Joan II de Ribagorça

Joan II de Ribagorça
Joan d'Aragó
Duc de Luna

Biografia
Naixement	27 març 1457 (Gregorià) Benavarri (Regne d'Aragó)
Mort	1528 (Gregorià) (70/71 anys) Montsó (Regne d'Aragó)
Sepultura	monestir de Montserrat sepulcre de Joan II de Ribagorça
46è President de la Generalitat de Catalunya
1512 – 1514
Comte de Ribagorça
Lloctinent de Catalunya
Virrei de Nàpols
I Duc de Luna
Castellà d'Amposta
Cavaller Orde de Sant Joan
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Rang militar	general
Orde religiós	Orde de Sant Joan de Jerusalem
Altres
Títol	Comte de Ribagorça (1485 (Gregorià)–1512 (Gregorià)) Duc de Luna
Família	Trastámara d'Aragona (en)
Cònjuge	María López de Gurrea
Fills	Alfons VII de Ribagorça
Pare	Alfons VI de Ribagorça
Parents	Ferran el Catòlic, nebot Joan el Sense Fe, net
Premis
Membre de l'orde de Sant Joan
Llista Lloctinent General del Regne d'Aragó 1513 – 46è President de la Generalitat de Catalunya 1512 (Gregorià) – 1514 (Gregorià) ← Jordi Sanç – Jaume Fiella → Virrei de Nàpols 1507 – 1509 Castellà d'Amposta Castellania d'Amposta 1506 – 1512 Lloctinent de Catalunya 1496 – 1506 Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya Comte de Ribagorça Duc de Luna

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.

Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat

Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada «la Ricahembra» el 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan el 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta el 1506. El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Mort i enterrament

Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Vegeu també: Sepulcre de Joan II de Ribagorça

Bibliografia

• Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153. , pàg.88

Precedit per: Jordi Sanç	President de la Generalitat de Catalunya 1512 – 1514	Succeït per: Jaume Fiella
Precedit per: Alfons VI	Comte de Ribagorça 1485 – 1512	Succeït per: Alfons VII
Precedit per: Joan Fernàndez d'Herèdia	Lloctinent de Catalunya 1496 – 1501	Succeït per: Jaume de Luna
Precedit per: ----	Virrei de Nàpols 1507 – 1509	Succeït per: Ramon Folc de Cardona-Anglesola