Usuari:MiguelAngel fotografo/Cristòfor Colom

< Usuari:MiguelAngel fotografo
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Retrat de 1519, tradicionalment identificat com a Cristòfor Colom i atribuït a Sebastiano del Piombo.
Cristòfor Colom, en el quadre Verge dels Navegants de Alejo Fernández fet entre 1505 i 1536 (Sala dels Almiralls, Real Alcázar de Sevilla), pintura que els historiadors creuen més fidel.

Cristòfor Colom ( ?, 1436/1451?-Valladolid, 1506), fou un almirall al servei dels Reis Catòlics, virrei i governador general de les Índies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana.

Encara que en el seu temps, fins al mapa de Martín Waldseemüller de 1507, es van anomenar Índies Occidentals, i tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica,(existeixen constancies escrites d'expedicions de cartaginesos [1], àrabs hispànics [2], víkings, i hi ha qui afirma que també xinesos [3] Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, al ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen.

Context històric a la península ibèrica a la segona meitat del segle XV[modifica]

Els regnes ibèrics, a la segona meitat del segle XV van viure immersos permanentment en guerres i conflictes armats de diferents intensitats.

  • Ja al principi de segle, la Corona Catalano-aragonesa va veure morir l'últim compte-rei de la dinastia de Barcelona sense descendència. Les Corts Generals dels tres regnes de la confederació, reunits a Casp, van escollir a Ferran d'Antequera, de la casa regnant a Castella com a nou rei (1412). El Lloctinent de Catalunya, Jaume d'Urgell, no va acceptar la decisió, i es rebel·là militarment, i acabà morint empresonat al castell de Xàtiva. La seva muller i les seves dues filles van fugir a Portugal. Una de les seves filles, Elisabet, es va casar amb Pere de Coïmbra, ambdós pares del futur rei de Catalunya, Pere IV el Conestable.
  • A Portugal, (1448-1449) es declara una guerra civil entre el nou rei Alfons V, i el seu oncle, l'ex-regent de Portugal, Pere de Coïmbra, que acaba amb la mort d'aquest a la batalla d'Alfarrobeira.
  • En 1460 esclata la primera guerra civil catalana entre el rei Joan II, i la Generalitat que defensà els drets de Carles de Viana. El rei capitulà el febrer de 1461 amb la Concòrdia de Vilafranca, acceptant nomenar successor a En Carles, qui morí el 23 de Setembre d'aquell mateix any d'una pleuresia.
  • El 1462 esclatà la revolta dels remences contra la Generalitat, i Joan II es posicionà a favor dels remences, i hipotecà el Rosselló i la Cerdanya a canvi de recolzament militar francès. La Generalitat aleshores ofereix la corona al rei Enric de Castella, el qual no la accepta després d'aconseguir de Joan II la seva renúncia als drets al tron de Castella. Aleshores la Generalitat nomenà rei a En Pere el Conestable (1464-1466), qui va fer presoner a Roderic de Bobadilla a la batalla de Gelida, però mor a Granollers el 1466. La Generalitat oferí el tron a Reiner de Provença (1466-1472). Un cop mort Reiner, la Generalitat capitulà (16-10-1472), sis dies després de morir el seu president Francesc Colom Bertran. Malgrat això, els marins de la família Colom continuaren la guerra per mar contra les naus joanistes fins al 1474.
  • El 1465, una part de la noblesa castellana nomenà rei a l'infant Alfons i mantingueren una guerra civil contra el rei Enric IV fins que morí l'infant el 1468 i aleshores nomenaren reina a Isabel de Castella, i aquesta aconseguí del seu germà que la nomenés hereva a canvi d'acabar amb les hostilitats. Però Enric, el 1470 canvià el seu testament a favor de la seva filla Joana.
  • Al morir el rei el 1474, esclatà una altra guerra civil entre els partidaris de Na Isabel, recolzada pel seu marit Ferran d'Aragó, i Joana, recolzada pel rei de Portugal, Alfons V, guerra que acabà amb el triomf militar de Ferran sobre Alfons, el 24 de Setembre de 1479. Les naus genoveses recolzaven Castella i les franceses de l'Almirall Casanova-Colom o Coullon a Portugal.
  • Per les dades que tenim del propi Colom, ell arribà a Portugal el 1476, quan Portugal era en guerra amb Castella, i el 1477 participà en l'expedició luso-danesa per l'atlantic nord que va arribar fins Canadà i desprès resta a Lisboa fent de cartògraf amb el seu germà Bartomeu.
  • El 1479 morí Joan II d'Aragó i Ferran II es proclamat rei.
  • De 1482 a 1486 esclatà una nova revolta remença a Catalunya, que Ferran II donà per acabada amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.
  • També el 1482 els ja reis de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó emprenen la conquesta conjunta del regne de Granada, que acabà el gener de 1492 amb la rendició de Boabdil.
  • Per completar aquest període, els reis catòlics, decreten el 1492 l'expulsió dels jueus dels seus regnes a partir del 3 d'Agost de 1492, amb la prohibició d'emportar-se or, plata o moneda de curs legal.

La data màxima d'expulsió coincideix amb la data en que Colom surt de Palos de la Frontera.

Navegacions atlàntiques de les nacions ibèriques abans de 1492[modifica]

La Concòrdia de Monteagudo entre Castella-Lleó i la Corona Catalano-aragonesa, repartia la costa nord d'Àfrica, de Gibraltar a l'est pels catalans i cap a l'oest pels castellans. Malgrat aixó l'any 1331 ja existia una comunitat de franciscans mallorquins a Telde, i el 1351 bisbat, creat pel Papa d'Avinyó Climent VI.

Al mapa Cresques de 1375 poden llegir-se els noms de totes les illes Canàries, i també el mapa Cresques ens parla d'una expedició de Jacme Ferrer per la costa oest d'Àfrica.

El 1415 els portuguesos conquesten Sebta (Ceuta). Jaume Cresques es cridat per Enric el Navegant (qui, per cert, no va navegar mai) de Portugal per a fundar l'escola naùtica de Sagres. A partir d'aquí els portuguesos emprenen la conquesta del Marroc, Alcazarseguer (1458), Tànger y Arcila (1471), Azemmur i Magazàn (1502), y Safi (1508). La butlla de Calixte III de 1456 otorgà a l'Orde de Cristo, la jurisdicció espiritual de les illes, ports, terres i llocs, des del cap de Bojador fins a Guinea. A partir d'aquí els portuguesos es dediquen al mercat d'esclaus de Guinea, usant com a base el fort de Sao Jorge da Mina.

Avís d'un corsari anomenat Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals, que ha atacat Barcelona.

Els mariners de Palos de la Frontera començaren treballant pels portuguesos, i afegint-se al nou negoci amb autorització del rei de Portugal, o més tard, fent el corsari contra les naus portugueses, segons com estiguessin les relacions polítiques entre Portugal i Castella. Tot això va fer que es desenvolupés a Palos una forta indústria marítima. Existeixen varies constàncies documentals de que els Pinzón feren accions corsàries a la Mediterrània. La més coneguda ho és per la famosa carta de 1479 dels Consellers de Barcelona a Ferran en la que li informen d'un atac corsari al port de Barcelona per part d'un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. També existeix documentat el 1477, un pleit de Garcia de Escandon contra Alfonso Yañez per haver-li pres una nau. [4] Un altre es un atac el 1480, a un bal·lener eivissenc pel qual els Pinçon van anar també a judici, propietat de Bernat Galamó. [5]

En el Tractat d'Alcaçovas de 1479 reparteix els territoris de l'Atlàntic entre Portugal i Castella. Els portuguesos mantenen el control sobre Guinea, la Mina d'Or, Madeira, les illes Açores, Flores i Cap Verd. A Castella se li reconeix la sobirania sobre les illes de Canària. I també atorga a Portugal l'exclusivitat de la conquesta del Regne de Fes.

Al gener de 1488, Bartomeu Dias, arribà al cap de Bona Esperança, (acompanyat segons alguns historiadors per Bartomeu Colom).

Perfil històric d'en Cristòfor Colom[modifica]

Cristòfor Colom va ser un mariner que, al servei dels Reis Catòlics, va trobar una ruta segura des d'Europa fins a Amèrica (fins llavors desconeguda o indocumentada a Europa, Àsia o l'Àfrica), aprofitant els corrents marítims, arribant el 12 d'octubre de 1492.

Monument a Cristòfor Colom a Barcelona. Vista nocturna.

Colom afirmava que es podia arribar a l'orient llunyà (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit. En aquella època, els europeus només coneixien un camí marítim fins a Àsia vorejant l'Àfrica, ruta recentment descoberta pels portuguesos que l'any 1488, mitjançant el mariner Bartomeu Dias, havia arribat al Cap de Bona Esperança. Colom sostenia que navegant al Oest el camí era molt més curt.

Colom no solament va assolir Amèrica, sinó que va tornar a Europa, realitzant un total de quatre viatges, i donant inici a un règim de viatges periòdics segurs des d'Europa fins a Amèrica. A partir dels viatges de Colom i altres exploradors i conqueridors que van succeir-li es van establir vincles permanents amb Amèrica.

Segons algunes teories, Colom hauria escoltat, per remors de marins, de l'existència de terres molt més properes a Europa del que se suposava científicament que estava Àsia i que va emprendre la tasca d'arribar-la a per a comerciar sense dependre de Gènova ni de Portugal. Específicament, la teoria del prenauta suggereix que durant el temps que Colom va passar en les illes portugueses de l'Atlàntic, es va fer càrrec d'un marí portuguès o espanyol moribund la caravel·la del qual havia estat arrossegada des del golf de Guinea fins al Carib pels corrents.[6] Per a alguns investigadors podria tractar-se d'Alonso Sánchez d'Huelva. Aquesta teoria suggereix que el prenauta li va confiar a Colom el secret.[7][8]

Colom va projectar el seu viatge a fi de portar d'Orient les mercaderies que havien arribat sempre per la ruta que travessava Àsia fins a Europa, per Àsia Menor, però a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, aquesta via es va fer difícil i va quedar monopolitzada per aquests i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions més occidentals de Europa, Portugal, Castella i Aragó, volien aquestes mercaderies sense mitjancers. Els portuguesos (la Reconquesta dels quals havia acabat el segle XIII) s'havien llançat a navegar i havien trobat el pas pel Cap de Bona Esperança, pretenent crear així al seu torn un nou monopoli, que competiria amb Gènova, per la qual cosa els Reis Catòlics, en acabar la conquesta de Granada, es van interessar per la recerca d'una nova ruta.

L'arribada a Amèrica va obrir també camí a la introducció a Europa de nous productes agrícoles que es conreaven en aquelles terres, com el blat de moro, la patata, el cacau, el tabac, el pebrot, el zapallo, la carbassa, el poroto (noves varietats de mongeta o fesol) o la vainilla entre altres. Els investigadors han estimat que tres cinquenes parts dels cultius actuals de tot el món van ser importades des d'Amèrica. En sentit invers, l'arribada de Colom va portar a Amèrica la roda, el ferro, el cavall, el porc, l'ase, el cafè, la canya de sucre i les armes de foc entre d'altres.

Biografia de Colom abans de 1492[modifica]

Diverses referències biogràfiques de fets importants els dóna el propi Colom a través dels seus escrits: L'any 1501 escriu: De muy pequeña edad entré en la mar navegando, e lo he continuado fasta hoy... Ya pasan de cuarenta años que yo voy en este uso. Todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado. [9], I, per altra part, el seu fill Ferran al seu llibre Historie.. afirma que el seu pare va començar a navegar als 14 anys. [10] Això ens dona que hauria nascut el 1436.

En una carta al rei datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca...[11]

En aquell moment Catalunya estaba en guerra civil entre Joan II i la Generalitat que va destituir al rei i va nomenar rei a Reiner de Provença. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II. La majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476. Segons alguns autors a les ordres de Casanova Colom, el vell, Vicealmirall de França, recolzant els portuguesos en la seva guerra contra Castella,[12] i segons altres a les ordres del Gran Mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, al servei de Reiner de Provença. Les dues son compatibles al ser en diferents anys com es pot comprobar a Context històric a la península ibèrica a la segona meitat del segle XV

El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i el corsari Casanova Coullon, dit Colom el jove, salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès. Els genovesos tenen els rols de les seves naus i no consta cap Cristoforo Colombo, per tant hem de creure que en Colom era a les naus corsàries.

L'any 1477 Colom participà en l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord, salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst.[cal citació] Cristòfor Colom va escriure al rei anys després de descobrir Amèrica :He navegado en el mes de Febrero del 1476 hasta cien leguas más alla de la isla de Thule.<Ferran Colom, Bartolomé de las Casas.>[cal citació]

La existència d'aquesta expedició elimina la teoria del pre-nauta, i confirma el que hi diu a les Capitulacions : Vuestras Altezas dan e otorgan a don Cristóbal Colón en alguna satisfacción de la que ha descubierto en las Mares Océanas y del viaje que agora, con el ayuda de Dios ha de fazer por ellas en servicio de Vuestras Altezas, son las que se siguen......

S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gènova. Viatja al nord fins a Irlanda i Islàndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa el seu germà, Bartomeu Colom, treballa de cartògraf. L'any 1479 es casà a Lisboa amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo, de qui té un fill, Diego el 1482, i morí de part el 1482. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjar cap a occident a Joan II de Portugal, però és rebutjat pels seus consellers.

A Lisboa, Bartomeu i Cristòfor Colom, tenen fàcil accés als cercles nàutics de Portugal, ambient impregnat de cosmògrafs judeo-catalans.[13]

Bartomeu es traslladà a treballar a la Cort d'Anglaterra per a oferir el projecte. El Rei d'Anglaterra Enric VIII refusà el pla a Londres, el Febrer de 1488. D'aquesta època es el mapa signat com Barthomeus Columbus Terrarubra.

Cristòfor roman a Portugal fins 1484 que es presenta a Còrdova davant els Reis Catòlics, per primer cop. És rebut pels reis diversos cops més, Sevilla el 1485, Alcalà el 1486, Màlaga 1486. De 1478 a 1491 es dedicà a fer de representant a Portugal de mercaders genovesos.

L'any 1486 coneix Beatriz Enríquez de Arana, de qui té un altre fill, Hernando, el 1488.

Un cop el rei d'Anglaterra ha refusat el projecte, Bartomeu es traslladà a la cort de Carles VIII de Francia, on viu a la casa de la regent de França, Anna de França fins que rep a meitats del 1493 una carta de Cristòfor comunicant-li el descobriment, i demanant-li que torni a Barcelona i es presenti davant el rei Ferran " porqué sería honrrado y acrecentado."

Coneixements d'en Cristòfor Colom[modifica]

coneixements humanístics[modifica]

  • Colom demostra ser un gran intelectual. Coneixia el castellà, el portuguès, el català, pero no el genovès ni cap dialecte italià[cal citació] del S XV doncs fins i tot quan escriu al Banc de Sant Jordi de Gènova ho fa en castellà. [14]
  • També dominava el llatí i l'hebreu com demostra ampliament en la redacció del seu llibre: Libro colección de autoridades, dichos, sentencias y profecías acerca de la recuperación de la sancta ciudad y del monte de Dios, Sión, y acerca de la invención y conversión de las islas de la India y de todas las gentes y naciones, a nuestros reyes hispanos.[15]Por favor una referencia concreta, contrastable, que se pueda buscar[cal citació]
  • Per rastres als seus escrits sabem que havia llegit a Ramon Llull (Questiones per artem demostrativam solubiles, questió 154 [16]Por favor, volumen y página, que tengo la obra completa y quiero contrastarlo.[cal citació], Eiximenis i Arnau de Vilanova.[17]

coneixements científics[modifica]

  • Colom ja va observar la declinació magnètica amb la longitud, és a dir, que la desviació de l'agulla imantada augmenta cap a l'Est (la va anomenar nordestar) o cap a l'Oest (que va anomenar noruestar).[18]
  • Una prova dels coneixements científics de Colom es que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla.[18]
  • També es veu pel seu diari que Colom tenia Mapes o Cartes on estaven dibuixades les terres i illes d'Amèrica, encara que és un misteri la procedència d'aquestes. En elles la distància a Amèrica era de 2.800 milles, igual que ara.[18]
  • En una de les seves moltes cartes als reis explica de muy pequeña edad entré en la mar navegando y lo he continuado hasta hoy. La misma arte inclina a quien la prosigue a desear saber los secretos de este mundo. Todo lo que hasta hoy se navega lo he andado yo. Trato y conversación he tenido con gente sabia, ecleciasticos y seglares, latinos y griegos, judíos y moros, y con otros muchos. En la marineria me hizo Nuestro Señor abundoso, de astrología me dió lo que abastaba y asi de geometría y aritmetica, e ingenio en el ánima y manos para dibujar esfera, y en ella ciudades, rios y montañas, islas y puertos, todo en su propio sitio. ( aixó ho va escriure Colom el 1501, i amb aquesta carta va enviar als reis una esfera terrestre. [19]
  • En el seu primer viatge, Colom seguí obstinadament la ruta del paral.lel 28. Les modernes "pilots Charts" ens ensenyen que el paral.lel 28 és el dels vents al.lisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i Setembre. En l'actualitat , els velers segueixen aquesta ruta.
  • En canvi, en el viaje de tornada, el 16 de gener de 1493, no dubta, i contra l' opinió dels altres capitans va fixar rumb N 1/4 NE, en comptes simplement navegar cap a l'Est, i el canvià al arribar al paral.lel 38º N, en una longitut 50º O. Això també es reflexa en les modernes "Pilot Charts" entre Gener i Septembre, per a tornar d'Amèrica es té que navegar entre els paral.lels 36º i 39º.
  • A la seva relació del Tercer Viatge, Colom escriu (resum) : Yo sempre crei que el mundo era una esfera perfecta...y me he dado cuenta de que no es asi, sino en forma de pera, y el pezón de esa forma esta sobre la linea equinoccial.... El satèl·lit americà Vanguard I confirmà aquest extrem, i el CSIC en el seu informe diu que "...el harmonico del tercer orden es el responsable de esta forma de pera de la Tierra". Colom s'avança 470 anys. [20]
  • En la relació del Tercer Viaje diu "en las Açores.... los navios van alzandose hacia el cielo como si subieran una cuesta".Bartolomé de Las Casas, Historia de las Yndias. L'Observatori Astrofísic Smithsonian de Massachussets, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits van arribar a la conclusió que "en el mar de los Sargazos hay una depresion de -30 metros, en el Caribe de -50 metros, y cerca de Inglaterra una curva de nivel de +50 metros."
  • La divisió feta pel Papa de les Indies a la Butlla Inter Cetera seguí el consell de Colom als Reis, com ho confirma la propia reina Isabel en carta a Colom on li diu "la raya que vos dijistes que debia venir en la Bula del Papa...[21]
  • La Biblioteca Colombina aplegava més de 15.000 llibres.

Bartomeu el cartògraf[modifica]

Hi ha encara dues anècdotes que ens indiquen que els Colom tenien un coneixement anterior de les terres americanes:

  • Quan Colom és a Barcelona escriu al seu germà Bartomeu a París, dient-li que no el pot esperar i que ja es trobaran a Santo Domingo.[cal citació]
  • L'altre és una altra carta de Bartomeu a Cristòfor dient-li que busqui el pas a l'altre oceà a l'alçada de l'actual Nicaragua. Colom el va buscar en el quart viatge, pero no el va trobar, però just en aquest punt hi ha un llac del que surten dos rius, un desemboca al Atlàntic i l'altre al Pacífic. El pas existia i en Bartomeu el coneixia.[cal citació]

Diferents teories sobre el seu origen[modifica]

Encara que popularment es creu que l'origen de Cristòfor Colom era genovès, els historiadors coneixen que les probes sobre les que es sustenta aquesta tesi són molt febles, degut a que es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris en la seva biografia, provocades per ell mateix, que han generat una multiplicitat d'hipòtesis alternatives situant el seu origen a Catalunya, Balears, Galícia o Portugal, entre d'altres. Fins i tot, també existeixen conjectures que apunten un possible origen sefardita.

Teoria de l'origen genovès[modifica]

Segons aquesta tesi, Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a Gènova. Els seus pares van ser Doménico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Aquest matrimoni va tenir cinc fills: Cristòfor, Bartomeu, Giacomo, Giovanni, que va morir aviat, i l'única dona no va deixar rastre.

Ja Hernando Colom, en el seu llibre Historia del Almirante, ens informa que ha buscat familiars del seu pare a la Liguria i no els ha trobat, i que Agostino Giustinini, que a la seva cronica de Gènova afirma que Colom era genovès comet fins a tretze falsetats sobre l'Almirall.[cal citació]

Més tard, en els plets colombins, els genovesos aporten documentació per a demostrar la genovesitat de l'Almirall, i són empresonats per aportar documentació falsificada.[cal citació]

L'any 1892 es publica el llibre Raccolta di documenti, que no és més que un recull de dos cents i escaig documents de la família Colombo de Gènova.

L'any 1932, a instàncies de les presions de Mussolini, apareix Colombo, Città de Genova, actualització de la Raccolta, on s'afegeix un document importantíssim per la teoria de la genovesitat, el document Asseretto, el qual és una minuta notarial, sense signatures ni del declarant ni del notari, que prova que un tal Cristoforo Colombo era a Portugal l'any 1479.

Tots aquests documents demostren l'existència d'un tal Cristoforo Colombo genovès, però no que fos la mateixa persona que l'Almirall, perquè no existeix cap coincidència ni de nivell cultural, ni d'oficis, ni d'edat.

Al I Congrès Internacional Valladolid-Colón 2006 el profesor Aldo Agosto, de la Comisió Científica del Comité Colombí italià, anuncià que en breu presentaràn una nova biografia colombina on l'Almirall descendeix d'una família d'armadors genovessos, amb la seva pròpia flota i que navegaven per la Mediterrània des de començaments del segle XII.

Teoria de l'origen català[modifica]

Catalanitat de Cristòfor Colom[modifica]

Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom en base als següents arguments:

  • Colom lluità contra Joan II a la guerra civil catalana al servei de Reiner d'Anjou. [22]
  • Colom es refereix als reis catòlics com els seus senyors naturals. (Carta a Joana de la Torre). [23]
  • Colom no podia ser un pobre teixidor genovès i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis.
  • A l'edat mitjana, contraure matrimoni entre dues classes socials de diferent casta, era força improbable.
  • Els textos de les seves cartes autografes (Arxiu Casa de Alba) contenen multitud de catalanades, especialment en els termes mariners. [24]
  • Colom no sabia escriure en italià (ni cap dialecte de l'època). [25]
  • Colom utilitza als seus escrits dels viatges paraules catalanes per a descriure la fauna americana. (Història General de les Yndies, de Bartolomé de las Casas).
  • La gran majoria de topònims utilitzats per Colom a Amèrica d'origen català. (Nito Verdera n'ha assenyalat fins a 19 d'origen pitiüs. (Eivissa i Formentera).
  • Colom coneixia apart de castellà, portuguès i català, grec i llatí. Tenia grans coneixements astronòmics, geogràfics, matemàtics i bíblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.[cal citació]
  • Tots els historiadors hispànics, coincidien fins al s XIX que Colom va morir tenint 60/70 anys, perquè així ho havien deixat escrit els historiadors coetanis.
    Anotació de Hernando Colom al Índex de la Biblioteca Colombina on afirma que la Carta del 15 de Febrer de 1493 enviada a Lluís de Santàngel era en català. letra embiada al escriva de ración, en catalan .
* Al índex de la Biblioteca Colombina hi ha una anotació sobre la Carta de Colom a Lluís de Santàngel del 15 de Febrer de 1493 que indica que aquesta estava escrita en català. L'original ja no hi és.
  • Per altra part, si Colón hagués estat genovès, el seu nom d'origen seria Colonne o Colonna, mai Colombo que no és res més que una traducció de l'original Colom.

Catalanitat de la descoberta[modifica]

Tots els historiadors que defensen aquesta teoria, mantenen la constant que el descobriment d'Amèrica va ser una operació netament catalana en base als següents arguments:

  • Les Capitulacions són un document redactats a l'estil de la Cancelleria Catalana, signat pel secretari d'Aragó i no pel de Castella. (Als capítols matrimonials dels Reis Catòlics de 1475, s'especifica que els funcionaris d'un regne no podràn actuar a l'altre).

* Les Capitulacions (de 17-04-1492), i les dues Cartes de recomanació (de 17-04-1492 i 30-04-1492) a un Príncep sense posar el nom es registren a l'Arxiu Reial de Barcelona i no al de Simancas. (En canvi després del segon viatge es registren al de Simancas)

  • Els càrrecs de Governador General i Virrei són típics de la corona aragonesa i inexistents aleshores a la corona castellana.[cal citació] El càrrec d'Almirall, en canvi, era hereditàri a Castella i no a la corona aragonesa, i si Colom demana que aquest càrrec sigui al ús de l'Almirall de Castella ho fa per demanar que sigui hereditari específicament.
  • Qui finançà l'operació va ser Lluís de Santàngel, escrivà de ració de l'època, equivalent a l'actual conseller d'hisenda, amb 17.000 ducats.
  • Colom te el recolzament tècnic de Jaume Ferrer de Blanes, l'espanyol mes competent a la seva època, en matèria cosmogràfica. [26], i segons Varela, l'ùnic cosmògraf que sentí admiració per Colom. [27], qui també participà en la negociació del Tractat de Tordesillas.
  • En el segon viatge acompanyen a Colom, Pere Bertran Margarit com a cap militar, el P. Bernal Boïl com a Vicari eclesiàstic amb dotze clergues[28][29][30], monjos de Montserrat, Fra Ramon Pané del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
  • És després de que Colom hagi salpat en el segon viatge quan el Papa adjudica les noves terres a Castella. Això es fa per a respectar el tractat internacional de Alcaçovas entre Portugal i Castella on es repartien l'Atlàntic.

Les úniques diferències entre els diversos autors són la ciutat d'origen o naixença de l'Almirall. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o, a Còrsega, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa, Eivissa, Palma o Felanitx.

Altres teories[modifica]

El Colón gallec : Pedro Madruga Alvarez de Sotomayor[modifica]

Celso García de la Riega, el 20-12-1898 presentà la teoria del Colón gallec, basant-se en uns documents, que segons estudis de la [Academia de la Historia], en col·laboració del Laboratorio de Ingenieros del Ejercito, demostraren que havien estat manipulats. Recentement Alfonso Philipot ha ressucitat la teoria, i ja que els documents estan desacreditats, la basa en suposats gal·licismes, dels que ja Menéndez Pidal havia afirmat, a "La lengua de Cristobal Colon", 1968 : En los casos decisivos de diferenciación del gallego y del portugués, el dialectismo colombino es portugués y no gallego.

El Colón aragonès: Piccolomini[modifica]

Recentement l'escriptora de ciència ficció Marisa Azuara en el seu llibre "Christoval Colón. Más grande que la leyenda" pretén demostrar que Colom era italià (de Sardenya i no de Génova), que sa mare era aragonesa (descendent de les famílies Sástago i Luna): Colón era en realidad Cristóbal Picolomini de Sena, cuya madre era Isabella Alagón d'Arbórea, descendiente de los Sástago y él era de Cerdeña, no de Génova. Pero els fills de Isabela Alagón Arborea i Picolomini de Sena no es deien Cristòfor, Bartomeu y Diego, sino Joan (+1490 ), Antoni (+1507) i Isabel, i resulta bastant difícil que algú finit el 1490 descobrís Amèrica el 1492.

La resta del llibre es basa en les mateixes proves documentals que demostren que la Corona d'Aragó fou l'artífex de la descoberta d'Amèrica, en les que basen les seves investigacions els historiadors catalans, assegurant que las Capitulaciones de Santa Fe se hicieron con los fueros aragoneses. El problema es que la historia se ha escrito desde Castilla.

El millor especialista mundial en el P. Bernat Boïl, en Josep M. Prunés, O.M. li ha dedicat un article anomenat Del extraordinario rendimiento de la patata: a propósito de Marisa Azuara y su Christoval Colón

El Colom fill del Papa Cibo[modifica]

A la tomba de Innocenci VIII, a la Basílica de Sant Pere, hi ha una llegenda que diu "Novi orbis suo aevo inventi gloria" (Seva és la gloria del descobrimient del Nou Món). En base a això, l'escriptor de ciència ficció Javier Sierra, al seu llibre La ruta prohibida y otros enigmas de la Historia (Planeta, 2007) afirma que Colom era el fill del Papa Innocenci VIII, Giovanni Battista Cibo. També afirma que l'illa de Cuba es diu així perquè el Papa es deia Cibo. Colom morí de "senectute bona" segons els historiadors coetanis, i segons els anàlisis clínics del Dr Botella, Colom tenia entre 60 i 70 anys al morir, o sigui que hauria nascut entre 1436-1446. Llegint a la wiki la referència d'[Innocenci VIII ], veurem que el Papa va néixer el 1434., per tant, hauria estat un pare molt precoç.

El Colom portuguès[modifica]

Les teories portugueses sobre el Colom portuguès fins fa poc s'havien basat en interpretacions de l'anagrama de la signatura de Colom, en elucubracions cabalístiques, o en suposats portuguesismes a les seves cartes, que ja van ser descartats no només per Ramón Menendez Pidal, sinó també pel Dr. Rodrigo Sa Nogueira en el seu article "portuguesismos em Cristóvâo Colombo", de 1950. Recentement, Manuel Luciano da Silva, en una nova teoria, de la que han fet fins i tot una película, afirma que Colom procedia del poble de Cuba, al Alentejo, i és per això que va posar de nom Cuba a la segona gran illa descoberta. La qüestió és que a la famosa carta del 15 de Febrer de 1493, Colom explica clarament que a aquesta illa li donà el nom de Juana, i el misteri queda desvelat si es llegeix al Diari del primer viatge, de Bartolomé de Las Casas, en l'anotació de 15 de Octubre diu "...ellos llaman Colba". Més tard el Colba o Cuba del arawak, que significa hort, quedà com a nom de l'illa.

El Colom jueu[modifica]

La proposta que Colom, independentment d'on fos ciutadà, era de religió jueva la va obrir Salvador de Madariaga, al afirmar que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Génova, pels problemes que van haver al final del S XIV a Catalunya als Calls jueus. Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo,[31] afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsió, i que Colom va marxar a Amèrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia màxim que fixava el decret d'Expulsió.

El fet que al cantó superior esquerre de les cartes al seu fill Diego poses un anagrama compost per les lletres Bet i Hai de l'alfabet jueu, i que poden entendres com abreviatura de Baruch Haschem (Alabat sia el Senyor) dona mes arguments als defensors d'aquesta teoria.

Abans de l'any 1892, la Església va reclamar a totes les diòcesis tota la documentació existent sobre Cristòfor Colom. Un cop rebuda tota la documentació al Vaticà, l'expedient per la beatificació no es va iniciar mai, segons els defensors de la teoria jueva perque es van adonar que Colom era jueu, i ara tota la documentació recollida continua encara al Arxiu Secret de la Inquisició.

Detall d'una carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres hebrees bet i hai al cantó superior esquerre.

L'any 1969 es va fer publica una carta, fins aleshores desconeguda, d'Hernando de Talavera a la reina Isabel on afirma ...los judíos sacarían un gran beneficio del viaje de Colón, si se realizase, y finalmente se apoderarian del sepulcro de Nuestro Señor. ... Me he puesto en contacto con la Santa Inquisición ..... esta preparada para ....salvar el alma del pecador Colón. Si Vuestra Alteza consiente confiar Colón en las manos de la Inquisición, la cubierta sobre la cual caminará no será la de un navío.[32]

Recentment, l'investigador Nito Verdera, en el seu llibre Cristobal Colón: El libro de las falacias y relación de cuatro verdades, ha reforçat aquesta teoria, afirmant que el Llibre de les Profecies, escrit per Cristòfor Colom només reflexa l'Antic Testament, i que Colom va posar a fer còpies (estudiar) el llibre al seu fill Hernando just a l'edat que els joves hebreus s'inicien a la Torà.

Totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto, També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

La recerca de patronatge[modifica]

Capitulacions entre Colom i Joan de Coloma en representació de Ferran II. Registre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Lluis de Santàngel.Monument a Colom de Barcelona.

Una vegada rebutjat el seu projecte per la cort de Portugal, va acudir a Castella. Es va dirigir amb el seu fill Diego Colom a Palos de la Frontera (Huelva), el 1485. Al veí Monestir de La Rábida, va fer amistat amb fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, a qui va confiar els seus plans. Els frares el van recolzar i el van recomanar a fra Hernando de Talavera, confessor de la reina Isabel I. Colom es va dirigir a la cort, establerta aleshores a Còrdova, establint relacions amb importants personatges de l'entorn reial.[33][34]

Si bé el Reial Consell va rebutjar el seu projecte, va aconseguir, gràcies a la intervenció de fra Juan Pérez, ser rebut, el gener de 1486, per la reina Isabel, a qui va exposar els seus plans.[35] La reina es va interessar per la idea, però va voler que, prèviament, un consell de doctes barons, presidit per Talavera, donés un dictamen sobre la viabilitat del projecte, mentre assignava Colom, amb pocs recursos econòmics, una subvenció de la corona.

El Consell es va reunir en la Universitat de Salamanca i va dictaminar que la distància que hi havia a les verdaderes Índies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable.[36] La reina va cridar llavors Colom, dient-li que no descartava totalment el seu pla.

En aquests anys, Colom va guanyant adeptes en la cort, com fra Diego de Deza, o el duc de Medinaceli, que es va mostrar molt interessat en el projecte, i a la casa del qual es va allotjar per dos anys.[35]

Una nova negativa de la corona al projecte colombí, fa que Colom decideixi abandonar Espanya, passant primer pel monestir de La Rábida.[37] En assabentar-se fra Juan Pérez del nou rebuig, fa un últim intent, escrivint-li una carta a la reina Isabel, amb i resultat que Colom és cridat a Santa Fe (Granada), per començar a negociar.[38]

El desembre de 1491, Colom arribava al campament real de Santa Fe. El seu projecte va ser sotmès a una nova junta, convocada per la reina, però novament es va rebutjar per les exigències desmesurades de Colom.[33]

Després de ser rebutjat el seu projecte en diverses ocasions pels funcionaris i astrònoms castellans, un consell real anomenat Primoriorum hominum compost per Lluís de Santàngel (escrivà de ració), Giraldini (germà del nunci papal), Gabriel (o Rafael) Sánchez (tresorer del rei) i Alfons de Cavalleria (vicecanceller del regne d'Aragó) aconsellen als reis recolzar el projecte.[39]

Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari de la corona d'Aragó, Joan de Coloma[34] i de fra Juan Pérez, en representació de Colom.[40][41][42] En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners. Obtenint finalment un resultat positiu.

El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe [43][44]

Per aquest document Colom obtenia les següents prebendes:

  • El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb caràcter hereditari i amb el mateix rang que l'Almirall de Castella.
  • El títol de Virrei amb caràcter hereditari i Governador General a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
  • El delme (deu per cent) del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'Almirallat, quedant un cinquè per a la corona.
  • La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.
  • El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.

Les Capitulacions van ser signades a Santa Fe de Granada el 30 d'abril de 1492, per Joan de Coloma, secretari d'Aragó, i Cristòfor Colom.[45]

Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge. Segons una d'elles, de data 30 d'Abril de 1492, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades, com a pagament per una [condena].

Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge.[46] Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades.[47]

Quan Colom va arribar a la Vila de Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de Palos va ser llegida, el 23 de Maig de 1492, a la porta de l'església de San Jorge Mártir, on estava situada la plaça pública. També hi va haver problemes en el reclutament de mariners, però els religiosos de La Rábida, fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, i els germans Pinzón van aconseguir solucionar-lo. En el llibre "Elegias de Varones Ilustres de las Indias " de Juan de Castilla, es diu que Colom escriguè als Pinzón amb antelació "por ser cursados navegantes, el envió sus cartas mucho antes". Lo cual explicita un coneixement entre ells anterior a l'operació.

Quan Colom va arribar a la Vila de Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de Palos va ser llegida a la porta de l'església de San Jorge Mártir,[48] on estava situada la plaça pública. També hi va haver problemes en el reclutament de mariners, però els religiosos de La Rábida, en especial fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, van aconseguir solucionar-lo, en posar en contacte a Colom amb Martín Alonso Pinzón, destacat navegant local, que va recolzar la possibilitat del viatge, contra la qual cosa la gent pensava del projecte, qui a més va posar també, de la seva hisenda personal, mig milió de morabatins, la tercera part de les despeses en metàl·lic de l'empresa.[49][50]

Els viatges a Amèrica (1492-1504)[modifica]

Vegeu també l'article: Descobriment d'Amèrica.

Primer viatge[modifica]

Finalitzats tots els preparatius, l'expedició va salpar del port de Palos de la Frontera el 3 d'agost de 1492, amb les caravel·les "La Pinta" i "La Niña", i amb la nau "Santa Maria", amb uns 90 homes reclutats amb l'ajut dels germans Pinzón.

Fins al 6 de setembre va estar a les Illes Canàries, concretament a La Gomera (visitant Beatriz de Bobadilla, governadora de l'illa) i a Gran Canària, arreglant el timó de La Pinta, i substituint les seves veles triangulars originals per unes quadrades, el que la va convertir en la caravel·la més ràpida de la flota.[51]

El 12 d'octubre, quan la tripulació ja estava inquieta per la llarga travessia sense arribar a cap lloc, el grumet Rodrigo de Triana, des de La Pinta, va donar el famós crit de: Terra a la vista. Van arribar a una illa anomenada Guanahani, que va rebatejar San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames.

Arribada de Cristòfor Colom a Amèrica (D.Puebla, c.1892)

També va desembarcar a l'illa de Cuba, a la que va anomerar Joana, i la de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, es va enfonsar la nau capitana, la "Santa Maria". Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica. En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón (Morí de sífilis poc després) va desembarcar a a Baiona (Galícia), mentre que la Niña amb Colom va arribar més tard a Lisboa, el 4 de març.

Cristòfor Colom davant els Reis Catòlics a la cort de Barcelona (V.Turgis, segle XIX)

El dia 9 de Març Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia les seves propietats allen mar. Colom envià des de Lisboa la seva carta al Rei,[52] datada en alta mar de data 15 de Febrer de 1493. El dia 13 va partir de Portugal, direcció a Palos de la Frontera (15 de Març), i d'allí a Barcelona (existeixen diverses versions d'quest itinerari). Les dues caravel·les van tornar al port de Palos el 15 de març de 1493,[53] pocs dies després mor Martín Alonso Pinzón sent enterrat probablement a La Rábida, segons era la seva voluntat.[54]

El dia 3 d'abril de 1493, Colom va ser rebut pel reis catòlics a Barcelona per rebre l'informe de la seva arribada per l'oest al que ell creia era l'Índia. Diversos anys després, ja mort Cristòfor Colom, els europeus descobririen que les terres a les quals havia arribat no eren en realitat part de l'Àsia sinó d'un continent l'existència del qual desconeixien.

El cert és que els reis eren a Barcelona, entre altres raons per a retallar la sobirania de la ciutat(l'elecció dels Consellers de Barcelona i diputats de la Generalitat) Aragón ya no es nuestro:menester es que vayamos a conquistarlo de nuevo, diuen que va dir la reina Isabel ( Guicciardini, Relazione delle cosa di Spangna). El 7 de desembre de 1492, Joan de Canyamars, remença, havia intentat occir al rei, a qui va donar un cop d'espasa a la Plaça que avui s'anomena del Rei, [55] el qual si no va se greu va ser gràcies als molts collars que duia Ferran. Espantats els reis per l'atemptat, van marxar a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) per a que Ferran fos curat pels frares jeronis.[56]

Les naus[modifica]

Articles principals: Santa Maria, la Pinta i la Niña.

En el primer viatge Colom va utilitzar tres vaixells, dues caravel·les i una nau, encara que comunament es coneixen com les "Tres Caravel·les", anomenades la Santa Maria, la Pinta i la Niña.

Rèplica de «Les Tres Caravel·les» en el Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.
Santa María La Pinta La Niña
Tipus Nau de tres pals Caravel·la de veles quadrades Caravel·la de veles llatines
Data de construcció 1480 Sense datar Sense datar
Desplaçament màxim (tones) 223,88 115,50 100,30
Eslora (metres) 29,60 22,75 21,40
Mànega (metres) 7,96 6,60 6,28
Calat (metres) 2,10 1,85 1,78
Tripulació (homes) 39 25 20
Armament 4 bombardes de 90 mm; culebrinas de 50 mm; ballestes i espingardes sense determinar.


Colom a Barcelona[modifica]

Cristòfor Colom, rebut pels reis catòlics a Sant Jeroni de la Murtra

Segons Las Casas, al diari de navegació de Colom, el 15 de Març, diu ...estaba en propósito de ir a Barcelona por mar..., el rei li envià a Colom una carta, el 30 de Març ordenant-li anar a Barcelona. I Colom arribà a Barcelona el dia 3 d'abril 1493. O no estava molt lluny o ja hi era de camí quan la va rebre. Quan arribà els reis el reberen per primer cop al [Monestir de Sant Jeroni de la Murtra].

Dies després, es feu la recepció oficial al Palau Reial, arribant cavalcant Colom entre el rei i el princep Joan [57]. Els reis ordenaren copiar en secret el llibre de la primera navegació i ordenaren silenciar l'expedició a les cròniques de la ciutat i del govern.

Posteriorment es van batejar els sis indis portats per Colom a la Catedral de Barcelona.

A Barcelona es procedí a imprimir la Carta al rei, a Santàngel del dia 15 de febrer, en català, carta de la que després es van fer fins a 21 edicions, en llatí, castellà, i en totes el nom de l'Almirall és escrit Colom.

Colom començà la preparació del segon viatge, mentre que Ferran incià les gestions diplomàtiques per a que el Papa li otorgués el control sobre les noves terres descobertes. [58] La Butlla Inter Cetera i quatre butlles més que atorgaren les noves terres descobertes exclusivament a Castella van ser signades entre el 3 de Maig de 1493 i el 26 de Setembre de 1493 pel Papa Alexandre VI, Roderic Llençol Borja.

A la segona expedició, formada per disset vaixells, acompanyen a Colom fra Bernat Boïl i dotze monjos de Montserrat, mil cinc-cents homes, el germà de Colom, Diego, Ponce de León, el tarragoní Miquel Ballester, fray Antonio de Marchena, Alonso de Ojeda, Juan de la Cosa, Pere Margarit (cap militar de l'expedició) i [Fra Ramon Pané], primer etnòleg d'Amèrica qui escribí el llibre la Relación de las Antigüedades de los Indios.

Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.

Segon viatge[modifica]

Fra Bernat Boïl. Monument a Colom de Barcelona.
Pere Bertran Margarit. Monument a Colom de Barcelona.

25 de setembre de 1493 - 11 de juny de 1496

Es va realitzar per explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris als quals havia arribat, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien el territori descobert de les reclamacions portugueses i en la concessió de les quals va intervindre el propi Colom. Així Colom va partir de Cadis acompanyat per fra Bernat Boïl a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients ( Boïl va ser el primer Vicari Apostòlic de les Índies Occidentals)[59]. Altre destacat acompanyant de Colom va ser el català Pere Margarit, cap militar de l'expedició, el navegant tarragoní Miquel de Ballester i el monjo de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) fra Ramon Pané.

En aquest viatge desembarca a l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre. En el seu segon viatge a l'illa La Hispaniola, va observar l'eclipsi lunar del 14 al 15 de setembre de 1494.

El 4 de novembre del 1493 va descobrir l'illa de Guadeloupe, situada a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade (la desitjada) i Maire-Galante que va rebre el nom de la segona caravel·la. Va desembarcar a Basse-Terre, la part més muntanyosa de l'illa, al poble de Capesterre, el més oriental. El nom de Guadeloupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aigües boniques.

Tercer viatge[modifica]

30 de maig de 1498 - 25 de novembre de 1500

En aquest viatge parteix des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant sis vaixells i portant amb si Bartolomé de Las Casas, que després proporcionaria part de les transcripcions dels diaris de Colom.

Far a Colom a Santo Domingo

La primera escala la realitzà a l'illa portuguesa de Porto Santo d'on procedia la seva dona. D'allà va partir cap a Madeira i va arribar el 31 de juliol a l'illa Trinitat. Des del 4 d'agost al 12 d'agost el va explorar el golf de Paria que separa Trinitat de Veneçuela. En el seu reconeixement de la zona va arribar fins al riu Orinoco, va navegar per les illes de Chacachare i Margarida i va rebatejar Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció).

El 19 d'agost va retornar a La Hispaniola per trobar que la majoria dels espanyols allà assentats estaven descontents, en sentir-se enganyat per Colom sobre les riqueses que trobarien. Colom va intentar repetides vegades pactar amb els revoltats, els taínos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien retornat es van encarregar d'acusar Colom en la cort de mal govern. Els reis van enviar a La Hispaniola a l'administrador real Francisco de Bobadilla el 1500, el qual va arribar el(23 d'agost), i posteriorment va detenir a Colom i als seus germans, i els va embarcar cap a Espanya. Colom va refusar que li treiessin els grillons en tot el seu viatge a Espanya, durant el qual va escriure una llarga carta als Reis Catòlics.

En arribar a Espanya el va recuperar la seva llibertat, però havia perdut el seu prestigi i els seus poders.

Quart viatge[modifica]

11 de maig de 1502 - 7 de novembre de 1504

Novament parteix de Cadis. Va explorar les costes dels actuals Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, així com el golf d'Urabá a l'actual Colòmbia. Des del golf d'Urabá va intentar retornar a la Hispaniola, però una tempesta ho va fer desembarcar a Jamaica on va romandre fins a 1504.

El 1503, en el seu últim viatge per les Grans Antilles, va descobrir les illes anomenats Caiman Brac i Petites Caiman -ja que Colom mai no va veure l'illa de Grand Cayman-, que van rebre el nom de Les Tortuges. Se'ls va donar aquest nom per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i al voltant. El 1670, pel Tractat de Madrid, Espanya va cedir les illes a la Gran Bretanya, i des de llavors han estat colònia britànica.


Signatura[modifica]

A l'esquerra es veu la firma de Colom com XpoFERENS (1504), a la dreta la seva firma com "Al Almirant"(1498), en ambdós casos amb l'anagrama.

Es coneixen diverses signatures de Colom (cap d'abans de 1492), signava "Xpo Ferens", una barreja de grec i llatí amb el mateix significat que Cristòfor: "Xpo" és una abreviatura del grec Xpistós (Crist), i "Ferens" és llatí i es traduiria "el que porta a", el que donaria la frase "el que porta a Crist", o simplement el seu nom, Cristòfor.

També va signar cartes com "L'Almirant" o "El Almirante", i en alguna ocasió com "El Virrey". A la signatura afegeix una sèrie d'inicials formant un anagrama que no han estat desxifrades: S. S.A.S. X.M.Y.

Testament, mort i enterrament[modifica]

El 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva mort a Valladolid, Cristòfor Colom redacta el seu testament davant de Pedro de Inoxedo, escrivà de càmera dels Reis Catòlics. Com a testamentaris i complidors de la seva ànima va deixar el seu fill Diego Colom, el seu germà Bartomeu Colom i Juan de Porras, tresorer de Biscaia.

En aquest document apareix citat com a Almirall, Virrei i Governador de les illes i terra ferma de les Índies descobertes i per descobrir.

Tomba de Cristòfor Colom - Catedral de Sevilla

El testament diu: Jo vaig constituir el meu car fill senyor Diego pel meu hereu de tots els meus béns i oficis que tinc de renda i heretat, que vaig fer en la primogenitura, i no havent-hi el fill hereu baró, que hereti el meu fill el senyor Fernando per la mateixa guisa, i no havent-hi fill baró hereu, que hereti el senyor Bartolomé el meu germà per la mateixa guisa; i per la mateixa guisa si no tingués fill hereu baró, que n'hereti altre germà meu; que s'entengui així d'un a l'altre el parent més arribat a la meva línia, i això sigui per sempre. I no hereti dona, llevat de si no faltés no es fallar home; i si això esdevingués, sigui la dona més pròxima a la meva línia.

D'on s'entén que té dos fills, Diego i Hernando, sent l'hereu el primogènit, sens dubte, segons el costum a l'ús. Cita també al seus germans Bartomeu i Diego com a pertanyent a l'església. No nomena en el text cap altre germà.

Cita també al testament la quantitat de un conte -milió- de morabatís) que els Reis Catòlics van posar per a l'empresa del descobriment, havent de posar ell mateix una quantitat per al viatge.

Cita també a Beatriz com a mare de Hernando, la qual cosa testifica que mai no es van casar, deixant dit al seu fill Diego que mai res no li faltés per raons que pesaven en la seva ànima.

Mor el següent dia, 20 de maig de 1506.

Després de la seva mort, es du a terme al seu cos el procés anomenat descarnació, mitjançant el qual es treu tota la carn dels ossos. Se'l va enterrar inicialment a Valladolid i posteriorment va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Per desig del seu fill Diego, torna a ser traslladat més tard a Santo Domingo el 1542.

Després de la conquesta de l'illa de Santo Domingo el 1795 pels francesos, es traslladen les seves restes a l'Havana, i després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla, on reposen en un sumptuós cadafal.

Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Pel que sembla en el moment d'exhumar el cos, de la catedral de Santo Domingo, no va ser gaire clar quin era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta almenys probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Tanmateix, falten estudis que siguin més concloents sobre això.

Segons els estudis de l'ADN realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, si bé no estan complets, la qual cosa fa necessàri comprobar si les restes que es troben a Santo Domingo (Repùblica Dominicana) poguessin ser la resta dels mateixos.

Referències[modifica]

  1. Aristòtil, Admirabilis Auscultationes, Cap 94,pag 836
  2. desde Palos, l'any 889
  3. 1421, Gevin Menzies
  4. Volum III de Colecció de los Viajes y Descubrimientos que hicieron por mar los Españoles desde fines del Siglo XV, de Martín Fernandez de Navarrete.
  5. A.G. Simancas, Registre general del sello, leg 2397, fol 54; 2755, fol 50; leg 2323, fol 209; leg. 2421, fol 279; leg 3099, fol 346...etc
  6. DE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. «Tomo I. Capítulo XIV.» Edición de el Marqués de la Fuensanta del Valle. (1875).
  7. Inca Garcilaso de la Vega. «Comentarios Reales De Los Incas». [Consulta: 14 octubre 2008].
  8. Cesáreo Fernández-Duro. «La tradición de Alonso Sánchez de Huelva, descubridor de tierras incógnitas». Cervantesvirtual.com. [Consulta: 14 octubre 2008].
  9. Biblioteca Nacional, MS. Res.21, f.7r.
  10. Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  11. Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  12. Luis Ulloa, Cristòfor Colom fou català, pag 146
  13. Salvador de Madariaga,Vida del Almirante pag.101
  14. llibre Raccolta di documenti, 1892
  15. Biblioteca Colombina
  16. P. Angel Ortega-La Rábida, 1925
  17. Nito Verdera. Cristobal Colón, el libro de las Falacias y cuatro verdades pag. 162
  18. 18,0 18,1 18,2 Nito Verdera, Colom d'Eivissa i criptojueu, pag 36
  19. Arxiu de la Casa de Alba, Madrid
  20. de Las Casas, Bartolomé. Historia de las Yndias.
  21. Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos...II, Madrid, 1826, p109
  22. Consuelo Varela, Textos y documentos completos
  23. Consuelo Varela, Textos y documentos completos
  24. Nito Verdera, Cristobal Colón, el Libro de las Falacias y cuatro verdades, pag 107
  25. Nito Verdera, Cristobal Colón, el Libro de las Falacias y cuatro verdades, pag 99
  26. Rosselly de Lorgues, Vida i viatges de Colom (I,I, c. V)
  27. Consuelo Varela, Cristóbal Colón, retrato de un hombre, Madrid, Alianza Editorial, 1992, p 101
  28. FRAY RAMON PANÉ: PRIMER CATEQUISTA DE AMÉRICA. Fundaciò Catalunya Amèrica.
  29. LÓPEZ DE GOMARA, Francisco. Historia general de las Indias, cap. XX, pàg. 55.
  30. LÓPEZ DE GOMARA, Francisco. Historia general de las Indias, cap. XXXIV, pàg. 78.
  31. Operación Nuevo Mundo – La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, pp. 120-121
  32. Diari Ha'aretz, Tel Aviv, Israel, 8 d'agost de 1969
  33. 33,0 33,1 «Cristóbal Colón». Portal Cristóbal Colón. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 27 novembre 2008].
  34. 34,0 34,1 «Cristòfor Colom». L'Enciclopèdia. [Consulta: 3 desembre 2008].
  35. 35,0 35,1 LÓPEZ DE GOMARA, Francisco. Historia general de las Indias, cap. XV, pàg. 41.
  36. VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Cristóbal Colón y el descubrimiento de América. pàg. 47-49.
  37. MANZANO MANZANO, Juan. Cristóbal Colón: Siete años decisivos de su vida, 1485-1492. pàg. 222-224.
  38. DÍAZ-TRECHUELO SPÍNOLA, María Lourdes. Cristóbal Colón. pàg. 68-69.
  39. ORTEGA, Ángel. La Rábida. Historia documental y crítica. Tom II, pàg. 128-130.
  40. ORTEGA, Ángel. La Rábida. Historia documental y crítica. Tom II, pàg. 133.
  41. DÍAZ-TRECHUELO SPÍNOLA, María Lourdes. Cristóbal Colón. pàg. 72.
  42. LOSADA CASTRO, Basilio. Cristóbal Colón. Pàg. 52.
  43. L'original de les Capitulacions no es conserva. Actualment, però, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona se'n troba un registre de la Cancelleria, dintre de la unitat Archivo Real (Real Cancillería), amb la signatura ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569, als folis 135v-136v. A l'Arxiu General d'Índies de Sevilla se'n guarda també un testimoniatge autoritzat dintre de la unitat Patronato, amb la signatura PATRONATO,295,N.2, i un assentament en un registre cedulari a la unitat Indiferente General, amb la signatura INDIFERENTE,418,L.1,F.1R-1V. Els textos conservats són tots redactats en castellà.
  44. DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. Capitulaciones colombinas. Pàg. 103-127.
  45. DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. Capitulaciones colombinas. Pàg. 117.
  46. PARES
    • Carta als consells i justícies del Regne que donin facilitats a Cristòfor Colom a fi que pugui armar tres caravel·les i "vagi a certes parts de la mar oceà, com el nostre capità". Arxiu General de Simancas. Signatura: RGS,149204,17.
    • Provisió original dels Reis Catòlics en la que se mana es donin a preus raonables a Cristòfor Colom la fusta i quant fos necessari per armar les tres Caravel·les. Granada, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.4.
    • Cèdula original dels Reis Catòlics perquè no s'emportin drets per les coses que es traguessin de Sevilla i de qualssevol altres ciutats per a les tres caravel·les que porta Cristòfor Colom. Santa Fe, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.6.
  47. Reial Provisió dels Reis Catòlics, dirigida a certs veïns de Palos.
    « ...A vostè, Diego Rodríguez Prieto, i a totes les altres persones els vostres companys i altres veïns de la vila de Palos i a cada un de vostès, salut i gràcia. Bé sabeu com per algunes coses fetes i comeses per vosaltres en de-servei nostre, pels del nostre Consell vau ser condemnats a ser obligats a servir-nos dos mesos amb dues caravel·les armades a les vostres pròpies costes i expenses cada i quan i on vulgui que per ens vosaltres fos manat sota certes penes, segons que tot més llargament en la l'esmentada sentencia que contra vosaltres va ser donada es conté... »
    — Granada, 30 d'abril de 1492, Arxiu General d'Índies. Signatura: PATRONATO, 295, N.3. Text complet.(castellà)
  48. 
    « Provisió original dels Reis Catòlics a Palos.
    A les esquenes de l'esmentada provisió està escrit el següent:
    En dimecres vint i tres de maig any del naixement del nostre salvador Ihesuchristo de mil i quatre-cents i noranta i dos anys. Sent a l'església de Sant Gorge d'aquesta vila de Palos, havent-hi ende presenti frey Juan Pérez i Cristòfor Colom, i així mateix estant aquí presents Álvaro Alonso Rascón i Diego Rodriguez Prieto, alcaldes grans, i Francisco Martín Nieto i Alonso Rodriguez Pietro i Alonso Gutierres, regidors, després la dita Cristòfor Colom va donar i va presentar als sobredits aquesta carta de les seves alteses, la qual va ser llegida per mi, Francisco Fernández escrivà públic d'aquesta l'esmentada vila, als els esmentats alcaldes i regidors, i els va demanar la compleixin segons les seves Alteses el manen anar va demanar per testimoni.
    »
    — Arxiu General d'Índies. Signatura: PATRONATO, 295, N.3. Text complet.
  49. DE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. «Tomo I. Capítulo XXXIV, pág. 256.» Edición de el Marqués de la Fuensanta del Valle. (1875).
    • ASENSIO, José María. Martín Alonso Pinzón: Estudio histórico. La España Moderna, 1892, pàg. 66-68. 
    • MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988. (ISBN 978-84-7232-442-8).
    • ORTEGA, Fray Ángel. La Rábida. Historia documental y crítica. Pàg. 37-110.
    • RIVERA, Carlos. Martin Alonso Pinzón. Huelva: Imprenta Asilio Provincial, Ayamonte, 1945.
  50. Història de la navegació: Martín Alonso Pinzón (castellà)
  51. COLOM, Cristòfor. Relació extractada de Fra Bartolomé de Las Casas}}.
  52. Carta dirigida a los Reyes Católicos anunciando el descubrimiento de América.
  53. « Divendres, 15 de març
    Ahir, després del sol posat, va navegar al seu camí fins al dia amb poc vent, i en sortir del sol es va trobar sobre Saltés, i a hora de migdia, amb la marea de muntant, va entrar per la barra de Saltés fins dins del port d'on n'havia partit 3 d'agost de l'any passat...
    »
    — Llibre de la primera navegació i descobriment de les Índies.
    COLOM, Cristòfor. Relació extractada de Fra Bartolomé de Las Casas
  54. IZQUIERDO LABRADO, Julio. «Martín Alonso Pinzón», 1985.
  55. Pere Català Roca, Colom i el món català pp 205-206
  56. Jaume Aymar, Colom a Sant Jeroni de la Murtra,1984, publicat a Colom i el món català.
  57. Antonio Rumeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla, C.S.I.C., 1944. pp. 17-24
  58. Pere Català Roca, Preparació del segon viatge, a Barcelona, Colom i el món català, pp 229-235
  59. Leandro Tormo Sanz, Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica, dins de AAVV El temps dels Borja, Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996.

Bibliografia consultada[modifica]

Bàsica[modifica]

Complementària[modifica]

  • Varis autors dirigits per Pere Català Roca, COLOM i el Món catalá, Centre d'Estudis Colombins, Omnium Cultural - Rafael Dalmau Editors, Barcelona 1993, ISBN 84-232-0461-8
  • ARENAS I SAMPERA, Joaquim. A la recerca d'una història amagada, Llar del Llibre
  • CASTELLNOU, Josep Maria. Cristòfor Colom, català (Com parlava Cristòfor Colom?), Llar del llibre, 1989.
  • CATALÀ I ROCA, Pere. Un corsari anomenat Colom, Editorial Dalmau
  • PARELLADA, Caius. Colom venç Colombo, Aleu & Domingo, 1986.
  • ULLOA, Luís. Cristòfor Colom fou català. Llibreria Catalònia, Barcelona, 1927.
  • ULLOA, Lluís, Noves proves de la catalanitat de Colom, Llibreria Oriental-Americana. París, s.d.
  • VALLHONRAT, Ernest. Colón, súbdito de la Corona de Aragón, Edicions Tarraco, 2005.
  • VARELA, Consuelo. "Cristóbal Colón. De corsario a almirante." Lunwerg Editores, s.a. (Barcelona 2005), ISBN 9788497852104
  • VARELA, Consuelo. "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons (Madrid 2006), ISBN 8496467287
  • VERDERA, Nito. Tesis ibicenca de Cristobal Colon= Cristofor Colom fou eivisesenc-Eivissa, 1979.
  • VERDERA, Nito. La verdad de un nacimiento= Colon ibicenco. Madrid Kaydeda, 1988. ISBN 84-86879-07-8
  • VERDERA, Nito. Cristòfor Colom, catalanoparlante, Editorial Mediterrània-Eivissa, 1994. ISBN 84-87883-36-2
  • VERDERA, Nito. Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudío, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Eivissa, 1999, ISBN: 84-88018-42-8
  • VERDERA, Nito. De Ibiza y Formentera al Caribe: Cristobal Colon y la toponimia. 2000.
  • VERDERA, Nito. Cristobal Colon, El Libro de las Falacias y Relacion de cuatro verdades- Barcelona.2007 ISBN 978 84 611 8722 5.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]