Osismes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Osismis)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàOsismes
Tipus grup humà
Mapa de distribució
Plan des peuples gaulois.svg
Modifica dades a Wikidata

Els osismes[1] (llatí Osismii o Osismi) foren un poble gal que es va aliar als venetis en la guerra d'aquests contra Juli Cèsar el 56 aC. Vivien a la península de Bretanya (Armòrica aleshores), de la qual ocupaven una bona part. El seu territori correspon més o menys al departament de Finisterre i la part occidental de Côtes-d'Armor.

La seva capital era Vorgium (Carhaix), i altres centres importants eren Vorganium (probablement, Kerillien prop de Plounéventer) i l'oppidum del Yaudet, prop de Lannion. Ptolemeu dóna com a ciutat principal del poble la de Vorganium. Tenien al sud als nannets.

Al segle IV aC, foren citats amb el nom d'ostimioi (Ὠστιμίων) pel navegant grec Pythéas, que els situava prop de l'illa d'Ouessant (Οὐξισάμης) i del cap Kabaïon (Κάβαιον), que podria ser la punta de Penmarc'h o la punta del Raz. El seu nom voldria dir 'els més allunyats' o 'els del final del món', denominació equivalent a Finisterre (Finis terrae, 'final de la Terra', Penn-ar-Bed en bretó). Citats molt poc per Juli Cèsar en la seva Guerra de les Gàl·lies, i també poc per altres autors antics (Plini el Vell, Estrabó i Claudi Ptolemeu), van quedar sotmesos a Roma el 57 aC i van participar el 56 en la revolta dels venetis; van aportar reforços a Vercingetorix quan estava assetjat a Alèsia.

Altres noms[modifica]

S'han documentat també noms de pobles gals del tipus cossins (llatí Cossini, grec Kossinoi) tot i que probablement eren noms diferents per al poble dels osismes. Altres fonts fan aquests altres una tribu diferent de l'extrem oest d'Armòrica, cosa que podria confirmar l'existència d'una vila anomenada Coesnou o Coueznou prop de Brest. Altres nomes que podrien ser deformació del dels osismes són Ostiaei, Ostiadamni i Ostiones.

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.4». A: Icart, Joaquim (trad.). Guerra de les Gàl·lies. Text revisat i traducció de Joaquim Icart. (en llatí i català). 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 

Bibliografia[modifica]

  • Stephan Fichtl, Les Peuples gaulois, éditions Errance, Paris 2004, (ISBN 2-87772-290-2).
  • John Haywood, Atlas historique des Celtes, trad. Colette Stévanovitch, Autrement, coll. Atlas/Mémoires, Paris, 2002, (ISBN 2-7467-0187-1).