Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920. La seva política fou clarament intervencionista a Iberoamèrica i es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917. Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.
Orígens i estudis[modifica]
Nasqué el 28 de desembre de 1856 a la població de Stauton a l'estat nord-americà de Virgínia fill del Reverend presbiterià Joseph Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i patir dislèxia aconseguí graduar-se el 1879 per entrar a la Universitat de Virgínia on estudià Dret.
El gener de 1882 Wilson obrí un bufet d'advocats a Atlanta, tot i que aquesta experiència no fou satisfactòria per a ell, tenint al cap una futura carrera política. Així tornà a la universitat per aconseguir un Doctorat en Ciències polítiques. El 1902 fou escollit President de la Universitat de Princeton, càrrec que desenvolupà fins al 1910.
Carrera política[modifica]
Durant la Guerra civil dels Estats Units Wilson veié un sistema polític decadent, considerant antiquada la Constitució, volent un sistema parlamentari per al seu país en substitució del sistema presidencial.
El 1911 fou escollit Governador de Nova Jersey pel Partit Demòcrata, càrrec que desenvolupà fins al 1913. El 1912 aconseguí guanyar la nominació pel Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de 1913, eleccions que guanyà i que el convertiren en el 28è President dels Estats Units.
En prendre possessió del seu càrrec un dels primers actes fou la seva assistència al Congrés dels Estats Units d'Amèrica per discutir una llei sobre les duanes. Wilson fou el primer president en un segle en adreçar-se directament al Congrés. Així mateix fou el primer a impulsar el sufragi universal directe per l'elecció dels senadors. El 10 d'octubre de 1913 accionà el botó d'explosió que donà inici a les obres del Canal de Panamà.
La seva presidència fou marcada per l'intervencionisme vers Iberomèrica. Així intervingué el 1914 a Mèxic per fer dimitir el general colpista Huerta; el 1915 a Haití un cop assassinat el president Sam; el 1916 novament a Mèxic per la crida i cerca del bandoler Pancho Villa, intervenció que durà fins al 1917; el 1916 a la República Dominicana per establir l'ordre, fins al 1924.
Realitzà polítiques socials com l'establiment de les 8 hores de treball així com el Servei Nacional de Parcs Nacionals, afavorí la inserció de la minoria jueva a la vida política amb la designació del primer magistrat d'origen jueu. El 1917 instituí el servei militar obligatori, un servei que no havia tingut els EUA des de la Guerra de Secessió dels Estats Units. Aquell mateix any instaurà una de les lleis més ambicioses dels seus mandats, la prohibició de fabricació, transports i venda d'alcohol, iniciant-se així l'anomenada Llei seca.
Inicialment neutral en el conflicte armat de la Primera Guerra Mundial, no realitzà el primer gest de condemna del règim alemany fins a l'enfonsament del vaixell britànic RMS Lusitania el 7 de maig de 1915, on moriren 114 nord-americans. A principis de 1917, el Kaiser Guillem II va forçar la qüestió. La seva decisió declarada el 31 de gener de 1917, d'apuntar a la navegació neutral en una zona de guerra designada[1] es va convertir en la causa immediata de l'entrada dels Estats Units a la guerra.[113] Els alemanys van enfonsar deu vaixells mercants nord-americans des del 3 de febrer de 1917 fins al 4 d'abril de 1917, encara que les notícies sobre la goleta Marguerite no van arribar fins després que Wilson signés la declaració de guerra. L'opinió pública indignada va donar suport a Wilson de manera aclaparadora quan va demanar al Congrés una declaració de guerra el 2 d'abril de 1917. Va ser votat aprovat per una Sessió Conjunta (no només el Senat) el 6 d'abril de 1917, i Wilson el va signar la tarda següent.[2] El 8 de gener de 1918 Wilson pronuncià al Congrés nord-americà la llista de catorze punts de Wilson, condició necessària per a l'obtenció de la pau:
- la fi de la diplomàcia secreta,
- la llibertat de navegació i comerç,
- la desaparició de les barreres econòmiques,
- la reducció dels armaments militars,
- reglamentació de les rivalitats colonials,
- l'evacuació de Rússia,
- la restitució de la sobirania a Bèlgica,
- la restitució d'Alsàcia i Lorena a França,
- el reajustament de les fronteres d'Itàlia,
- l'autonomia dels pobles de l'Imperi Austrohongarès,
- l'evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro,
- l'autonomia dels pobles de l'Imperi Otomà,
- la restitució de la sobirania de Polònia,
- la creació d'una Lliga de Nacions, materialitzada en la Societat de Nacions.
Tots aquests punts serviren per establir el Tractat de Versalles de 1919 que significà la fi de la Primera Guerra Mundial.
El 2 d'octubre de 1919 Wilson sofrí un accident vascular cerebral que el deixà immòbil. Aquest atac de feridura l'incapacità per a desenvolupar el seu càrrec presidencial, però el seu vicepresident Thomas Riley Marshall no utilitzà el dret vigent per aconseguir el poder, per la qual cosa Wilson fou president fins a les eleccions de 1921. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pel seu impuls a la Societat de Nacions i per la promoció de la pau després de la Primera Guerra Mundial mitjançant el Tractat de Versalles.[3]
Wilson morí a Washington DC el 3 de febrer de 1924.[4]
Idealisme[modifica]
El concepte de relacions internacionals, més conegut sota el nom d'idealisme wilsonià o wilsonianisme, resulta de la política del president Woodrow Wilson, que va portar a terme durant la seva presidència (1912-1919). La seva doctrina entra en contradicció amb la política neutral que va tenir els Estats Units al principi de la primera guerra mundial. Aquest idealisme es veu traduït en els 14 punts resultants del final del conflicte. En ells, Wilson hi exposa la voluntat d'un món, d'aquí el terme d'idealisme, on es respectés l'autodeterminació dels pobles i el lliure-comerç. Els 14 punts havien d'expressar aquesta idea amb la creació de la Societat de Nacions.[5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Doenecke, Justus D. Nothing Less Than War: A New History of America's Entry Into World War I. University Press of Kentucky, 2011, p. 250. ISBN 978-0-8131-3002-6 [Consulta: 7 desembre 2015].
- ↑ «Declaration of War with Germany, WWI (S.J.Res. 1)» (en anglès). US Senate, 07-04-1917. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Woodrow Wilson receives Nobel Peace Price, Dec. 10, 1920». Politico, 10-12-2012 [Consulta: 1r febrer 2019].
- ↑ Berg (2013), pp. 735–738
- ↑ 1914-1918, l'Encyclopédie de la Grande Guerre (editorial Flammarion)
Bibliografia[modifica]
- Berg, A. Scott. Wilson. Simon & Schuster, 2013. ISBN 978-0-7432-0675-4.
Enllaços externs[modifica]
| Precedit per: William Howard Taft (R) |
President dels Estats Units.svg){kind=small} 4 de març de 1913 - 4 de març de 1921 |
Succeït per: Warren G. Harding (R) |
- Presidents dels Estats Units
- Premis Nobel de la Pau
- Alumnes de la Universitat de Princeton
- Primera Guerra Mundial
- Polítics de Virgínia
- Politòlegs estatunidencs
- Persones de la Guerra Civil Russa
- Alumnes de la Universitat Johns Hopkins
- Alumnes de la Universitat de Virgínia
- Alumnes del Davidson College
- Morts a Washington DC
- Professors de la Universitat de Princeton
- Doctors honoris causa per la Universitat de Varsòvia
- Doctors honoris causa per la Universitat Jagellònica
- Naixements del 1856