Malaltia de Kawasaki: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 27: Línia 27:
|volum=2014 Mar; 113 (3)|pmid= 24495555|issn=0929-6646|doi=10.1016/j.jfma.2013.12.008|url=http://www.jfma-online.com/article/S0929-6646(14)00003-5/fulltext| llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref> Un [[parvovirus]] aïllat recentment (2005), que provoca infeccions respiratòries i gastrointestinals, el ''bocavirus'' humà,<ref>{{ref-publicació|cognom=Vicente D, Cilla G, Montes M, Pérez-Yarza EG, Pérez-Trallero E|títol=Human Bocavirus, a Respiratory and Enteric Virus|publicació=Emerg Infect Dis|pàgines=pp: 636-637|volum=2007 Abr; 13 (4)|pmid=17553287|pmc=2725986|doi=10.3201/eid1304.061501|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2725986/| llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref> es detecta amb una freqüència ascendent en nens afectes de MK.<ref>{{ref-publicació|cognom=Santos RA, Nogueira CS, Granja S, Baptista JB, ''et al''|títol=Kawasaki disease and human bocavirus—potential association?|publicació=J Microbiol Immunol Infect|pàgines=pp: 235-237|volum=2011 Jun; 44 (3)|pmid=21524620|issn=1684-1182|doi=10.1016/j.jmii.2011.01.016|url=http://www.e-jmii.com/article/S1684-1182(11)00030-2/fulltext|llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Catalano-Pons C, Giraud C, Rozenberg F, Meritet JF, ''et al''|títol=Detection of human bocavirus in children with Kawasaki disease|publicació=Clin Microbiol Infect|pàgines=pp: 1220-1222
|volum=2014 Mar; 113 (3)|pmid= 24495555|issn=0929-6646|doi=10.1016/j.jfma.2013.12.008|url=http://www.jfma-online.com/article/S0929-6646(14)00003-5/fulltext| llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref> Un [[parvovirus]] aïllat recentment (2005), que provoca infeccions respiratòries i gastrointestinals, el ''bocavirus'' humà,<ref>{{ref-publicació|cognom=Vicente D, Cilla G, Montes M, Pérez-Yarza EG, Pérez-Trallero E|títol=Human Bocavirus, a Respiratory and Enteric Virus|publicació=Emerg Infect Dis|pàgines=pp: 636-637|volum=2007 Abr; 13 (4)|pmid=17553287|pmc=2725986|doi=10.3201/eid1304.061501|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2725986/| llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref> es detecta amb una freqüència ascendent en nens afectes de MK.<ref>{{ref-publicació|cognom=Santos RA, Nogueira CS, Granja S, Baptista JB, ''et al''|títol=Kawasaki disease and human bocavirus—potential association?|publicació=J Microbiol Immunol Infect|pàgines=pp: 235-237|volum=2011 Jun; 44 (3)|pmid=21524620|issn=1684-1182|doi=10.1016/j.jmii.2011.01.016|url=http://www.e-jmii.com/article/S1684-1182(11)00030-2/fulltext|llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Catalano-Pons C, Giraud C, Rozenberg F, Meritet JF, ''et al''|títol=Detection of human bocavirus in children with Kawasaki disease|publicació=Clin Microbiol Infect|pàgines=pp: 1220-1222
|volum=2007 Des; 13 (12)|pmid=17850342|issn=1198-743X|doi=10.1111/j.1469-0691.2007.01827.x|url=http://www.clinicalmicrobiologyandinfection.com/article/S1198-743X(14)62595-7/fulltext| llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref> A [[Corea del Sud]] s'ha observat una determinada pauta estacional en l'aparició de casos de MK que reforça la hipòtesi de l'existència d'una infecció viral prèvia com un dels factors etiològics implicats en la gènesi de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Kim GB, Park S, Kwon BS, Han JW, ''et al''|títol=Evaluation of the Temporal Association between Kawasaki Disease and Viral Infections in South Korea|publicació=Korean Circ J|pàgines=pp: 250-254
|volum=2007 Des; 13 (12)|pmid=17850342|issn=1198-743X|doi=10.1111/j.1469-0691.2007.01827.x|url=http://www.clinicalmicrobiologyandinfection.com/article/S1198-743X(14)62595-7/fulltext| llengua=anglès|consulta= 27 novembre 2017|}}</ref> A [[Corea del Sud]] s'ha observat una determinada pauta estacional en l'aparició de casos de MK que reforça la hipòtesi de l'existència d'una infecció viral prèvia com un dels factors etiològics implicats en la gènesi de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Kim GB, Park S, Kwon BS, Han JW, ''et al''|títol=Evaluation of the Temporal Association between Kawasaki Disease and Viral Infections in South Korea|publicació=Korean Circ J|pàgines=pp: 250-254
|volum=2014 Jul; 44 (4)|pmid= 25089137 |pmc=4117846|doi=10.4070/kcj.2014.44.4.250|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4117846/| llengua=anglès|consulta= 2 gener 2018|}}</ref>
|volum=2014 Jul; 44 (4)|pmid= 25089137 |pmc=4117846|doi=10.4070/kcj.2014.44.4.250|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4117846/| llengua=anglès|consulta= 2 gener 2018|}}</ref> Aquesta estacionalitat també es dóna clarament a altres latituds de l´hemisferi nord extratropical i es creu que és un fenomen global.<ref>{{ref-publicació|cognom=Burns JC, Herzog L, Fabri O, Tremoulet AH, ''et al''|títol=Seasonality of Kawasaki Disease: A Global Perspective|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e74529|volum=2013 Set 18; 8 (9)|pmid=24058585|pmc=
3776809|doi=10.1371/journal.pone.0074529|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3776809/| llengua=anglès|consulta= 8 març 2018|}}</ref>


==Clínica==
==Clínica==

Revisió del 08:22, 9 març 2018

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Kawasaki
Un nen que mostra la característica "llengua de maduixa" que es veu en la malaltia de Kawasaki modifica
Tipuslimfadenitis, malaltia immunitària, vasculitis predominant de vas mitjà i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimTomisaku Kawasaki Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia i pediatre Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesllengua de gerd, limfadenopatia, febre, diarrea i inflamació Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
infliximab, àcid acetilsalicílic i teràpia amb immunoglobulina Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaPPM1L (en) Tradueix, MED30 (en) Tradueix, FCGR2A (en) Tradueix, BTBD1 (en) Tradueix, PELI1 (en) Tradueix, NAALADL2 (en) Tradueix, ZFHX3 (en) Tradueix i ITPKC (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-114A44.5 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M30.3
CIM-9446.1
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0262801 Modifica el valor a Wikidata
OMIM611775
DiseasesDB7121
MedlinePlus000989
eMedicineped/1236
Patient UKkawasaki-disease-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009080 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet2331 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC2936917 i C0026691 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13378 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Kawasaki (MK), també anomenada síndrome limfomucocutàni és una malaltia infantil que cursa amb vasculitis de petit vas. La majoria dels casos es veuen en nens de menys de 5 anys, predominantment d'origen asiàtic.[1] És molt rara en nens de ≥ 8 anys. Fou descrita per primera vegada pel pediatre japonès Tomisaka Kawasaki l'any 1967. Al Japó té una incidència d'uns 5000-6000 nous casos/any i als EUA de 2000 casos/any, aproximadament.[2] La malaltia ha estat identificada a més de 60 estats d'Àsia, Àfrica, Orient Mitjà, Amèrica Llatina, Nord-amèrica i Europa. Es considera la principal causa de cardiopatia no congènita en els nens dels països desenvolupats.[3]

Durant el període 2004-2014 van ser diagnosticats a Catalunya 404 casos de MK. La incidència mitjana anyal fou de 3,5/100000 en infants de menys de 16 anys i de 8/100000 en nens de menys de 5 anys, similar a la d'altres països de l'àrea mediterrània. L'edat mitjana d'aparició fou als 37 mesos, detectant-se amb més freqüència en varons i en el medi rural. El major nombre de casos es veié als mesos de gener i novembre i el menor a l'octubre.[4]

Etiologia

L'etiologia de la MK és, en bona part, desconeguda. L'opinió més acceptada és que té una etiopatogènia multifactorial.

Per una banda es creu que s'origina sobre una susceptibilitat genètica. En aquesta línia han estat identificats polimorfismes de nucleòtids simples associats significativament a la malaltia. Alguns s'han detectat al gen ITPKC, el qual té un paper important en els mecanismes de transducció de senyal que regulen l'activitat dels limfòcits T. Semblen relacionats amb l'esmentat fenomen de susceptibilitat i amb el desenvolupament d'alteracions coronàries en els nadius del Japó i en una cohort de ciutadans dels EUA d'ascendència asiàtica. La funcionalitat reduïda del gen ITPKC comporta una activació exagerada dels limfòcits T i una resposta inflamatòria augmentada en determinats teixits. En conjunt, aquests canvis dupliquen el risc de patir una MK. És molt possible que en el futur es descobreixen altres gens implicats en processos de susceptibilitat lligats a la MK.[5]

Per una altra banda, els trastorns immunopatològics involucrats en la gènesi de la MK són encara incerts, encara que les dades epidemiològiques i clíniques suggereixen que tenen un origen infecciós. Durant els darrers 30 anys no ha estat possible identificar un agent definitiu causant de la MK. Determinats patògens intracel·lulars i superantígens bacterians s'han proposat com desencadenants de la seva patogènia. Molts bacteris, com ara Streptococcus pyogenes, Staphylococcus aureus, Mycoplasma pneumoniae o Chlamydophila pneumoniae han estat observats esporàdicament en malalts de MK. També s'han considerat com a potencials responsables diversos agents virals, especialment virus limfotròpics: adenovirus, virus d'Epstein-Barr, parvovirus B19, herpesvirus 6, virus de la parainfluenza tipus 3, VIH, virus del xarampió, rotavirus, virus del dengue i virus de la varicela-zoster, però sense cap prova concloent que recolzi les sospites.[6] Un parvovirus aïllat recentment (2005), que provoca infeccions respiratòries i gastrointestinals, el bocavirus humà,[7] es detecta amb una freqüència ascendent en nens afectes de MK.[8][9] A Corea del Sud s'ha observat una determinada pauta estacional en l'aparició de casos de MK que reforça la hipòtesi de l'existència d'una infecció viral prèvia com un dels factors etiològics implicats en la gènesi de la malaltia.[10] Aquesta estacionalitat també es dóna clarament a altres latituds de l´hemisferi nord extratropical i es creu que és un fenomen global.[11]

Clínica

Diagnòstic

S'estableix amb la presència de febre i almenys 4 manifestacions clíniques característiques. Tradicionalment, l'evidència de menys de 4 manifestacions clàssiques s'ha considerat una forma atípica de presentació de la malaltia. Avui dia, els avenços en els procediment de diagnosi fan qüestionable la diferenciació entre MK "complerta" o "atípica/incomplerta".[19]

De forma excepcional, han estat registrats alguns casos de MK sense febre o amb febre de molt curta durada.[20] També s'ha descrit com a primera manifestació de la malaltia el desenvolupament d'un abscés retrofaríngic previ a l'aparició dels signes típics de MK.[21] Infeccions per Yersinia pseudotuberculosis en adults (un bacteri Gram-negatiu que provoca una malaltia febril semblant a l'escarlatina) es poden confondre inicialment amb una MK de presentació tardana.[22]

Malgrat ser una vasculitis sistèmica, són poquíssims els casos registrats que relacionen la MK amb alteracions de les artèries cerebrals i gairebé tots s'associen amb la formació d'aneurismes en elles.[23] Menys del 1% dels nens afectats presenten vasculitis de petit vas al SNC i en alguns s'han objectivat microhemorràgies al parènquima cerebral durant la fase aguda de la malaltia,[24] o fenòmens d'hipoperfusió transitòria detectats per SPECT.[25]

És preceptiu efectuar ECGs rutinaris per descartar problemes d'isquemia miocàrdica. Sovint s'aprecia en ells una prolongació dels intervals PR i QT, disminució del voltatge dels complexos QRS o arítmies de tipus divers. Alguns canvis electrocardiogràfics ajuden a preveure l'evolució de la malaltia.[26] Els malalts de MK tenen una notable tendència a desenvolupar una arterioesclerosi prematura, fet que fa necessari mantenir un control estricte dels factors de risc cardiovascular més habituals (hipercolesterolèmia, obesitat, HTA o tabaquisme).[27]

En adults, s'ha observat rares vegades una isquèmia d'extremitat inferior secundària a trombosi d'un aneurisma de l'artèria poplítia.[28]

Proves d'imatge

  • L'ecocardiografia permet avaluar la presència d'aneurismes coronaris (ACs), que poden anar acompanyats d'estenosis de grau variable a una o més artèries.[29] De vegades, existeix afectació dels tres troncs coronaris principals que requereix derivació quirúrgica múltiple.[30] No és inusual la presentació en forma de rosari dels ACs.[31] L'ecocardiograma també possibilita apreciar fenòmens trombòtics als vasos, presència de vessament pericardíac o regurgitacions valvulars. Un ~4% dels individus amb MK mostren en les ecocardiografies una regurgitació aòrtica moderada persistent.[32] En cas d'existir aneurismes -perifèrics o interns- en altres localitzacions, l'eco-Doppler, l'angiografia o l'angio-TC són opcions a tenir en compte.[33]
  • En alguns casos pot ser necessari efectuar una TC multidetectora.[34]

Procediments proteòmics

Un estudi proteòmic de mostres d'orina recollides en un grup de nens afectes de MK, va indicar la presència en elles d'alts nivells de la proteïna filamina C i de l'enzim meprina A, no identificats en les mostres del grup de control sense la malaltia. Aquesta troballa podria ser molt útil en la recerca de biomarcadors que facilitin el diagnòstic i de nous objectius terapèutics.[35] En aquesta línia, l'anàlisi de les diferencies d'expressió proteica en sèrum entre la fase aguda i la fase de resolució de la MK ha fet considerar la glicoproteïna-1 alfa-2 rica en leucina (Leucine-rich Alpha 2 Glycoprotein-1 o LRG-1, en anglès) i altres proteïnes codificades pel gen LBP[36] com a potencials marcadors per recolzar els criteris de diagnosi clínica del trastorn.[37] Altres investigadors creuen que determinats microARN exosomals sèrics són candidats a ser biomarcadors específics de la MK.[38]

Tractament

Gammaglobulina i salicilats.[1][39] L'ús de salicilats acurta el període febril i redueix els signes inflamatoris generals, però sembla no influir en el desenvolupament de complicacions coronàries.[40] Un 10-20% dels pacients no respon al tractament inicial. Si el malalt es resistent a la medicació de primera línia, en certs casos pot ser convenient afegir corticoides[41] controlant el desenvolupament de possibles efectes secundaris. Existeix una gran controvèrsia sobre la utilització d'aquests fàrmacs com a teràpia inicial o de rescat. Una metanàlisi feta per la Universitat de Taiwan indica que els estudis japonesos semblen mostrar que limita el desenvolupament de lesions coronàries, mentre que els d'altres països no demostren beneficis significatius en la prevenció d'aquests tipus de lesions i que dits medicaments ha de ser emprats amb precaució.[42] Es recomana l'ús d'heparina de baix pes molecular en pacients que presenten una progressió ràpida d'aneurismes coronaris.[43] Des de fa uns anys s'ha començat a tractar la MK amb anticossos monoclonals que bloquegen les citocines.[44] Ara per ara, és una teràpia que s'aplica a casos de MK molt escollits, quan el pacient es refractari a les gammaglobulines endovenoses. L'infliximab, un anticòs artificial biològic de forta acció antiinflamatòria, s'utilitza davant aquest problema sense provocar greus efectes secundàris.[45] L'anakinra (un antagonista dels receptors de la interleucina-1 emprat en malalts d'artritis reumatoide) ha donat bon resultats en MKs resistents als fàrmacs de primera i segona línia.[46] El tractament amb immunomoduladors s'indica quan el pacient presenta persistència febril o manca de resposta a la medicació convencional. La plasmafèresi també ha estat utilitzada en pacients sense resposta a les immunoglobulines, amb resultats analítics satisfactoris i un bon índex de regressió de les dilatacions aneurismàtiques. És un mètode que s'ha d'emprar durant la fase inicial de la malaltia, al començament de l'expansió coronària i abans de la formació d'aneurismes coronaris significatius. No s'aconsella en cas de presència d'aneurismes de grans dimensions.[47]

Dosis baixes de vitamina K en el pacient poden condicionar la seva resistència al tractament endovenòs amb immunoglobulines.[48]

Si bé la majoria d'ACs petits o d'una mida moderada desenvolupats en nens amb MK tractats precoçment acostumen a regressar a un diàmetre luminal normal, tots els pacients amb història d'AC requereixen controls permanents amb l'objetiu de prevenir futures trombosis coronàries o alteracions isquèmiques del miocardi. La freqüència i tipus de proves cardiovasculars a realitzar són semblants a les d'un adult amb arterioesclerosi coronaria. L'ECG, l'ecocardiografia o l'angio-TC/RM ajuden en l'avaluació de l'estat funcional del cor. Els medicaments beta-blocadors es recomanen en malalts de risc amb ACs grans i persistents i alguns experts creuen que les estatines poden ser beneficioses pels seus efectes antiinflamatoris pleotròpics. Els pacients amb ACs gegants han de seguir una combinació d'antiagregants plaquetaris i anticoagulants.[49] Es consideren gegants els ACs de ≥8 mm de diàmetre. Una vegada formats no acostumen a involucionar, encara que la majoria de malalts amb aquest tipus d'anomalia pot mantenir una vida normal amb el tractament mèdic adequat. Les morts ocasionades per aquesta seqüela de la MK es deuen a infarts de miocardi sobtats o ruptures dels ACs i tenen lloc, gairebé sempre, durant els primers dos anys posteriors a l'inici de la progressió aneurismàtica.[50] S'ha demostrat que grups de malalts que han patit la malaltia desenvolupen anomalies en la microvasculatura de la retina, associades amb l'aparició de coronariopaties en adults. El fet té predominança en les persones asiàtiques i es creu lligat a una susceptibilitat genètica particular.[51]

L'índex de supervivència postquirúrgica als 25 anys dels pacients pediàtrics amb MK sotmesos a cirurgia coronària és notablement bó.[52]

Darreres investigacions

Estudis experimentals amb cèl·lules endotelials arterials coronàries humanes cultivades indiquen que el resveratrol pot ser útil en el tractament de la MK pels seus efectes sobre els processos inflamatoris i d'apoptosi.[53] El metotrexat ha estat emprat en casos aïllats de MK refractària amb resultats dispars. Treballs recents indiquen que el tractament a dosis baixes, similars a les administrades per l'artritis reumatoide, és una opció terapèutica segura que acurta la fase febril i millora les manifestacions inflamatòries, encara que no limita la formació d'aneurismes.[54]

S'ha observat que els malalts de MK tenen una significativa propensió a desenvolupar miopia, fet que es relaciona amb els efectes d'un alliberament augmentat i crònic de factors inflamatoris sobre el teixit connectiu de l'escleròtica.[55]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Malaltia de Kawasaki». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ González Pascual, E; Jiménez González, R «Enfermedad de Kawasaki: Su incidencia en nuestro medio» (en castellà). An Esp Pediatr, 1999; 51, pp: 111-119. ISSN: 0302-4342 [Consulta: 10 novembre 2017].
  3. ↑ Uehara R, Belay ED «Epidemiology of Kawasaki disease in Asia, Europe, and the United States» (en anglès). J Epidemiol, 2012; 22 (2), pp: 79-85. DOI: 10.2188/jea.JE20110131. PMC: 3798585. PMID: 22307434 [Consulta: 27 gener 2018].
  4. ↑ Sánchez Manubens, J «Estudi d’incidència, prevalença i característiques clíniques de la malaltia de Kawasaki a Catalunya -Tesi doctoral-». Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, 2016; Abr 25, pàgs: 165 [Consulta: 12 novembre 2017].
  5. ↑ Rowley, AH «Kawasaki disease: novel insights into etiology and genetic susceptibility» (en anglès). Annu Rev Med, 2011 Feb 18; 62, pp: 69-77. DOI: 10.1146/annurev-med-042409-151944. PMC: 3021097. PMID: 20690826 [Consulta: 27 novembre 2017].
  6. ↑ Chang LY, Lu CY, Shao PL, Lee PI, et al «Viral infections associated with Kawasaki disease» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2014 Mar; 113 (3), pp: 148-154. DOI: 10.1016/j.jfma.2013.12.008. ISSN: 0929-6646. PMID: 24495555 [Consulta: 27 novembre 2017].
  7. ↑ Vicente D, Cilla G, Montes M, Pérez-Yarza EG, Pérez-Trallero E «Human Bocavirus, a Respiratory and Enteric Virus» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2007 Abr; 13 (4), pp: 636-637. DOI: 10.3201/eid1304.061501. PMC: 2725986. PMID: 17553287 [Consulta: 27 novembre 2017].
  8. ↑ Santos RA, Nogueira CS, Granja S, Baptista JB, et al «Kawasaki disease and human bocavirus—potential association?» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2011 Jun; 44 (3), pp: 235-237. DOI: 10.1016/j.jmii.2011.01.016. ISSN: 1684-1182. PMID: 21524620 [Consulta: 27 novembre 2017].
  9. ↑ Catalano-Pons C, Giraud C, Rozenberg F, Meritet JF, et al «Detection of human bocavirus in children with Kawasaki disease» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2007 Des; 13 (12), pp: 1220-1222. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2007.01827.x. ISSN: 1198-743X. PMID: 17850342 [Consulta: 27 novembre 2017].
  10. ↑ Kim GB, Park S, Kwon BS, Han JW, et al «Evaluation of the Temporal Association between Kawasaki Disease and Viral Infections in South Korea» (en anglès). Korean Circ J, 2014 Jul; 44 (4), pp: 250-254. DOI: 10.4070/kcj.2014.44.4.250. PMC: 4117846. PMID: 25089137 [Consulta: 2 gener 2018].
  11. ↑ Burns JC, Herzog L, Fabri O, Tremoulet AH, et al «Seasonality of Kawasaki Disease: A Global Perspective» (en anglès). PLoS One, 2013 Set 18; 8 (9), pp: e74529. DOI: 10.1371/journal.pone.0074529. PMC: 3776809. PMID: 24058585 [Consulta: 8 març 2018].
  12. ↑ Berry, S «Ophthalmologic Manifestations of Kawasaki Disease» (en anglès). Medscape, 2016; Jul 7, pàgs: 4 [Consulta: 1r febrer 2018].
  13. ↑ Isidori C, Sebastiani L, Cardellini MC, Di Cara G, et al «Early Desquamating Perineal Erythema in a Febrile Infant: A Characteristic Clinical Feature of Kawasaki Disease» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2017 Jun 30; 14 (7), pii: E710. DOI: 10.3390/ijerph14070710. PMC: 5551148. PMID: 28665334 [Consulta: 12 desembre 2017].
  14. ↑ Tiao MM, Huang LT, Liang CD, Ko SF «Atypical Kawasaki disease presenting as intestinal pseudo-obstruction» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2006 Mar; 105 (3), pp: 252-255. DOI: 10.1016/S0929-6646(09)60315-6. ISSN: 0929-6646. PMID: 16520844 [Consulta: 12 novembre 2017].
  15. ↑ Ueno K, Ninomiya Y, Hazeki D, Masuda K, et al «Disruption of Endothelial Cell Homeostasis Plays a Key Role in the Early Pathogenesis of Coronary Artery Abnormalities in Kawasaki Disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Mar 3; 7, pp: 43719. DOI: 10.1038/srep43719. PMC: 5334649. PMID: 28255175 [Consulta: 29 novembre 2017].
  16. ↑ Hakim K, Boussada R, Chaker L, Ouarda F «Giant aortic arch aneurysm complicating Kawasaki's disease» (en anglès). Ann Pediatr Cardiol, 2014 Set; 7 (3), pp: 201-203. DOI: 10.4103/0974-2069.140845. PMC: 4189237. PMID: 25298695 [Consulta: 1r febrer 2018].
  17. ↑ Szalay Z, Papantchev V, Walther T «Aortic root aneurysm extending into the arch as a rare complication of Kawasaki disease: surgical management» (en anglès). Eur J Cardiothorac Surg, 2017 Abr 1; 51 (4), pp: 799-801. DOI: 10.1093/ejcts/ezw379. ISSN: 1010-7940. PMID: 28040678 [Consulta: 1r febrer 2018].
  18. ↑ Watanabe, T «Kidney and Urinary Tract Involvement in Kawasaki Disease» (en anglès). Int J Pediatr, 2013; 2013, pp: 831834. DOI: 10.1155/2013/831834. PMC: 3833317. PMID: 24288547 [Consulta: 1r febrer 2018].
  19. ↑ Yu, JJ «Diagnosis of incomplete Kawasaki disease» (en anglès). Korean J Pediatr, 2012 Mar; 55 (3), pp: 83-87. DOI: 10.3345/kjp.2012.55.3.83. PMC: 3315623. PMID: 22474462 [Consulta: 12 novembre 2017].
  20. ↑ Caudevilla Lafuente, P; Galé Ansó, I; Bergua Martínez, A; Bouthelier Moreno, M; De Juan Martín, F «¿Enfermedad de Kawasaki sin fiebre?» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2013 Jun; 78 (6), pp: 416-417. DOI: 10.1016/j.anpedi.2012.09.021. ISSN: 1695-4033 [Consulta: 18 novembre 2017].
  21. ↑ Kim JS, Kwon SH «Atypical Kawasaki disease presenting as a retropharyngeal abscess» (en anglès). Braz J Otorhinolaryngol, 2016 Jul-Ag; 82 (4), pp: 484-486. DOI: 10.1016/j.bjorl.2015.04.014. ISSN: 1808-8686. PMID: 26520438 [Consulta: 12 desembre 2017].
  22. ↑ Ocho K, Iwamuro M, Hasegawa K, Hagiya H, et al «Far East Scarlet-like Fever Masquerading as Adult-onset Kawasaki Disease» (en anglès). Intern Med, 2018 Feb 1; 57 (3), pp: 437-440. DOI: 10.2169/internalmedicine.9250-17. ISSN: 1349-7235. PMID: 29093407 [Consulta: 12 febrer 2018].
  23. ↑ Ishida A, Matsuo S, Kawamura S, Nishikawa T «Subarachnoid hemorrhage due to nonbranching aneurysm of the middle cerebral artery in a young adult with a history of Kawasaki disease» (en anglès). Surg Neurol Int, 2014 Gen 17; 5, pp: 5. DOI: 10.4103/2152-7806.125285. PMC: 3927094. PMID: 24575320 [Consulta: 17 desembre 2017].
  24. ↑ Gitiaux C, Kossorotoff M, Bergounioux J, Adjadj E, et al «Cerebral vasculitis in severe Kawasaki disease: early detection by magnetic resonance imaging and good outcome after intensive treatment» (en anglès). Dev Med Child Neurol, 2012 Des; 54 (12), pp: 1160-1163. DOI: 10.1111/dmcn.12002. ISSN: 1469-8749. PMID: 23163818 [Consulta: 17 desembre 2017].
  25. ↑ Ichiyama T, Nishikawa M, Hayashi T, Koga M, et al «Cerebral hypoperfusion during acute Kawasaki disease» (en anglès). Stroke, 1998 Jul; 29 (7), pp: 1320-1321. DOI: 10.1161/01.STR.29.7.1320. ISSN: ‎0039-2499. PMID: 9660380 [Consulta: 17 desembre 2017].
  26. ↑ Hiew TM, Cheng HK «ECG abnormalities in Kawasaki disease and their value in predicting coronary artery aneurysms» (en anglès). Singapore Med J, 1992 Jun; 33 (3), pp: 262-267. ISSN: 0037-5675. PMID: 1631584 [Consulta: 30 gener 2018].
  27. ↑ Noto, N; Okada, T «Premature Atherosclerosis Long After Kawasaki Disease» (en anglès). A: Recent Advances in Cardiovascular Risk Factors, Chap. 10 (Atiq, M; Editor). InTech, 2012; Mar 21, pàgs: 19 ISBN 978-953-51-0321-9. DOI: 10.5772/32089 [Consulta: 16 febrer 2018].
  28. ↑ Bradway MW, Drezner AD «Popliteal aneurysm presenting as acute thrombosis and ischemia in a middle-aged man with a history of Kawasaki disease» (en anglès). J Vasc Surg, 1997 Nov; 26 (5), pp: 884-847. ISSN: 0741-5214. PMID: 9372829 [Consulta: 1r febrer 2018].
  29. ↑ Porter GF, Gentles TL «Giant Coronary-Artery Aneurysm in Kawasaki's Disease» (en anglès). N Engl J Med, 2001 Jul 12; 345 (2), pp: 98. DOI: 10.1056/NEJM200107123450204. ISSN: 1533-4406. PMID: 11450678 [Consulta: 30 gener 2018].
  30. ↑ Lim AL, Lam HY, Kareem BA, Kamarulzaman MH «A young patient with history of Kawasaki disease presenting with triple vessel disease» (en anglès). Med J Malaysia, 2012 Abr; 67 (2), pp: 219-221. ISSN: 0300-5283. PMID: 22822650 [Consulta: 30 gener 2018].
  31. ↑ Koplay, M; Keser Emiroglub, M; Cimenc, D; Soylu, H «Rosary-like giant coronary artery aneurysms in Kawasaki disease: Diagnosis with prospectively ECG-gated dual source CT angiography» (en anglès). Rev Clin Esp, 2016 Ge-Feb; 216 (1), pp: 47. DOI: 10.1016/j.rce.2015.07.012. ISSN: 2254-8874. PMID: 26460243 [Consulta: 1r febrer 2018].
  32. ↑ Yim, D; Burgner, D; Cheung, M «Echocardiography in Kawasaki Disease» (en anglès). A: Echocardiography-In Specific Diseases, Chap. 9 (Bajraktari, B; Editor). InTech, 2012; Gen 18, pàgs: 15 ISBN 978-953-307-977-6. DOI: 10.5772/32175 [Consulta: 15 febrer 2018].
  33. ↑ del Castillo Martín, F «Enfermedad de Kawasaki» (en castellà). Semin Fund Esp Reumatol, 2006; 7 (2), pp: 70-83. DOI: 10.1016/S1577-3566(06)75082-5. ISSN: 1577-3566 [Consulta: 14 novembre 2017].
  34. ↑ Gómez de Diego JJ, García Fernández MA, Sales Sales JR «Enfermedad de Kawasaki estudiada mediante TC multidetectora» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2005 Oct; 58 (10), pp: 1224-1225. DOI: 10.1157/13079916. ISSN: 0300-8932 [Consulta: 12 novembre 2017].
  35. ↑ Kentsis A, Shulman A, Ahmed S, Brennan E, et al «Urine proteomics for discovery of improved diagnostic markers of Kawasaki disease» (en anglès). EMBO Mol Med, 2013 Feb; 5 (2), pp: 210-220. DOI: 10.1002/emmm.201201494. PMC: 3569638. PMID: 23281308 [Consulta: 16 novembre 2017].
  36. ↑ UniProt «UniProtKB - P18428 (LBP_HUMAN)» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2017; Oct 25, pàgs: 11 [Consulta: 16 novembre 2017].
  37. ↑ Kimura Y, Yanagimachi M, Ino Y, Aketagawa M, et al «Identification of candidate diagnostic serum biomarkers for Kawasaki disease using proteomic analysis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Mar 6; 7, pp: 43732. DOI: 10.1038/srep43732. PMC: 5338030. PMID: 28262744 [Consulta: 16 novembre 2017].
  38. ↑ Jia HL, Liu CW, Zhang L, Xu WJ, et al «Sets of serum exosomal microRNAs as candidate diagnostic biomarkers for Kawasaki disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Mar 20; 7, pp: 44706. DOI: 10.1038/srep44706. PMC: 5357789. PMID: 28317854 [Consulta: 29 novembre 2017].
  39. ↑ Baumer JH, Love SJL, Gupta A, Haines LC «Salicilato para el tratamiento de la enfermedad de Kawasaki en niños» (en castellà). Cochrane Database Syst Rev, 2009 Abr 15; CD004175, pàgs: 4. DOI: 10.1002/14651858.CD004175.pub2. PMID: 17054199 [Consulta: 13 novembre 2017].
  40. ↑ Sakulchit T, Benseler SM, Goldman RD «Acetylsalicylic acid for children with Kawasaki disease» (en anglès). Can Fam Physician, 2017 Ag; 63 (8), pp: 607-609. ISSN: 0008-350X. PMC: 5555326. PMID: 28807954 [Consulta: 18 novembre 2017].
  41. ↑ Wardle AJ, Connolly GM, Seager MJ, Tulloh RMR «Uso de corticoesteroides para el tratamiento de la enfermedad de Kawasaki» (en castellà). Cochrane Database Syst Rev, 2017 Gen 27; CD011188, pàgs: 5. DOI: 10.1002/14651858.CD011188.pub2. PMID: 28129459 [Consulta: 13 novembre 2017].
  42. ↑ Yang TJ, Lin MT, Lu CY2, Chen JM, et al «The prevention of coronary arterial abnormalities in Kawasaki disease: A meta-analysis of the corticosteroid effectiveness» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2017 Set 6, pii: S1684-1182 (17) 30195-0. DOI: 10.1016/j.jmii.2017.08.012. ISSN: 1684-1182. PMID: 28927685 [Consulta: 27 novembre 2017].
  43. ↑ Patel RM, Shulman ST «Kawasaki disease: a comprehensive review of treatment options» (en anglès). J Clin Pharm Ther, 2015 Des; 40 (6), pp: 620-625. DOI: 10.1111/jcpt.12334. ISSN: 26547265. PMC: 1365-2710 [Consulta: 13 novembre 2017].
  44. ↑ Nomura O, Fukuda S, Ota E, Ono H, et al «Monoclonal antibody therapy for Kawasaki disease: a protocol for systematic reviews and meta-analysis» (en anglès). Syst Rev, 2016 Abr 12; 5, pp: 60. DOI: 10.1186/s13643-016-0236-2. PMC: 4830038. PMID: 27072358 [Consulta: 13 novembre 2017].
  45. ↑ Burns JC, Best BM, Mejias A, Mahony L, et al «Infliximab treatment of intravenous immunoglobulin-resistant Kawasaki disease» (en anglès). J Pediatr, 2008 Des; 153 (6), pp: 833-838. DOI: 10.1016/j.jpeds.2008.06.011. PMC: 2856847. PMID: 18672254 [Consulta: 18 desembre 2017].
  46. ↑ Sánchez-Manubens J, Gelman A, Franch N, Teodoro S, et al «A child with resistant Kawasaki disease successfully treated with anakinra: a case report» (en anglès). BMC Pediatr, 2017 Apr 8; 17 (1), pp: 102. DOI: 10.1186/s12887-017-0852-6. PMC: 5385011. PMID: 28390409 [Consulta: 13 novembre 2017].
  47. ↑ Kaida, Y; Kambe, T; Kishimoto, S; Koteda, Y; et al «Efficacy and safety of plasma exchange for Kawasaki disease with coronary artery dilatation» (en anglès). Renal Replacement Therapy, 2017 Oct; 3 (50), pàgs: 6. DOI: 10.1186/s41100-017-0130-y. ISSN: 2397-0642 [Consulta: 18 desembre 2017].
  48. ↑ Jun JS, Jung YK, Lee DW «Relationship between vitamin D levels and intravenous immunoglobulin resistance in Kawasaki disease» (en anglès). Korean J Pediatr, 2017 Jul; 60 (7), pp: 216-220. DOI: 10.3345/kjp.2017.60.7.216. PMC: 5573744. PMID: 28861112 [Consulta: 28 novembre 2017].
  49. ↑ Newburger JW, Takahashi M, Burns JC «Kawasaki Disease» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2016 Abr 12; 67 (14), pp: 1738-1749. DOI: 10.1016/j.jacc.2015.12.073. ISSN: 0735-1097. PMID: 27056781 [Consulta: 28 novembre 2017].
  50. ↑ Fukazawa R, Kobayashi T, Mikami M, Saji T, et al «Nationwide Survey of Patients With Giant Coronary Aneurysm Secondary to Kawasaki Disease 1999-2010 in Japan» (en anglès). Circ J, 2017 Des 25; 82 (1), pp: 239-246. DOI: 10.1253/circj.CJ-17-0433. ISSN: 1347-4820. PMID: 28855435 [Consulta: 2 gener 2018].
  51. ↑ Chen KY, Burgner DP, Wong TY, Saw SM, et al «Evidence of Microvascular Changes in the Retina following Kawasaki Disease» (en anglès). Sci Rep, 2017 Gen 17; 7, pp: 40513. DOI: 10.1038/srep40513. PMC: 5240332. PMID: 28094311 [Consulta: 29 novembre 2017].
  52. ↑ Kitamura S, Tsuda E, Kobayashi J, Nakajima H, et al «Twenty-five-year outcome of pediatric coronary artery bypass surgery for Kawasaki disease» (en anglès). Circulation, 2009 Jul 7; 120 (1), pp: 60-68. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.108.840603. ISSN: 1524-4539. PMID: 19546384 [Consulta: 30 gener 2018].
  53. ↑ Huang, FC; Kuo, HC; Huang, YH; Yu, HR; et al «Anti-inflammatory effect of resveratrol in human coronary arterial endothelial cells via induction of autophagy: implication for the treatment of Kawasaki disease» (en anglès). BMC Pharmacology and Toxicology, 2017 Gen 9; 18 (3), pàgs: 8. DOI: 10.1186/s40360-016-0109-2. PMC: 5223384. PMID: 28069066 [Consulta: 19 desembre 2017].
  54. ↑ Jang H, Kim KY, Kim DS «Clinical Outcomes of Low-Dose Methotrexate Therapy as a Second-Line Drug for Intravenous Immunoglobulin-Resistant Kawasaki Disease» (en anglès). Yonsei Med J, 2018 Gen; 59 (1), pp: 113-118. DOI: 10.3349/ymj.2018.59.1.113. PMC: 5725347. PMID: 29214785 [Consulta: 2 gener 2018].
  55. ↑ Kung, YJ; Wei, CC; Chen, LA; Chen, JY; et al «Kawasaki Disease Increases the Incidence of Myopia» (en anglès). BioMed Research International, 2017; 2017, 2657913, pàgs: 6. DOI: 10.1155/2017/2657913. ISSN: 2314-6141 [Consulta: 1r gener 2018].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia de Kawasaki

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_de_Kawasaki&oldid=19728453»