Parc de Garraf: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot posa descripció a la imatge Parc_natural_garraf_SW.jpg a partir del peu de foto |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'espais naturals |
{{Infotaula d'espais naturals |
||
| nom de l'Espai Natural = Parc del Garraf |
| nom de l'Espai Natural = Parc del Garraf |
||
| imatge = [[ |
| imatge = [[Fitxer:Parc_natural_garraf_SW.jpg|200px|Visió del Parc del Garraf, des del castell d'Eramprunyà mirant cap al sud-oest]] |
||
| peu_de_foto = Visió del Parc del Garraf, des del [[castell d'Eramprunyà]] mirant cap al sud-oest |
| peu_de_foto = Visió del Parc del Garraf, des del [[castell d'Eramprunyà]] mirant cap al sud-oest |
||
| nivell de protecció = Parc natural |
| nivell de protecció = Parc natural |
Revisió del 02:03, 13 gen 2013
Tipus | Parc natural, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Baix Llobregat (Catalunya), Garraf (Catalunya) i Alt Penedès (Catalunya) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 12.377 ha 14.820,37671 ha | |||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 389129 | |||
Activitat | ||||
Creació | 1988 i 1992 | |||
Gestor/operador | Diputació de Barcelona | |||
Lloc web | parcs.diba.cat… | |||
El Parc del Garraf és un parc natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)
Geografia
En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.
Clima
La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.
El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tot tipus de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.
Rutes a peu
Senders de gran recorregut:
- GR 5 (Sender dels miradors)
- GR 92 (Sender del Mediterrani)
- GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
- GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
- GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)
Vegeu també
Referències
- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009.
Enllaços externs