Josep Maria Benet i Jornet: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Canvi en la seva nacionalitat |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
| lloc_defuncio = |
| lloc_defuncio = |
||
| ocupacio = [[Dramaturg]] i [[guionista]] |
| ocupacio = [[Dramaturg]] i [[guionista]] |
||
| nacionalitat = [[ |
| nacionalitat = [[Espanyola]] |
||
| periode_actiu = |
| periode_actiu = |
||
| genere = [[Teatre]], [[televisió]] |
| genere = [[Teatre]], [[televisió]] |
||
Revisió del 09:49, 8 maig 2017
  | |
| Nom original | (ca) Josep Maria Benet i Jornet |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 de juny de 1940 Barcelona |
| Mort | 6 abril 2020 (79 anys) Lleida |
| Causa de mort | Causes naturals (COVID-19 ) |
| 4t Degà de la Institució de les Lletres Catalanes | |
| 2004 – 2006 ← Maria Antònia Oliver i Cabrer – Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Ocupació | Dramaturg i guionista |
| Membre de | |
| Gènere | Teatre, televisió |
| Moviment | Realisme històric |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Carlota Benet Cros |
Premis Premi Josep Maria de Sagarra Premio Nacional de Teatro (1995) [1] Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998) [1] | |
  | |
Josep Maria Benet i Jornet —anomenat afectuosament Pepito pels seus amics [8]— (Barcelona, 20 de juny de 1940) és un dels dramaturgs més reconeguts del país i se'l considera un dels principals renovadors del teatre català.[9]
Biografia
Va estudiar filologia romànica i va ser professor de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona (1974-1981). Les seves primeres obres, emmarcades en la renovació proposada per grups com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, s'inscriu en els postulats del realisme històric.
L'any 1963, amb només 23 anys, va debutar amb Una vella, coneguda olor, una peça llavors trencadora pel seu to realista, que acostava el teatre a la Barcelona del moment i que li va fer merèixer el Premi Josep Maria de Sagarra. Des de llavors ha escrit més de quaranta peces teatrals, traduïdes a una dotzena d'idiomes, que recullen les preocupacions quotidianes de la societat catalana, i els seus èxits E.R i Testament han estat adaptats al cinema per Ventura Pons. També és el responsable d'algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3, com Poble Nou, Nissaga de Poder o Ventdelplà. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). L'any 2010 va publicar les seves memòries, Material d'enderroc (Edicions 62).[10]
El març de 2011 va anunciar que donava el seu fons a la Biblioteca de Catalunya.[11]
El 2015, any en què es va fer pública la seva que patia la malaltia d'Alzheimer, el Teatre Nacional de Catalunya va homenatjar-lo amb una celebració institucional que celebrava el seu 75è aniversari.[12]
Obres
- Teatre
- Una vella, coneguda olor (1964, Premi Josep Maria de Sagarra 1963)
- Cançons perdudes (1970)
- Berenàveu a les fosques (1972, Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell 1972)
- Supertot (1973)
- La desaparició de Wendy (1974)
- Revolta de bruixes (1976)
- Quan la ràdio parlava de Franco (1980)
- El manuscrit d'Alí-Bey (1985)
- Desig (1991)
- E.R. (1994, Premio Nacional de Teatro)
- Testament (1997)
- El gos del tinent (1999)
- Olors (2000)
- L'habitació del nen (2002)
- Salamandra (2005)
- Dues dones que ballen (2010)
- Guions per a sèries de televisió
- Vídua, però no gaire (1982)
- Telegaseta de Catalunya (1984)
- Recordar, peligro de muerte (1986)
- Poble Nou (1993-1994)
- Pedralbes Centre (1995)
- Nissaga de poder (1996-1998)
- Laberint d'ombres (1998-2000)
- Rías Baixas (2000)
- El Cor de la Ciutat (2000-2009)
- Mirall trencat (2002)
- Ventdelplà (2005 - 2010)
- Amar en tiempos revueltos (2005-?)
- Mar de fons (2006-2007)
- Zoo (2008)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Josep Maria Benet i Jornet a Escriptors.cat
- ↑ El teatre català només s'endú quatre dels disset premis Max a què optava al 324.cat, 1/5/2012
- ↑ «Josep Maria Benet i Jornet, 45è premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Ara, 18-03-2012.
- ↑ «El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet dedica el premi d'Honor de les Lletres Catalanes al teatre català». 324.cat, 11-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
- ↑ «Benet i Jornet: 'El Premi d'Honor no és per a mi, sinó per al teatre català'». VilaWeb, 12-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
- ↑ Jordi Bordes. «Premi d'Honor pel teatre». El Punt Avui, 13-06-2012. [Consulta: 13 juny 2012].
- ↑ «Benet i Jornet recull la Medalla d'Honor de l'SGAE en un acte rodejat de familiars i amics del món cultural». La Vanguardia, 01-03-2016. [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ «Josep Maria Benet i Jornet, Premi d´Honor de les Lletres Catalanes». Diari de Girona, 18-03-2011. [Consulta: 21 desembre dels 2016].
- ↑ «El Benet i Jornet urbanista». Directa.
- ↑ «Josep Maria Benet i Jornet». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ «Josep Maria Benet i Jornet dóna el seu fons a la Biblioteca de Catalunya». Diari Ara, 18-03-2011. [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ «El TNC homenatjarà Benet i Jornet dimarts que ve: el dramaturg català compleix 75 anys en plena lluita contra l'Alzheimer». El Periódico, 10-06-2015. [Consulta: 1r març 2016].
Enllaços externs
- Fitxa de Benet i Jornet al Qui és qui a les Lletres Catalanes
- «Josep Maria Benet i Jornet». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- LletrA. «Josep Maria Benet i Jornet». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
.svg)