Vés al contingut

Chlamydia trachomatis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:


''C. trachomatis'' inclou tres [[biovar]]s en humans responsables de diferents patologies específiques: tracoma ([[serovar]]s A, B, Ba o C), [[uretritis]] (serovars D-K) i [[limfogranuloma veneri]] (LGV, serovars L1, L2 i L3).<ref>{{ref-publicació|autor= Fredlund H, Falk L, Jurstrand M, Unemo M |títol= Molecular genetic methods for diagnosis and characterisation of ''Chlamydia trachomatis'' and ''Neisseria gonorrhoeae'': impact on epidemiological surveillance and interventions |publicació= APMIS: acta pathologica, microbiologica, et immunologica Scandinavica |volum= 112 |exemplar= 11-12 |pàgines= 771–784 |any= 2004 |pmid= 15638837 |doi= 10.1111/j.1600-0463.2004.apm11211-1205.x |url= http://www.blackwell-synergy.com/openurl?genre=article&sid=nlm:pubmed&issn=0903-4641&date=2004&volume=112&issue=11-12&spage=771}}</ref> Moltes, però no totes, les [[Soca (taxonomia)|soques]] de ''C. trachomatis'' tenen un [[plasmidi]] [[Cromosoma|extracromosòmic]].<ref>{{ref-publicació|autor= Carlson JH, Whitmire WM, Crane DD, ''et al'' |títol= The ''Chlamydia trachomatis'' plasmid is a transcriptional regulator of chromosomal genes and a virulence factor |publicació= Infection and immunity |volum= 76 |exemplar= 6 |pàgines= 2273–2283 |any= 2008 |mes= Juny |pmid= 18347045 |pmc= 2423098 |doi= 10.1128/IAI.00102-08 |url= http://iai.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=18347045}}</ref>
''C. trachomatis'' inclou tres [[biovar]]s en humans responsables de diferents patologies específiques: tracoma ([[serovar]]s A, B, Ba o C), [[uretritis]] (serovars D-K) i [[limfogranuloma veneri]] (LGV, serovars L1, L2 i L3).<ref>{{ref-publicació|autor= Fredlund H, Falk L, Jurstrand M, Unemo M |títol= Molecular genetic methods for diagnosis and characterisation of ''Chlamydia trachomatis'' and ''Neisseria gonorrhoeae'': impact on epidemiological surveillance and interventions |publicació= APMIS: acta pathologica, microbiologica, et immunologica Scandinavica |volum= 112 |exemplar= 11-12 |pàgines= 771–784 |any= 2004 |pmid= 15638837 |doi= 10.1111/j.1600-0463.2004.apm11211-1205.x |url= http://www.blackwell-synergy.com/openurl?genre=article&sid=nlm:pubmed&issn=0903-4641&date=2004&volume=112&issue=11-12&spage=771}}</ref> Moltes, però no totes, les [[Soca (taxonomia)|soques]] de ''C. trachomatis'' tenen un [[plasmidi]] [[Cromosoma|extracromosòmic]].<ref>{{ref-publicació|autor= Carlson JH, Whitmire WM, Crane DD, ''et al'' |títol= The ''Chlamydia trachomatis'' plasmid is a transcriptional regulator of chromosomal genes and a virulence factor |publicació= Infection and immunity |volum= 76 |exemplar= 6 |pàgines= 2273–2283 |any= 2008 |mes= Juny |pmid= 18347045 |pmc= 2423098 |doi= 10.1128/IAI.00102-08 |url= http://iai.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=18347045}}</ref>

Per a finalitzar el seu [[cicle biològic|cicle vital]], aquest patogen necessita secretar més de 70 proteïnes diferents, les quals exerceixen les seves funcions al citoplasma i al nucli de la cèl·lula hoste, a la membrana d'inclusió i al medi extracel·lular. Són proteïnes amb capacitat d'alterar el [[citoesquelet]], el transport vesicular i no vesicular, el [[metabolisme]] i la senyalització immunològica de les cèl·lules que infecten.<ref>{{ref-publicació|cognom= Mehlitz A, Rudel T |títol= Modulation of host signaling and cellular responses by ''Chlamydia'' |publicació= Cell Commun Signal |pàgines=pp: 90|volum= 2013 Nov 22; 11 |pmid= 24267514 |doi= 10.1186/1478-811X-11-90 |pmc= 4222901 |url= https://biosignaling.biomedcentral.com/articles/10.1186/1478-811X-11-90 | llengua= anglès| consulta= 15 març 2020|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Bugalhão JN, Mota LJ |títol= The multiple functions of the numerous ''Chlamydia trachomatis'' secreted proteins: the tip of the iceberg |publicació= Microb Cell |pàgines=pp: 414-449|volum= 2019 Ag 21; 6 (9) |pmid= 31528632 |doi= 10.15698/mic2019.09.691 |pmc= 6717882 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6717882/ | llengua= anglès| consulta= 15 març 2020|}}</ref>


== Identificació ==
== Identificació ==

Revisió del 16:17, 15 març 2020

Infotaula d'ésser viuChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata

Cossos d'inclusió de C. trachomatis (en marró) en un cultiu cel·lular de McCoy. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiatracoma, limfogranuloma veneri, clamidiosi i conjuntivitis d’inclusió Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumChlamydiota
ClasseChlamydiia
OrdreChlamydiales
FamíliaChlamydiaceae
GènereChlamydia
EspècieChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata
Busacca, 1935

Chlamydia trachomatis és un bacteri paràsit intracel·lular estricte dels humans[1] i una de tres espècies del gènere Chlamydia.[2] C. trachomatis és Gram-negatiu,[3] no té motilitat i la seva estructura morfològica consta d'una membrana amb glicoproteïnes de superfície, un nucli que conté l'ADN i l'ARN, i una matriu protoplàsmica. La seva mida oscil·la entre els 300 i els 350 nanòmetres.

Fou identificat el 1907 per l'alemany von Prowazek i l'austríac Halberstädter, mentre estudiaven el tracoma. C. trachomatis va ser el primer agent clamidial infecciós descobert en humans.[4] El genoma del bacteri té una longitud de 1.042.519 parells de bases, amb 894 seqüències codificadores de proteïnes.[5]

C. trachomatis inclou tres biovars en humans responsables de diferents patologies específiques: tracoma (serovars A, B, Ba o C), uretritis (serovars D-K) i limfogranuloma veneri (LGV, serovars L1, L2 i L3).[6] Moltes, però no totes, les soques de C. trachomatis tenen un plasmidi extracromosòmic.[7]

Per a finalitzar el seu cicle vital, aquest patogen necessita secretar més de 70 proteïnes diferents, les quals exerceixen les seves funcions al citoplasma i al nucli de la cèl·lula hoste, a la membrana d'inclusió i al medi extracel·lular. Són proteïnes amb capacitat d'alterar el citoesquelet, el transport vesicular i no vesicular, el metabolisme i la senyalització immunològica de les cèl·lules que infecten.[8][9]

Identificació

L'observació dels cossos d'inclusió típics a l'interior de cèl·lules epitelials humanes és característica de la infecció per Chlamydia. Tanmateix, diferenciar l'espècie C. trachomatis d'altres espècies de clamídia només es pot fer usant proves basades en l'ADN.

Microscòpicament, la forma clàssica d'apreciar dits cossos d'inclusió intracitoplasmàtics ha estat la tinció d'iodina (lugol) o tincions immunohistoquímiques de fluorescència aplicades a cultius cel·lulars monocapa especials,[10] fets amb fibroblasts de ratolí (cèl·lules de McCoy) o cèl·lules d'ovari de hàmster (cèl·lules BHK-21).[11] La tinció amb iodina és problemàtica, ja que el glicogen no està present a totes les fases evolutives de C. trachomatis i algunes cèl·lules normals del cèrvix tenen un alt contingut glicídic i originen falsos positius. La diagnosi de les clamídies en frotis conjuntivals emprant les tincions de Giemsa o Lendrum té sensibilitat i especificitat baixes i el seu valor pràctic és escàs.[12]

La majoria de soques de C. trachomatis són reconegudes mitjançant anticossos monoclonals (en anglès monoclonal antibodies o mAbs) que identifiquen determinats epítops.[13] a la regió VS4[14] de la seva proteïna de membrana externa principal (Major Outer Membrane Protein o MOMP).[15] Tanmateix, aquests mAbs poden també reaccionar de forma creuada amb dues altres espècies del gènere Chlamydia: C. suis (un paràsit propi del bestiar porcí,[16] però que infecta ocasionalment als humans)[17] i C. muridarum (microorganisme que causa principalment infeccions en múrids[18] i que sovint s'utilitza per estudiar els mecanismes patogenètics de les clamídies),[19] un problema que pot evitar-se emprant tècniques de transferència de proteïnes o d'ELISA amb els antígens oportuns.[20]

S'ha desenvolupat un nou microarray multiantigènic basat en pèptids sintètics que fa possible la detecció individual i simultània de diferents espècies de Chlamydia en una única mostra de sèrum humà o animal. Aquest tipus de prova es una plataforma versàtil que pot ser ampliada en funció dels futurs avenços en el coneixement proteòmic de més membres del fílum Chlamydiae.[21]

Importància clínica

C. trachomatis és un patogen intracel·lular estricte (és a dir, només es multiplica dins de cèl·lules humanes) i pot generar estats de malaltia molt diversos tant en homes com en dones, des de totalment asimptomàtics a sèpsies greus.[2] Ambdós sexes poden mostrar uretritis,[22] proctitis (inflamació rectal que sagna amb molta freqüència),[23] tracoma i infertilitat. El bacteri pot provocar prostatitis i epididimitis en homes. En dones les complicacions més freqüents són la cervicitis (inflamació del cèrvix, de vegades amb exsudació mucopurulenta), la malaltia inflamatòria pelviana, l'embaràs ectòpic)[24] i dolor pelvià agut o crònic. Un alt nombre de dones infèrtils com a conseqüència d'oclusió tubàrica té positivitat serològica al paràsit, malgrat no haver presentat prèviament simptomatologia rellevant la majoria d'elles.[25] C. trachomatis pot originar una síndrome de Fitz-Hugh-Curtis (una perihepatitis aguda amb bandes fibrinoses adherents a l'espai subfrènic que causa febre i intensos dolors a l'hipocondri dret, acompanyada sovint de signes de salpingitis -infecció de les trompes de Fal·lopi-).[26] Es considera una de les causes de part preterme,[27] avortament espontani, ruptura prematura de membranes i naixement de nens de baix pes.[28]

C. trachomatis és també un important patogen neonatal i pot produir infeccions de l'ull (tracoma), pneumònia o septicèmia en el nadó.[29] Un nen nascut d'una mare amb cervicitis per clamídia té unes probabilitats d'entre el 50 i el 75% d'adquirir el bacteri a la nasofaringe, la vagina, el recte o la conjuntiva. Dels nounats amb exposició provada al patogen, el 30%-50% desenvolupen una conjuntivitis.[30] A l'Estat Espanyol, es calcula que un mínim de 1/1000 nounats s'infecta per C. trachomatis durant el part, malgrat l'aplicació sistemàtica de mesures de profilaxi ocular neonatal.[31]

En dones asimptomàtiques, s'ha observat una associació estadísticament significativa entre la infecció per C. trachomatis i l'existència de neoplàsia intraepitelial cervical (presència de cèl·lules anormals en la superfície del coll uterí que pot evolucionar cap a un càncer de cèrvix).[32]

Un petit percentatge (1-3%) d'infeccions per C. trachomatis adquirides per via sexual, desencadena una artritis reactiva, freqüentment en homes joves.[33] La incidència real es difícil de determinar, ja que moltes infeccions són asimptomàtiques, i es desconeix si dita artritis deriva d'una infecció genitourinària única i persistent amb una càrrega patogènica baixa o de més d'una.[34] Es creu que un alt nombre d'espondiloartritis indiferenciades cròniques podria estar relacionat amb infeccions prèvies per clamídies.[35]

El tracoma causat per aquest bacteri és endèmic a més de 40 països d'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud, Oceania i l'Orient Mitjà; encara que la major prevalença es dóna a les zones de sabana d'Àfrica Central i Oriental i del Sahel, on infecta sobretot a nens de menys de 10 anys.[36]

Bioseguretat

En un ambient humit, C. trachomatis es manté viu sobre superfícies durant 2 o 3 hores i de 1 a 7 dies en restes orgàniques. Suporta 30 minuts l'aigua escalfada a 50ºC. És sensible a les solucions d'hipoclorit sòdic al 1%, d'etanol al 70%, de glutaraldehid al 0,5% i a les formòliques. El bacteri es destrueix amb calor humit de 121ºC durant almenys 15 minuts i amb calor sec de 160ºC-170ºC durant almenys una hora. En l'àmbit sanitari cal adoptar les precaucions estàndard per malalties infeccioses. Les mesures de contenció a l'hora de manipular-lo en laboratoris corresponen a un nivell 2 de bioseguretat.[37]

Tractament

Ara per ara, no existeix cap vacuna humana vàlida que proporcioni immunitat contra el microbi.[38]

La infecció per C. trachomatis es pot tractar amb qualsevol d'aquests antibiòtics: azitromicina, eritromicina o doxiciclina/tetraciclina.[39] En els casos d'infecció urogenital, sense evidència de coinfecció per altres gèrmens, s'acostuma a emprar azitromicina 1 g en una dosi única o doxiciclina 100 mg 2 vegades al dia durant una setmana en pacients no gestants.[40] Si existeix infecció associada per Neisseria gonorrhoeae (un fet freqüent, que pot arribar al 50% en grups de risc), cal afegir una injecció única de ceftriaxona[41] (250 mg).

Un grup d'investigadors europeus ha demostrat que la iota-carragenina obtinguda de la molsa d'Irlanda redueix in vitro la infectivitat ocular de C. trachomatis i que in vivo disminueix significativament la disseminació del bacteri a través de les secrecions. Aquests resultats indiquen que dita substància pot ser un agent efectiu per acotar la transmissió de la infecció ocular per clamídia i crea una nova perspectiva pel desenvolupament de fàrmacs profilàctics que bloquegin la penetració del patogen en les cèl·lules hoste.[42]

Un altre compost que té la capacitat d'inhibir el creixement de múltiples biovars de C. trachomatis és la piocianina.[43] Aquest pigment antibiòtic produït per P. aeruginosa actua contra els darrers estadis de desenvolupament del paràsit i el seu potencial valor terapèutic es considera de gran interés.[44]

Referències

  1. ↑ Hasteh, F «Chlamydia trachomatis» (en anglès). Cervix: Inflammation/parasites, PathologyOutlines.com, 2020; Mar 5 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 15 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4a ed.. McGraw Hill, 2004, p. 463–70. ISBN 0838585299. 
  3. ↑ Kenyon College - Dept. of Biology. «Chlamydia». MicrobeWiki, 15-08-2006. [Consulta: 27 octubre 2008].
  4. ↑ Budai, I «Chlamydia trachomatis: milestones in clinical and microbiological diagnostics in the last hundred years: a review». Acta microbiologica et immunologica Hungarica, 54, 1, Març 2007, pàg. 5–22. DOI: 10.1556/AMicr.54.2007.1.2. ISSN: 1217-8950. PMID: 17523388.
  5. ↑ Stephens RS, Kalman S, Lammel C, Fan J, et al «Genome sequence of an obligate intracellular pathogen of humans: Chlamydia trachomatis» (en anglès). Science, 1998 Oct 23; 282 (5389), pp: 754-759. ISSN 0036-8075. PMID: 9784136 [Consulta: 29 agost 2018].
  6. ↑ Fredlund H, Falk L, Jurstrand M, Unemo M «Molecular genetic methods for diagnosis and characterisation of Chlamydia trachomatis and Neisseria gonorrhoeae: impact on epidemiological surveillance and interventions». APMIS: acta pathologica, microbiologica, et immunologica Scandinavica, 112, 11-12, 2004, pàg. 771–784. DOI: 10.1111/j.1600-0463.2004.apm11211-1205.x. PMID: 15638837.
  7. ↑ Carlson JH, Whitmire WM, Crane DD, et al «The Chlamydia trachomatis plasmid is a transcriptional regulator of chromosomal genes and a virulence factor». Infection and immunity, 76, 6, Juny 2008, pàg. 2273–2283. DOI: 10.1128/IAI.00102-08. PMC: 2423098. PMID: 18347045.
  8. ↑ Mehlitz A, Rudel T «Modulation of host signaling and cellular responses by Chlamydia» (en anglès). Cell Commun Signal, 2013 Nov 22; 11, pp: 90. DOI: 10.1186/1478-811X-11-90. PMC: 4222901. PMID: 24267514 [Consulta: 15 març 2020].
  9. ↑ Bugalhão JN, Mota LJ «The multiple functions of the numerous Chlamydia trachomatis secreted proteins: the tip of the iceberg» (en anglès). Microb Cell, 2019 Ag 21; 6 (9), pp: 414-449. DOI: 10.15698/mic2019.09.691. PMC: 6717882. PMID: 31528632 [Consulta: 15 març 2020].
  10. ↑ Stamm WE, Tam M, Koester M, Cles L «Detection of Chlamydia trachomatis inclusions in McCoy cell cultures with fluorescein-conjugated monoclonal antibodies» (en anglès). J Clin Microbiol, 1983 Abr; 17 (4), pp: 666–668. ISSN 0095-1137. PMC: 272712. PMID: 6189852 [Consulta: 6 juliol 2018].
  11. ↑ Ostos Ortiz, OL; Mélida Sánchez, R «Chlamydia trachomatis: avances y perspectivas» (en castellà). Nova, 2003 Gen-Des; 1 (1), pp: 81-93. ISSN 1794-2370. DOI: 10.22490/24629448.1051 [Consulta: 8 juliol 2018].
  12. ↑ de Ramírez, I; Mejía, M; García de la Riva, JC; Hermes, F; Grazioso, CF «Validez de las tinciones de Giemsa y Lendrum en frotis conjuntivales para la identificación de Chlamydia trachomatis» (en castellà). Boletín de la Oficina Sanitaria Panamericana, 1994 Mar; 116 (3), pp: 212-216. ISSN 0030-0632 [Consulta: 8 juliol 2018].
  13. ↑ Ortiz L, Angevine M, Kim SK, Watkins D, DeMars R «T-cell epitopes in variable segments of Chlamydia trachomatis major outer membrane protein elicit serovar-specific immune responses in infected humans». Infect Immun, 68, 3, 2000, pàg. 1719–1723. DOI: 10.1128/IAI.68.3.1719-1723.2000. PMC: 97337. PMID: 10678996.
  14. ↑ Batteiger BE, Lin PM, Jones RB, Van Der Pol BJ «Species-, serogroup-, and serovar-specific epitopes are juxtaposed in variable sequence region 4 of the major outer membrane proteins of some Chlamydia trachomatis serovars» (en anglès). Infect Immun, 1996 Jul; 64 (7), pp: 2839-2841. ISSN: 0019-9567. PMC: 174151. PMID: 8698520 [Consulta: 6 juliol 2018].
  15. ↑ Sun G, Pal S, Sarcon AK, Kim S, et al «Structural and Functional Analyses of the Major Outer Membrane Protein of Chlamydia trachomatis» (en anglès). J Bacteriol, 2007 Set; 189 (17), pp: 6222-6235. DOI: 10.1128/JB.00552-07. PMC: 1951919. PMID: 17601785 [Consulta: 6 juliol 2018].
  16. ↑ ITIS «Chlamydia suis Everett et al., 1999» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 960463 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 març 2020].
  17. ↑ De Puysseleyr K, De Puysseleyr L, Dhondt H, Geens T, et al «Evaluation of the presence and zoonotic transmission of Chlamydia suis in a pig slaughterhouse» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Oct 30; 14, pp: 560. DOI: 10.1186/s12879-014-0560-x. PMC: 4216655. PMID: 25358497 [Consulta: 23 setembre 2018].
  18. ↑ ITIS «Chlamydia muridarum Everett et al., 1999» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 960462 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 març 2020].
  19. ↑ Zhong, G «Chlamydia Spreading from the Genital Tract to the Gastrointestinal Tract - A Two-Hit Hypothesis» (en anglès). Trends Microbiol, 2018 Jul; 26 (7), pp: 611-623. DOI: 10.1016/j.tim.2017.12.002. PMC: 6003826. PMID: 29289422 [Consulta: 23 setembre 2018].
  20. ↑ Bas S, Muzzin P, Ninet B, Bornand JE, et al «Chlamydial Serology: Comparative Diagnostic Value of Immunoblotting, Microimmunofluorescence Test, and Immunoassays Using Different Recombinant Proteins as Antigens» (en anglès). J Clin Microbiol, 2001 Abr; 39 (4), pp: 1368-1377. DOI: 10.1128/JCM.39.4.1368-1377.2001. PMC: 87941. PMID: 11283058 [Consulta: 6 juliol 2018].
  21. ↑ Sachse K, Rahman KS, Schnee C, Müller E, et al «A novel synthetic peptide microarray assay detects Chlamydia species-specific antibodies in animal and human sera» (en anglès). Sci Rep, 2018 Mar 16; 8 (1), pp: 4701. DOI: 10.1038/s41598-018-23118-7. PMC: 5856796. PMID: 29549361 [Consulta: 10 juliol 2018].
  22. ↑ Tait IA, Hart CA «Chlamydia trachomatis in non-gonococcal urethritis patients and their heterosexual partners: routine testing by polymerase chain reaction» (en anglès). Sex Transm Infect, 2002 Ag; 78 (4), pp: 286-288. DOI: 10.1136/sti.78.4.286. ISSN: 1368-4973. PMC: 1744493. PMID: 12181469 [Consulta: 23 setembre 2018].
  23. ↑ Fukushima K, Yanagisawa N «Severe Proctitis Caused by Chlamydia trachomatis Serovars D» (en anglès). Intern Med, 2016; 55 (21), pp: 3231. DOI: 10.2169/internalmedicine.55.7209. PMC: 5140884. PMID: 27803429 [Consulta: 7 juliol 2018].
  24. ↑ Ahmad SF, Brown JK, Campbell LL, Koscielniak M, et al «Pelvic Chlamydial Infection Predisposes to Ectopic Pregnancy by Upregulating Integrin β1 to Promote Embryo-tubal Attachment» (en anglès). EBioMedicine, 2018 Mar; 29, pp: 159-165. DOI: 10.1016/j.ebiom.2018.02.020. PMC: 5925620. PMID: 29500127 [Consulta: 7 juliol 2018].
  25. ↑ Hafner, LM; Pelzer, E «Tubal Damage, Infertility and Tubal Ectopic Pregnancy: Chlamydia trachomatis and Other Microbial Aetiologies» (en anglès). A: Ectopic Pregnancy-Modern Diagnosis and Management, Chap. 2 (Kamrava, M; Ed.) InTechOpen, 2011; Oct 26, pp: 13-44. ISBN 978-953-307-648-5. DOI: 10.5772/21555 [Consulta: 14 agost 2018].
  26. ↑ Ekabe CJ, Kehbila J, Njim T, Kadia BM, et al «Chlamydia trachomatis-induced Fitz-Hugh-Curtis syndrome: a case report» (en anglès). BMC Res Notes, 2017 Gen 3; 10 (1), pp: 10. DOI: 10.1186/s13104-016-2357-z. PMC: 5217395. PMID: 28057084 [Consulta: 6 agost 2018].
  27. ↑ Ahmadi A, Ramazanzadeh R, Sayehmiri K, Sayehmiri F, Amirmozafari N «Association of Chlamydia trachomatis infections with preterm delivery; a systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2018 Jun 18; 18 (1), pp: 240. DOI: 10.1186/s12884-018-1868-0. PMC: 6006861. PMID: 29914397 [Consulta: 7 juliol 2018].
  28. ↑ Piñeiro, L; Cilla, G «Chlamydia trachomatis Infection and Reproductive Health Outcomes in Women» (en anglès). A: Chlamydia, Chap. 11 (Mares, M; Ed.) InTechOpen, 2012; Mar 30, pp: 205-230 ISBN 978-953-51-0470-4. DOI: 10.5772/30951 [Consulta: 17 agost 2018].
  29. ↑ Martins J, Ribeiro Luís C, Correia De Aguiar T, Garrote Marcos JM, João Rocha Brito M «Infección por Chlamydia trachomatis en el primer año de vida» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Maig; 74 (5), pp: 298-302. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.10.022. ISSN: 1695-9531. PMID: 21334272 [Consulta: 6 juliol 2018].
  30. ↑ Matejcek A, Goldman RD «Treatment and prevention of ophthalmia neonatorum» (en anglès). Can Fam Physician, 2013 Nov; 59 (11), pp: 1187-1190. ISSN 0008-350X. PMC: 3828094. PMID: 24235191 [Consulta: 22 juliol 2018].
  31. ↑ Piñeiro L, Korta-Murua J, López-Cuesta S, Lasa I, Cilla G «¿Es la transmisión vertical de Chlamydia trachomatis un problema poco reconocido en España?» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2018; Jun 21, pii: S1695-4033(18)30225-X. DOI: 10.1016/j.anpedi.2018.05.015. ISSN: 1695-9531. PMID: 29937303 [Consulta: 22 juliol 2018].
  32. ↑ Lima LM, Hoelzle CR, Simões RT, Lima MIM, et al «Sexually Transmitted Infections Detected by Multiplex Real Time PCR in Asymptomatic Women and Association with Cervical Intraepithelial Neoplàsia» (en anglès). Rev Bras Ginecol Obstet, 2018 Set; 40 (9), pp: 540-546. DOI: 10.1055/s-0038-1669994. ISSN: 1806-9339. PMID: 30231293 [Consulta: 23 setembre 2018].
  33. ↑ Sonoda K, Tanaka Y, Tokuda Y «A young man with multiple joint pains and fever: A case with the importance of accurate history taking» (en anglès). J Gen Fam Med, 2017 Mar 24; 18 (2), pp: 79-81. DOI: 10.1002/jgf2.21. PMC: 5689394. PMID: 29263995 [Consulta: 7 juliol 2018].
  34. ↑ Kumar, P «Studies on the Role of Chlamydia trachomatis Infection in the Pathogenesis of Reactive Arthritis / Undifferentiated Spondyloarthropathy -Tesi doctoral-» (en anglès). Birla Institute of Technology and Science, 2015; Jul 18, pàgs: 204 [Consulta: 30 agost 2018].
  35. ↑ Zarco Montejo, P «Diagnóstico y tratamiento de la artritis relacionada con la infección por clamídia» (en castellà). Reumatol Clin, 2012 Mar; 8 (Supl 1), pp: S20-S25. DOI: 10.1016/j.reuma.2011.11.003. ISSN: 1885-1398. PMID: 22421458 [Consulta: 28 agost 2018].
  36. ↑ Hu VH, Harding-Esch EM, Burton MJ, Bailey RL, et al «Epidemiology and control of trachoma: systematic review» (en anglès). Trop Med Int Health, 2010 Jun; 15 (6), pp: 673–691. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2010.02521.x. PMC: 3770928. PMID: 20374566 [Consulta: 7 juliol 2018].
  37. ↑ INSHT «Clamydia trachomatis» (en castellà). DATABIO, Ficha de agente biológico Ctr-16, 2016; Gen 25, pàgs: 5 [Consulta: 8 juliol 2018].
  38. ↑ Phillips S, Quigley BL, Timms P «Seventy Years of Chlamydia Vaccine Research - Limitations of the Past and Directions for the Future» (en anglès). Front Microbiol, 2019 Gen 31; 10, pp: 70. DOI: 10.3389/fmicb.2019.00070. PMC: 6365973. PMID: 30766521 [Consulta: 15 març 2020].
  39. ↑ «Chlamydia» (en anglès). The STI Clinic. [Consulta: 15∕8∕2010].
  40. ↑ Seguí Díaz, M «¿Cuál es el mejor tratamiento de la infección urogenital por Chlamydia trachomatis?» (en castellà). Semergen, 2017 Gen-Feb; 43 (1), pp: 59-60. DOI: 10.1016/j.semerg.2016.02.009. ISSN: 1578-8865. PMID: 27068255 [Consulta: 26 setembre 2018].
  41. ↑ PubChem «Ceftriaxone» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Set 22; CID 5479530 (rev), pàgs: 40 [Consulta: 26 setembre 2018].
  42. ↑ Inic-Kanada A, Stein E, Stojanovic M, Schuerer N, et al «Effects of iota-carrageenan on ocular Chlamydia trachomatis infection in vitro and in vivo» (en anglès). J Appl Phycol, 2018; 30 (4), pp: 2601-2610. DOI: 10.1007/s10811-018-1435-0. PMC: 6096786. PMID: 30147240 [Consulta: 29 agost 2018].
  43. ↑ PubChem «Pyocyanine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Mar 11; CID 6817 (rev), pàgs: 25 [Consulta: 15 març 2020].
  44. ↑ Li JL, Yang N, Huang L, Chen D, et al «Pyocyanin Inhibits Chlamydia Infection by Disabling Infectivity of the Elementary Body and Disrupting Intracellular Growth» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2018 Maig 25; 62 (6), pii: e02260-17. DOI: 10.1128/AAC.02260-17. PMC: 5971585. PMID: 29610203 [Consulta: 15 març 2020].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chlamydia trachomatis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chlamydia_trachomatis&oldid=22905507»