Cogombre: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
|||
| Línia 34: | Línia 34: | ||
El '''cogombre''' és originari del sud de l'[[Índia]] i es cultiva des de fa més de 3000 anys. D'allí va ser traslladat cap a [[Itàlia]], [[Grècia]] i [[Xina]]. Posteriorment, va ser introduït al segle IX a [[regne de França|França]], a [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] al {{segle|XIV}} i a [[Amèrica del Nord]] al {{segle|XVI}}. |
El '''cogombre''' és originari del sud de l'[[Índia]] i es cultiva des de fa més de 3000 anys. D'allí va ser traslladat cap a [[Itàlia]], [[Grècia]] i [[Xina]]. Posteriorment, va ser introduït al segle IX a [[regne de França|França]], a [[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]] al {{segle|XIV}} i a [[Amèrica del Nord]] al {{segle|XVI}}. |
||
== Cultiu == |
== Cultiu de cogombres == |
||
Actualment es cultiva a gairebé totes les zones temperades del planeta. Per tant, també es cultiva als [[Països Catalans]]. |
Actualment es cultiva a gairebé totes les zones temperades del planeta. Per tant, també es cultiva als [[Països Catalans]]. |
||
Pel seu cultiu, necessita temperatures temperades (20-25 °C diürns). A causa de la seva superfície foliar, requereix una humitat elevada. Ara bé, una humitat excessiva en pot fer disminuir la producció, ja que disminueix la transpiració i, en conseqüència, l'activitat fotosintètica. |
Pel seu cultiu, necessita temperatures temperades (20-25 °C diürns). A causa de la seva superfície foliar, requereix una humitat elevada. Ara bé, una humitat excessiva en pot fer disminuir la producció, ja que disminueix la transpiració i, en conseqüència, l'activitat fotosintètica. |
||
| Línia 40: | Línia 40: | ||
Es pot cultivar tant en espais oberts (horts i explotacions agrícoles en general) com en hivernacles. A més, si es disposa d'un sistema de reg, es pot cultivar en èpoques de sequera. |
Es pot cultivar tant en espais oberts (horts i explotacions agrícoles en general) com en hivernacles. A més, si es disposa d'un sistema de reg, es pot cultivar en èpoques de sequera. |
||
=== |
=== Fenologia del cultiu === |
||
| ⚫ | |||
=== Requeriments del cultiu === |
|||
| ⚫ | |||
=== Maneig del cultiu === |
|||
=== Principals plagues del cultiu === |
|||
Factors limitants en la producció del cogombre. |
|||
==== Insectes ==== |
|||
| ⚫ | La plaga més comuna és causada per ''[[Aranya roja comuna|Tetranychus urticae]]'' (o aranya roja), la qual actua sobre el revers de les fulles i pot causar des de taques groguenques fins a una dessecació i pèrdua de les fulles. Les temperatures elevades i l'escassa humitat relativa afavoreixen el desenvolupament d'aquesta plaga. |
||
| ⚫ | A més, destaquen ''[[Mosca blanca|Trialeurodes vaporariorum]]'' (o mosca blanca dels hivernacles) i ''[[Bemisia tabaci]]'' (o mosca blanca del tabac), els quals ataquen les parts joves de les plantes i la debiliten, ja que tant adults com larves s'alimenten de la seva saba. Sobre la melassa que secreten, es diposita la negreta tacant els fruits i dificultant el desenvolupament normal de la planta. |
||
==== Bacteris ==== |
|||
==== Virus ==== |
|||
==== Fongs ==== |
|||
[[Oïdi de les cucurbitàcies|''Podosphaera fusca'']] (també anomenat ''Podosphaera xanthii, Sphaerotheca fuliginea'' o ''Sphaerotheca fusca'') és el principal agent causal de l'[[oïdi]] de les [[cucurbitàcies]] en zones de climatologia tropical i subtropical. La malaltia cursa amb l'aparició de d'una massa de color blanc (semblant a la [[Pols de talc|pols del talc]], constituida per [[Miceli|micelis]] i [[Conidi|conidis]]) sobre la superfície de les [[Fulla|fulles]], dels [[Pecíol|pecíols]], de les [[Tija|tiges]] i rarament en els [[Fruit|fruits]]. De fet, ''P. fusca'' és un ectoparàsit biotròfic obligat que s'instal·la sobre la superfície de la planta per poder obtenir nutrients a partir de les cèl·lules vegetals mitjançant els seus [[Haustori|haustoris]]. En la majoria dels casos, la infecció evoluciona amb [[clorosi]] en els teixits afectats, redueix la [[fotosíntesi]] i accelera el procés de [[Senescència foliar|senescència]] de la planta (provocant la mort de les fulles infectades). Tanmateix, els fruits poden reduir-se en nombre i en mida deguda la infecció d'altres indrets de la planta <ref name=":0">{{Ref-publicació|article=The powdery mildew fungus Podosphaera fusca (synonym Podosphaera xanthii ), a constant threat to cucurbits|nom=Alejandro|nom5=Antonio|cognom4=López-Ruiz|nom4=Francisco|cognom3=Fernández-Ortuño|nom3=Dolores|cognom2=Romero|nom2=Diego|cognom=Pérez-García|llengua=en|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1364-3703.2008.00527.x|doi=10.1111/j.1364-3703.2008.00527.x|exemplar=2|volum=10|pàgines=153–160|pmid=19236565|pmc=PMC6640438|data=2009-03|publicació=Molecular Plant Pathology|cognom5=De Vicente}}</ref>. Altres espècies fúngiques que provoquen l'oïdi són [[Erysiphe cichoracearum|''Erysiphe'' ''cichoracearum'']] <ref>{{Ref-web|títol=Cucumber, Squash, Melon & Other Cucurbit Diseases|url=https://hgic.clemson.edu/factsheet/cucumber-squash-melon-other-cucurbit-diseases/|consulta=2021-10-19|llengua=en-US|nom=Factsheet {{!}} HGIC 2206 {{!}} Updated:|cognom=May 12|nom2=2021 {{!}} Print {{!}}|cognom2=Download}}</ref>'', [[Golovinomyces cichoracearum]]'' (en zones de climatologia temperada) <ref>{{Ref-publicació|article=Fungal species that cause powdery mildew in greenhouse-grown cucumber and melon in Paraná State, Brazil|nom2=João Batista|nom5=Ronilda Lana|cognom4=Oliveira|nom4=Ricardo Ribeiro de|cognom3=Tessmann|nom3=Dauri José|cognom2=Vida|cognom=Aguiar|url=https://doi.org/10.4025/actasciagron.v34i3.13999|nom=Bárbara De Melo|doi=10.4025/actasciagron.v34i3.13999|exemplar=3|volum=34|issn=1807-8621|data=2012-05-03|publicació=Acta Scientiarum. Agronomy|cognom5=Aguiar}}</ref>. A més, s'han reportat casos on més d'una espècie pot aparèixer simultàniament en la mateixa zona d'una mateixa planta. <ref name=":0" /> Actualment es desconeixen part dels aspectes biològics d'aquests fongs, la seva natura parasitària dificulta el seu estudi en laboratori i, en conseqüència, el tractament de les plantes de cogombre afectades. |
|||
=== Control de les plagues del cultiu === |
|||
L'ús de cultius de cogombres resistents representa un dels principals mitjans de control de les malalties provocades per diferents agents infecciosos. Malauradament, el desenvolupament de línies de cultiu resistents no és suficient enfront del sorgiment de noves variants de patògens que, en casos com l'oïdi, resulten més agressius per les cucurbitàcies. <ref name=":0" /> |
|||
== Gastronomia == |
== Gastronomia == |
||
Revisió del 19:56, 19 oct 2021
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MacConkay hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el octubre de 2021. |
Cucumis sativus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | cogombre |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Tribu | Benincaseae |
| Gènere | Cucumis |
| Espècie | Cucumis sativus L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
El cogombre (Cucumis sativus) és una planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom. Cal que no es confongui amb el cogombre salvatge (Ecballium elaterium).
Morfologia
La cogombrera és una planta herbàcia anual, pot mesurar entre 1 i 4 metres, de port angulós i espinós amb talls híspids, és enfiladissa i les seves tiges s'entortolliguen amb els seus circells (un a cada nus). Té una rel principal que es ramifica ràpidament per donar rels secundàries superficials i molt fines, llargues i de color blanc. També pot emetre rels adventícies per damunt del coll.
Les fulles són cordiformes, lobades i regularment dentada. També cal destacar que tant les fulles com les tiges són piloses, és a dir, estan recobertes d'una capa de pèls fins. La inserció de la fulla amb la tija és de tipus peciolar. Per aquesta espècie, la reproducció és sexual per al·logàmia; en cap cas presenta reproducció vegetativa. Les flors són de color groc i diürnes. L'expressió sexual típica d'aquesta espècie és monoica, amb flors masculines i femenines per separat a la mateixa planta, encara que actualment molts cultius són ginoics, és a dir, només presenten flors pistil·lades. Els cinc pètals que formen la corol·la del periant estan soldats: constitueixen una gamopètala o simpètala.
Pel que fa a l'aparell sexual masculí o androceu, cal dir que els grans de pol·len són grans, apegalosos i pesats així que en general són transportats per insectes (vectors entomofílics). La pol·linització és creuada. Tal com hem dit anteriorment, és una planta monoica i, per tant, necessita pol·linitzadors tot i que hi ha flors hermafrodites, el percentatge d'autopol·linització és molt baix.
Respecte a l'aparell sexual femení o gineceu, l'ovari, que és fusiforme, es troba per sota de la resta de peces florals. En aquests casos parlem d'ovari ínfer.
El fruit és una baia pepònide de forma ovoide o cilíndrica que, depenent de la varietat és més o menys llisa. Solen ser de color verd fosc i vira fins a tonalitats més clares a mesura que madura. La polpa és aquosa, de color blanc i conté moltes llavors al seu interior. Aquestes són planes, ovals i d'un color groguenc.
Subespècies
- Cucumis sativus var. anatolicus Gabaev
- Cucumis sativus var. anglicus L. H. Bailey
- Cucumis sativus var. cilicicus Gabaev
- Cucumis sativus var. europaeus Gabaev
- Cucumis sativus var. falcatus Gabaev
- Cucumis sativus var. indo-europaeus Gabaev
- Cucumis sativus var. irano-turanicus Gabaev
- Cucumis sativus var. izmir Gabaev
- Cucumis sativus var. squamosus Gabaev
- Cucumis sativus var. testudaceus Gabaev
- Cucumis sativus var. tuberculatus Gabaev
- Cucumis sativus var. vulgatus Gabaev
Ecologia
El cogombre és originari del sud de l'Índia i es cultiva des de fa més de 3000 anys. D'allí va ser traslladat cap a Itàlia, Grècia i Xina. Posteriorment, va ser introduït al segle IX a França, a Anglaterra al segle xiv i a Amèrica del Nord al segle xvi.
Cultiu de cogombres
Actualment es cultiva a gairebé totes les zones temperades del planeta. Per tant, també es cultiva als Països Catalans. Pel seu cultiu, necessita temperatures temperades (20-25 °C diürns). A causa de la seva superfície foliar, requereix una humitat elevada. Ara bé, una humitat excessiva en pot fer disminuir la producció, ja que disminueix la transpiració i, en conseqüència, l'activitat fotosintètica.
Es pot cultivar tant en espais oberts (horts i explotacions agrícoles en general) com en hivernacles. A més, si es disposa d'un sistema de reg, es pot cultivar en èpoques de sequera.
Fenologia del cultiu
Requeriments del cultiu
Maneig del cultiu
Principals plagues del cultiu
Factors limitants en la producció del cogombre.
Insectes
La plaga més comuna és causada per Tetranychus urticae (o aranya roja), la qual actua sobre el revers de les fulles i pot causar des de taques groguenques fins a una dessecació i pèrdua de les fulles. Les temperatures elevades i l'escassa humitat relativa afavoreixen el desenvolupament d'aquesta plaga.
A més, destaquen Trialeurodes vaporariorum (o mosca blanca dels hivernacles) i Bemisia tabaci (o mosca blanca del tabac), els quals ataquen les parts joves de les plantes i la debiliten, ja que tant adults com larves s'alimenten de la seva saba. Sobre la melassa que secreten, es diposita la negreta tacant els fruits i dificultant el desenvolupament normal de la planta.
Bacteris
Virus
Fongs
Podosphaera fusca (també anomenat Podosphaera xanthii, Sphaerotheca fuliginea o Sphaerotheca fusca) és el principal agent causal de l'oïdi de les cucurbitàcies en zones de climatologia tropical i subtropical. La malaltia cursa amb l'aparició de d'una massa de color blanc (semblant a la pols del talc, constituida per micelis i conidis) sobre la superfície de les fulles, dels pecíols, de les tiges i rarament en els fruits. De fet, P. fusca és un ectoparàsit biotròfic obligat que s'instal·la sobre la superfície de la planta per poder obtenir nutrients a partir de les cèl·lules vegetals mitjançant els seus haustoris. En la majoria dels casos, la infecció evoluciona amb clorosi en els teixits afectats, redueix la fotosíntesi i accelera el procés de senescència de la planta (provocant la mort de les fulles infectades). Tanmateix, els fruits poden reduir-se en nombre i en mida deguda la infecció d'altres indrets de la planta [1]. Altres espècies fúngiques que provoquen l'oïdi són Erysiphe cichoracearum [2], Golovinomyces cichoracearum (en zones de climatologia temperada) [3]. A més, s'han reportat casos on més d'una espècie pot aparèixer simultàniament en la mateixa zona d'una mateixa planta. [1] Actualment es desconeixen part dels aspectes biològics d'aquests fongs, la seva natura parasitària dificulta el seu estudi en laboratori i, en conseqüència, el tractament de les plantes de cogombre afectades.
Control de les plagues del cultiu
L'ús de cultius de cogombres resistents representa un dels principals mitjans de control de les malalties provocades per diferents agents infecciosos. Malauradament, el desenvolupament de línies de cultiu resistents no és suficient enfront del sorgiment de noves variants de patògens que, en casos com l'oïdi, resulten més agressius per les cucurbitàcies. [1]
Gastronomia
Ha estat molt apreciat des de l'antiguitat a la cuina mediterrània per les seves qualitats refrescants, sobretot a l'estiu, a causa de la seva elevada proporció d'aigua. El cogombre cru té una proporció elevada de vitamina C. A les nostres contrades es menja principalment cru en amanides o com a companatge. També es fa servir per decorar plats.
A l'Àsia del Sud i del sud-est hi ha varietats de cogombres sovint molt grans amb les que es preparen plats calents, com el Dosakai, cogombre gran i rodó molt important a la cuina de l'Índia del Sud.
Cogombrets
Aquesta planta, la part comestible de la qual és el fruit, té molta demanda a tot el món. Normalment les varietats més grans es consumeixen directament, mentre que les varietats més menudes, els anomenats cogombrets es fan servir per confitar. Les preparacions de cogombrets eren casolanes en temps antics, però actualment es confiten en quantitats industrials.
El cogombret confitat és un element molt important en les cuines dels països de l'Europa Central, com Alemanya, Txèquia i Polònia entre molts altres. El cogombret també es fa servir a la cuina ibèrica per fer "banderilles", unes tapes amb escuradents clavats en el cogombret amb un tros de pebrot, una oliva i una ceba menuda.
Farmacologia
Composició nutricional
per cada 100 g: Aigua: 95% - Proteïnes: 0,8-1,6 g – Greix: 0,03-0,2 g – Hidrats de carboni: 1-2,4 g – Valor energètic: 17cal – Sodi: 8mg – Potassi: 140mg – Fòsfor: 22mg – Calci: 17mg - Ferro: 0,3mg – Retinol (Vit. A): 2mg - Àcid ascòrbic (Vit. C): 11mg – Tiamina (Vit. B1): 0,03mg. - Riboflavina (Vit. B2): 0,03mg – Àcid fòlic (Vit. B3): 13µg
Propietats farmacològiques
La part utilitzada és el fruit, ja que conté abundants mucílags i cel·lulosa. A més, està formada per un 95% d'aigua i el valor calòric és baix: no arriba ni a les 20 calories per cada 100 g. Per tant, és aconsellable per tractar l'obesitat. També ajuda a desintoxicar l'organisme, ja que ajuda a eliminar l'àcid úric de la sang.
La polpa del cogombre és molt utilitzada en cosmètica com a agent hidratant i per les seves accions demulcents, depuratives,[4] diürètiques, laxants[5] i antipruriginoses i emol·lient. Així doncs, està indicat per la cistitis, urolitiasi i l'oligúria, a més de tractaments cosmètics per la pell grassa, arrugues, en cas d'erupcions i cremades cutànies i, en general, per mantenir-la suau i hidratada.
Cal tenir en compte que la pell del cogombre conté cucurbitacina, la qual té caràcter irritant i pot produir afeccions intestinals si se'n consumeix la quantitat suficient. Les llavors, a més, tenen petites quantitats de cucurbitina, un principi actiu que exerceix una certa activitat al tractament de la Taenia i en altres parasitosis intestinals.
Galeria
-
Cogombres sencers i tallats -
Cuina txeca; amanida de cogombre -
Mizeria. Plat de la cuina polonesa fet amb cogombre, nata agra i espècies -
Oimuchim. Plat de la cuina coreana a base de cogombre, bitxo i ceba tendra -
-
Entrepans de cogombre; especialitat de la cuina anglesa -
-
Kosambri, plat de Karnataka fet a base de cogombre i nou de coco rallada -
Cogombre decorant el Smørrebrød, uns entremesos de la cuina noruega
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez-García, Alejandro; Romero, Diego; Fernández-Ortuño, Dolores; López-Ruiz, Francisco; De Vicente, Antonio «The powdery mildew fungus Podosphaera fusca (synonym Podosphaera xanthii ), a constant threat to cucurbits» (en anglès). Molecular Plant Pathology, 10, 2, 2009-03, pàg. 153–160. DOI: 10.1111/j.1364-3703.2008.00527.x. PMC: PMC6640438. PMID: 19236565.
- ↑ May 12, Factsheet | HGIC 2206 | Updated:; Download, 2021 | Print |. «Cucumber, Squash, Melon & Other Cucurbit Diseases» (en anglès americà). [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ Aguiar, Bárbara De Melo; Vida, João Batista; Tessmann, Dauri José; Oliveira, Ricardo Ribeiro de; Aguiar, Ronilda Lana «Fungal species that cause powdery mildew in greenhouse-grown cucumber and melon in Paraná State, Brazil». Acta Scientiarum. Agronomy, 34, 3, 03-05-2012. DOI: 10.4025/actasciagron.v34i3.13999. ISSN: 1807-8621.
- ↑ «depuratiu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «laxant». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- BERDONCES, J. LL. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- BOLÒS, O; VIGO, J. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
Enllaços externs
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2007)[Enllaç no actiu]
- «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..