Kati Horna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKati Horna
Biografia
Naixement 19 maig 1912
Budapest
Mort 19 octubre 2000 (88 anys)
Ciutat de Mèxic
Activitat
Ocupació Fotògrafa i fotoperiodista
Modifica les dades a Wikidata

Kati Horna (Szilasbalhàs, Budapest, 19 de maig de 1912 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 2000) fou una fotògrafa anarquista que va desenvolupar el seu treball a Hongria, París, Espanya i Mèxic.

Biografia i obres[modifica]

Budapest i Berlín, 1912-1933[modifica]

El seu nom de naixement era Kati Deutsch. Va néixer a Szilasbalhàs, un petit poble proper a Budapest, en una família de banquers d'origen jueu. Va compartir amistat i preocupacions sobre la funció de la fotografia amb els seus amics d'infància, els fotògrafs Robert Capa i Emerico Weisz. Degut a la situació política hongaresa, va viatjar a Berlín -com ho van fer també Capa i Weisz-,i es va integrar a la vida intel·lectual, artística i política, relacionant-se amb el grup al voltant de Bertolt Brecht. Al març del 1933 el partit Nacionalsocialista alemany pren el poder, i comencen les persecucions contra els jueus i la dissidència política. Kati Horna es veu obligada a fugir i torna durant uns mesos a Budapest, on realitza un curs de fotografia al taller de Josef Pesci.

París, 1933-1937[modifica]

L'any 1933 Kati Horna es va traslladar a París, on va treballar per a l'agencia Agence Photo. Va realitzar diferents sèries centrades a donar-nos una imatge de la ciutat, com les titulades El mercat de les puces (1933) i Els cafès de París (1935). A més va realitzar altres sèries fantàstiques i vinculades a les pràctiques surrealistes. La fotògrafa s'interessa per l'ús de la fotografia per construir relats en seqüències, així com pel collage i el fotomuntatge. Realitza algunes sèries a les quals personifica ous i verdures per fer paròdies del clima polític, com el relat Hitlerei,[1] que és una sàtira sobre la figura de Hitler publicada a la revista Die Volks-Illustrierte el 1937,

Espanya, 1937-1939[modifica]

Després que esclatés la revolució a l'Estat espanyol, el seu compromís polític i el desig que la fotografia servís per a difondre el que estava passant la van portar, el 1937, a viatjar per diferents ciutats espanyoles i catalanes. Va treballar realitzant encàrrecs de propaganda de la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) i també per a diferents revistes anarquistes, com Libre Studio i Umbral, i especialment per a Mujeres libres. Tant al front com a les ciutats va preferir fotografiar imatges senzilles de la vida quotidiana que escenes bèl·liques. Va fer també moltes fotografies de les gents que fugien de les ciutats ocupades pels franquistes, i dels esforços per acollir-les. Durant la guerra va conèixer l'escultor anarquista José Horna, que seria des de llavors el seu company de vida.

Mèxic, 1939-2000[modifica]

El 1939, amb el triomf franquista, Kati passa la frontera francesa. José Horna ho va fer també, com a part de l'exèrcit republicà. José va romandre internat en un camp de concentració fins que Kati ho va poder alliberar i junts van arribar a París. Allà van treballar uns mesos de nou per Agence Photo. Amb l'arribada dels nazis a França, ambdós van exiliar-se a Mèxic, partint de Le Havre el 17 d'octubre de 1939. Les fotografies que Kati Horna havia fet a Espanya van sortir també a l'exili, i no van tornar fins a l'any 1979.

El primer treball de Kati Horna a Mèxic va ser el conte visual Así se va otro año (Lo que va al cesto), publicat a la revista Todo el desembre de 1939. El conte està treballat a partir de fotografies realitzades a Europa i tracta sobre la guerra i les il·lusions perdudes.

A Mèxic, Kati i José Horna es van integrar al grup d'artistes europeus exiliats vinculats al surrealisme, allunyant-se de les tendències figuratives que imperaven al muralisme i al món artístic mexicà. Aquest grup d'artistes i amics ho formaven entre d'altres les pintores Remedios Varo, Leonora Carrington[2] i Alice Rahon, l'escriptor surrealista Benjamin Péret, el fotògraf hongarés Emerico Weisz, la fotògrafa suïssa Eva Sulzer, el pintors surrealistes Esteban Francés i Wolfgang Paalen, el poeta i mecenes Edward James i el pintor mexicà d'ascendència europea Gunther Gerzso.

Va publicar els seus treballs a revistes com Mapa, Estampa, Nosotros, Revista de la Universidad de México, Mujeres: Expresión femenina, Tiempo, Revista de revistas, Diseño, etc. A la revista S.nob, de tendència surrealista i dirigida per Salvador Elizondo, van aparèixer les seves sèries de Fetiches. Es va interessar molt per l'arquitectura, i va publicar fotografies sobre aquesta disciplina a Arquitectos de México, Arquitectura ENA, Obras, Arquitectura, Calli i Artes de México.

També va desenvolupar una feina molt important com a mestra de fotografia, formant a molts i moltes fotògrafes. Des del 1958 fins al 1963 va treballar com a docent als cursos de fotografia de la Escuela de Diseño de la Universidad Iberoamericana, convidada pel seu amic el pintor Mathias Goeritz. Més tard, entre 1965 i 1968, ho va fer a la Escuela de Diseño y Artesanías. Des del 1973 i fins a la seva mort va dirigir el Taller de Fotografía de la Antigua Academia de San Carlos. Va ser molt important també la seva tasca promocionant i organitzant exposicions dels seus i les seves alumnes.

Kati Horna va morir el 19 d'octubre del 2000. No havia tingut la seva primera exposició individual fins al 1992. Des de llavors ha rebut nombrosos homenatges i exposicions. El 2014 es va organitzar la primera gran retrospectiva del seu treball al Mueso Amparo de Puebla i al Jeu de Paume a París.

Referències[modifica]

  1. Kati Horna. (en castellà i anglès). Museo Amparo, Puebla, Mèxic i Jeu de Paume, París, França, 2014, p. 58-59. ISBN 978-84-15118-73-2. 
  2. Surreal Friends. Leonora Carrington, Remedios Varo and Kati Horna. (en anglès). Surrey / Burlington: Lund Humphries, 2010. ISBN 978-1-84822-059-1. 

Bibliografia[modifica]

  • Kati Horna. Puebla: Museo Amparo i París: Jeu de Paume, 2014.
  • Surreal Friends. Leonora Carrington, Remedios Varo and Kati Horna, Surrey / Burlington: Lund Humphries, 2010.
  • Karen Cordero (coord.) Los sentidos de las cosas: el mundo de Kati y José Horna,, Mèxic D.F.: Museo Nacional de Arte, 2003.
  • Bados Ciria, Concepción, «La cámara de Kati Horna: Fotografías y textos de la Guerra Civil de España», Letras peninsulares, vol. 11, n.º 1, 1998, pp. 67- 77.
  • García Krinsky, Emma Cecilia (coord.), Kati Horna, recuento de una obra, Mèxic D.F.: Cenidiap / INBA, 1995.
  • Kati Horna. Fotografías de la guerra civil española. (1937 - 1938), Salamanca: Ministeri de Cultura, 1992.

Enllaços externs[modifica]