partits polítics, etc.) són massa útils pels articles. Per altra banda, si el propòsit de la viquipèdia, a més de tenir text lliure (és a dir, informació lliure) és proveir d'imatges lliures (o qualsevol altre tipus d'arxiu) llavors el que proposes seria la millor solució, i em sembla una solució lògica que coincideix amb l'esperit de la viquipèdia.
Ahh, i parlant d'imatges, si no permetem "fair use" no podem utilitzar les imatges d'empreses ni de partits polítics. Però, si jo mateix faig la imatge (creació pròpia), puc utilitzar-la, diguem-ne el logotip de "Pepsi"? --Alonso 17:34, 19 gen 2006 (UTC)
No ho podries fer de logotips perquè estaries fent plagi (dibuixant-lo tu mateix) o encara faries l'ús d'imatges "fair use" (si fas una foto pel carrer d'eixe logotip). Per això crec que estaria bé deixar utilitzar imatges "fair use" com fins ara, ja que permet una major expansió de la Viquipèdia informativa i educativament i la fem més polida, i seria posar un cartellet com l'avís mèdic (que restringeix certs usos) en aricles que continguen estes imatges. Això ho trobaria més lògic que el que no es permetera l'ús d'estes imatges. Este cas és identic als articles que tenen informació mèdica, ja que viola el que els únics que poden donar consell mèdic són els professionals sanitaris i et podrien denunciar com passaria amb les imatges (amb esta finalitat està l'avís mèdic). Per això, hauríem de ser un poc més permissibles amb el contingut divers i interactiu (sempre que la llei dels EUA ens ho permeta) o al final no podrem posar res apart de lletres netes a la Viquipèdia. --Pepetps (Podem discutir-ho) 15:54, 20 gen 2006 (UTC)

Hola :-) Respecte aquest tema, jo entenc el següent;

  1. Es poden carregar a la Viquipèdia caràtules de CD, DVD i posters de baixa resolució, i utilitzar-les per a il·lustrar els articles de la Viquipèdia. Qualsevol altra utilització de les imatges, pot ser il·legal, i és responsabilitat de qui les utilitzi decidir si és legal o no el seu ús posterior (tal i com indica la plantilla), per tant això ja no serà problema nostre. (Vegeu a fr i en
  2. No es poden carregar al projecte Commons caràtules de CD, DVD ni posters, ni tan sols a baixa resolució, ja que el projecte commons és explicitament (tal i com diu la portada en anglès) per a arxius lliures, tot i que també accepta arxius amb drets d'autor propis de la fundació Wikipedia (logos de la Viquipèdia,... ).

--Joanjoc (discussió) 16:34, 19 gen 2006 (UTC)

Estaria a favor d'iniciar una presa de desició sobre si es pot fer servir fair use. Jo hi estic en contrà, perquè crec que l'objectiu és crear una enciclopèdia lliure i per tant que qui vulgui copiar l'article a la seva pàgina web pugui copiar-lo, posar un enllaç a la Viquipèdia i propure-la per portar més col·laboradors per millorar-la. D'altra banda, no en sé gens de lleis, però voleu dir que si faig una fotografia i hi poso un peu de pàgina que diu Imatge d'una taula on s'hi pot veure una llauna de Pepsi m'han de demanar drets d'autor? --Vedranell 19:47, 25 gen 2006 (UTC)

Crec que l'exemple que dones de la llauna de Pepsi seria un exemple clar de fair use, o sigui que no em queda clar si hi estas a favor o en contra. Pel que fa a la discussio anterior, em sembla molt que, a part dels servidors a EEUU, n'hi ha tb com a minim a Fransa, i potser a d'altres llocs. Estic segur que a "meta" o a la wikipedia en angles hi deu haver explicacions detallades o discussions sobre aixo del "fair use", i que tots els problemes que ens plantegem segur que algu altre ja els ha tingut en compte. Seria bo que algu ho mires abans de comensar a discutir coses que realment no entenem. El que si que hem d'insistir molt es en documentar l'origen de les imatges u esborrar les que siguin dubtoses. Al menys aixi si mes endavant conve es poden localitzar les imatges de "fair use" i canviar-les. Xevi 00:20, 26 gen 2006 (UTC)
Si és tal com ho dius és probable que no ho tingui ben entès, però no n'estic segur. L'exemple el posava com a pregunta de si per això ens podrien demanar drets d'autor. Jo hi estic en contra.
Tal com ho entenia: aquesta que enllaço seria una imatge fair use; en canvi, aquesta altra en la qual s'hi veu el logo però és una fotografia d'un col·laborador no és fair use, sinó que és GFDL. Si no és així (ja vaig avisar que de temes legals no es que en tingui idea, per això entre d'altres coses m'he d'ajudar d'exemples) potser la cosa seria diferent, però per expressar la meva opinió en contra pensava en aquesta situació. Espero haver-me explicat millor ara :) --Vedranell 19:33, 26 gen 2006 (UTC)
La reproducció de caràtules de CD son 'fair use' perque compleixen molts factors per ser-ho (vegeu en:fair_use):
1.- nonprofit; 3.- considerant que l'objecte amb més interès en un CD és la música, la substancialitat és la caràtula bastant petita, però si només considerèssim les caràtules anterior i posterior i fulls interiors amb lletres de cançons i fotos vàries la 'quantitat' de la caràtula anterior tampoc és gaire gran; 4.- el productor no perd calers (igual en guanya i tot)
El servidor és als EUA o sigui que pujar-les allà és legal. Crec que els servidors a França només son proxys squid no crec que es pugui considerar que les imatges resideixen a França.
Si per a un usuari d'un pais qualsevol reproduïr aquestes imatges és il·legal llavors és únicament el seu problema (igual en el cas, per exemple, de que vagi a una web qualsevol web dels EUA i descarregui caràtules de CDs d'allà)
Potser s'hi hauria d'afegir un "disclaimer" esmentant aquest fet? "Reproduïr aquest document pot no estar permés en certs països" a tots els templates de fair use? --Razor Ramon HG 21:31, 26 gen 2006 (UTC)
Sembla que si que podem carregar imatges de portades... però com? Vull dir... la pàgina de càrrega dona 2 opcions, GFDL i PD. Quina hem d'usar? O s'ha de crear una tercera per a fair use?? --Javi Sorribes 19:32, 23 feb 2006 (UTC)
Poder de moment si que podem; no hi ha cap política que ho impedeixi a la Viquipèdia en català. A commons ja no es pot, i a mi em sembla que el millor és no fer-ne ús. La raó és que qui vulgui copiar l'article no podrà fer servir la imatge a no ser que ho faci segons la legislació dels EUA. Si de tota manera la vols fer servir, pot posar-li la plantilla {{fair use}}. Quan acabem les que estan en curs, podríem iniciar una votació sobre el fair use. ¿Què us sembla? --Álvaro M 20:47, 23 feb 2006 (UTC)
Ja he afegit més opcions de llicència a la pàgina de càrrega, ja que només se'n oferien dues de totes les que existeixen... --Joanjoc (discussió) 22:11, 23 feb 2006 (UTC)

Això del Fair Use podria podria dur molts de problemes, si no als que ho posen a la wiki, o a la pròpia wiki, als que intentin usar-ho com si la imatge no tingués propietari. Som amic de fer servir a la wiki només aquelles imatges que nosaltres podem crear. De totes maneres s'ha de dir que els qui tenen la darrera paraula sobre l'ús de les imatges són els jutges, o aquelles autoritats que tinguin jurisdicció, en el cas de la wiki poden ser els jutges de Califòrnia, perquè la base de dades està allà, els de França, perquè allà hi ha uns servidors que reprodueixen les dades de Califòrnia, i els dels territoris de aquells que posen imatges a la wiki, o d'aquells que les copien de la wiki. Plàcid Pérez Bru 21:10, 23 feb 2006 (UTC)

Llistat de seguiment

Al menú omnipresent al cantó dret superior que ens permet accedir a la nostra pàgina de d'usuari, la nostra pàgina de discussió, les nostres preferències, la nostra llista seguiment, les nostres contribucions, i l'opció de eixir hi fica llistat de seguiment, crec que després d'haver corregit tots els llistats què eren listes sols queda canviar este element, supose que com a simple usuari no puc fer eixe canvi, sisplau que aquell administrador que sàpia com fer-ho que realitza el canvi. Pasqual · * 23:33, 29 gen 2006 (UTC)

Fet! :) --Joanot Martorell ✉ 08:03, 30 gen 2006 (UTC)

Enllaços (externs) morts

Crec que hauríem de comprovar els enllaços externs dels articles, em sembla que hi ha molts de morts. (errors 404 i tal).

Jo m'havia proposat el comporvar-los amb un bot del pyWikipedia Framework però crec que la meva connexió a internet no és de prou qualitat per fer aquesta tasca (crec que estava veient un munt de falsos positius per saturació de la meva connexió).

L'ús del bot en qüestió meta:Weblinkchecker.py és molt simple, i en principi no fa cap edició a la Viquipèdia (si no li demanes), va comprovant tots els enllaços externs de tots els articles en ordre alfabètic i desa els que no han funcionat a un fitxer en sortir (surt fent ctrl+c només un cop (triga una mica)). Després per continuar se li pot indicar que segueixi a partir d'un article determinat. Quan el bot detecta que un enllaç no ha funcionat per 2 cops en 7 dies de diferència (això es pot configurar) els copia en format llegible per un ésser humà a un altre fitxer de text.

Podríem penjar aquest segon fitxer de text a Viquipèdia:Manteniment per comprovar i canviar o esborrar els enllaços erronis.

Algú amb una bona connexió vol provar-ho? --Razor Ramon HG 20:01, 2 feb 2006 (UTC)

Acabo de posar en marxa el robot. Em penso que funciona, perquè sembla que ja ha trobat enllaços trencats. Si és així i es genera correctament l'arxiu, l'enganxaré a alguna banda. De passada, podria mirar-me un altra dia les instruccions del robot d'interwikis, a veure si el meu pot donar també un cop de mà. --Álvaro M 19:56, 7 feb 2006 (UTC)
Només genera l'arxiu (.dat) quan surts (fent ctrl+c, un cop només!, si ho fas 2 cops ni ho genera). Jo vaig trobar que de vegades es quedava aturat per molta estona, calia sortir i cridar-lo un altre cop amb -start:Pàgina_en_la_que_s'ha_quedat_aturat. Per generar l'arxiu "llegible" (.txt) ha d'haver comprovat tots els articles 2 cops amb 7 dies de diferència, si vols es pot canviar això dels 7 dies (a mi em semblen massa dies) --Razor Ramon HG 20:28, 7 feb 2006 (UTC)
Ho vaig provar ahir i es va generar el .dat correctament. Fa una estona he engegat el robot de nou i va pels articles de la lletra "L" per segona vegada. No sé si ho estic fent bé, però ja veurem el que passa. Si finalment genera un arxiu de text ja el penjaré per aquí. --Álvaro M 20:48, 8 feb 2006 (UTC)
No generarà el .txt avui ni demà perque només ho fa si detecta que una direcció no respon en 7 dies.
Si vols que es generi el .txt en la propera volta hauries d'editar el fitxer weblinkchecker.py:
trobar aquesta línia:
if timeSinceFirstFound > 60 * 60 * 24 * 7:
i modificar-la per això:
if timeSinceFirstFound > 60 * 60 * 24 :
així només caldrà que una direcció no respongui en 1 dia, o sigui que si els que va comprovar ahir no responguessin avui: sortirien a la llista --Razor Ramon HG 21:36, 8 feb 2006 (UTC)

Enllaçar imatges d'altres Wikipèdies

He cercat com fer-ho a l'Ajuda, però no ho he trobat. Sovint tradueixo articles d'altres Wikipèdies en altres llengües, i vull aprofitar les imatges, però moltes d'elles no funcionen quan les col·loco a l'article en català. Com es fa per enllaçar-les? --Usuari:pa-integral 16:51, 10 feb 2006 (UTC)

Si no apareixen és perquè no estan a la commons i si no hi són és en alguns casos perquè no tenen licència apropiada per ser-hi. Si en les propietats de l'imatge diu clarament que tenen licència d'ús públic podràs col·locar-la als Commons.

Pluja d'idees
A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de propostes i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Estimular el diccionari a través de l'Enciclopèdia

Crec que seria molt bo aconseguir que als articles de l'enciclopedia aparegués un enllaç al mateix terme per al diccionari (i viceversa), doncs d'aquesta manera qui treballa en un article de l'enciclopèdia se'n podrà recordar que fa falta definir la paraula/terme al diccionari. --Libero 09:46, 31 gen 2006 (UTC)

Per enllaçar cap al diccionari hi ha plantilla Viccionari. Per enllaçar des del diccionari hi ha la plantilla -info-. Llull · (vostè dirà) 19:51, 4 feb 2006 (UTC)

Bànners de la Viquipèdia

Parlant amb un company va sortir de posar en un web un bànner de la Viquipèdia, ens hem trobat, però que no en tenim d'específics per a la versió en català. Crec que hauríem de tenir una pàgina que els posara a disposició de qui volguès. Per cert, aquest cop no crec que s'hagi de queixar ningú si els tenim per duplicat català/valencià com ara fan ací. Cap artista voluntari? Llull · (vostè dirà) 22:12, 11 feb 2006 (UTC)

Jo puc ser l'artista (o com a mínim el voluntariós) que faci els banners, però... quin tamany i format haurien de tenir?? --Javi Sorribes 16:14, 19 feb 2006 (UTC)
Això al gust de l'artista que ha de saber valorar què pot tenir més o menys sortida. Si estàs dubtòs potser que triï l'usuari. Llull · (vostè dirà) 16:17, 19 feb 2006 (UTC)

Bot ortogràfic

Hola, us vull proposar una cosa que potser ja ha estat proposada abans, però no ho sé. Parlo de fer algun bot que es dediqués a trobar faltes d'ortografia comuns com "inmens", "perque", "estarán", "esglèsia", "s'en" "es sap", "algún" i que les corregís automàticament. També podria servir per corregir errades en teclejar com "m´es" en lloc de "més" o "provenál" en lloc de "provençal". Jo no en sé fer de bots, però trobo que s'hi algú volgués llançar-s'hi seria un gran ajut per la Viquipèdia, ja que serviria per a corregir moltes faltes. --Leptictidium 15:49, 17 feb 2006 (UTC)

És impossible fer que la correcció ortogràfica es faci automàticament, sempre caldrà comprovar-ho manualment. Exemples: "algún" pot ser correcte si a l'article s'està citant una frase en castellà. "perque" pot ser correcte si et refereixes a www.perque.com (suplements nutricionals) o a l'Earl Perque (Assistant Chief Lighting Technician en un munt de películes). "esglèsia" igual és correcte en valencià al menys hi ha un llibre amb "esglèsia" al títol...
I per fer-ho manualment ja hi ha Viquipèdia:Ortografia --Razor Ramon HG 16:29, 17 feb 2006 (UTC)
Però almenys pels errors de teclejat. --Leptictidium 18:52, 17 feb 2006 (UTC)
Posar "esglèsia" és incorrecte també en valencià. S'hauran equivocat quan ho van escriure a la pàgina esta. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 18:58, 17 feb 2006 (UTC)
També podria ser que un d'aquests errors fos idèntic a alguna paraula escrita en en:tlhIngan Hol :). De totes maneres un dia d'aquests faré un bot per cercar coses només, que doni els resultats a un fitxer de text perque algú els revisi. Però mentres tant es pot fer servir el Google. --Razor Ramon HG 19:20, 17 feb 2006 (UTC)
Aquesta és la millor opció, la que dius. El problema del google és que no mostra tots els resultats. --Leptictidium 19:31, 17 feb 2006 (UTC)
Hi ha un guió al Python Wikipedia Robot Framework que serveix per corregir errades ortogràfiques (i d'altres) anomenat replace.py. Jo he fet una versió molt cutre per cercar només (sense que faci cap canvi a la Viqui). Usuari:RRHGbot/cercador.py per fer-lo servir cal l'abans esmentat framework, descarrega't la versió CVS, més info a en:Wikipedia:Bots. --Razor Ramon HG 16:07, 19 feb 2006 (UTC)

Wikinews

Apologies on my use of English... For about a year, the Catalan Wikinews pre-launch has been almost, but not totally done. Is there anyone here still interested in an Catalan Wikinews? If so, let me know, and I can help you all relaunch the project, as I did for the Hebrew Wikinews. -- w:en:user:zanimum

Els Portals estan oblidats!!!!

Eiiii, l'assumpte dels Portals està massa oblidat. Crec que se n'haurien de fer més, almenys fins que hi hagen suficients com per a acabar la Portada (fer la pestanya de portals al costat de categories amb tots els portals). Alguna cosa s'hi hauria de fer perquè es feren més. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 19:41, 25 feb 2006 (UTC)

Jo encara els vaig farcint, abans de fer-ne intento incrementar la qualitat dels que s'estan fent. Llull · (vostè dirà) 20:01, 25 feb 2006 (UTC)
Si hi ha gent que estigui disposada a col·laborar, i aconsegueixo treure l'entrellat de com es fa un portal (ho he provat previsualitzant i només em surten desastres), jo faré un portal de paleontologia. -- Leptictidium 19:58, 25 feb 2006 (UTC)
Vols que te'n faci l'esquelet i després ho farceixes de contingut? En aquest cas indíca'm quin dels tipus de portals t'agrada més. Llull · (vostè dirà) 20:01, 25 feb 2006 (UTC)

A mi, personalment, l'esquelet que més m'agrada és el que utilitza Llull perquè és l'únic que quadra tot els quadres, sense buits ni res. Hauríem de fer una plana d'ajuda amb tots els esquelets disponibles i de com fer-los utilitzar bé perquè el problema que hi ha és que la gent no sap com fer els portals. Jo per a fer els dos portals que tinc fets vaig copiar l'esquelet que havia fet Llull però hi haurà gent que vol utilitzar altres i no sap com fer-ne. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 20:44, 25 feb 2006 (UTC)

Jo vaig ocupant-me (lentament) d'anar completant el de física. Havia pensat començar el d'astronomia, però no sé si podria després ocupar-me'n. --Oersted 21:14, 25 feb 2006 (UTC)

Un cop "completat" un portal, no hauria de caler, en principi preocupar-se fde gaire manteniment. Per això en els que he fet no hi apareix l'apartat "Actualitat". Llull · (vostè dirà) 21:16, 25 feb 2006 (UTC)
Ei, Llull, com ja has vist, i amb una mica d'ajut, ja he aconseguit començar el portal, no cal que me'n facis l'esquelet. Gràcies per oferir-te a ajudar-me, de totes maneres. --Leptictidium 09:47, 27 feb 2006 (UTC)

Caldria posar enllaços directes des de la comunitat, com es va suggerir. Si algú omple els portals ja "demanats", després és més fàcil contribuir-hi. Jo podria ajudar en el de¨lingüística, però no em veig amb cor de començar-lo, per exemple (no sé ni fer taules, sempre demano ajuda...)--barcelona 22:08, 27 feb 2006 (UTC)

Els portals, haurien de ser creats amb l'estructura de qui els vulgui omplir. Et dic el mateix que a en Leptictidium, si vols et poso l'esquelet d'un portal. Digues-me, però primer, quin és el model que prefereixes. Llull · (vostè dirà) 06:41, 28 feb 2006 (UTC)
Bé, de fet jaa hi he posat la base del portal de lingüística Portal:Lingüística per a què hi contribueixi qui vulgui. Llull · (vostè dirà) 20:17, 2 mar 2006 (UTC)

He iniciat un nou model de portal amb una estructura més plana sense plantilles: Portal:Unió Europea. Si es vol s'hi poden afegir, però a veure si així la gent s'anima... que no és tant complicat. Només cal tenir clar què es vol explicar i saber copiar. De fet, jo també l'he copiat encara que no m'he pogut estar de retocar-lo.--VRiullop (parlem-ne) 17:22, 28 feb 2006 (UTC)

Està bé, per què es pot modificar facilment. Faltaria la zona d'enllaços a altres projectes (commons). Llull · (vostè dirà) 20:19, 2 mar 2006 (UTC)

Barra
A l'apartat d'ajuda de la taverna atenem les demandes o preguntes sobre temes d'edició. Per a obtenir suport tècnic pregunteu a Tecnicismes. Sigueu pacients, però, que tard o prompte algun usuari vos n'atendrà. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de l'ajuda i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema


Hola a tots!

Hola, a veure, sóc nou com a col·laborador a la Viquipedia (i a tota la wikipedia en general) i encara que fa algún temps que soc lector y faig ús del projecte Wikimedia, la veritat es que tinc algún dubte.

Bé, abans de tot, donar les gràcies pel missatge de benvinguda (que suposo que s'envía a tothom) del usuari Vriullop, i que la página d'acollida està molt bé, així com especialment el seu apartat http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Si_us_plau_no_mossegueu_els_nouvinguts es tot un encert.

La pregunta que tinc, retornant al tema, es la següent. ¿Puc utilitzar imatges amb Copyright que tenen un fi promocional?

M'explico. Vaig veure a "articles demanats per usuaris", que es demanava una article sobre Nintendo Revolution (una videoconsola), i bé, vaig decidir crearlo (está a mig fer, per ara). En fi, aquesta consola encara no està al mercat, i les úniques imatges que se'n tenen son imatges promocionals llançades per Nintendo, i evidentment, tenen Copyright.

A la Wikipedia en anglès utilitzen aquestes imatges amb Copyright (http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Revcon_screen001.jpg). ¿Les puc utilitzar jo per l'article de la Viquipedia en català? perque us en feu una idea, aquesta imatge que us he posat, ha sortit en infinitat de pàgines web d'informació.

¿Algú em pot deixar clar del tot quins tipus d'imatges puc utilitzar i quins no, i si hi ha diferència entre les normes de les imatges entre Vikipedies dels diferents idiomes? ¿Es posible que una imatge es pogui utilitzar en una Wikipedia determinada, i en la d'un altre idioma no? ¿Totes les imatges que tenen Copyright están prohibides a la Viquipedia catalana? Sobretot es per saber-ho per articles futurs a fer o a reeditar.

La veritat es que llegir la informació que disposo en la Viquipedia sobre aquest tema m'acaba fent mal de cap, i m'agradaría que algú em simplifiques les coses, per qué a la Wikipedia en anglés no es extrany veure-hi imatges amb Copyright, y no sé perque ells disposen d'aquest "privilegi" i aquí no.

Per cert, ¿totes les imatges de Wikicommons están en domini lliure per a totes les wikipedies?


Molts articles en la wikipedia anglesa disposen d'imatges, i en canvi, els mateixos articles en altres idiomes no en disposen, i suposo que tindran alguna cosa a veure problemes de drets d'autor...


Gràcies a qui em respongui :P --Edvard 04:13, 9 feb 2006 (UTC)

Pop-ups informatius

Ací a la nostra Viquipèdia funcionen els Pop-ups informatius? Ho vaig veure a la viqui anglesa i em va semblar molt curiós el fet de que isquen finestretes amb informació de fotos, etc., però no sé si ací funcionen ni com fer-los funcionar. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 11:05, 14 feb 2006 (UTC)

Funciona. A més d'informació de l'enllaç tens un menú de viquiaccions. Segueix les instruccions de en:Wikipedia:Tools/Navigation popups. Només s'ha d'anar amb precaució amb l'opció de "revertir" i provar-la molt bé abans per no fer canvis no desitjats.--VRiullop (parlem-ne) 12:01, 14 feb 2006 (UTC)

Jo ho tinc activat a la viqui anglesa. Funciona també per a la catalana??--SMP (missatges) 17:25, 15 feb 2006 (UTC)

A tots els projectes de Wikimedia. --VRiullop (parlem-ne) 18:02, 15 feb 2006 (UTC)

Posar contingut de la meva web

Tinc un dubte. Tinc una web, i no em faria res posar el seu contingut a la Viquipèdia (i sobretot als Viquillibres), i voldria saber si passa res en posar-ho, si es pot posar "la informació porvé de la web X", si puc afegir a la meva web contingut de la Viquipèdia fet per mi sense haver-ne de posar un referència.--Aljullu (discussió) 17:05, 19 feb 2006 (UTC)

Resposta curta:

  1. Si que es pot posar la procedencia del contingut, de fet es recomanable (p.ex., a l'apartat de referencies o enllassos externs)
  2. Sempre que utilitzis contingut de la Viquipedia l'has de referenciar. Per mes detalls mira't GFDL (es la llicencia que es fa servir)

Xevi 17:21, 19 feb 2006 (UTC)

Val, gràcies, però si el contingut en questió l'he escrit jo també s'ha de posar la referència? Ja posaré informació de la meva web als Viquillibres i aquí.--Aljullu (discussió) 18:20, 19 feb 2006 (UTC)
No es clar, si el text es originalment teu, el pots posar a la viquipedia amb llicencia GFDL i fer-lo servir tambe a d'altres llocs amb les condicions que vulguis. Pot ser convenient que ho comentis a la discussio de l'article per si algu troba la teva pagina web i pensa que s'ha copiat il.legalment. Xevi 20:25, 19 feb 2006 (UTC)

D'acord, de tal manera que tot el que sigui de la meva web o poso com a referència i el que hagi fet a la Viquipèdia i que vulgui posar a la meva web o poso a la discusió, no? Així queda bé?--Aljullu (discussió) 19:50, 20 feb 2006 (UTC)

Normalment es millor posar-ho al final, en un apartat de "referencies" o "enllassos externs". Veuras que hi ha molts articles que ho fan aixi. Xevi 21:24, 21 feb 2006 (UTC)
Ara ?--Aljullu (discussió) 17:43, 23 feb 2006 (UTC)
Crec que si. De tota manera no conec viquillibres. No se si segueixen exactament els mateixos criteris que la viquipedia. Pots preguntar-ho alla, pero no se si hi ha una comunitat en catala activa. Xevi 23:05, 14 mar 2006 (UTC)

Terrassa
A la secció general de la Taverna són benvingudes les participacions sobre afers de la Viquipèdia en general que no troben lloc a les seccions definides. Actualment es mostren les converses del mes de maig, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de la secció general per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.
Mostra la taverna sencera | Actualitza | Amunt | Inicia un nou tema


Els noms dels reis

Soc nou encara a la viquipèdia, i no sé si és aquest el lloc per discutir açò, però com afecta a diversos articles, em pense que si. Tampoc sé si s'haurà discutit ja a alguna de les pàgines de discussió d’algun article concret, com per exemple he vist que es comenta alguna cosa a Discussió:Alfons el Cast.

He observat que no hi ha un criteri preestablert per nomenar els reis, i l’embolic és prou gran, degut al nombre de títols, i a que es prima cada vegada un títol sobre altres segons els diferents articles.

Els reis del Casal de Barcelona son nomenats amb el nom i sobrenom, com ara Jaume el Conqueridor o Pere el Cerimoniós) excepte el darrer, que està com a Martí I, i una redirecció des de Martí l'Humà. Per contra, quan passem als Trastàmara ens trobem amb que estan amb el nom i el numeral i amb el cognom “d’Aragó”, segons el cas, com ara Ferran I, Alfons V d'Aragó, o el cas més greu, que Ferran el Catòlic es troba com a Ferran II sense especificar res més. En el cas dels Habsburg és semblant, i així trobem a Carles I d'Espanya i al seu fill com a Felip II de Castella. Però si es fixem en la llista al final de l’article ens trobem que Felip II va ser succeït per Felip II, essent el primer II de Castella i l’altre II d’Aragó, però no ho especifica. I si anem a Felip II (d’Aragó, clar) ens trobem amb Felip III de Castella (que és el mateix). I finalment a l’últim Àustria ens el trobem de nou com a Carles II d'Espanya. Al primer Borbó ens el trobem com a Felip V de Castella, i al seu article ja no apareix cap llista de reis, ja que als anteriors la llista no és ni de reis d’Espanya ni de Castella, sinó que estan com a comtes de Barcelona, per això l’embolic de Felip II, i no existeix una llista de reis d’Espanya per posar als articles. No existeixen, de moment, articles per als successors de Felip V, fins a Ferran VII, que ens apareix com a Ferran VII d'Espanya. Per cert que Amadeu I d'Espanya té una redirecció des d’Amadeu I de Savoia, on el numeral és completament incorrecte perquè no devia d’estar. Tot açò és conseqüència de l’acumulació de títols, ho sé, però els reis de França estan tots com, per exemple, Lluís XIV de França, que també tenia altres títols, entre ells el de comte de Barcelona uns anys, o el cas d’Enric IV de França, que també era rei de Navarra, comte de Foix, etc, etc...

En definitiva, el que està clar és que no hi ha cap criteri per nomenar els reis. Per tant propose establir un criteri per a la uniformitat dels noms dels reis. Per fer-ho tenim:

  • el nom de pila (Felip, Pere...)
  • el numeral de cadascú dels títols que té (I, III, V...)
  • el sobrenom (el Conqueridor, el Gran...)
  • el cognom familiar (Habsburg, Borbó...)
  • el nom del regne (d’Aragó, de València, de Castella, d’Espanya...)

Per exemple, al rei Jaume el podem nomenar:

Però quin de tots és el més s’utilitza? Doncs segons el context. I quin és el més correcte? Doncs sens dubte el darrer seria el més correcte i jo em decante per ell, malgrat que algú pot pensar, i amb raó, que és massa llarg, per això supose que també podria ser Jaume I el Conqueridor, especificant naturalment els seus títols a l’inici de l’article, tal i com es fa ara. El problema és que Jaume I és ben fàcil, ja què és el primer Jaume a tot arreu, però de reis Pere, per exemple, hi ha molts. Si ens fixem en Pere el Cerimoniós, trobem què és II de València, III de Catalunya i IV d’Aragó, sense entrar en la resta de regnes. Quin, doncs, ha de predominar? Per a mi no hi ha dubte, el numeral d’Aragó, perquè és el més important i perquè és el títol que ells utilitzaven (no s’emprava el numeral). Seria absurd posar-lo com a Pere III de Catalunya en primer lloc. En definitiva jo propose que en el títol de l’article porten el numeral d’Aragó i sobretot el sobrenom, què és el què vertaderament els distingeix uns dels altres, és a dir: Pere IV el Cerimoniós, però després l’article hauria de començar així:

"Pere IV d'Aragó, dit el Cerimoniós o el del Punyalet, rei d’Aragó, de València, de Sardenya, de Mallorca, comte de Barcelona, etc..."

El cas dels Habsburg és el mateix, i porten encara molts més títols, però sens dubte és el més important el de Castella, i el seu numeral el que deuen portar. En aquest cas la discussió és més sobre si hem de nomenar-los com a reis de Castella o d’Espanya. El Regne d'Espanya no existeix oficialment fins a Felip V, però existeix de facto des de Carles I (NO des dels Reis Catòlics, que quede clar). Ja hem vist que en aquests moments estan Carles I d'Espanya i Felip II de Castella. Jo aposte per Espanya en el títol de l’article i Castella en el text, quedant aixé, per exemple: Felip II d'Espanya, el Prudent (o Felip II d'Espanya), però després a l’article començaria així:

"Felip d'Habsburg (1527-1598), dit el Prudent, rei de Castella i d’Aragó (1556-98) i de Portugal (1580-98)".

El mateix per als Borbons.

Bé, crec què ha quedat més o menys clar. El problema és obvi, altra cosa és veure que us sembla la meua proposta. --Andarella 16:05, 4 gen 2006 (UTC)

No et puc respondre a tot el missatge per què no hi entenc, però si que et diré que es va resoldre per posar sobrenoms a tots aquells governants que tinguessin diferents números a Catalunya, Aragó, València i Balears. Una manera molt senzilla d'evitar discussions. Llull 16:09, 4 gen 2006 (UTC)
Però no queda bé uns amb sobrenom i d'altres no. --Andarella 16:18, 4 gen 2006 (UTC)
Pel Casal de Barcelona ja està discutit i acordat utilitzar preferentment el sobrenom per evitar confusions de numeracions i embolics de predominis d'uns regnes sobre altres. Per la resta de dinasties realment fa falta posar-hi ordre.--VRiullop (parlem-ne) 17:28, 4 gen 2006 (UTC)
Bé, ja he dit al principi que ignorava si hi havia cap discussió sobre el tema, per això ho he plantejat abans de fer canvis unilateralment. Ara si feu em el favor d'indicar-me on està la discussió sobre el casal de Barcelona us ho agrairé, però d’entrada ja dic que no entenc quines “discussions” pot generar que el títol de Rei d’Aragó era el més important, és un fet històric indiscutible i no té res a veure amb interessos polítics actual, si és això el que es vol dir. Ara bé, si ja s'ha acordat no es parle més. En qualsevol cas als Trastàmara els passa exactament el mateix i sembla que no estan inclosos en "l'acord". També vull insistir en preguntar que fem amb els Habsburg: Castella o Espanya? --Andarella 19:03, 4 gen 2006 (UTC)
Ja ho has dit. El tema va sorgir a Discussió:Alfons el Cast. Sobre les altres dinasties veig el problema però no la solució. Només demano que no ens pertoca decidir la importància dels regnes, sinó trobar les referències més autoritzades en català.--VRiullop (parlem-ne) 20:51, 4 gen 2006 (UTC)
Ja havia llegit eixa discussió, i ahí no hi ha cap pacte, el que hi ha és una discussió sobre si Catalunya té o no entitat de regne (que la té, no hi ha cap dubte), causada pels títols, cert, però al final no s’arriba a cap decisió, almenys en eixa pàgina. I tot el problema bé, en definitiva, per voler posar el numeral de tots els regnes, quan és una informació innecessària, sobra amb el numeral d’Aragó o amb el de Castella, segons el cas. Després a la Llista de comtes de Barcelona, a la Llista de reis de València, o a la Llistat de reis de Castella, etc., ja es posarà el numeral corresponent a cada regne, així de simple... i de correcte. En fi, com que veig que no hi ha res a fer, d’ací uns dies si ningú diu res més, posaré ordre entre els Trastàmara i els Habsburg, d’acord amb eixe “pacte” sobre el Casal de Barcelona. --Andarella 22:55, 4 gen 2006 (UTC)
Si creus que ara és un embolic és per què no sabies com estava abans. El teu criteri de què "Aragó" era més important és una apreciació personal, d'altres no hi estaven d'acord. Hi va haver qui va fer servir la numeració catalana, qui va emprar la valenciana i qui va usar la aragonesa i al final va resultar que els pares acababen sent fills dels néts. Un merder de ca l'ample, perquè la bibliografia es contradiu. Cada territori dóna prioritat al número del seu territori (protocolarment a Catalunya cal tractar els comtes amb el número de comte de Barcelona i és incorrecte fer servir els altres) i molta gent desconeix els números dels altres territoris o fins i tot si n'hi ha. Per això va bé que hi hagi pàgines com Alfons II. Les discussions, com sempre, segur que estaran escampades en una gran quantitat de discussions d'articles o en les discussions anteriors recollides en els arxius de la Taverna. Pots intentar localitzar-ho, però serà una tasca d'arqueòleg. Llull 23:08, 4 gen 2006 (UTC)
No soc arqueòleg, però n’he treballat, així que intentaré esbrinar discussions passades, a veure si trobe cap argument que em demostre que el títol de rei d’Aragó NO és més important que la resta. Hi ha prou amb veure qualsevol document de qualsevol rei per veure que els títols sempre van en un ordre jeràrquic determinat, és més, a molts documents menys importants posen “rei d’Aragó, etc”. També puc dir que en 5 anys de carrera, i els que porte després, mai he escoltat cap professor, ni cap llibre o article, referir-se a cap rei amb un numeral distint de l’aragonès, ni tan sols amb el numeral valencià, que encara seria lògic. Ara bé, si això passa a Catalunya, doncs no ho sé, serà que si, algú sabrà per què. A mi, en principi, no em calen cercar “referències autoritzades” per dir això, en tot cas em tindrien que demostrar el contrari a mi, però bé, tampoc vull semblar bel·ligerant, ja miraré de trobar les discussions. --Andarella 23:47, 4 gen 2006 (UTC)
Et puc garantir que a Catalunya són coneguts pel número del comtat de Barcelona. Si t'agafes la Salvat et diu "Alfons II de Catalunya i III d'Aragó, el Franc". Per TV3, la referència a Aragó se la saltarien directament i dirien el número barceloní i prou. A Catalunya sempre s'han fet servir aquests números i som els que coneixem i estudiem a l'escola fins al punt que hi ha qui desconeix que hi ha els altres números. I més d'un cop he sentit que és correcte, que protocolarment l'ordre dels títols canvia respecte el territori per invocar primerament el que exerceix el domini sobre un territori. Jo no tinc autoritat per dir confirmar-ho, però sí que tinc clar que per això els altres números, a Catalunya, són discriminats. Per tant deixar-ho amb els números aragonesos seria prou confús. Això en aquests personatges d'aquest període en concret. Més endavant no hi ha embolics. Llull 08:27, 5 gen 2006 (UTC)

Ja està feta la feina d’arqueòleg i açò és el que he trobat, apart de la discussió:Alfons el Cast ja esmentada, ordenat cronològicament: Discussió:Jaume el Just, Discussió:Pere el Gran, Discussió:Martí I, Discussió:Jaume el Conqueridor, Usuari Discussió:Vriullop i finalment Usuari Discussió: Makinal, d’on he extret aquesta resposta:

Hola. El tema ha sorgit a Discussió:Alfons el Cast#Sobre els títols. El criteri acordat, que és extensible als reis del Casal de Barcelona és: 1r. Donar preferència al sobrenom; 2n. Indicar la numeració pròpia de cada regne, indicant "a Catalunya" en lloc de "de Catalunya". --VRiullop 08:29 6 set, 2005 (UTC)

Continue sense trobar on està l’acord explícit per no utilitzar cap numeral, però amb les lectures aquestes i el resum final en tinc prou. Continue pensant que el numeral d’Aragó és el vàlid, i que la resta sobren, però bé, deixem-ho estar, respecte l’acord pres amb anterioritat per als noms dels articles (nom i sobrenom), però encara he d'insistir en el text. Vegeu Pere el Cerimoniós, comença així:

Pere el Cerimoniós, II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó, dit també el del Punyalet ( 5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), comte de Barcelona i rei d'Aragó, València, Sardenya (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i Duc de Neopàtria (1381-1388); comte d'Empúries (1386-1387).

No em negareu que es repeteix dues vegades la mateixa informació, atapeint el primer paràgraf amb informació innecessària, a més de que els titols estan en un ordre jeràrquic incorrecte. Jo propose:

Pere IV d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó, de València, de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (1336-1387)

Desapareix tota la informació innecessària al principi de l’article, els numerals amb els títols dues vegades, i les dates de regnat als diferents regnes, ja que tot es pot explicar més endavant. També estan ordenats els títols jeràrquicament.

De tota manera, com que l’acord sobre el títol de l’acord és ferm vaig a canviar el darrer rei del Casal de Barcelona, que sembla que se us va oblidar, perquè està com a Martí I, i inclouré als 4 Trastàmara també. Sobre els Habsburg i els Borbons m’espere a que aclarim si son reis d’Espanya o de Castella, ja que si bé els reis medievals acostumem a conèixer-los pel sobrenom, els moderns i contemporanis acostumem a conèixer-los pel numeral, quedant, per exemple Carles I d'Espanya (o Carles I de Castella), ja que a mi no em sona bé Carles l'Emperador, o Felip el Prudent en compte de Felip II d'Espanya. Per cert, que Felip II és en realitat Felip I d’Aragó, de València... de Catalunya... i de Portugal, espere que no hi hauran problemes amb això. --Andarella 23:48, 5 gen 2006 (UTC)

No hi estic d'acord. En la historiografia catalana és habitual utilitzar la numeració pròpia del Casal de Barcelona i el sobrenom. A més del Salvat citat per Llull, tenim a la Gran Enciclopèdia Catalana: Pere III de Catalunya-Aragó (Pere II de València, IV d'Aragó); Pierre Vilar, a Introducció a la història de Catalunya, utilitza exclusivament Pere el Cerimoniós; Jaume Vicens Vives (Historia de España y América social y económica) utiliza preferentment els sobrenoms, excepte amb Jaume I. La qüestió és que lo rei en Pere, a més de comte de Barcelona, també era rei, o princeps, de Catalunya.--VRiullop (parlem-ne) 16:12, 6 gen 2006 (UTC)

Crec que té raó l'usuari Andarella. El numeral dels reis sempre el marca el títol principal, per això Felip II és Felip II (i no Felip I, que ho era d'Aragó, Catalunya i València), perquè el seu títol principal és rei de Castella. És a dir, en el cas dels reis de la Corona d'Aragó o del casal de Barcelona el títol honoríficament preeminent i que sempre anava primer en totes les intitulacions era el d'Aragó (a Saragossa es feia sempre la coronació per ser la capital "espiritual" tot i que el palau principal de residència estava a Barcelona). L'ús que en fa l'Enciclopèdia Catalana és únicament des del punt de vista català, que crec que no és el més indicat ja que els reis ho eren de la Corona d'Aragó, no únicament de Catalunya. La Viquipèdia la consulten tant catalans com valencians, aragonesos, balears o castellans. Precisament Vicens i Vilar, tot i el seu catalanisme, tractaven d'evitar eixe problema recorrent al malnom. El malnom també és molt important, sobretot per a conèixer els reis de la Corona d'Aragó, així que crec que la fórmula més correcta és la de: Jaume I el Conqueridor, Pere IV el Cerimoniòs, etc. Per al cas de la Monarquia Hispànica a partir de Carles I no s'ha de posar d'Espanya, que encara no existeix jurídicament (ho farà de facto a partir de 1715 i jurídicament a partir de 1808 temporalment i finalment de 1833), però el numeral que prima, com en el cas de la Corona d'Aragó és ara el nou títol principal: Castella. Per això, com deia abans, el numeral dels Felips es regeix així (dir Felip I de Catalunya-Aragó, seguint la lògica anterior duria a confussió). El malnom no és tan important en este cas, però realment tots els rei en tenen, o siga que jo optaria per posar-lo; així quedaria: Carles I l'Emperador, Felip II el Prudent, Felip III el Pietòs, Felip IV el Gran i Carles II l'Encisat, explicant després en cada cas que per exemple és II de Castella i I d'Aragó, Catalunya i València, exactament igual que amb els monarques de la Corona d'Aragó. El cas de Felip V l'Animós és especial, ja que és V de Castella i IV d'Aragó i València fins 1707 i IV de Catalunya fins 1715; a partir de llavors se l'anomena Felip V d'Espanya, tot i que com ja he dit jurídicament només existia Castella, el que demostra el caràcter brutalment assimilacionista dels Decrets de Nova Planta, però en el món historiogràfic conceptualment s'empra el concepte d'Espanya. Torne a repetir crec que s'ha de seguir el numeral del regne principal, tot i les indicacions de l'Enciclopèdia Catalana, perquè s'està fent la història d'eixe personatge destinada a un gran nombre d'usuaris, no únicament des del punt de vista català, la qual cosa seria excloent. Perdoneu que no siga encara usuari (és la meua intenció) però l'enllaç per a registrar-se en català no funciona ara Historiadorvalencià 10:01, 8 gen 2006 (UTC)

En tota aquesta discussió veig repetidament una incoherència: per què Carles I d'Espanya i no Carles V d'Alemanya? No és primer el títol d'emperador que el de rei? És que en el fons cadascú tira cap el nom que més li sona. Recapitulant, si ho he entès bé, el que a Catalunya es coneix com Pere III el Cerimoniós a València és Pere IV el Cerimoniós, encara que fos el II de València. D'acord? Doncs expliquem-ho així. El més fàcil és deixar l'entrada com Pere el Cerimoniós, fer redireccions i desambiguacions, i explicar l'embolic de numerals.--VRiullop (parlem-ne) 18:14, 8 gen 2006 (UTC)
VRiullop, he tingut una errada. A Carles I efectivament se'l coneix com a Carles V perquè és el seu títol principal. I en la recapitulació no ho has acabat d'entendre: Pere el Cerimoniòs com a personatge és IV de la Corona d'Aragó (IV d'Aragó, III de Catalunya i II de València), és a dir quan es fa un article historiogràfic, encara que siga a Catalunya, se li anomena Pere IV perquè és el numeral que el fa intel·ligible com a rei de tota la corona. T'assegure que si preguntes a qualsevol historiador de Catalunya qui és Pere III et dirà que Pere el Gran no Pere el Cerimoniós. Mira aquest enllaç: http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/caragon.shtmlHistoriadorvalencià 20:33, 8 gen 2006 (UTC)
Ja sé que en la historiografia castellana s'utilitza quasi exclusivament el títol d'Aragó, arribant a crear una confusió entre regne i corona. Per això admeto que molta gent els conegui així. Però, insisteixo, en la historiografia catalana s'utilitza el numeral del Casal de Barcelona i altres, com els citats Vicens Vives i Pierre Vilar, ho eviten utilitzant el sobrenom. Si pregunto qui era Pere IV el més probable és que em contestin que és el pseudònim d'un poeta. A més de les referències ja aportades, l'Enciclopèdia temàtica Proa parla de Pere III el Cerimoniós. Saps d'algun llibre en català que parli de Pere IV el Cerimoniós?--VRiullop (parlem-ne) 12:04, 9 gen 2006 (UTC)
L'enllaç que he donat no és historiografia castellana. Està fet per un catedràtic valencià, Hinojosa Montalvo. A Catalunya en molts escrits i en l'Enciclopèdica Catalana s'empra Pere III el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, però l'entrada de la viquipèdia és només per a usuaris catalans? o tracta de fer un estàndard historiogràfic sobre l'entrada en qüestió? És a dir Pere el Cerimoniós només era comte-rei de Catalunya i per tant és l'única entrada que mereix? Si per a la historiografia forastera és Pere IV què és per a la historiografia valenciana? Hauria de ser Pere II però no s'empra eixa denominació per a no confondre, el que jo crec que s'hauria de fer ací, per a no optar per una perspectiva estrictament catalana (a no ser que siga eixa la perspectiva que es vulga adoptar). Jo únicament dic que en la koiné historiogràfica predomina la nomenclatura d'Aragó. En tot cas, sembla ser que l'opció de posar el nom i el sobrenom únicament sembla ser la més neutral per als reis privatius de la Corona d'Aragó: Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Franc o el Liberal, Jaume el Just, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, Joan el Caçador, Martí l'Humà, Ferran d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan el Gran, Ferran el Catòlic.Historiadorvalencià 14:00, 9 gen 2006 (UTC)
Precisament, com que no és només per a catalans no hi ha la numeració catalana que hi hauria en tal cas sinó una de neutral, no? En els casos en què no hi hagi diferents maneres de posar la numeració segons el territori no cal fer equilibris.

Per la meua part d’acord amb deixar Pere el Cerimoniós com a entrada (com a exemple, estem parlant de tots els reis), seria més correcte Pere IV el Cerimoniós o inclòs Pere IV d’Aragó, però bé, deixem-ho així que tampoc és tan greu. Després es fan les redireccions i desambiguacions necessàries i punt. El que a mi em preocupa és el primer paràgraf de l’article, què com ja he dit abans, està molt atapeït i repeteix informació, quan es pot explicar perfectament als següents paràgrafs. Cal la informació justa i en l’ordre correcte, per això jo he proposat:

Pere IV d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó, de València, de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (1336-1387)

I tal com ha explicat Historiadorvalencià, què jo m’havia descuidat, quan diu Pere IV d’Aragó, vol dir què és el quart rei Pere de la Corona d’Aragó, i després ja s’explica cadascun dels vertaders títols que té: rei d’Aragó (del regne estricte), València... comte de Barcelona, etc (què són els vertaders, al contrari què a Castella on els títols són ficticis). El numeral de cada lloc no seria important en condicions normals, però com a Catalunya s’utilitza el numeral català per nomenar els reis (sense entrar ara en perquè passa això, que no ve al cas), entenc que la viquipèdia ho ha d’explicar, però no al primer paràgraf, perquè això no és important. No sé si m’explique, és qüestió de prioritats en la informació, no de voler primar uns territoris sobre altres o coses així. Exactament igual al que passa amb l’ordre jeràrquic dels títols, una enciclopèdia seriosa no és pot permetre una aberració historiogràfica tan greu com Ferran I de Catalunya-Aragó, com està ara mateix Ferran d’Antequera. En la mà de tots els viquipedistes està decidir què ha de primar, el que és correcte, o el que ens agrada escoltar. --Andarella 12:51, 9 gen 2006 (UTC)

La meva proposta:
Pere el Cerimoniós, o el del Punyalet (1319-1387), fou rei de la Corona d'Aragó, conegut com Pere IV d'Aragó o Pere III a Catalunya, amb els títols de rei d'Aragó, de València (Pere II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona i d'Empúries, Duc d'Atenes i de Neopàtria.
Això pot ser vàlid pel Casal de Barcelona (estrictament no és necessari pels Jaumes i pel Martí) i per Alfons el Magnànim (la resta de Trastàmares no tenen problema de numeració). Els Habsburg i Borbó són una altre història.--VRiullop (parlem-ne) 17:08, 9 gen 2006 (UTC)
Contraproposta:
Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó (IV), de València(II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona (III) i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (1336-1387)
Això per tots els reis tant si difereix com no el numeral, així igualem criteris. Seria Pere d’Aragó entenent-se com a equivalent a Felip de Borbó, no com a Felip de Castella. --Andarella 17:38, 9 gen 2006 (UTC)

He aprés molt llegit tot aquest galimaties de noms, números i identitats. El que està clar es que cadascú tira cap a casa i per tant els de Catalunya voldriem que els reis portessin els nostres números mentres la resta voldrà els seus.

Llegint amunt veig que es parla del número o el malnom? què ha de primar? doncs es podria introduir un nou concepte: el cognom, ja que en Història tothom té noms i cognoms i és així com s'han de conèixer. Però clar, parlar d'aquest tema és introduïr la dualitat Barcelona o Aragó com a cognom. Al comtat de Barcelona evidentment els comtes duen el mateix cognom però com a reis de la Corona d'Aragó què...mantenim la dinastia del casal de Barcelona o parlem del títol que tenen, i per tant prevaldrà el de més categoria o rang oi?...però realment no ho sé... Jo he creat alguns articles nous sobre infants i prínceps (els fills dels manaires per entendre-n's) i sempre els he creat amb nom i cognoms (i a poder ser amb el primer i el segon, com és tradicional a casa nostra).

Es parla de què és més preeminent: Barcelona o Aragó. Seguint la importància del rang evidentment seria la cronologia aragonesa ja que Aragó era un regne mentre Catalunya era tant sols un comtat (tot i que amb les mateixes funcions de regne). Però l'antiguitat i per tant l'ordre cronològic és potser més important en història: recordem que és el Regne d'Aragó el que s'uneix al comtat de Barcelona (entengui's aquesta unió com el final d'una dinastia, que sempre són masculines en heràldica, per una banda amb el casament de Peronella amb Ramon Berenguer IV). Per tant el títol de comte de Barcelona és el més antic ja que Berà ja serà comte el 801 mentre el Regne d'Aragó no esdevindrà fins el 1035.

En la presència de títols, quin hauria de ser l'odre? doncs a mi sempre m'han explicat que un és el que és per antiguitat. Per tant els títols haurien d'estar ordenats per ordre cronològic d'obtenció, i es que no s'entendria que Ramon Berenguer IV fos príncep d'Aragó primer sense haver estat abans comte de Barcelona. Es parla que la primera línia és molt redundant, però a mi em sembla que és la més explicativa de totes tot i aquesta gran presència de dades:

Pere el Cerimoniós, II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó, dit també el del Punyalet ( 5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), comte de Barcelona i rei d'Aragó, València, Sardenya (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i Duc de Neopàtria (1381-1388); comte d'Empúries (1386-1387).

tot i que el model està modificat per un servidor, si que veig algunes coses supèrflues com el dia de neixement i mort (que sempre es poden posar dins el text) així com dels numerals dels regnes o territoris menors com Empúries o Atenes i Neopàtria (però evidentment quins són menors?, en el cas d'Empúries pels d'allà serà molt important però segur que en el cas d'Atenes, que ara no hi és present, segur que no tenen tanta importància). Tenint en compte que els regnats en cadascun del regnes o territoris poden ser diferents, tot i que es comenta que s'haurien de posar per peeminença crec que seria un error: davant un rei que acumuli dos títols de rei què passa? quin posem abans? llavors si que hauriem de posar el cronològic? doncs fem-ho d'entrada i llestos.

En definitiva: personalment tinc un garbuix enorme. Per una banda veig clares unes coses i per l'altre... doncs també... Això si, oblidem-nos de centralismes i pensem que la viquipèdia en català és per a tot aquell ciutadà que conegui el català i per tant l'hauriem de fer el més fàcil i senzill possible. --Gcm 21:12, 9 gen 2006 (UTC)

Ací només és una part la que tira cap a casa, jo en cap moment he demanat el numeral de València, sinó el d’Aragó per a tots, que és l’històric.
En quant a la idea del cognom, és precisament el que vaig introduir en la contraproposta que vaig fer ahir, Pere d’Aragó, entenent Aragó com a cognom de la persona, no com a lloc del que és rei. I això no implica introduir cap dualitat Barcelona-Aragó, perquè els reis del casal de Barcelona es deien d’Aragó de cognom, així estan fetes les entrades als infants de la corona, i encara hui en dia hi ha persones que porten el cognom d’Aragó.
I en quant a la jerarquia dels títols, la preeminència sempre és rei-comte-duc, etc i dintre del mateix rang, el més antic, per això l’orde correcte dels títols és el que jo he posat. I finalment he d'insistir que el que opinen els d’Empúries, els de Barcelona, els de València o els d’Aragó és irrellevant, perquè estem parlant d’història no de política. --Andarella 16:08, 10 gen 2006 (UTC)
Jo no volia mostrar que eres tu el que volies una o altre numeració tirant cap a casa, sinó que és el que tothom fa i evidentment és el que no hauria de ser (i perquè no hi déu haver gaires historiadors aragonesos interessats en aquesta polèmica, que si no tindriem una nova visió...). Personalment sempre ha de valer més el d'Aragó que el de Barcelona, però recordem que per antiguitat és abans el de Barcelona. Hauria de ser potser així perquè és el més extens a la historiografia d'arreu del món.
No hauriem de fixar-nos tant en la jerarquia i potser si més en els territoris: situant-los cronològicament ens estalviariem moltes discussions. La història està feta per la gent, independentment del seu grau o distinció jeràrquica (i es que potser va fer molt més un comte que no pas un príncep o emperador).
i un apunt més. Recordem que el cogonom Aragó és pres pels comtes-reis del casal de Barcelona ja que el regne d'Aragó és el més important del dos, ells realment es deien Barcelona de cognom. Pensem que amb els Trastàmara al poder prenen altre cop el cognom Aragó, quan ells podrien ser Trastàmara, de Castella o anteriorment Borgonya. A Catalunya podem haver utilitzat una numeració però pensem que aquí hi consulta qualsevol persona que entengui el català o vulgui ampliar el seus coneixements, independentment dels seus orígens.--Gcm 19:52, 10 gen 2006 (UTC)

Solament un apunt històric, la numeració distinta i diferenciada dels reis d'Aragó i els comtes de Barcelona, tot i que ambdós títols recaiguessin en una mateixa persona des de la unió dinàstica amb Alfons el Cast, no és una qüestió (o problema, si voleu) historiogràfica, sinó històrica, ja que a Catalunya els comtes de Barcelona van mantenir la seva pròpia numeració, independentment de la que tinguessin en altres regnes que dominessin. En podeu veure un exemple evident a les Constitutions y altres drets de Cathalunya de 1702. manades publicar per Felip IV (és a dir Felip V de Castella) tal com consta a la mateixa portada. És d'aquest fet, que ara no sé si té parangó en els altres regnes i territoris de la Corona (crec que ocorria quelcom de similar a València i Sicília, no pas a Mallorca i Sardenya, però no ho sé del cert), que neix tot l'embolic i és per això que, tot i compartir en general les opinions d'Andarella, crec també que és necessari fer constar la numeració catalana (i si aquesta pràctica es donava en els altres regnes i territoris, també la numeració d'aquests altres territoris). Ara bé, cal tenir present, per exemple, que la numeració no és una ciència exacta, ans al contrari totalment humana, així, per exemple, semblaria absurd i que jo sàpiga ningú comptabilitza i enumera apart els reis d'Aragó com a comtes del Rosselló i la Cerdanya, títols clarament diferenciats del comtal de Barcelona (és per això que, com molt bé es va decidir, cal dir I, II o III a Catalunya i no de Catalunya), excepte si es volen llistar els comtes cerdans o rossellonesos. De tot plegat què cal deduir-ne? Al meu entendre, que la numeració diferenciada solament cal fer-la constar quan existeixi una tradició d'ús històrica (i no historiogràfica, com s'ha dit), deixant les numeracions historiogràfiques (els reis d'Aragó com a comtes d'Empúries, per exemple, o com a ducs d'Atenes i Neopàtria) per a les llistes pertinents (llistat dels comtes d'Empúries, llistat dels ducs d'Atenes i Neopàtria, per exemple). On fer-ho constar? D'això ja se n'ha parlat a bastament, però sembla que la primera línia de l'article seria el lloc adient per a aquesta mena d'informació. --CarlesVA (discussió) 11:42, 10 gen 2006 (UTC)

Mira per començar no em val que digues que els comtes de Barcelona continuaren amb la seua numeració, perquè a l’Edat Mitjana no hi havien numeracions, això és un invent modern per a quant els noms dels reis s'han repetit ja molt, per tant no és un problema històric, sinó historiogràfic. Per això a la portada de les Constitucions catalanes ja apareix, segle XVIII. A més és un cas significatiu, perquè les Constitucions van dirigides als catalans, i son un text d’afirmació constitucionalista en un moment com és el segle XVIII. També a València es va utilitzar el numeral valencià en certes ocasions, o per exemple als quadres del Saló de Reis del Palau de la Generalitat Valenciana. Però això son anècdotes. De tota manera en cap moment he negat que es faça constar el numerals català, només he dit que no pot anar en l’entrada, i que no és necessari que estiga al primer paràgraf. --Andarella 16:10, 10 gen 2006 (UTC)
Tranquil home, no cal ser tan vehement. Per començar és fals que a l'edat mitjana no s'utilitzessin els numerals. Si bé es cert que els reis no els usaven en la seva documentació ni per a ells ni per als seus avantpassats, a qui es referien pel parentiu, ja a les dues darreres centúries esdevé impossible identificar sense l'ajuda de numerals alguns monarques i poc a poc s'estén el costum de numerar-los. Te'n citaré alguns exemples, tant catalans com valencians.
  1. L'edició dels Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València (València, Lambert Palmart, 1482), els furs s'ordenen pel monarca concedent i, com a font legislativa valenciana, hi apareixen els furs de Petrus primus, referit a Pere el Gran, i als Del rey en Pere segon, referit a Pere el Cerimoniós, o els Del rey n'Alfons lo terç, referits al Magnànim.
  2. El mateix passa en l'edició de Germà Colon i Arcadi Garcia dels furs valencians (Barcino, Barcelona, 1970), on un breu epígraf previ al fur indica el monarca que el concedí. Evidentment hi apareixen Petrus II (el Cerimoniós), Alfonsus III (el Magnànim), Iacobus I, Iacobus II, en canvi Martinus i Ferdinandus (el Catòlic) (potser perquè Ferran I no va concedir cap fur? tot i que hi ha un altre Ferran que en va concedir, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, lloctinent de Carles l'Emperador (Ferdinandus, dux, locumtenens Caroli imperatoris, regis Hispaniae')
  3. L'incunable de les Constitucions de Catalunya, de 1495 (Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1988), també enumera els monarques homònims, però segons el còmput barceloní: Jacme segon en la primera cort de Barcelona, Ferrando primer en la cort de Barcelona, Maria consort e loctinent general del rey don Alfonso quart en la cort de Barcelona (= el Magnànim), Alfons segon en la cort de Monsó (= el Franc)....
  4. Un darrer exemple el trobem a les Cròniques d'Espanya de Pere Miquel Carbonell (Barcino, 1997), on, per exemple, per parlar de Joan I comença: Del rey don Joan primer, fill del rey En Pere terç i quan comença a parlar de Ferran I diu: Ferrando, primer de aquest nom, fill del rey Juan de Castella o, per no allargar-me, sobre el Magnànim, Alfonso ·IIII·, fill del rey don Ferrando.
Evidentment són fonts singulars, ja que són fonts jurídiques i, la darrera, cronística, però demostren que a l'edat mitjana va arribar a existir el costum de numerar (i diferenciadament) el comtes de Barcelona, els reis de València i els d'Aragó. És per tant, un fet històric, no historiogràfic. Ara bé, no sé si això és extrapolable als altres regnes. Desconec els usos sicilians i sards, i en relació a Mallorca no crec que existís una forma autònoma de numerar els seus monarques. Algú ho saps?
Tot plegat per què? Doncs per concloure que, d'acord amb Andarella (tot i que ell cregui que no), cal donar importància primer al sobrenom (que és el més distintiu i neutre, tot i que hi ha sobrenoms que no són compartits arreu) i després a la numeració del títol principal (Aragó fins a la unió dinàstica amb Castella i després Castella), però sense oblidar que les altres tradicions "numèriques" cal respectar-les i fer-les constar ja que són formes tradicionals usades i en ús i per tant, aporten informació, que al cap i a la fi és el que vol recollir la viquipèdia.
--CarlesVA (discussió) 15:17, 12 gen 2006 (UTC)
En primer lloc disculpes per semblar vehement, no era la intenció, i en realitat tot depèn de quin to poses en la lectura. A més a més constate que estem molt més d’acord del que podria semblar, així que intentem llimar arguments.
Quan deia que a l’Edat Mitjana no s’utilitzava el numeral, era òbviament tal com ho dius tu, un rei a si mateix, o un dels seus súbdits, o un rei a un avantpassat seu. Altra cosa son casos puntuals com els que exposes, que per cert, el més antic és de finals del XV, i que son sempre en lleis importants i pròpies d’un regne concret (per cert, que l’edició dels Furs d’Arcadi Garcia crec recordar que està basada en la de 1482, així que és la mateixa). Així dons constatem que a l’Edat Moderna ja comença a utilitzar-se el numeral en certes ocasions, però no em negaràs que son els historiadors contemporanis qui els utilitzen per tothom. Ara bé, em sembla que discutir sobre si el numeral és un fet històric o historiogràfic és prou irrellevant.
Així que anat al tema que ens ocupa, conclous que cal donar prioritat al sobrenom, i després al numeral del títol principal, reconeguent després que hi ha distintes numeracions segons el regne. On esta la diferència amb el que jo he dit? Jo no la veig. Per això torne a insistir en la contra proposta del dia 9 :
Jaume I d’Aragó, (1208-1276), dit el Conqueridor, rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell, senyor de Montpeller (rei 1213-1276)
Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó (IV), de València(II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona (III) i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (rei1336-1387)
--Andarella 17:15, 12 gen 2006 (UTC)
Bàsicament d'acord. Es pot afegir a continuació: "Es sol anomenar com Pere IV d'Aragó, Pere III el Cerimoniós (a Catalunya) o, simplement, Pere el Cerimoniós".--VRiullop (parlem-ne) 17:53, 12 gen 2006 (UTC)
Estic d'acord amb Andarella, solament corregir-hi l'excés de majúscules (Duc) i no veig clar el tros final (''rei[[1336]]-[[1387]]''), per dues raons: pot donar-se el cas que un monarca no regni el mateix període arreu (Pere el Cerimoniós, per exemple, no fou rei de Mallorca fins que conquerí el regne), i per altra part queda com estranya l'expressió "rei 1XXX" i més tant al final, jo m'ho he hagut de llegir dues vegades. Tanmateix, jo mateix intento respondre'm els dubtes: per al primer dubte, la biografia pot donar les pistes addients; una altra solució seria posar els anys de regnat després del títol, però això fa carregós l'enunciat inicial i la idea de la proposta d'Andarella és "netejar" l'entrada (idea que comparteixo); posar els anys del regnat després del primer títol i suposar que són els mateixos per als altres títols excepte si s'indica el contrari potser seria una solució, tot i que no si duria a confusió; potser millor com està arà, on s'agrupen els títols segons els anys d'exercici i aquests s'indiquen després. Aquesta darrera potser em sembla la millor opció, aleshores el Cerimoniós quedaria:
Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó (IV), de València (II) i de Sardenya i comte de Barcelona (III) (1336-1387), rei de Mallorca (1375-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i comte d'Empúries (1386-1387)
Cal tenir present, però, que la crida de l'article seria Pere el Cerimoniós.
D'aquesta manera es corregeix l'expressió final (rei1336-1387) que trobo poc afortunada. Aleshores Jaume I quedaria:
Jaume I d’Aragó, (1208-1276), dit el Conqueridor, rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, senyor de Montpeller (1213-1276).... encara més curt i net. I la crida Jaume el Conqueridor.
Els afegits de Vriullop no els trobo necessaris. De l'enunciat i de la crida de la veu (Pere el Cerimoniós), ja queda clar que se'l pot dir Pere IV d'Aragó, Pere IV el Cerimoniós, Pere el Cerimoniós, Pere III el Cerimoniós, Pere II de València... Ja sé que per la mateixa regla de tres algú podria anomenar-lo Pere d'Aragó (tot curt), Pere de Sardenya o Pere d'Atenes, però crec que cal partir d'un nivell mínim de coneixements, altrament no acabaríem mai. Tota enciclopèdia pressuposa un nivell mínim de coneixements (sovint més alt que el que normalment es pressuposa aquí a la Viquipèdia, és la meva opinió).
Redactant aquest petit paràgraf m'adono que potser és confusiu començar per Pere d'Aragó, ja que tots els Pere reis d'Aragó aleshores començaran igual, creant certa confusió (el mateix passarà amb els Felip d'Àustria o Habsburg). Tot el problema ve del fet que a la Viquipèdia distingim entre la crida de l'article i aquesta "introducció" de l'article que a les enciclopèdies tradicionals formen un tot. Si recomano posar Pere IV d'Aragó tornem a tenir el problema de quina numeració és preeminent. Tot i que Andarella i jo estem d'acord que és l'aragonesa per als reis de la Corona d'Aragó i la castellana per als reis de la casa d'Habsburg (és dubtós el cas de Carles l'Emperador), aleshores tornem a obrir la capsa dels trons... Sempre he estat un cagadubtes. Ho sento, però el meu cervell ja no dóna per més.
--CarlesVA (discussió) 11:40, 13 gen 2006 (UTC)
La paraula rei la vaig afegir a última hora perquè em vaig adonar que es podia confondre els anys de vida amb els de regnat, també podia ser (rei entre 1336 i 1387), però no és una part clau de la proposta. Pense que no cal posar els anys de regnat a cada regne al primer paràgraf, ja que per exemple al Cerimoniós s’explica més endavant quant va accedir als trons de Mallorca, Atenes i Neopàtria, i els anys de regnat sempre son com a rei de la Corona d’Aragó, sense tenir en compte els regnes que la formen en cada moment, però ja dic que per mi això és igual. En qualsevol cas, quant més net i clar siga el primer paràgraf millor, i a més a més afegeix el problema de desordenar els títols.
Per cert, una puntualització, Jaume I no és rei de Mallorca i València des de 1213, precisament és el fundador, per tant 1231 i 1238 respectivament.
En l’altre assumpte, estic d’acord, el més correcte seria Pere IV d’Aragó, però això obriria de nou el conflicte artificial sobre els numerals, i ja he proposat que d’Aragó estiga com a cognom de la persona, no com a regne del rei. --Andarella 17:01, 13 gen 2006 (UTC)

En aquesta pàgina ( http://www.arxiuadg.org/annex/rubriques.htm ) es poden trobar les transcripcions de part dels documents de l'Arxiu Diocesà de Girona. A banda que es pot veure l'ordre dels títols en les pròpies intitulacions dels reis (p. ex. el 153: nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone...), en els regestos els reis es troben indicats pel numeral d'Aragó, sense més, ja que aquest és el que dóna la intel·ligibilitat principal en el món historiogràfic ibèric en general (p. ex.: Alfons II (per al Cast), Pere II (per al Catòlic), Jaume I (per al Conqueridor)...). Per no causar els problemes amb el numeral, crec que la proposta d'Andarella és la millor i també cal uniformitzar les denominacions en les pàgines de desambiguació, és a dir si busques Alfons II apareix: Alfons el Benigne (1299-1336). Alfons II de València Alfons el Cast (? - 1196), Alfons II d'Aragó Alfons el Franc (1265-1291), Alfons II de Catalunya I si busques Pere II apareix: Pere el Catòlic (Pere I de Barcelona i II d'Aragó) Pere el Gran (Pere II de Barcelona, III d'Aragó i I de València) Pere el Cerimoniós (Pere III de Barcelona, IV d'Aragó, II de València, I de Mallorca) Caldria uniformitzar-los tots de la mateixa manera que està Pere II, jo crec que en l'ordre Aragó (títol preeminent i cognom), Barcelona, València. --Historiadorvalencià07:02, 14 gen 2006 (UTC)

Presa de decisió sobre el primer paràgraf

Hola, ja fa molts dies que no participa ningú en aquesta discussió, per això pense que és hora de recapitular i prendre una decisió. Està ja més que clar que per estalviar confusions l’entrada dels reis de la Corona d’Aragó (els del Casal de Barcelona, però també els Trastàmara), ha de ser el nom i el sobrenom. Per això, seguint l’exemple que hem estat utilitzant sempre del Cerimoniós quedaria: Pere el Cerimoniós

El que no ha quedat clar és l’assumpte del primer paràgraf de cada article, el que diu qui és la persona, d’on és rei, etc. A l’última proposta que vaig fer se li ha esmenat que no queda bé el final (rei 1336-1387) i que és pot afegir després que és conegut com a Pere III, etc... Bé, és pot deixar clar al llarg de l’article, però ara estem parlant del primer paràgraf. En definitiva, per afinar-ho més, propose el següent:

Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d’Aragó (IV), de València (II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona (III) i d’Empuries, duc d’Atenes i de Neopàtria. (rei de la Corona entre 1336 i 1387)

Recordeu que d'Aragó és el cognom de la persona, que els títols estan ordenats per l’ordre jeràrquic correcte, que el numeral va només on hi ha diferències segons territoris, i que els anys de regnat són com a rei de la Corona d'Aragó, independentment dels regnes concrets que la conformen en cada moment. Aquesta és la meua proposta final. Ara espere per a què dieu si esteu d’acord o ho esmeneu, però que quede clar que açò no és cap votació, seria impensable fer-ho així, sinó una discussió sobre com fer bé les coses. Gràcies. --Andarella 17:35, 21 gen 2006 (UTC)

...recapitulem doncs... Diem que per evitar confusions utilitzem el sobrenom per introduir els reis de la Corona d'Aragó, ja siguin d'una dinastia o de l'altre. Però aquests sistema nomès ha de funcionar per aquest regne? en els altres utilitzarem el normal, que serà el dels numerals? Veient això ja ens trobem amb un error fonamental: la possibilitat de que hi hagi més d'un sobrenom com el cas que esmentes, Pere el Cerimoniós o Pere el del Punyalet. Amb Joan I ens trobarem el mateix, el Caçador o l'Aimador de tota gentilesa. Tot i que accepto que n'hi ha de més utilitzats que altres.
trobo bé començar l'article amb el seu nom i cognom autèntic: Pere d'Aragó en aquest cas. Però no trobo gens bé la teva proposta de posar tan sols el anys com a rei de la Corona. Segueixo pensant que si han de figurar els anys que hi figurin els de tots els territoris que tenia sota el seu poder, i a més aquests organitzats de forma cronològica. Tu proposes l'ordre d'importància però pels catalans és igual d'important el títol de comte de Barcelona que el de rei d'Aragó. Observant altres viquipèdies nomès posen el títol principal del regne al qual pertany el rei, i potser nosaltres ens liem massa amb els territoris i títols menors (i perdoneu-me per utilitzar aquesta expressió que a mi tampoc m'agrada però que expressa tant). Potser la solució seria posar:
Pere d’Aragó, dit el Cerimoniós o el del Punyalet ( Balaguer 1319 - Barcelona 1387 ), rei de la Corona d'Aragó (1336-1387).
una proposta nova: nom i cognom, el sobrenom, les dates i llocs de naixement i defunció, títol principal i dates d'aquest títol. El primer paràgraf ja estaria i quan parlem de l'ascens a la corona llavors podem parlar dels diferents títols que concentra en les seves mans i els diferents numerals. una nova opció, tot i que a mi tampoc no em fa molt el pes. Ara, el primer paràgraf ha de ser tant curt? en les altres viquipèdies sovint s'allarga força dient els títols, de qui és fill i a qui se succeix.
les negretes les deixo per una altra discussió però trobo que recalquen molt bé la importància dels títols. Al meu gust hi anirien al títol i als anys..., així ho estic fent en els articles que creo però ja direu el què?
salut, estaré atent...--Gcm 15:39, 24 gen 2006 (UTC)
Per a mi, la proposta d'Andarella és acceptable. Ja he dit el que pensava i el meu punt irrenunciable era que al costat de Pere IV s'havia d'explicar immediatament que també és Pere III. Per tant, dono per bona la proposta. Altres qüestions com els anys de regnat, altres noms o el que sigui, tenim tot un article per endevant per explicar-ho.--VRiullop (parlem-ne) 22:15, 25 gen 2006 (UTC)
Per a mi, la proposta d'Andarella és també acceptable. Potser hi inclouria el suggeriment de Gcm d'afegir els llocs de naixement i defunció al costat dels anys. Solament una observació: l'expressió rei de la Corona entre .... i ..... em sembla poc afortunada, potser hauríem d'acceptar com al·ludeix Vriullop, que aquestes informacions es donaran més endavant, dins l'article, i per tant proposaria eliminar-ho (com a mínim tal com ja està; crec que ja havia expressat i argumentat la meva opinió sobre incloure aquesta dada al final de l'enumeració de títols). --CarlesVA (discussió) 11:40, 30 gen 2006 (UTC)
M'acabo de llegir tota aquesta discussió i no estic d'acord en diverses coses:
1) Els reis haurien de començar amb nom + sobrenom. Per exemple, Pere el Cerimoniós o Jaume el Conqueridor. Aquest és el nom amb que tothom els coneix, siguis de Catalunya, Aragó, València o d'on siguis. Intercalar "d'Aragó" allà al mig només lia i confón a la gent. Per un rei poc conegut passi, però per un de molt conegut com el Conqueridor és molt diferent veure Jaume I el Conqueridor (a tothom li sona) o Jaume I d'Aragó (un desconegut). Després es poden posar els numerals de cada territori segons convingui (en el cas que el numeral sigui únic es pot posar entre el nom i el sobrenom com a Jaume I el Conqueridor).
2) S'haurien de posar tots els títols i tots els anys. No només "rei de la Corona d'Aragó", ja que una persona pot entrar en aquell article buscant el comte d'Empúries o el duc de Neopàtria i això hauria d'estar al primer paràgraf. Al costat de cada títol hi hauria d'haver els anys de regnat (si els anys són els mateixos per a tots els títols es poden posar al final). Això és important. Un parèntesi amb els anys no ocupa gaire i permet situar-lo en el temps.
3) Coses secundàries:
Els dies de naixement i mort no s'haurien de posar, només l'any. Després ja s'explicarà a l'article quin dia va nèixer. I s'hauria de posar primer el lloc i després l'any.
Els títols haurien d'anar per ordre cronològic de l'any d'inici de regnat, així són més fàcils de seguir.
A ser possible també s'hauria de posar a qui va succeir, encara que això a vegades pot ser difícil amb tants de títols diferents.
Crec que les negretes ajuden, també s'haurien de posar.
Resumint, jo proposo que es posi així:
Pere el Cerimoniós, II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó, dit també el del Punyalet (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387), rei d'Aragó, València i Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); duc d'Atenes i Neopàtria (1381-1387); comte d'Empúries (1386-1387).
En menys de dues línies hi és tot. El nom, Pere el Cerimoniós, que permet d'identificar-lo fàcilment. Els numerals de cada territori perquè ningú es senti discriminat. Naixement i mort. Tots els títols i tots els anys. No sé què més voleu?
--Sax 18:15, 30 gen 2006 (UTC)
Se m'ha acudit una variant que també podria funcionar:
Pere el Cerimoniós, dit també el del Punyalet (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387), rei d'Aragó (IV), València (II) i Sardenya i comte de Barcelona (III) (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); duc d'Atenes i Neopàtria (1381-1387); comte d'Empúries (II) (1386-1387).
Així, lligant amb la proposta d'Andarella, no es repeteix "d'Aragó, de València,..." dues vegades. --Sax 18:22, 30 gen 2006 (UTC)
Totalment d'acord amb la proposta de Sax, en dues línies ho expliquem gairebé tot i, personalment, crec que és una proposta molt més imparcial: els territoris sota el seu domini hi han de ser tots, no nomès el més gran. Personalment m'agrada més la primera de les seves propostes: i es que els numerals entre parèntesi no són gaire del meu agrat. I potser sí que ens podriem menjar el seu cogonom per no embolicar més la troca, sobretot quan ja hem acceptat que la pàgina principal i primària de cada rei serà la del seu sobrenom. Salut.--Gcm 18:33, 30 gen 2006 (UTC)
També recolzo el que diu en Sax. No és qüestió de què hi hagin de ser tots i no només els grans sinó que tal i com estudiem la història a Catalunya, sinó, els catalans ens farem un merder de Cal Déu entre els diferents personatges i en dos dies tornarà ha estar modificat tot per algú altre. Hi ha una cosa que no entenc: això de què d'Aragó sigui el cognom. La casa era de Barcelona, el llinatge aragonès es va estroncar en casar-se una dona aragonesa amb un home català sent d'heretatge preferent els masculins. Per mi, el "Aragó" inicial hi afegeix confusió més que no ajuda. Llull · (vostè dirà) 18:49, 30 gen 2006 (UTC)
En el cas de la Corona d'Aragó el llinatge del Casal de Barcelona (de cognom Barcelona) va passar a ser el casal principal del regne pel casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. En aquesta situació el casal de Barcelona va passara dir-se de cognom Aragó per mostrar la supremacia del regne d'Aragó per davant del comtat de Barcelona. A partir d'aquell moment el títol acceptat arreu d'Europa era el de rei d'Aragó. Per això el casal de Barcelona passa a dir-se Aragó de cognom a partir d'aquell moment, conservant el cognom del títol principal.
El matrimoni d'una reina amb algú altre no suposa la pèrdua necessària del llinatge: així a Anglaterra Isabel II és Windsor com també ho serà el seu successor (i hauria de ser Hannover, ja que el seu marit Felip d'Edimburg és Hannover de cognom), o la mateixa Elionor de Borbó si és reina segur que el seu fill mantindria el cognom Borbó (i es que si Froilán de Marichalar arribés a regnar se li canviaria l'ordre dels cognoms per mantenir el llinatge). La pèrdua de llinatge es déu a moltes més coses que la fi de la primacia del mascle.--Gcm 19:08, 30 gen 2006 (UTC)

No tinc temps de respondre àmpliament i amb arguments, però de moment dir que la proposat de Sax és exactament el que hi ha ara, i ja he explicat perquè no em sembla correcte el que hi ha ara. Per tant si tan d’acord esteu ens podíem haver estalviat la discussió. --Andarella 15:44, 8 feb 2006 (UTC)

Aquesta discussió es va iniciar per intentar establir un criteri per a la uniformitat dels noms dels reis. Perquè ara no n'hi ha cap de criteri i cada article porta el nom que li va semblar bé a la persona que el va crear (o el portava fins fa ben poc, ja que des que es va iniciar aquesta discussió alguns articles com Martí I i Alfons V d'Aragó s'han reanomenat a Martí l'Humà i Alfons el Magnànim, respectivament). Si al final arribem a una conclusió i aquesta és igual, semblant o radicalment diferent a la forma actual això tant és, el que importa és establir un criteri i seguir-lo. Per tant, aquesta discussió té raó de ser, sigui quina sigui la conclusió final.
Segona cosa. Per afegir a la meva llista d'arguments. Ja t'hauràs adonat que els reis de la Corona d'Aragó no eren gaire originals a l'hora de batejar els seus fills. Així, si seguim la teva proposta tindrem 3 Peres d'Aragó, 3 Alfons d'Aragó i 2 Jaumes d'Aragó, i això sense comptar que hi ha un altre Pere d'Aragó i un altre Alfons d'Aragó que van ser només reis d'Aragó. En definitiva, un embolic. I si ja s'ha acordat de posar la forma nom + sobrenom en el títol de l'article per evitar confusions no entenc perquè t'oposes a utilitzar-ho també en la frase inicial de l'article.
Una cosa per a Gcm. Personalment, a mi també m'agrada més la meva primera proposta. Crec que la frase tipus "II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó" explica la qüestió dels numerals de forma breu i entenedora. Però en cas que la majoria de la gent cregui que el primer paràgraf queda massa atapeït, llavors la meva segona proposta em sembla acceptable, i per això la vaig posar.
Per acabar, Andarella, m'agradaria que em poguessis respondre més àmpliament encara que ja dius que no t'és possible. També m'agradaria saber si el silenci de la resta de persones que han participat a la discussió vol dir que donen suport a la meva proposta, que la rebutgen o si, malauradament, tampoc poden editar tant com voldrien. De moment, per la meva part, això és tot. --Sax 20:31, 8 feb 2006 (UTC)

Criteri per als Austries i Borbons

Holes! Sobre el que proposa Andarella pels austries o pels borbons jo opine de la següent manera... A tots els reis se'ls ha de posar el títol més conegut i, alhora, el més correcte històricament parlant. Així, per exemple, no trobe correcte parlar de Carles I d'Espanya, ni Felip II d'Espanya, sinò Carles I de Castella i Felip II de Castella. El títol de "rei d'Espanya" ho hauriem d'aplicar únicament als borbons, concretament a partir de Ferran VI d'Espanya, el successor de Felip V de Castella, el primer borbó, i saltant-nos Lluís I de Castella, també. Encara que, a més a més, també existeix el criteri de posar-lo pel numeral del títol de domini territorial coincident amb l'àmbit lingüístic català (que a partir de Ferran el Catòlic és el mateix per a tots els països de la Corona d'Aragó). Així, per exemple, Felip V de Castella és Felip IV d'Aragó, i Felip II de Castella és Felip I d'Aragó. Així que, o bé podem tirar pel títol més conegut, o bé podem tirar pel títol coincident amb el nostre àmbit lingüístic territorial. --Joanot Martorell ✉ 20:39, 8 gen 2006 (UTC)

Estic d'acord amb els Àustria, però continue creient que hauria de posar-se el malnom en concordança amb els reis de la Corona d'Aragó. Si es posa Jaume I el Conqueridor i no Jaume I d'Aragó, per què posar Felip II de Castella i no Felip II el Prudent? En tot cas es pot optar per l'opció de dir-los a tots pel títol preeminent (Aragó i Castella) o una doble consideració: els d'Aragó només amb malnom i els de la Monarquia Hispànica (1516-1715) i Espanya (1715-...)amb el títol principal (Castella i després Espanya). En quant als Borbó Felip V l'Animós ja pot ser considerat Felip V d'Espanya a partir de 1715, amb la derrota de Catalunya en la guerra de Successió, ja que a partir d'eixa data no és Felip IV ni d'Aragó ni de València ni de Catalunya, ja que jurídicament aquests regnes han sigut abolits pels respectius Decrets de Nova Planta. Així doncs, la major part del regnat de Felip V fou "d'Espanya" (1715-1724, 1724-1746, 31 anys de 46) i el breu regnat de Lluís I (1724) és sens dubte "d'Espanya".?Historiadorvalencià 11:00, 9 gen 2006 (UTC)
És a dir, que Felip II de Castella és el més correcte, però Pere IV d’Aragó no ho és? Per a mi ha d’haver-hi un criteri únic, o bé Felip II de Castella i Pere IV d’Aragó, o bé Felip el Prudent i Pere el Cerimoniós, però diferenciar criteris segons el gust del consumidor no em sembla seriós. --Andarella 12:54, 9 gen 2006 (UTC)
No es tracta de modificar criteris a gust del consumidor. Després de mirar atentament els reis presents a la Viquipèdia personalment crec que la forma més correcta per tal de triar un criteri únic es: Pere IV d'Aragó el Cerimoniós... Felip II de Castella el Prudent... Carles IV d'Espanya el Caçador... ja que si no es posa el títol preeminent en l'entrada causa greus problemes d'enteniment per a algú que no siga expert en història, és a dir, si tu cerques "Luis I" trobes: Luis I de Baviera, Luis I el Piadoso, Luis I de España, Luis I de Hungría, Luis I de Nápoles, Luis I de Portugal, on si no saps molt d'història pots trobar el rei que busques per la localització; en canvi el que presenta problemes és Lluís el Pietós que és de França (o dels francs).
Però si el numeral i el títol preeminent causa tant de problema des de la perspectiva catalanista sempre es pot recórrer a treure'ls perquè són suficientment coneguts només amb el sobrenom, almenys moltíssim més que en els posteriors reis, però treure el numeral en els de la Monarquia Hispànica i d'Espanya és una greu errada perquè els fa inintel·ligibles. --Historiadorvalencià 14:28, 9 gen 2006 (UTC)
Precisament la meua primera proposta, per a tots els reis, va ser Jaime I d'Aragó, el Conqueridor. Com que sembla que per raons fora de la historiografia això no pot ser per al Casal de Barcelona, almenys estaria bé per a la resta, per tant Felip II de Castella el Prudent per als Àustria i Ferran VII d'Espanya, el Desitjat per als Borbó. --Andarella 17:47, 9 gen 2006 (UTC)
Per cert, mai vaig sentir el malnom per a Felip V de Castella com a "l'Animós", sinò com "el Socarrat". --Joanot Martorell ✉ 19:03, 9 gen 2006 (UTC)

Tinc un problema a l'hora d'anomenar els fills dels monarques de la Dinastia Habsburg. Quin cognom hauria de posar? Habsburg o bé Àustria? el primer realment és el seu cognom (ja que és el seu llinatge) però sovint són coneguts pel nom d'Àustria. Ara a Carles I de Castella hi he posat el cognom Habsburg i m'ha semblat horroròs, no ho veig clar. Així mateix als fills de Joana la Boja, què hauriem de posar? en la versió anglesa sovint alterna una o altra denominació pels cognoms fins i tot en germans, cosa que potser és massa complicat...Total que no hem decidit una cosa i ja tenim un altre problema. A veure què hem dieu? --Gcm 21:53, 19 feb 2006 (UTC)

Jo crec que la millor opció és la segona proposta d'en Sax: la més simple i on es dóna tota la informació. Tanmateix, l'ordre el faria tal com proposa Andarella: primer rei, després comte, després duc...--Xtv 16:23, 14 mar 2006 (UTC)

Wikinews

Avui, navegant per les Wikinews, he anat a l'apartat de propostes de noves llengues. Allà hi havia el català, amb 15 vots, només superat pel xinès amb 16.

I, segons m'ha semblat entendre, deien que havíem de començar traduïnt aquests articles. Proposo que tots fem l'esforç de traduir-los, i que, qui ho sàpiga, digui que s'ha d'escriure en cada pàgina de la llista.

Jo, per exemple, tinc vàris dubtes:

  • He fet bé de canviar el nom de Cantina per el de Taverna?
  • La sala de redacció què és? Com el Portal Viquipedista però de Wikinews?

Moltes gràcies, a veure si per fi obrim el projecte de les Viquinotícies.

Jo ja he traduït el Template:Ca.wikinews Fonts (traduïda de l'anglesa), Template:Ca.wikinews La taverna (traduïda de la castellana) i La taverna; per favor, que algú ho revisi per si ho he fet malament. --Aljullu 14:36, 18 gen 2006 (UTC)

He canviat l'estil de la taverna per un d'idèntic a la de la Viquipèdia, ja que Viquinotícies de cada llengua està feta com la seua respectiva viquipèdia. Només caldria canviar el color de fons de pàgina per un de groc però no sé com fer-ho. Intentaré ajudar-te a traduir més articles. --Pepetps (Podem discutir-ho) 16:28, 20 gen 2006 (UTC)
He creat la pàgina d'administradors, per el moment no he posat a ningú a la llista, i he demanat que es discuteixi a La taverna els requisits. Gràcies per col·laborar Pepetps com més siguem abans podrem tenir unes Viquinotícies en català.--Aljullu 19:48, 20 gen 2006 (UTC)
Em defenc amb l'anglés força bé, però no acabo d'entendre que s'ha de fer. Si necessiteu ajut m'ho dieu. --Tonipares 10:58, 28 gen 2006 (UTC)

Tonipares el que tu has de fer és anar traduïnt totes aquestes pàgines (les vermelles, s'entén) al català, perquè un cop totes estiguin traduïdes podrem avisar-los per tenir unes Viquinotícies pròpies, a la dreta de cada pàgina tens la referència en anglès, que la pots buscar desde les Wikinews angleses. Tingues en compte que no s'ha de traduïr literalment, sinó traduïr només els patrons, per exemple Template:Ca.wikinews La taverna no es podia traduïr tot de la anglesa perquè hi havia missatges, només s'havia de crear la pàgina perquè servís per a la catalana.--Aljullu 18:35, 28 gen 2006 (UTC)

Us informo de que ja vaig acabar la pàgina de declaració d'objectius, que encara no estava completa.--Aljullu (discussió) 19:27, 2 feb 2006 (UTC)

He estat pensant i podríem canviar el nom de taverna de Viquinotícies i posar un altre nom més acord amb un periòdic com la màquina de café, la cafeteria de baix, el raconet... o una cosa per l'estil perquè taverna no li pega a un periòdic o una oficina. Què n'opineu? --Pepetps (Podem discutir-ho) 19:36, 2 feb 2006 (UTC)
Vaig ser jo qui va posar aquest nom de la Cantina, perquè tinc uns quants amics que treballen de periodista, i a la cafeteria on van per a descansar o xerrar el diuen així, la cantina, com a l'institut. En canvi, els americans tenen com lloc comú el "watercooler", on tenen les màquines expendedores de tot tipus de golosines. --Joanot Martorell ✉ 21:18, 2 feb 2006 (UTC)
Doncs, Cantina està bé, però hi cal una foto d'un bar o alguna cosa que hi quede bé perquè la que tenim ací, a la taverna, no queda bé per a Cantina. N'he estat buscant però no en trobe cap que quede bé, totes són o pubs anglesos o són cafés o restaurants luxosos. Caldria substituir la foto i reanomenar la plantilla i la pàgina per cantina en meta. --Pepetps (Podem discutir-ho) 20:14, 3 feb 2006 (UTC)

Jo vaig posar el de la Taverna perquè era el que teníem a tots els projectes, però em sembla bé cambiar-lo.--Aljullu 14:41, 4 feb 2006 (UTC)

Ja he canviat la taverna per la cantina però cal que algú trobe una foto que parega una cantina i substitiur-la perquè no n'he trobat cap. --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:28, 6 feb 2006 (UTC)

L'Oratge

No seria millor canviar el text de "l'Oratge" de la portada de Viquinotícies?? A mi em sona molt malament. Suposo que si demano posar "El temps" també us semblarà dialectal, de manera que es podria buscar alguna fórmula com "Climatologia".--SMP (missatges) 17:34, 4 feb 2006 (UTC)

El temps o l'oratge no és climatologia sinó la meteorologia. Oratge és una paraula molt arrelada per als valencians i més concreta que dir temps que segons el DCVB es diu al País Valencià, Balears i Tremp, Balaguer, Pla d'Urgell, Segrià, Camp de Tarragona, Gandesa i Tortosa. No et sona bé perquè no t'és comú. Meteorologia estaria bé encara que a mi particularment no sone molt bé. --Pepetps (Podem discutir-ho) 18:41, 4 feb 2006 (UTC)
Coneixia la paraula oratge amb el significat de temps atmosfèric, però com l'he sentida més és amb el significat de vent suau (sobretot poèticament quan és signe de bon o mal averany). Crec que metereologia ho fa més ententedor per tots plegats. Llull · (vostè dirà) 19:55, 4 feb 2006 (UTC)
Jo també posaria Meteorologia, que crec que com a mínim tots ho entenem, perquè jo hem pensava que oratge tenía alguna cosa a veure amb les zones o fussos horaris; fins que no he ampliat la imatge no he entès que es referia al temps.--Aljullu (discussió) 20:08, 4 feb 2006 (UTC)
La meva pregunta és: què creieu més neutral, "el temps" o "meteorologia"???--SMP (missatges) 20:13, 4 feb 2006 (UTC)
Oratge! :P --Joanot Martorell ✉ 20:57, 4 feb 2006 (UTC)
Potser millor "el temps", no? Com a les notícies de la TV. Perquè meteorologia sembla que es refereixi a la ciència, i el temps que es refereixi al temps que fa... No sé si m'explico.--Aljullu (discussió) 09:29, 5 feb 2006 (UTC)
Però és que a Canal 9 (encara que siga una merda de canal -això és opinió personal meua- hehehe) se l'anomena l'oratge. A mi també em fa la mateixa sensació que a tu, Aljullu, sobre la paraula meteorologia però és el millor recurs per a conflictes entre paraules. --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:00, 6 feb 2006 (UTC)
Ah, no sabia que al Canal 9 deien l'oratge... Però trobo més raonable posar "el temps", perquè a la Comunitat Valenciana tambè s'utilitza no? Es que jo, això de "l'oratje" no he havia sentit mai.--Aljullu (discussió) 19:07, 6 feb 2006 (UTC)
Al País Valencià, jo sempre he sentit preguntar "quin oratge fa?", per a respondre sempre "fa bon o mal oratge". Això del "temps" sempre s'ha referit a la dimensió del temps (hores, minuts, etc...). Certament, com diu Llull, també fa referència a un tipus de vent, el "terral", que bufa de la terra cap la mar, des de que es fa fosc fins a mitjan matí. Eixe terral, si no és gaire fort (que aleshores es converteix en "terralada"), té una sensació agradable per a les persones, sobretot en els dies calorosos (el típic vent fresc que se sent en la nit de l'estiu). Des d'aleshores, un bon oratge vol dir una bona sensació (terraló), i un mal oratge una mala sensació (terralada). I no, no es fa servir només al País Valencià, també a Catalunya i, a més, crec que és la paraula amb menys ambigüitat. Si tant "temps" (Cat., IB.) com "oratge" (Cat., PV.) es fan servir a 2 àmbits lingüístics de 3, aleshores haurem de tenir en compte quin és menys ambigu, la qual cosa, en la meua opinió, és "Oratge". En qualsevol cas, ¿per què canviar-ho? ¿No haviem quedat que és un signe de "bon comportament" a la wiki respectar la varietat dialectal original?. --Joanot Martorell ✉ 20:11, 6 feb 2006 (UTC)
És que està en un lloc molt visible i en canvi per a molts catalanoparlants ens és un terme totalment desconegut (i que durà a discussió). Jo crec que s'hauria de posar un terme neutral com Clima, Meteorologia o Previsió meteorològica si us sembla que el Temps tampoc és neutral... -81.32.50.183 20:47, 6 feb 2006 (UTC)
I què tal si hi posem "Temps - Oratge" ? --Joanot Martorell ✉ 20:54, 6 feb 2006 (UTC)
Així està bé. Crec que s'haurien d'utilitzar més paraules que no siguen només del català central perquè la gent conegue la gran diversitat i riquesa que tenim de vocabulari i no negue com a barbarisme o no-estàndard paraules que no són del seu voltant (com també l'ortografia, formes verbals, etc.). --Pepetps (Podem discutir-ho) 20:57, 6 feb 2006 (UTC)
A VilaWeb també fan servir l'oratge, però veig que a alguns llocs oratge pot significar una situació meteorològica concreta (tempesta? vent?). Per no donar lloc a confusions crec que s'hauria de posar "L'oratge - el temps". Algú llegint el títol en ordre contrari es podria pensar que "el temps que fa és oratge(tempesta, vent...)" --Razor Ramon HG 21:52, 6 feb 2006 (UTC)

És que dir com dius, Martorell, que oratge també es diu a Catalunya ho trobo exagerat. Tinc una amiga de Cassà de la Selva que fa servir el mot per dir "tempesta de llamps i trons". I me casum, és el significat amb el que ve al DCVB per a aquesta població en concret! Concretament al DCVB hi diu Vent, especialment si no és gaire fort com a significat general a la majoria de dialectes (or., occ., val., bal.). En canvi, amb el significat de temps atmosfèric es dedica a donar casos concrets i particulars (Tremp, Balaguer, Pla d'Urgell, Segrià, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestrat, Val., Altea). Per mi que el 90% dels catalans no coneixen la paraula i això de respectar les variants et recordo que era en els articles, però que en les interfícies sempre s'ha dit de posar-ho tot el màxim de neutral possible. O no és per això que vas llevar el sortida o el meva de la interfície per d'altres solucions neutrals? Llull · (vostè dirà) 21:33, 6 feb 2006 (UTC)

Doncs, posem Previsió meteorològica. Més neutre que açò no crec que hi haja. --Pepetps (Podem discutir-ho) 21:45, 6 feb 2006 (UTC)
Ja és el que deia. Llull · (vostè dirà) 21:51, 6 feb 2006 (UTC)
Però és que no és la previsió, no? Si no el que passa en el moment, allà no diu el temps (o l'oratge) que farà, sinó el que està fent, no? O sigui que potser hauria de ser "estat meteorològic". O si no ja va bé Oratge-Temps.--Aljullu (discussió) 18:09, 7 feb 2006 (UTC)
Sí Llull, és veritat que ho vam parlar per als articles i no per a les interfícies. Però és que crec que ací també estem parlant d'un article, que és la portada de Viquinotícies (m'equivoque?), i un article de previsió meteorològica també a Viquinotícies. En qualsevol cas, s'ha de dir que el DCVB es va fer en una època les costums lingüístiques d'ençà potser no coincideix a l'actualitat. Hui en dia l'ús del terme "oratge" crec que s'ha estés considerablement a causa dels mitjans de comunicació valencians en valencià. Pero bé, jo estic per una solució a mig camí entre totes, "temps-oratge" o "previsió meteorològica" o "part meteorològic". Alljullu, una cosa, que a la tele o a la ràdio quan parlen d'oratge mai et diuen si passarà o no. No "prediuen" ni endevinen el temps, algunes voltes ni tan sols encerten en el mateix dia. De fet, l'home o la dona del temps és una de les persones a qui més ens enfotem per haver-nos refiat d'ells quan ens agafa una pluja, o ens perdem un dia solejat per a anar a la muntanya. Crec que dir "Previsió meteorològica" ja m'estaria bé, encara que potser es passa de tecnicista. --Joanot Martorell ✉ 19:12, 7 feb 2006 (UTC)
Jo em referia que em sembla que allò indica les temperatures d'arreu del món al mateix moment, no un previsió futura, m'equivoco? Com que no n'estic segur no dic res, però en cas de que fos les temperatures actuals, no s'hauria de dir previsió, perquè no preveu res, sinó que informa de les temperatures en aquest moment. Però si el que diu és les temperatures que farà X dia si que es podria dir Previsió Meteorològica, m'explico?--Aljullu (discussió) 13:54, 8 feb 2006 (UTC)
Doncs posem "El Temps - L'Oratge" i tots contents. somriure --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:07, 10 feb 2006 (UTC)

Al costat de Notícies - Noves?

Ja està canviat, si no hi ha cap qüestió en contra... Només queda per fer la sala de redacció i els subapartats i ja ho tindrem tot enllestit. --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:28, 10 feb 2006 (UTC)
Doncs jo sóc de l'Empordà, on no es fa servir aquesta paraula, però l'he vist molts cops per Internet, i quan sento "oratge" automàticament penso en previsió meteorològica. Un dels llocs on l'he vist és a Vilaweb. Escriure "El Temps - Oratge" és repetir i fer més llarg el títol. Si tenim una paraula genuïna per a això, per què no fer-la servir encara que sigui occidental? No tot és el bloc oriental, també hi ha vida a ponent... --Pa-integral · (calaix del pa) 22:17, 20 de feb 2006 (UTC)

Amb tot el respecte, jo que sóc valencià meridional només havia sentit el mot "Oratge" amb el mateix significat que "l'ourage" dels francesos és a dir "mauvais temps" o temps de tempesta. I tinc la sensació que aquest és el significat correcte de l'expressió. Ara bé, vint anys de Canal 9 han fet generalitzar "Oratge" com a sinònim de temps meteorològic o atmosfèric. Però si ens remetem als orígens de la utilització del mot al Canal 9, veurem que tot plegat va començar amb una guerra pel senyal de TV3 amb politització inclosa de molts termes i la prohibició expressa d'un llistat de paraules considerades "massa catalanes". I ja dic vint anys per a un mot pot significar tota una vida, una vida que va començar amb les maneres de fer d'una gent que no l'interessa la promoció d'una llengua que no utilitza o que utilitza només com arma de guerra política. Perquè van posar "Notícies 9" i no "Telenotícies" i "Tardes de cine" i no "Tarda de cine" i "L'Oratge" i no "El Temps" per diferenciar-se "de los catalanes". I van actuar de la manera com ells sempre actuen i fan les coses, amb prepotència, pensant que són el centre del món que més enllà de 30 km de València el món s'acaba, sense consultar a la gent dels pobles que realment vivim i estimem la nostra llengua, la que parlem de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Al meu parer l'expressió més encertada és la de "El Temps" i si hi ha algun valencià que ho troba centralista barceloní és perquè és un punyetero valencianet blavero i ridícul.

Terrible notícia per a la Viquipèdia

http://www.24horaslibre.com/tecnologia/1138040972.php

No es pas tan terrible. Sembla ser que el que explica aquest enllas no es gaire precis. de.wikipedia.org ha estat sempre funcionant, nomes s'ha tancat www.wikipedia.de Xevi 23:17, 24 gen 2006 (UTC)
Aquì es pot llegir la notícia en castellà: Corte ordena desligar dirección Internet alemana de Wikipedia --Julián Ortega Martínez Silvia, je t'aime - escriu-me 22:28, 31 gen 2006 (UTC)

Je je je... Aixó que no han llegit la Viqui en castellà, on hi ha articles de dubtós rigor. En l'article dedicat a Jim Morrison la presentació era: Jim Morrison 'el Rey Lagarto que parto y reparto, the King Lizard. Anònimament vaig recomanar fer-li una ullada i treure aquesta frase perquè fotia pena. Algú se li va encendre la llumeta i la va eliminar.

Però aquest és el punt feble de la Viqui, no es pot controlar la gent poc seriosa i que en comptes de treballar i fer una feina ben feta no té ni el més mínim rigor, ni la més remota idea d'escriure un article amb coherència i respecte. És possible que el problema radiqui en què mai han llegit un article en una enciclopèdia convencional. :-(

--Espercius

Correctors ortogràfics incrustats?

Hola, avui m'he instal·lat un corrector ortogràfic incrustat al navegador (ispell) de Softcatalà, cada cop que escrigui alguna paraula incorrecta a la Viquipèdia aquesta es tornarà de color vermell, sembla útil per un desastre ortogràfic com jo... Vosaltres en feu servir cap? En coneixeu cap per a Firefox? Seria útil escriure'n les instruccions d'instal·lació a una pàgina d'ajuda la Viqui? --Razor Ramon HG 20:51, 28 gen 2006 (UTC)

Hola :-) Jo utilitzo des de fa temps l'SpellBound per al Firefox i Windows. He deixat a ; Viquipèdia:Trucs com me'l vaig instal·lar jo... pot ser que varii un xic la instal·lació depenent del sistema operatiu... --Joanjoc (discussió) 21:19, 29 gen 2006 (UTC)
Oh no el coneixia aquest, doncs me l'instalaré al Firefox (a Linux) i escriuré les instruccions d'instal·lació a Trucs, i també les del ispell pel Konqueror --Razor Ramon HG 21:38, 29 gen 2006 (UTC)

Wikiquotes

Vaig deixar un missatge a la Taverna de Wikiquotes, però com que està tan abandonada no respont ningú. Volia preguntar que en català com es diu el projecte, Wikiquote, Wikiquotes, Viquicita o Viquicites? Perquè creant categories he tingut problemes.--Aljullu 18:47, 31 gen 2006 (UTC)

Fins que no es voti oficialment el nom com va passar a viquillibres, jo deixaria l'original anglès--barcelona 00:17, 3 feb 2006 (UTC)

Doncs crec que estari bé crear la votació ja, no? --Aljullu 09:19, 4 feb 2006 (UTC)

Estadístiques

Volia preguntar a veure si algú sap perquè les estadístiques (de tots els projectes Wikimedia) estan congelades des del desembre.--Aljullu (discussió) 09:39, 5 feb 2006 (UTC)

No s'actualitzen automaticament, es algu que fa correr un script i ho fa de quant en quant. Xevi 21:40, 7 feb 2006 (UTC)
Doncs ja fa molt de temps que no ho fan... No se-l's pot animar a que ho facin?--Aljullu (discussió) 14:02, 8 feb 2006 (UTC)

Comarques

Hola, m'adreço a la comunitat tavernària perquè és una qüestió que afecta diversos articles relacionats. Hi ha hagut un usuari o usuària (Nevenka) que ha canviat el nom de les comarques polisèmiques (Garraf, Anoia, Montsià, Selva) afegint-hi després del nom l'aclariment (comarca) i creant una pàgina de desambiguació en cada cas per diferenciar-ho dels altres possibles significats. Ara, cada cop que un clica sobre Anoia, per exemple, va a parar a la pàgina de desambiguació, no a la comarca. No hauria estat millor posar una frase de desambiguació a l'encapçalament de l'article comarcal? (és a dir, dins d'Anoia, una frase del tipus "Aquest article tracta de la comarca; pel que fa al riu d'on pren el nom, vegeu riu Anoia"... i semblantment en els altres casos). S'ha canviat també Comarca de la Selva per Selva (comarca) (jo trobo molt més encertat el primer cas, a semblança de "Província de Burgos", "Territori de l'Altai", etc.), igual que tota la resta de casos (és a dir, posats a fer, millor "Comarca de l'Anoia" que no "Anoia (comarca)", com ha quedat ara, si no ho deixem com estava abans, cosa que crec millor ja que la majoria de consultes aniran adreçades a la comarca determinada, no a l'accident geogràfic que li dóna nom, més que res perquè hi ha molts més articles que hi dirigeixen en un cas que en l'altre). Parlem-ne, doncs. –Enric, 9:52, 14 feb 2006

Segons la política de desambiguació és preferible utilitzar la forma de "Comarca de.." en comptes de "...(comarca)" com pot ser en plantes, províncies, rius... Mentres el títol es puga adaptar així,... Parlant de les planes de desambiguació, com que els dos significats ocupen el mateix camp semàntic, tenen molt a veure i no varien molt d'un a l'altre, és millor posar-ho amb la plantilla Template:Vegeu en cada article en comptes de crear la pàgina de desambiguació. --Pepetps hehehe (Podem discutir-ho) 10:53, 14 feb 2006 (UTC)
Abans de llegir aixó he comentat pràcticament el mateix a Template Discussió:Comarques de Catalunya. Per cert, he estat buscant la "política de desambiguació" i no l'he trobat. Està escrit en alguns lloc o s'aplica la política del seny comú? --VRiullop (parlem-ne) 11:45, 14 feb 2006 (UTC)
No recordo que tinguem una politica de desambiguacio escrita, pero en general el que es fa es crear una "pagina de desambiguacio" a l'article principal que dirigeixi cap a totes les possibilitats. Pero si n'hi ha alguna de molt mes habitual que les altres, es deixa com a principal amb una petita noteta al principi, enllassant cap als altres articles o cap a una plana de desambiguacio si n'hi ha molts. Per les comarques, jo tb soc partidari de fer que la comarca sigui l'article principal. Obviament femt tb redireccions tipus "comarca de..." o "xxx (comarca)". Xevi 21:17, 14 feb 2006 (UTC)
Accepto les objeccions tot i que alguns aspectes em semblen problemàtics, perquè no crec que hi hagi criteris sòlids per establir que la comarca és més important que el riu, per exemple. La solució de crear una pàgina de desambiguació a l'article principal em sembla la millor. Però entenc el plantejament de Xevi i l'accepto: per tant, comarca com a article principal amb desambiguació a l'encapçalament. L'important és que hi hagi desambiguació en aquests títols, que abans no n'hi havia. Pel que fa al canvi de Comarca de la Selva per Selva (comarca), no veig clar perquè la primera opció és millor si en tota la resta d'articles de comarca no s'utilitza la forma 'Comarca de ...'. Per què la Selva sí i totes les altres no? --Nevenka 01:45, 15 feb 2006 (UTC)

Jo no deia que la comarca sigui més important que l'accident geogràfic que li dóna nom, sinó que hi ha més redireccions cap a aquest nom (com a mínim una per cada municipi de la comarca, a part de molts d'altres) que no pas cap al riu, el massís o la serra homònimes. I això cal tenir-ho en compte a l'hora de reanomenar i crear pàgines de desambiguació. --Enric 19:14, 15 feb 2006 (UTC)

La resta de comarques tampoc tenien parèntesis. "Comarca de" és un nom natural i fluid com tants d'altres que tenim que comencen amb inicis homòlegs. Llull · (vostè dirà) 18:43, 15 feb 2006 (UTC)
Com deia abans, accepto les objeccions i he reparat els meus errors. He deixat l'article de la comarca de la Selva com a article principal amb el títol 'Selva' i amb un enllaç a la pàgina de desambiguació, que he anomenat 'Selva (desambiguació)'. Segueixo sense entendre, però, per què per exemple l'article del Bages s'anomena 'Bages' i en canvi el de la Selva hauria de ser 'Comarca de la Selva'. És la Selva l'única comarca de Catalunya? M'ho explica algú? --Nevenka 22:25, 15 feb 2006 (UTC)

En qualsevol cas diria que els noms de totes les comarques llevat d'Osona van (oficialment?) precedides de l'article. És a dir, que jo l'article el situaria a "La Selva", "El Maresme" o "El Barcelonès", però mai a "Selva", "Maresme" ... (en tot cas una redirecció). --Xtv 16:20, 14 mar 2006 (UTC)

Em sembla una bona idea, d'aquesta manera es podria tenir la comarca a La Selva i la pag. de desambiguacio a Selva. De l'ultim comentari fa un mes i veig que ningu n'ha dit res i que Selva continua com a article de la comarca. Algu esta en contra de fer-ho aixi ?
Quan això va ser discutit en Jomvo que és lingüista va dir que només la toponímia menor (pobles, ciutats...) duu els articles en casos com aquests i que la resta cal escriure'ls sense (com també tenim l'article a "Japó" i no a "el Japó"). En tot cas, canviar-ho no és poca feina. Llull · (vostè dirà) 17:49, 25 mar 2006 (UTC)
Aquí diu que l'article de les comarques, segons l'IEC, s'ha d'usar preferentment sempre llevat d'Osona i un parell de possibles excepcions més. Jo, ja que la Generalitat ens recomana usar-lo i així ens estalviem problemes de desambiguació, el posaria. Així, posaria un article a La Selva i a la pàgina Selva hi posaria una nota dient: "per la comarca mireu a...". Potser el nivell de comarca encara és suficientment menor a l'hora de seguir les normes d'en Jomvo...--Xtv 23:15, 30 mar 2006 (UTC)
Ja, ja, però una cosa és enmig del text i l'altra en una llista o enunciat. He vist llocs webs institucionals on en els enunciats hi diu "Selva" d'altres on hi diu "la Selva" (per cert, en català els articles toponímics en minúscula, no com en castellà) i d'altres, crec que la majoria, "Selva, la", (la qual cosa és contrària al format estàndard de la Viquipèdia). Torno a remetre'm a "el Japó", que tothom veu que enmig d'un text ha de dur article. Però en el títol d'un article l'escriuríem? Segons va dir en Jomvo no, i per les comarques tampoc, encara que per als topònims de municipis sí. Llull · (vostè dirà) 05:45, 31 mar 2006 (UTC)

Al fons de la pàgina posada de mostra ja en fa cinc cèntims, però dintre de la mateixa guia d'assessoria lingüística hi ha coses com aquesta. Llull · (vostè dirà) 05:57, 31 mar 2006 (UTC)

Clar, però justament el què diu al final de la pàgina que dic jo és que es pot ometre en una llista o enumeració, i el què m'ensenyes és justament una llista. Però a l'apartat d'excepcions no en diu res de títols o enunciats. Jo crec que per analogia, si en una enciclopèdia habitual escriuen "Llach, Lluís" i nosaltres escrivim "Lluís Llach", si a una enciclopèdia habitual escriuen "Selva, la" nosaltres hauriem d'escriure "la Selva".--Xtv 14:47, 31 mar 2006 (UTC)
Ja t'he dit que vam triar aquest format a requeriment d'en Jomvo que és lingüista, va ser llavors que ens vam decidir. Jo no tinc autoritat en el tema. Però ara bé, imagina't que ho vols canviar. Has vist que hi ha quasi mil pàgines sobre municipis catalans (si sumes totes les unitats d'administració menors i accidents geogràfics, més de mil). Canviar-ho és una feina colossal. En cas que una majoria volgués fer aquest canvi tampoc no ho recolzaré fins que algú es comprometi a arreglar tots i cada un dels cents d'enllaços (potser mils) implicats un a un. Tal i com ho veig, és el procediment normal. Per treure les comes dels noms jo em vaig comprometre a fer-ho i serà que no m'hi vaig estar poc temps. Llull · (vostè dirà) 15:41, 31 mar 2006 (UTC)
En fi, jo aquí com aquell qui diu tot just acabo d'arribar i si això ja es va discutir al seu dia, doncs mala sort per no haver-hi sigut abans. Al capdavall només era una opinió més respecte un tema que s'estava discuntint, tampoc en vull fer una creuada...--Xtv 19:52, 31 mar 2006 (UTC)

Noms de monàrques i aristocràtics amb títol nobiliari al títol de l'article

Hi ha molts articles que inclouen títols nobiliaris al mateix títol de l'article. Jo ho considere incorrecte i n'estic corregint tots els que cauen en les meues mans, és una feina complicada sobre tot quan et topetes amb articles tals com Alexandra de Grècia i Alexandra Georgievna de Grècia, ho comunique per si algú s'anima a tirar-me una maneta... Pasqual · * 20:30, 18 feb 2006 (UTC)

Jo vaig corregir algun pensant que ho havia fet algú novell però de seguida se'm va recorregir, de manera que ho vaig deixar estar. No hi he tornat per què en no entendre-hi em va semblar que encara hi ficaria la pota, però celebro que algú sàpiga remenar-ho. Llull · (vostè dirà) 22:23, 18 feb 2006 (UTC)
Veges tu la gràcia que em fa a mi corregir aquest tipus d'articles, un republicà anarcosindicalista aconfessional com jo... fa l'ullet


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:La_taverna/Arxius/2006/Febrer&oldid=317260»