Kati Horna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaKati Horna
Biografia
Naixement 19 maig 1912
Budapest
Mort 19 octubre 2000 (88 anys)
Ciutat de Mèxic
Residència Budapest
Activitat
Ocupació Fotògrafa
Modifica les dades a Wikidata

Kati Horna (Szilasbalhàs, Budapest, 19 de maig de 1912 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 2000) fou una fotògrafa anarquista que va desenvolupar el seu treball a Hongria, París, Espanya i Mèxic.

Biografia i obres[modifica]

Budapest i Berlín, 1912-1933[modifica]

El seu nom de naixement era Kati Deutsch. Va néixer a Szilasbalhàs, un petit poble proper a Budapest, en una família de banquers d'origen jueu. Va compartir amistat i preocupacions sobre la funció de la fotografia amb els seus amics d'infància, els fotògrafs Robert Capa i Emerico Weisz. Degut a la situació política hongaresa, va viatjar a Berlín -com ho van fer també Capa i Weisz-,i es va integrar a la vida intel·lectual, artística i política, relacionant-se amb el grup al voltant de Bertolt Brecht. Al març del 1933 el partit Nacionalsocialista alemany pren el poder, i comencen les persecucions contra els jueus i la dissidència política. Kati Horna es veu obligada a fugir i torna durant uns mesos a Budapest, on realitza un curs de fotografia al taller de Josef Pesci.

París, 1933-1937[modifica]

L'any 1933 Kati Horna es va traslladar a París, on va treballar per a l'agencia Agence Photo. Va realitzar diferents sèries centrades a donar-nos una imatge de la ciutat, com les titulades El mercat de les puces (1933) i Els cafès de París (1935). A més va realitzar altres sèries fantàstiques i vinculades a les pràctiques surrealistes. La fotògrafa s'interessa per l'ús de la fotografia per construir relats en seqüències, així com pel collage i el fotomuntatge. Realitza algunes sèries a les quals personifica ous i verdures per fer paròdies del clima polític, com el relat Hitlerei,[1] que és una sàtira sobre la figura de Hitler publicada a la revista Die Volks-Illustrierte el 1937,

Espanya, 1937-1939[modifica]

Després que esclatés la revolució a l'Estat espanyol, el seu compromís polític i el desig que la fotografia servís per a difondre el que estava passant la van portar, el 1937, a viatjar per diferents ciutats espanyoles i catalanes. Va treballar realitzant encàrrecs de propaganda de la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) i també per a diferents revistes anarquistes, com Libre Studio i Umbral, i especialment per a Mujeres libres. Tant al front com a les ciutats va preferir fotografiar imatges senzilles de la vida quotidiana que escenes bèl·liques. Va fer també moltes fotografies de les gents que fugien de les ciutats ocupades pels franquistes, i dels esforços per acollir-les. Durant la guerra va conèixer l'escultor anarquista José Horna, que seria des de llavors el seu company de vida.

Mèxic, 1939-2000[modifica]

El 1939, amb el triomf franquista, Kati passa la frontera francesa. José Horna ho va fer també, com a part de l'exèrcit republicà. José va romandre internat en un camp de concentració fins que Kati ho va poder alliberar i junts van arribar a París. Allà van treballar uns mesos de nou per Agence Photo. Amb l'arribada dels nazis a França, ambdós van exiliar-se a Mèxic, partint de Le Havre el 17 d'octubre de 1939. Les fotografies que Kati Horna havia fet a Espanya van sortir també a l'exili, i no van tornar fins a l'any 1979.

El primer treball de Kati Horna a Mèxic va ser el conte visual Así se va otro año (Lo que va al cesto), publicat a la revista Todo el desembre de 1939. El conte està treballat a partir de fotografies realitzades a Europa i tracta sobre la guerra i les il·lusions perdudes.

A Mèxic, Kati i José Horna es van integrar al grup d'artistes europeus exiliats vinculats al surrealisme, allunyant-se de les tendències figuratives que imperaven al muralisme i al món artístic mexicà. Aquest grup d'artistes i amics ho formaven entre d'altres les pintores Remedios Varo, Leonora Carrington[2] i Alice Rahon, l'escriptor surrealista Benjamin Péret, el fotògraf hongarés Emerico Weisz, la fotògrafa suïssa Eva Sulzer, el pintors surrealistes Esteban Francés i Wolfgang Paalen, el poeta i mecenes Edward James i el pintor mexicà d'ascendència europea Gunther Gerzso.

Va publicar els seus treballs a revistes com Mapa, Estampa, Nosotros, Revista de la Universidad de México, Mujeres: Expresión femenina, Tiempo, Revista de revistas, Diseño, etc. A la revista S.nob, de tendència surrealista i dirigida per Salvador Elizondo, van aparèixer les seves sèries de Fetiches. Es va interessar molt per l'arquitectura, i va publicar fotografies sobre aquesta disciplina a Arquitectos de México, Arquitectura ENA, Obras, Arquitectura, Calli i Artes de México.

També va desenvolupar una feina molt important com a mestra de fotografia, formant a molts i moltes fotògrafes. Des del 1958 fins al 1963 va treballar com a docent als cursos de fotografia de la Escuela de Diseño de la Universidad Iberoamericana, convidada pel seu amic el pintor Mathias Goeritz. Més tard, entre 1965 i 1968, ho va fer a la Escuela de Diseño y Artesanías. Des del 1973 i fins a la seva mort va dirigir el Taller de Fotografía de la Antigua Academia de San Carlos. Va ser molt important també la seva tasca promocionant i organitzant exposicions dels seus i les seves alumnes.

Kati Horna va morir el 19 d'octubre del 2000. No havia tingut la seva primera exposició individual fins al 1992. Des de llavors ha rebut nombrosos homenatges i exposicions. El 2014 es va organitzar la primera gran retrospectiva del seu treball al Mueso Amparo de Puebla i al Jeu de Paume a París.

Referències[modifica]

  1. Kati Horna. (en castellà i anglès). Museo Amparo, Puebla, Mèxic i Jeu de Paume, París, França, 2014, p. 58-59. ISBN 978-84-15118-73-2. 
  2. Surreal Friends. Leonora Carrington, Remedios Varo and Kati Horna. (en anglès). Surrey / Burlington: Lund Humphries, 2010. ISBN 978-1-84822-059-1. 

Bibliografia[modifica]

  • Kati Horna. Puebla: Museo Amparo i París: Jeu de Paume, 2014.
  • Surreal Friends. Leonora Carrington, Remedios Varo and Kati Horna, Surrey / Burlington: Lund Humphries, 2010.
  • Karen Cordero (coord.) Los sentidos de las cosas: el mundo de Kati y José Horna,, Mèxic D.F.: Museo Nacional de Arte, 2003.
  • Bados Ciria, Concepción, «La cámara de Kati Horna: Fotografías y textos de la Guerra Civil de España», Letras peninsulares, vol. 11, n.º 1, 1998, pp. 67- 77.
  • García Krinsky, Emma Cecilia (coord.), Kati Horna, recuento de una obra, Mèxic D.F.: Cenidiap / INBA, 1995.
  • Kati Horna. Fotografías de la guerra civil española. (1937 - 1938), Salamanca: Ministeri de Cultura, 1992.

Enllaços externs[modifica]