Nihoni

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ununtri)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nihoni
113Nh
copernicinihoniflerovi
Tl

Nh

(Uhs)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Nihoni, Nh, 113
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablement un metall del bloc p)
Grup, període, bloc 137, p
Pes atòmic estàndard [286]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p1
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 3
(predit)
Configuració electrònica de Nihoni
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[1][2][3])
Densitat
(prop de la t. a.)
16 (predit)[4] g·cm−3
Punt de fusió 700 K, 430 (predit)[1] °C
Punt d'ebullició 1.430 K, 1.130 (predit)[1][4] °C
Entalpia de fusió 7,61 (extrapolat)[3] kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 130 (predit)[2][4] kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 1, 2, 3, 5 (predit)[1][4]
Energies d'ionització
(més)
1a: 704,9 (predit)[1] kJ·mol−1
2a: 2.238,5 (predit)[4] kJ·mol−1
3a: 3.203,3 (predit)[4] kJ·mol−1
Radi atòmic 170 (predit)[1] pm
Radi covalent 172–180 (extrapolat)[3] pm
Miscel·lània
Nombre CAS 54084-70-7
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del nihoni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
286Nh sin 20 s α 9,63 282Rg
285Nh sin 5,5 s α 9,74. 9,48 281Rg
284Nh sin 0,48 s α 10,00 280Rg
283Nh sin 0,10 s α 10,12 279Rg
282Nh sin 70 ms α 10,63 278Rg
278Nh sin 0,24 ms α 11,68 274Rg

El nihoni[nota 1][5] (anteriorment anomenat ununtri, amb el símbol provisional Uut fins a la seva acceptació oficial com a nou element per la IUPAC el novembre de 2016) és el nom per a l'element sintètic de la taula periòdica el símbol de la qual és Nh i el seu nombre atòmic és 113.[6][7]

El seu descobriment ha estat adjudicat de forma oficial als investigadors japonesos del laboratori Riken, que van aconseguir sintetitzar i observar l'element a finals de 2015, convertint-se així en el primer element sintètic en ser produït al Japó, com a resultat de la desintegració de l'element 115 (moscovi). El seu nom prové de la paraula "Nihon", el terme utilitzat per designar al Japó.[8] És un element radioactiu l'isòtop del qual més estable conegut, nihoni-286, té una vida mitjana de 20 segons.

En la taula periòdica, és un element transactínid del bloc p, i és membre del setè període dins del grup del bor, encara que no es va realitzar cap experiment químic que hagi confirmat que aquest es comporti com l'homòleg més pesat que el tal·li dins d'aquest grup. Es creu que el nihoni té algunes propietats similars a la dels seus homòlegs més lleugers, és a dir, bor, alumini, gal·li, indi i tal·li, encara que també hauria de mostrar diverses diferències amb aquests. A diferència d'altres elements del bloc p, es preveu que mostri algunes característiques dels metalls de transició.

Història[modifica | modifica el codi]

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va denominar temporalment a l'element com Ununtrium. Aquest nom no és més que una identificació sistemàtica que se li dóna als nous elements, seguint un procediment utilitzat per la IUPAC, que identifica els elements sense nom pel seu nombre atòmic: (“ununtri”) significa (“u-u-tres”), amb la terminació (“ium”), un sufix estàndard per als elements químics en anglès.[9]

Els investigadors del Centre RIKEN Nishina —Center for Accelerator-based Science, (RNC)— van aconseguir generar una cadena de sis desintegracions alfa consecutives, produïdes en els experiments realitzats a la fàbrica de radioisòtops RIKEN —Radioisotope Beam Factory (RIBF)—, identificat de manera concloent l'element 113 a través de les desintegracions a nucleids fills ben coneguts. El resultat, publicat en la revista Journal of Physical Society del Japó, va ser el primer pas per reclamar els drets del nom de l'element 113 per al Japó.[10][11]

L'element 113 es va sintetitzar al Japó a finals de 2015.[12]

L'assoliment del descobriment del nihonio s'ha atribuït oficialment al RIKEN Nishina Center for Accelerator-Based Science del Japó.[13]

Denominació[modifica | modifica el codi]

L'element va rebre oficialment el nom en anglès de nihonium (traduït a l'espanyol com nihonio segons una recomanació de la FUNDEU) mitjançant una comunicació de la IUPAC del 28 de novembre de 2016.

El nom "nihonium" prové de la paraula japonesa per a «Japón» (日本 , Nihon?), en un clar homenatge al país on ha estat descobert.

D'acord a la nomenclatura de Mendeleiev per a elements innominats i encara no descoberts, hauria d'haver-se denominat eka-tal·li o dvi-indi. No obstant això, segons les recomanacions de la IUPAC publicades en 1979, l'element es va denominar provisionalment ununtri (amb el símbol corresponent Uut), un nom sistemàtic de l'element amb el qual es va poder identificar-ho, fins que el descobriment de l'element va ser confirmat, rebent el seu nom oficial definitiu de nihonio.[14] No obstant, aquestes recomanacions van ser ignorades en alguns mitjans científics, on es designava com a element 113, amb el símbol (113), o simplement 113.

Aplicació[modifica | modifica el codi]

Per la seva vida mitjana tan reduïda de tan sols mil·lisegons a minuts i la seva inestabilitat són nul·les les aplicacions industrials o comercials d'aquest element súper pesat, per la qual cosa la seva aplicació es relega només a la recerca científica.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. No confondre amb el

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 Seaborg, Glenn T. «transuranium element (chemical element)». Encyclopædia Britannica, c. 2006. [Consulta: 16 març 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
  5. Error en el títol o la url.«».
  6. Error en el títol o la url.«». Periodic Table of Elements (28 de noviembre de 2016).
  7. Error en el títol o la url.«».
  8. Error en el títol o la url.«».
  9. http://www.ecured.cu/index.php/Ununtrio
  10. Nota de prensa http://www.riken.jp/engn/r-world/info/release/press/2012/120927/index.html
  11. video: http://www.youtube.com/watch?v=giuZaoxeKtY&feature=g-user-u
  12. Error en el títol o la url.«».
  13. Error en el títol o la url.«». IUPAC.
  14. Chatt, J. Falta indicar la publicació . DOI: 10.1351/pac197951020381.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]