Jocs Olímpics d'estiu de 2012

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Jocs Olímpics d'estiu de Londres 2012
London Olympics 2012 logo.svg
Cerimònia d'obertura 27 de juliol de 2012
Inaugurats per Elisabet II del Regne Unit
Cerimònia de clausura 12 d'agost de 2012
Comitès participants 204
Atletes participants 10.820
Esdeveniments 302 en 26 esports
Jurament Olímpic dels atletes Sarah Stevenson
Jurament Olímpic dels jutges Mik Basi
Lema Inspire a Generation
Flama Olímpica
  • Callum Airlie
  • Jordan Duckitt
  • Desiree Henry
  • Katie Kirk
  • Cameron MacRitchie
  • Aidan Reynolds
  • Adelle Tracey
  • Austin Playfoot (últim relleu)[1][2]
Estadi Olímpic Estadi Olímpic
Modifica dades a Wikidata

Els Jocs Olímpics d'estiu de 2012, oficialment Jocs de la XXX Olimpíada, van tenir lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost de 2012 a Londres (Anglaterra), esdevenint així la primera ciutat a ser amfitriona de les olimpíades tres vegades, ja que també va organitzar els Jocs Olímpics dels anys 1908 i 1948. Tot i que la cerimònia inaugural, que marca el tret de sortida dels Jocs, fou el 27 de juliol, algunes competicions com la fase de grups de futbol femení i masculí, començaren el 25 i 26 de juliol respectivament.[3] Concretament, el primer esdeveniment esportiu fou un partit de futbol femení entre Gran Bretanya i Nova Zelanda.[4] Més de 10.000 atletes representant 204 comitès olímpics nacionals van participar en els jocs.[5]

Procés de designació[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Des que Londres albergà els Jocs Olímpics d'estiu de 1948, dues ciutats del Regne Unit havien presentat candidatura per ser seu dels jocs, Birmingham l'any 1992 i Manchester els anys 1996 i 2000 però foren derrotades per Barcelona, Atlanta i Sydney respectivament.[6][7][8]

La idea de presentar una candidatura britànica per albergar els Jocs Olímpics de 2012, es comença a forjar l'any 1997 després de l'èxit de l'organització de l'Eurocopa de futbol de 1996.[9] La idea és presa per l'alcalde de Londres l'any 2000, Ken Livingstone, que concebeix la designació olímpica com una oportunitat que permeti a l'ajuntament portar a terme la rehabilitació de tota la zona est de la ciutat.[10] La idea, però, agafa embrenzina gràcies al bon regust de boca que deixen els Jocs de la Commonwealth de 2002 a Manchester, amb una felicitació expressa del president del COI Jacques Rogge, el que fa que els diferents estaments polítics i esportius del país es bolquin amb la candidatura londinenca.[9]

Primera Fase[modifica | modifica el codi]

Un tren del Metro de Londres fent campanya en favor de la candidatura

En un primer moment, la responsable de la candidatura fou Barbara Cassani, coneguda empresària estatunidenca, que gaudia de cert reconeixement per la seva tasca en la internalització de la companyia aèrea British Airways.[11] El 15 de juliol de 2003, la data límit per presentar candidatura, nou ciutats havien mostrat el seu interés per ser la seu dels jocs: Londres, Madrid, París, Nova York, Moscou, L'Havana, Rio de Janeiro, Leipzig i Istanbul.[12] Totes elles, entraven en una primera votació d'entre les quals les cinc candidatures més votades passarien a una segona fase i la resta quedarien eliminades. El 18 de maig de 2004 el COI anunciava que Londres, París, Madrid, Moscou i Nova York eren les ciutats que superaven aquesta primera fase i que optaven per a la designació final que es faria al juliol de l'any següent.[13]

Segona Fase[modifica | modifica el codi]

Fou en aquest moment quan Lord Sebastian Coe, qui ja formava part de l'equip com a vicepresident, substituí a Cassani al capdavant de la candidatura. L'elecció de Coe, estigué motivada pel fet que els informes tècnics fets pel Comité Olímpic sobre les cinc candidatures destacaven que la candidatura londinenca anava molt endarrerira respecte a les candidatures de Madrid i Paris, i es necessitava donar un nou impuls.[13] Alguns autors apunten que l'elecció de Coe fou conseqüència de diferents motius. Primer de tot, es tracte d'un doble campió olímpic, que a més havia desenvolupat càrrecs polítics al Regne Unit (fou membre de la Cambra dels Comuns entre 1992 i 1997). A part, Coe mantenia una estreta relació amb l'anterior president del COI, Joan Antoni Samaranch i fins i tot havia sonat com a futurible successor.[11] Coe crea un equip amb un perfil molt més olímpic i no tan empresarial com el de Cassani, basat en antics atletes que havien participat n alguns Jocs Olímpics com Steve Redgrave, Kelly Holmes, Daley Thompson, Denise Lewis, Mathew Pinsent i l'atleta paralímpica Tanni Guy-Thompson i amb el suport puntual de gent de negocis i del món polític britànic.[11]

La remuntada de Londres, s'inicià amb una campanya durant els Jocs Olímpics d'Atenes al 2004, fent molt visible la candidatura al llarg dels quinze dies que van durar els jocs, i fent especial èmfasi en la programació cultural que acompanyaria el programa esportiu.[14] Un altre punt àlgid fou la visita dels observadors del COI a cada una de les ciutats olímpiques. A Londres foren rebuts en recepció oficial per la mateixa reina al Palau de Buckingham. Durant aquests dies prengué especial importància la tasca realitzada per l'aleshores primer ministre Tony Blair qui a més de rebre els observadors del COI al 10 de Downing Street, va rebre amb l'ajuda de Coe (antic diputat tory)[15] el suport de l'oposició conservadora i dels Liberals, els líders dels quals acompanyaren a Blair durant la recepció.[11]

Quan tots just faltava un mes per l'elecció, el COI publicà els informes de les 5 ciutats candidates. Els informes, tot i que no establien cap mena de rang entre les candidatures, si que permetien fer una anàlisi de la situació de cada candidatura. Sembla haver cert consens que quan faltava un mes per l'elecció, París seguia al capdavant però frec a frec amb Londres qui havia mostrat una major evolució i seguides molt de prop per Madrid qui tenia molt avançades les infraestructures i presentava els indexs de suport popular als Jocs més elevats d'entre les candidates i per Nova York que presentava un excel·lent candidatura però amb l'inconvenient que ni l'estadi olímpic ni el centre de aprovatsde el senyal internacional de televisió havien estat índexs.[16]

Finalment, en la 117a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) realitzada a Singapur el 6 de juliol de 2005, Londres fou escollida com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 2012, derrotant a la favorita[11] Paris, per 54 a vots a 50 i després de superar una votació amb 5 rondes, on després de cada fase la candidata amb menys vot era eliminada:

Jocs Olímpics d'estiu de 2012[17]
Ciutat NOC Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4
Londres Regne Unit Regne Unit 22 27 39 54
París França França 21 25 33 50
Madrid Espanya Espanya 20 32 31
Nova York Estats Units Estats Units 19 16
Moscou Rússia Rússia 15

Atemptat terrorista[modifica | modifica el codi]

No havien passat ni 24 hores de la designació de Londres com a seu dels Jocs, que un total de quatre explosions van paralitzar el sistema de transport públic de la ciutat. Faltaven 10 minuts per a les 9 del matí (BST, UTC+1), quan van explotar tres bombes amb una diferència de 50 segons entre elles en tres vagons del metro de Londres. Una quarta bomba va explotar en un autobús a 3/4 i 2 minuts de 10 a la Plaça Tavistock. Les bombes van provocar una interrupció severa en el transport de la ciutat i la infraestructura de telecomunicacions. Van morir 56 persones, inclosos els quatre terroristes sospitosos, i 700 van resultar ferides.[18]

La seva coincidència amb la designació olímpica, van fer obrir múltiples teories i rumors sobre l'elegibilitat de la ciutat. Tot i així, el COI de seguida es va reafirmar en la decisió presa i confirma Londres com a seu dels Jocs.[19]

Preparació[modifica | modifica el codi]

Seus[modifica | modifica el codi]

La Weymouth and Portland National Sailing academy seu de les competicions de vela

A l'hora d'escollir les seus dels Jocs, l'organització va decidir combinar llocs tradicionals de la ciutat com Hyde Park, el Palau de Buckingham o el Horse Guards Parade, amb una anella olímpica que permetés modernitzar el sud de la ciutat, on es concentrarien la majoria d'esdeveniments i on per exemple s'hi construiria l'estadi olímpic. Un cop acabats els jocs, algunes de les instal·lacions serien aprofitades tal com estaven durant l'esdeveniment, mentre que d'altres foren modificades o redissenyades per a un altre profit.[20][21]

El pla olímpic de Londres divideix la ciutat en tres zones principals: el Parc Olímpic, la Zona Fluvial i la Zona central. A més algunes seus se situen fora de l'àrea de Londres.

Parc Olímpic[modifica | modifica el codi]

Està situat a Stratford, a l'est de Londres. Està edificat sobre una zona industrial i està a set minuts del centre de la ciutat. En aquesta zona estan situats:

Zona Fluvial[modifica | modifica el codi]

La Zona Fluvial té cinc seus principals al voltant del riu Tàmesi.

Millennium dome
ExCeL Exhibition Centre

Zona Central[modifica | modifica el codi]

A la rodalia de Londres[modifica | modifica el codi]

Fora de Londres[modifica | modifica el codi]

A més, les primeres fases de competició de futbol es van celebrar a:

Vista aèrea del Olympic Park de Londres a l'abril de 2012

Medalles[modifica | modifica el codi]

Aproximadament unes 4700 medalles, entre Joc Olímpics i Paralímpics, foren entregades a Londres 2012. Les medalles foren elaborades per la Royal Mint o Casa de la Moneda Britànica de Llantrisant (país de Gal·les).[22][23] Els dissenyadors foren David Watkins (Jocs Olímpics) i Lin Cheung (Jocs Paralímpics) i el 99% dels metalls (or, plata i coure) van ser donades per les empreses Kennec Rio Tinto i provenien de la mina de Bingham Canyon al sud-est de Salt Lake City (Estats Units)[24] mentre que l’1% restant provenia de la mina de Oyu Tolgoi en ple desert del Gobi a Mongolia.[25] Cada medalla pesava entre 375 i 400 grams amb un diàmetre de 85 mm i de 7 mm de gruix. A l’anvers, com és tradicional des dels jocs d’Amsterdam de 1928, amb trets de la deessa de la victòria Nice de l’estadi Panathinakó, seu dels primers Jocs Olímpics moderns combinat amb una imatge del Partenó de fons i al revers una imatge del riu Tàmesi amb el logo del jocs combinades amb sèrie de línies que representen l'energia d'atletes.[26] Les medalles foren entregades en 805 cerimònies.[27][28]

Les mateixes medalles, arribaren a Londres el dia 2 de juliol de 2012 en una cerimònia presidida pel president de l’organització Sebastian Coe i pel ministre d’esports Hugh Robertson i quedaren en custòdia a la Torre de Londres sota la responsabilitat de la guàrdia d’aquest monument, coneguts tradicionalment com a Beefeaters.[27]

Cada medalla d’or es compon de 92,5% de plata i 1,34% d’or, amb la resta de coure. La de plata, era exactament igual, però sense or mentre que la de bronze era una combinació entre un 97% de bronze i un 2,5% de zinc. Per a fabricar cada medalla es requeria unes 10 hores. Un disc de 35 mm era col·locat en un forn vora els 750 °c per estovar la medalla i aleshores un disc de metall era premsat en l’anterior amb una pressió inferior a les 900 tones.[22][28]

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Mida dels equips
  •  300+
  •  100+
  •  30+
  •  10+
  •  5+
  •  1+

En aquests Jocs Olímpics van participar-hi 204 federacions estatals afiliades al Comitè Olímpic Internacional, el mateix nombre de representacions que als anteriors Jocs Olímpics, tot i que l'any 2011 fou dissolt el Comitè Olímpic de les Antilles Neerlandeses, i el seu lloc fou ocupat per Brunei, que havia estat exclòs de participar en els anteriors jocs. Tanmateix, els atletes de les Antilles Neerlandeses, així com un atleta del Sudan del Sud varen competir com a Participants Olímpics Independents.

Llistat dels estats participants (Quantitat d'atletes)

Logotip[modifica | modifica el codi]

Actualment s'han utilitzat dos logos. El primer va ser creat per l'estudi Kino Design per al procés d'elecció, mentre que el segon va ser creat per als jocs per Wolff Olins, amb un cost de 400.000 lliures.

Programa[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Un total de 26 esports i 302 esdeveniments es van realitzar als Jocs. El beisbol i el softbol deixen de ser presents en el programa oficial dels Jocs Olímpics, alhora que s'incorpora la competició femenina en la boxa. Als Jocs de Londres 2012 no hi va haver cap esport de demostració.

Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Londres

Atletisme (47) | Bàdminton (5) | Bàsquet (2) | Boxa (13) | Ciclisme (18) | Esgrima (10) | Futbol (2) | Gimnàstica (18) | Halterofília (15) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (18) | Natació (34) | Natació sincronitzada (2) | Pentatló modern (2) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (8) | Taekwondo (8) | Tennis (5) | Tennis taula (4) | Tir (15) | Tir amb arc (4) | Triatló (2) | Vela (10) | Voleibol (2) | Voleibol platja (2) | Waterpolo (2)

Calendari[modifica | modifica el codi]

CO Cerimònia d'Obertura Competició 1 Finals CC Cerimònia de Clausura
Juliol / Agost 25
Dx
26
Dj
27
Dv
28
Ds
29
Dg
30
Dl
31
Dm
1
Dx
2
Dj
3
Dv
4
Ds
5
Dg
6
Dl
7
Dm
8
Dx
9
Dj
10
Dv
11
Ds
12
Dg
Events
Cerimònies CO CC
Atletisme 2 5 7 5 4 4 5 6 8 1 47
Bàdminton 1 2 2 5
Bàsquet 1 1 2
Boxa 3 5 5 13
Ciclisme 1 1 2 2 2 1 1 1 3 2 1 1 18
Esgrima 1 1 1 1 2 1 1 1 1 10
Futbol 1 1 2
Gimnàstica 1 1 1 1 1 1 3 3 4 1 1 18
Halterofília 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 15
Handbol 1 1 2
Hípica 2 1 1 2 6
Hoquei sobre herba 1 1 2
Judo 2 2 2 2 2 2 2 14
Lluita 2 3 2 2 2 2 3 2 18
Natació 4 4 4 4 4 4 4 4 1 1 34
Natació sincronitzada 1 1 2
Pentatló modern 1 1 2
Piragüisme 1 1 2 4 4 4 16
Rem 3 3 4 4 14
Salts 1 1 1 1 1 1 1 1 8
Taekwondo 2 2 2 2 8
Tennis 2 3 5
Tennis de taula 1 1 1 1 4
Tir 2 2 1 1 1 1 2 2 1 2 15
Tir amb arc 1 1 1 1 4
Triatló 1 1 2
Vela 2 2 2 1 1 1 1 10
Voleibol 1 1 1 1 4
Waterpolo 1 1 2
Proves totals 12 14 12 15 20 18 22 25 23 18 21 17 22 16 32 15 302
Total acumulatiu 12 26 38 53 73 91 113 138 161 179 200 217 239 255 287 302
Juliol / Agost 25
Dx
26
Dj
27
Dv
28
Ds
29
Dg
30
Dl
31
Dm
1
Dx
2
Dj
3
Dv
4
Ds
5
Dg
6
Dl
7
Dm
8
Dx
9
Dj
10
Dv
11
Ds
12
Dg
Proves
CO Cerimònia d'Obertura Competició 1 Finals CC Cerimònia de Clausura

Medaller[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units es van tornar a imposar en el medaller després que en l'edició anterior ocupessin la segona posició.

La classificació dels deu primers fou (país amfitrió ressaltat):

Pos. Comitè Olímpic Or Plata Bronze Total
1 Estats Units Estats Units (USA) 45 28 30 103
2 República Popular de la Xina Xina (CHN) 38 27 22 87
3 Rússia Rússia (RUS) 24 25 32 81
4 Regne Unit Regne Unit (GBR) 29 17 19 65
5 Alemanya Alemanya (GER) 11 18 15 44
6 Japó Japó (JPN) 7 12 17 36
7 Austràlia Austràlia (AUS) 7 16 12 35
8 França França (FRA) 10 11 11 32
8 Itàlia Itàlia (ITA) 8 9 10 27
9 Corea del Sud Corea del Sud (KOR) 12 8 6 26

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Michael Phelps Estats Units Estats Units Natació 4 2 0 6
Ryan Lochte Estats Units Estats Units Natació 2 2 1 5
Sun Yang República Popular de la Xina Xina Natació 2 1 1 4
Usain Bolt Jamaica Jamaica Atletisme 3 0 0 3
Matt Grevers Estats Units Estats Units Natació 2 1 0 3
Nathan Adrian Estats Units Estats Units Natació 2 1 0 3
Yannick Agnel França França Natació 2 1 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Missy Franklin Estats Units Estats Units Natació 4 0 1 5
Allison Schmitt Estats Units Estats Units Natació 3 1 1 5
Alicia Coutts Austràlia Austràlia Natació 1 2 2 5
Dana Vollmer Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3
Allyson Felix Estats Units Estats Units Atletisme 3 0 0 3

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Londres sorprende con el encendido del pebetero» (en castellà). Marca. Unidad Editorial, 27-07-2012 [Consulta: 13 agost 2012].
  2. «Cauldron moved into position in Olympic Stadium» (en anglès). London 2012 Olympic and Paralympic Organizing Committee. Arxivat de l'original el 2012-12-11. [Consulta: 13 agost 2012].
  3. «BBC Sport – London 2012» (en anglès). BBC Sports. British Broadcasting Corporation, 25-07-2012 [Consulta: 18 agost 2012].
  4. «Con el fútbol femenino comienzan los Juegos Olímpicos Londres 2012» (en castellà). , 25-07-2012 [Consulta: 18 agost 2012].
  5. Galindo, Néstor «Juegos millonarios de Londres 2012» (en castellà). El Periòdico Am. Compañía Periodística Meridiano S.A de C.V., 25-07-2012 [Consulta: 18 agost 2012].
  6. «Las decisiones del COI en 1986 y 2005» (en castellà). Rtve web. Radio Televisión Española, 24-09-2009 [Consulta: 18 agost 2012].
  7. Hill, Christopher R. Olympic Politics (en anglès). Manchester: Manchester University Press, 1996. ISBN 07190445502. 
  8. «Londres se reporta lista para los Juegos» (en castellà). El Heraldo. El Heraldo.hn, 20-07-2012 [Consulta: 25 agost 2012].
  9. 9,0 9,1 «What is the London 2012 Olympics?». Politics. SquareDigital Media Ltd [Consulta: 29 agost 2012].
  10. «Mayor Ken in Olympics bid revelation» (en anglès). Metro. Associated Newspapers Limited [Consulta: 29 agost 2012].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Ming, Li; Eric W. MacIntosh i Gonzalo Bravo. International Sport Management (en anglès). Champaign, Illinois: Human Kinetics, 2011. ISBN 9780736082730. 
  12. «Olympic bids: The rivals» (en anglès). BBC Sports. British Broadcasting Corporation, 15-07-2003 [Consulta: 29 agost 2012].
  13. 13,0 13,1 «London bid team delighted» (en anglès). BBC Sports. British Broadcasting Corporation, 18-05-2004 [Consulta: 29 agost 2012].
  14. «London And Paris Tie In 2012 Bid» (en anglès). Gamesbid.com. Games Bids Inc., 31-08-2004 [Consulta: 29 agost 2012].
  15. «Sebastian Coe» (en anglès). BBC Sports Online. British Broadcasting Corporation, 09-08-2000 [Consulta: 29 agost 2012].
  16. «Paris, London and New York Get Glowing IOC Reports» (en anglès). Gamesbid.com. Games Bids Inc., 06-06-2005 [Consulta: 29 agost 2012].
  17. «London 2012-More About the election» (en anglès). Olympic.org. International Olympic Comitee. [Consulta: 29 agost 2012].
  18. Culf, Andrew «The party that never was: capital marks the games at last—Eight weeks after Olympic celebrations were cut short by bombings, London puts on a low-key spectacle to show it means business» (en anglès). The Guardian. Guardian News and Media Limited, 02-10-2008 [Consulta: 29 agost 2012].
  19. Williams, Eric D. The Puzzle Of 7/7: An In-depth Analysis of the London Bombings and Government Sponsored Terrorism in the United Kingdom. Londres: Lulu, 2006. ISBN 9781419646584. 
  20. «London Olympic Venues» (en anglès). Project Britain Your Guide to British Life, Culture and Customs. Woodlands Junior School, 2011. [Consulta: 31 octubre 2012].
  21. «London 2012» (en anglès). Project Britain Your Guide to British Life, Culture and Customs. Excel London, 06-07-2005. [Consulta: 31 octubre 2012].
  22. 22,0 22,1 «London 2012: Olympic medals go into production in Wales» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 27-10-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  23. «London London 2012 medals deal struck for Royal Mint in Llantrisant» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 14-12-2010 [Consulta: 16 novembre 2012].
  24. Hollenhorst, John «Kennecott donating $7.3 million in gold, silver, bronze for Olympicsmedals» (en anglès). KLS Utah. Deseret Digital Media, 13-06-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  25. Neil, Connor «Mongolia goes for gold with London medals» (en anglès). Daily Mail. France Press, 18-07-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  26. «British Museum show tracks gold medals from Mongolian mines to Olympic Stadium» (en anglès). Daily Mail. Daily Mail, The Mail on Sunday & Metro Media Group, 23-04-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  27. 27,0 27,1 «London 2012: Olympic medals locked in Tower» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 02-07-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  28. 28,0 28,1 Anthony, De Marco «London's Olympic Gold Medal Worth The Most In The History Of The Games» (en anglès). Forbes. Forbes, 26-07-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 2012 Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 51° 30′ 18″ N, 0° 04′ 43″ O / 51.5049°N,0.07857°O / 51.5049; -0.07857