Paul McCartney

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Paul és mort)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul McCartney
Paul McCartney el 2004.
Paul McCartney el 2004.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement James Paul McCartney
Naixement 18 de juny de 1942 (1942-06-18) (71 anys)
Lloc d'origen Liverpool, Anglaterra
Gènere(s) Rock, Pop, Música clàssica
Ocupació Cantant, compositor, músic
Instruments Baix, piano, guitarra, teclats, percussió, bateria
Anys en actiu 1957 - present
Discogràfiques Parlophone, Capitol, Apple, CBS, EMI
Artistes relacionats The Beatles, Wings, The Fireman
Lloc web oficial Paul McCartney.com
Instruments destacats
Baix Hofner 500

Sir James Paul McCartney MBE (Liverpool, 18 de juny de 1942) és un cantant i compositor britànic que va saltar a la fama per ser membre dels The Beatles. Després d'anunciar que deixava el grup, McCartney va començar una reeixida carrera en solitari i va formar el grup Wings amb la seva dona, Linda. McCartney ha treballat també com a compositor per a pel·lícules, música clàssica i música electrònica. Ha llançat un gran catàleg de cançons com a artista en solitari i ha format part de molt projectes musicals per a organitzacions benèfiques.

McCartney està inscrit al Llibre Guinness dels rècords com el músic i compositor amb més èxit de la història de la música popular, amb vendes de fins a 100 milions de senzills i 60 discs d'or. La cançó Yesterday composta per McCartney és la cançó més versionada de la història i s'ha sentit més de 7.000.000 de cops a les ràdios i televisions nordamericanes. La cançó Mull of Kintyre llançada amb Wings és una de les cançons més populars a Anglaterra i va ser a la primera posició de llistes de vendes des de 1977 fins a 1984.

La companyia de McCartney MPL Communications és la propietària des drets d'autor de més de tres mil cançons, incloses totes les escrites per Buddy Holly. A banda de la música, McCartney també ha fet una carrera pictòrica (tot i que la seva obra ha tingut caràcter privat fins fa poc). També fa una forta tasca com a activista a favor dels drets dels animals, i contra les mines antipersona, i és impulsor de nombroses iniciatives benèfiques a favor de l'educació musical.

Va ser nomenat membre de l'imperi britànic el 16 d'octubre de 1965 per Elisabet II i va ser nomenat Sir l’11 de març de 1997.

Biografia[modifica | modifica el codi]

James Paul McCartney va néixer al Walton General Hospital de Liverpool on la seva mare Mary havia treballat com a infermera a la secció de parts. Té un germà, Michael, nascut el 7 de gener de 1944. Com molta gent de Liverpool té ascendència irlandesa. El seu avi matern Owen Mohin/Mohan va néixer el 1880 a Tullynamalrow, Comtat de Monaghan, Irlanda i es va casar amb Mary Theresa Danher de Toxteth, Liverpool, el 1905.

El 1947, a l'edat de cinc anys, va començar a l'escola. El 1953 va passar l'examen ‘’11-plus’’. Aquest examen el va aprovar també George Harrison, el qual McCartney va conèixer a l'autobús anant cap a al Liverpool Institute.

El 1955, la família McCartney es va canviar de casa. Van anar al 20 de Forthlin Road (a Aberton). El 31 d'octubre de 1956, quan McCartney estava de campament, la seva mare Mary va morir d'una embòlia, després de algunes operacions per aturar-li un càncer de mama.

El pare d'en Paul McCartney, Jim McCartney, tocava la trompeta i el piano, i va liderar la banda "Jim Mac’s Jazz Band" als anys 20. Va encoratjar als seus fills a ser músics. Després de la mort de la Mary, en Jim va donar una trompeta a en Paul, però quan la música skiffle es va tornar popular la va canviar per una guitarra acústica Zenith de la companyia Framus.

McCartney, que és esquerrà, va trobar impossible tocar la Zenith. Llavors, va veure un pòster promocional de Slim Whitman i es va adonar que col·locant la guitarra de diferent manera, la podria tocar. Amb aquesta guitarra va compondre la seva primera cançó (I Lost My Little Girl) quan tenia 14 anys. Després, començaria a tocar el piano i va compondre When I’m Sixty Four. El seu pare li va aconsellar anar a a classes de música, cosa que en Paul va fer, però va preferir aprendre d'oïda.

El 1957, es va fer amic de John Lennon, amb qui formà el grup de rock and roll The Quarrymen, que després de diversos canvis esdevingué The Beatles l'any 1961.

A aquest mític quartet era baixista, cantant i coautor, amb Lennon, de la majoria de les cançons. A més, a partir del 1965-1966, hi va començar a tocar instruments de teclat i es va ocupar dels arranjaments orquestrals, fet que li va donar el sobrenom de Mozart del segle XX.

El 12 de març del 1969 es va casar amb Linda Eastman, coneguda fotògrafa nord-americana.

El 10 d'abril del 1970 va anunciar que deixava els Beatles, fet que va ser el trencament del grup, coincidint, a més, amb la publicació del seu primer disc en solitari, el 17 d'abril i del primer single , Maybe I'm amazed, que va tenir un gran èxit. Després d'un segon àlbum, Ram, va formar el grup Wings amb Linda (teclats), Denny Laine (guitarra) i Denny Seiwell (bateria). Van fer el primer disc, Wild life, el 7 de desembre del 1971. Uns altres èxits van ser: My love, Band on the run, Silly love songs, Live and let die i Mull of Kintyre.

El 1980 va reprendre la seva carrera en solitari, per bé que acompanyat sempre de Linda i d'alguns dels components de Wings. Entre les cançons que va gravar després, es poden destacar : Ebony and ivory (amb un duet amb Stevie Wonder), Pipes of peace i dues enregistrades amb Michael Jackson, Say, say, say i The girl is mine. El 6 de novembre de 1984 va estrenar una pel·lícula dirigida i interpretada per ell, i amb guió i música seva: Give my regards to Broad Street. També ha compost algunes obres orquestrals de les quals en destaca el Liverpool Oratorio (obra simfònica per a cor i orquestra).

La mort de Linda, el 17 d'abril de 1998, afectà la seva carrera musical, però se'n va refer després del segon matrimoni amb Heather Mills l'11 de juny del 2002. Es van divorciar el 2008. Ara, la seva parella és Nancy Shevell.

Distincions[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de Sir Paul McCartney

Discografia (anys d'edició)[modifica | modifica el codi]

En Solitari

  • McCartney 1970
  • RAM 1971
  • McCartney II 1980
  • Tug Of War 1982
  • Pipes Of Peace 1983
  • Give My Regards To Broad Street 1984
  • Press To Play 1986
  • All The Best (Recopilació) 1987
  • CHOBA B CCCP (The Russian Album) 1988
  • Flowers In The Dirt 1989
  • Tripping The Live Fantastic (Enregistrat en directe) 1990
  • Tripping The Live Fantastic - Highlights 1990
  • Unplugged (The Official Bootleg) (Enregistrat en directe) 1991
  • Off The Ground 1993
  • Paul Is Live (Enregistrat en directe) 1993
  • Flaming Pie 1997
  • Band On The Run (Edició del 25 aniversari) 1999
  • Run Devil Run 1999
  • Driving Rain 2001
  • Back in the US (Enregistrat en directe) 2002
  • Back in the World (Enregistrat en directe) 2003
  • Chaos And Creation In The Backyard 2005
  • Memory Almost Full 2007
  • iTunes Festival: London (Enregistrat en directe) 2007
  • Good Evening New York City (Enregistrat en directe) 2009
  • Live in Los Angeles (Enregistrat en directe) 2010

Àlbums amb Wings

  • Wild Life 1971
  • Red Rose Speedway 1973
  • Band On The Run 1973
  • Venus And Mars 1975
  • Wings At The Speed Of Sound 1976
  • Wings Over America (enregistrat en directe) 1976
  • London Town 1978
  • Wings Greatest (recopilació) 1978
  • Back To The Egg 1979
  • Wingspan: Hits and History 2001

Àlbums amb The Fireman

Àlbums de música clàssica

  • Paul McCartney's Liverpool Oratorio 1991
  • Selections from Paul McCartney's Liverpool Oratorio 1992
  • Standing Stone 1997
  • Working Classical 1999
  • Ecce Cor Meum 2006

Àlbums experimentals

  • Thrillington 1977
  • Liverpool Sound Collage 2000
  • Twin Freaks 2005

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul McCartney