Carquemix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
'''Carquemix''' (pot aparèixer també com a '''Karkemish''', '''Karkemiš''' o '''Carchemish''') fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'[[Eufrates]]. Fou redescoberta el 1876 i excavada entre 1911 i 1914.
'''Carquemix''' (pot aparèixer també com a '''Karkemish''', '''Karkemiš''' o '''Carchemish''') fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'[[Eufrates]]. Fou redescoberta el 1876 i excavada entre 1911 i 1914.


== Història ==
El lloc fou habitat des del [[neolític]] i s'hi han trobat pots datats vers el 3000 aC i tombes de vers el 2300 aC. Va formar una ciutat estat a la segona meitat del III mil·lenni que va ser governada per una dinastia amorita vers el 2000 aC. En temps de [[Zimrilim]] de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] (vers 1780 a 1760 aC), s'esmenta a les [[tauletes de Mari]]. El seu rei aleshores es deia Aplakhanda i Carquemix era un regne sota una dinastia [[Hurrites|hurrita]] que existia almenys des del [[1800 aC]] i probablement una mica abans. La ciutat s'esmenta també als arxius d'[[Ebla]] i estava formada per una vila baixa protegida per una muralla, i una ciutadella que dominava l'Eufrates. Tributari de Shamshi-Adad I de [[Shubat-Enlil]] i [[Ekallatum]], a la seva mort el 1775 aC, es va fer independent. Posteriorment, vers 1650 aC, va caure sota domini de Yamkhad (Alep). Vers 1600 aC la zona va caure sota influència de [[Mitanni]]. Vers el 1503 aC el faraó [[Tuthmosis I]] va arribar fins a Carquemix i hi va erigir una estela, però els egipcis no hi van restar; van retornar a Síria vint-i-cinc anys i van conservar la zona més d'un segle.
El lloc fou habitat des del [[neolític]] i s'hi han trobat pots datats vers el 3000 aC i tombes de vers el 2300 aC. Va formar una ciutat estat a la segona meitat del III mil·lenni que va ser governada per una dinastia amorita vers el 2000 aC. En temps de [[Zimrilim]] de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] (vers 1780 a 1760 aC), s'esmenta a les [[tauletes de Mari]]. El seu rei aleshores es deia Aplakhanda i Carquemix era un regne sota una dinastia [[Hurrites|hurrita]] que existia almenys des del [[1800 aC]] i probablement una mica abans. La ciutat s'esmenta també als arxius d'[[Ebla]] i estava formada per una vila baixa protegida per una muralla, i una ciutadella que dominava l'Eufrates. Tributari de Shamshi-Adad I de [[Shubat-Enlil]] i [[Ekallatum]], a la seva mort el 1775 aC, es va fer independent. Posteriorment, vers 1650 aC, va caure sota domini de Yamkhad (Alep). Vers 1600 aC la zona va caure sota influència de [[Mitanni]]. Vers el 1503 aC el faraó [[Tuthmosis I]] va arribar fins a Carquemix i hi va erigir una estela, però els egipcis no hi van restar; van retornar a Síria vint-i-cinc anys i van conservar la zona més d'un segle.


Línia 61: Línia 62:
* [http://www.hittites.info/history.aspx Imperi Hitita {{en}}].
* [http://www.hittites.info/history.aspx Imperi Hitita {{en}}].



{{coord|36|55|N|38|0|E|type:landmark_source:enwiki|display=title}}
{{Pobles de la mar}}
{{Pobles de la mar}}
{{Assentaments antics a Turquia}}
{{Assentaments antics a Turquia}}

Revisió del 08:42, 18 juny 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaCarquemix
Imatge

Localització
Map
 36° 49′ 47″ N, 38° 00′ 54″ E / 36.829722222222°N,38.015°E / 36.829722222222; 38.015
Estat desaparegutAssíria Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Dades històriques
Cronologia
1321 aC
segle XIX aC Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciósegle IX aC Modifica el valor a Wikidata

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix

Carquemix (pot aparèixer també com a Karkemish, Karkemiš o Carchemish) fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates. Fou redescoberta el 1876 i excavada entre 1911 i 1914.

Història

El lloc fou habitat des del neolític i s'hi han trobat pots datats vers el 3000 aC i tombes de vers el 2300 aC. Va formar una ciutat estat a la segona meitat del III mil·lenni que va ser governada per una dinastia amorita vers el 2000 aC. En temps de Zimrilim de Mari (vers 1780 a 1760 aC), s'esmenta a les tauletes de Mari. El seu rei aleshores es deia Aplakhanda i Carquemix era un regne sota una dinastia hurrita que existia almenys des del 1800 aC i probablement una mica abans. La ciutat s'esmenta també als arxius d'Ebla i estava formada per una vila baixa protegida per una muralla, i una ciutadella que dominava l'Eufrates. Tributari de Shamshi-Adad I de Shubat-Enlil i Ekallatum, a la seva mort el 1775 aC, es va fer independent. Posteriorment, vers 1650 aC, va caure sota domini de Yamkhad (Alep). Vers 1600 aC la zona va caure sota influència de Mitanni. Vers el 1503 aC el faraó Tuthmosis I va arribar fins a Carquemix i hi va erigir una estela, però els egipcis no hi van restar; van retornar a Síria vint-i-cinc anys i van conservar la zona més d'un segle.

Subiluliuma I (vers 1344-1320 aC) el va incorporar a l'Imperi Hitita i va posar el seu fill com a rei (Piyasilis I de Karkemish). La seva nissaga va romandre al poder i el regne s'estengué a Ahuna, Ekalte i Terqa. El regne s'anomenava Ashtata i va incloure moltes de les antigues possessions de Mitanni a l'oest de l'Eufrates; Emar en fou un estat vassall. La patrona de la ciutat era la deessa hurrita Kubaba. Al cap d'un segle, vers el 1240 aC, Ini-Tesub de Carquemix s'ocupava de tots els afers de Síria per compte del seu parent Tudhalias IV i va resoldre conflictes o va donar ordres a Ugarit (conflictes fronterers, Siyanni fou separat d'Ugarit) i Amurru (prohibint-li comerciar amb Assur). Tot i així els principats vassalls de Síria feien jurament de lleialtat al gran rei hitita (el rei de Carquemix no era més que un dels reis vassalls) i si tenia més funcions era per delegació i per la confiança que tenien els grans reis hitites en la gent de la seva família.

Ini-Tesub fou succeït per Talmi-Tessub, un fill del qual, Kunzi-Tesub, apareix en una inscripció posterior i probablement fou rei abans del 1200 aC. Desaparegut l'Imperi Hitita, vers el 1185 aC el títol de gran rei fou assolit per Kunzi-Tesub de Carquemix (cinc generacions després del seu quadravi Subiluliuma I), però per poc de temps perquè vers el 1177 aC la ciutat fou destruïda pels Pobles del Mar i la dinastia hitita es va mantenir fins al 900 aC quan els arameus van agafar el poder per un temps, però la dinastia hitita hauria recuperat el poder. Des del 876 aC fou generalment tributari d'Assíria.

Al segle viii aC va tenir una forta expansió demogràfica i de grandària i van aparèixer nous barris doblant la seva superfície. El 717 aC la va ocupar Sargon II de l'Imperi neoassiri.[1] Temps després va ser escenari d'una batalla decisiva entre Babilònia, Egipte i Assíria, que va ocasionar la fi de l'Imperi Neoassiri i la consolidació de l'Imperi Neobabilònic. Tot seguit, va quedar abandonada.

Reis

  • Aplakhanda vers el 1800-1775 aC
  • Yatarammi, vers el 1775 aC
  • diversos reis vers 1775-1600 aC
  • a Mitanni 1600-1478 aC
  • a Egipte 1478-1340 aC
  • als hitites vers 1340 aC
    • Reis vassalls hitites:
    • Piyasilis (Sarri-Kusuh o Shar-Kushukh) 1336-1324 aC (fill de Suppiluliuma I)
    • Sharrikushukh (Isharruma) 1324-1315 aC
    • I...-Sharruma vers 1315-1300 aC
    • Shakhurunuwa 1300-1260 aC (germà de l'anterior)
    • Ini Teshup I 1260-1210 aC
    • Talmi Teshup 1210-1185 aC
  • destruïda pels Pobles de la Mar cap al 1185 aC (perd Emar, Ugarit i altres dependències)
  • Kuzi-Teshub regnava vers 1170 aC (fill de Talmi Teshup I)
  • Ini-Teshub II 1150-1120
  • Cerablus 1120-1100 aC
  • Tudhaliyas vers 1100 aC
  • ...pazitis
  • Ura-Tarhunzas
  • Sukhi (Suhis) I cap al 925-? aC
  • Astuwatamanzas
  • Sukhi (Suhis) II
  • Sangara cap al
  • Katuwas
  • Ben-Bitbahiani
  • Sangara vers 870 aC
  • Kamanash I ?
  • Astiruwas o Asti Ruwas vers 840 aC
  • Araras (Yariris) cap al 815 aC
  • Kamanash II (Kamanis) cap al 790 aC
  • Sasturas cap al 760 aC
  • Pisiris cap al 738 aC
  • annexió a Assíria 717 aC
    • Bel-emuranni, abans del 612 aC
  • a Babilònia després del 612 aC
  • Abandonada després del 605 aC

Referències

  1. Journal of the Royal Society of Arts (en anglès). Volum 56. Royal Society of Arts, 1908, p. 875. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carquemix