Opisthorchis viverrini: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 41: Línia 41:
Quan la metacercària es desenquista adopta una morfologia més allargada que s'aprima a l'extrem anterior i que mesura 558 µm de llargada i 145 µm d'amplada aproximadament. Tota la seva superfície, a excepció de les [[Boca|cavitats oral]] i ventral, està recoberta d'unes [[Espina|espines]] amb [[Escatosos|escates]] que disminueixen en nombre i tamany a mesura que s'apropen a l'extrem posterior. En referència als seus [[Sensorial|òrgans sensorials]], té pèls sensorials que es troben al [[Cavitat oral|succionador ora]]<nowiki/>l, al succionador ventral i a prop del [[Bufeta urinària|porus excretor]].<ref name=":21" />
Quan la metacercària es desenquista adopta una morfologia més allargada que s'aprima a l'extrem anterior i que mesura 558 µm de llargada i 145 µm d'amplada aproximadament. Tota la seva superfície, a excepció de les [[Boca|cavitats oral]] i ventral, està recoberta d'unes [[Espina|espines]] amb [[Escatosos|escates]] que disminueixen en nombre i tamany a mesura que s'apropen a l'extrem posterior. En referència als seus [[Sensorial|òrgans sensorials]], té pèls sensorials que es troben al [[Cavitat oral|succionador ora]]<nowiki/>l, al succionador ventral i a prop del [[Bufeta urinària|porus excretor]].<ref name=":21" />


== Patogènia ==
== Cicle vital ==
=== Cicle vital ===
El cicle vital d'''Opisthorchis viverrini'' és bastant complex, desenvolupant-se en 3 hostes al llarg de 4 o 4 mesos i mig<ref name=":18" />. Inclou un dels [[hoste|hostes]] definitius, els [[Ésser humà|humans]], on el paràsit es reprodueix sexualment i 2 hostes intermediaris, on el paràsit duu a terme la [[reproducció asexual]], que són els [[Caragol|caragols]] d'aigua dolça, principalment del gènere [[Bithynia]] i els [[peixos]] d'aigua dolça, majoritàriament de la família dels [[ciprínids]].
El cicle vital d'''Opisthorchis viverrini'' és bastant complex, desenvolupant-se en 3 hostes al llarg de 4 o 4 mesos i mig<ref name=":18" />. Inclou un dels [[hoste|hostes]] definitius, els [[Ésser humà|humans]], on el paràsit es reprodueix sexualment i 2 hostes intermediaris, on el paràsit duu a terme la [[reproducció asexual]], que són els [[Caragol|caragols]] d'aigua dolça, principalment del gènere [[Bithynia]] i els [[peixos]] d'aigua dolça, majoritàriament de la família dels [[ciprínids]].


Línia 56: Línia 55:
==== Hostes intermediaris ====
==== Hostes intermediaris ====
[[Fitxer:Bithynia tentaculata.jpg|miniatura|143x143px|Els caragols del gènere ''Bithynia'' són els primers hostes intermediaris. ]]
[[Fitxer:Bithynia tentaculata.jpg|miniatura|143x143px|Els caragols del gènere ''Bithynia'' són els primers hostes intermediaris. ]]
Els primers hostes intermediaris són 3 espècies de caragol del gènere Bithynia: ''Bithynia goniompharus'', ''B. funiculata'' i ''B. siamensis.''<ref name=":3" /> Els caragols viuen en ecosistemes lèntics (ecosistemes aqüàtics sense corrent d'aigua continua), d'aigües poc profundes. A Tailàndia, aquestes espècies mostren una distribució geogràfica particular; ''B. goniompharus'' es troba a la regió del nord-est, ''B. siamensis'' predomina sobretot a la Tailàndia central i ''B. funiculata'' domina a la regió del nord<ref name=":18" />. La [[incidència]] del tremàtode en els caragols és molt baixa, de menys de l'1%, per això s'han descartat com a agents de control de la infecció d'''O. viverrini''<ref name=":14">{{Ref-publicació|article=Examining Landscape Determinants of Opisthorchis viverrini Transmission|url=http://dx.doi.org/10.1007/s10393-012-0789-z|publicació=EcoHealth|data=2012-08-14|issn=1612-9202|pàgines=328–341|volum=9|exemplar=3|doi=10.1007/s10393-012-0789-z|nom=Yi-Chen|cognom=Wang}}</ref>.
Els primers hostes intermediaris són 3 espècies de caragol del gènere Bithynia: ''Bithynia goniompharus'', ''B. funiculata'' i ''B. siamensis.''<ref name=":3" /> Els caragols viuen en ecosistemes lèntics (ecosistemes aqüàtics sense corrent d'aigua continua), d'aigües poc profundes. A Tailàndia, aquestes espècies mostren una distribució geogràfica particular; ''B. goniompharus'' es troba a la regió del nord-est, ''B. siamensis'' predomina sobretot a la Tailàndia central i ''B. funiculata'' domina a la regió del nord.<ref name=":18" /> La [[incidència]] del tremàtode en els caragols és molt baixa, de menys de l'1%, per això s'han descartat com a agents de control de la infecció d'''O. viverrini.''<ref name=":14">{{Ref-publicació|article=Examining Landscape Determinants of Opisthorchis viverrini Transmission|url=http://dx.doi.org/10.1007/s10393-012-0789-z|publicació=EcoHealth|data=2012-08-14|issn=1612-9202|pàgines=328–341|volum=9|exemplar=3|doi=10.1007/s10393-012-0789-z|nom=Yi-Chen|cognom=Wang}}</ref>


Les principals espècies de peixos que actuen com el segon hoste intermediari per la transmissió d'<nowiki/>''O. viverrini'' als humans són: ''[[Cyclocheilichthys]]'', ''[[Puntius]]'' i ''Hampala dispa''<ref name=":10" />, tot i que a Tailàndia es coneixen 15 espècies que poden ser hostes d'<nowiki/>''O. viverrini.''<ref>{{Ref-publicació|article=Control of foodborne trematode infections report of a who study group|url=http://dx.doi.org/10.1016/s0020-7519(96)90026-0|publicació=International Journal for Parasitology|data=1996-01|issn=0020-7519|pàgines=138–139|volum=26|exemplar=1|doi=10.1016/s0020-7519(96)90026-0|nom=P.|cognom=Prociv}}</ref> La incidència de les metacercàries infectives d'''O. viverrini'' en els peixos d'aigua dolça és molt més prevalent que en caragols, arribant fins al 90%<ref name=":14" />. La severitat de la infecció depèn de: les espècies de peix, l'estació de l'any i els ecosistemes aqüàtics en els que viuen.
Les principals espècies de peixos que actuen com el segon hoste intermediari per la transmissió d'<nowiki/>''O. viverrini'' als humans són: ''[[Cyclocheilichthys]]'', ''[[Puntius]]'' i ''Hampala dispa''<ref name=":10" />, tot i que a Tailàndia es coneixen 15 espècies que poden ser hostes d'<nowiki/>''O. viverrini.''<ref>{{Ref-publicació|article=Control of foodborne trematode infections report of a who study group|url=http://dx.doi.org/10.1016/s0020-7519(96)90026-0|publicació=International Journal for Parasitology|data=1996-01|issn=0020-7519|pàgines=138–139|volum=26|exemplar=1|doi=10.1016/s0020-7519(96)90026-0|nom=P.|cognom=Prociv}}</ref> La incidència de les metacercàries infectives d'''O. viverrini'' en els peixos d'aigua dolça és molt més prevalent que en caragols, arribant fins al 90%<ref name=":14" />. La severitat de la infecció depèn de: les espècies de peix, l'estació de l'any i els ecosistemes aqüàtics en els que viuen.
Línia 79: Línia 78:


==== Colangiocarcinoma ====
==== Colangiocarcinoma ====
Evidències experimentals i epidemiològiques han mostrat una forta correlació entre la infecció per ''O. viverrini'' i el desenvolupament del càncer de les vies biliars.<ref name=":16">{{Ref-publicació|article=Cholangiocarcinoma: lessons from Thailand|url=http://dx.doi.org/10.1097/mog.0b013e3282fbf9b3|publicació=Current Opinion in Gastroenterology|data=2008-05|issn=0267-1379|pàgines=349–356|volum=24|exemplar=3|doi=10.1097/mog.0b013e3282fbf9b3|nom=Banchob|cognom=Sripa|nom2=Chawalit|cognom2=Pairojkul}}</ref> A les províncies situades al nord i nord-est de Tailàndia, on la incidència d'infeccions causades per ''O. viverrini'' és molt més elevada que a la resta del país, el colangiocarcinoma, o CCA representa més de la meitat de càncers hepàtics de la regió.<ref name=":16" />
El colangiocarcinoma és un [[tumor maligne]] del [[teixit epitelial]] de les vies biliars.<ref>{{Ref-publicació|article=Thinking beyond Opisthorchis viverrini for risk of cholangiocarcinoma in the lower Mekong region: a systematic review and meta-analysis|nom2=Carsten H.|nom5=Virginia|cognom4=Saenna|nom4=Parichat|cognom3=Echaubard|nom3=Pierre|cognom2=Richter|cognom=Steele|url=http://dx.doi.org/10.1186/s40249-018-0434-3|nom=Jennifer A.|doi=10.1186/s40249-018-0434-3|exemplar=1|volum=7|issn=2049-9957|data=2018-05-17|publicació=Infectious Diseases of Poverty|cognom5=Stout}}</ref> Evidències experimentals i epidemiològiques han mostrat una forta correlació entre la infecció per ''O. viverrini'' i el desenvolupament del càncer de les vies biliars.<ref name=":16">{{Ref-publicació|article=Cholangiocarcinoma: lessons from Thailand|url=http://dx.doi.org/10.1097/mog.0b013e3282fbf9b3|publicació=Current Opinion in Gastroenterology|data=2008-05|issn=0267-1379|pàgines=349–356|volum=24|exemplar=3|doi=10.1097/mog.0b013e3282fbf9b3|nom=Banchob|cognom=Sripa|nom2=Chawalit|cognom2=Pairojkul}}</ref> A les províncies situades al nord i nord-est de Tailàndia, on la incidència d'infeccions causades per ''O. viverrini'' és molt més elevada que a la resta del país, el colangiocarcinoma, o CCA representa més de la meitat de càncers hepàtics de la regió.<ref name=":16" />


Tot i que inicialment ''O.viverrini'' causa infeccions agudes de la vesícula i els conductes biliars que són tractables amb medicaments, és molt comú que es produeixin infeccions cròniques, que suposen un factor de risc pel desenvolupament de [[Carcinogènesi|carcinogènesis]].<ref>{{Ref-publicació|article=Opisthorchiasis and cholangiocarcinoma in Southeast Asia: an unresolved problem|nom2=Thomas|nom5=Watcharin|cognom4=Namwat|nom4=Nisana|cognom3=Techasen|nom3=Anchalee|cognom2=O'Connor|cognom=Hughes|url=http://dx.doi.org/10.2147/ijgm.s133292|nom=Thomas|doi=10.2147/ijgm.s133292|volum=Volume 10|pàgines=227–237|issn=1178-7074|data=2017-08|publicació=International Journal of General Medicine|cognom5=Loilome}}</ref>
Tot i que inicialment ''O.viverrini'' causa infeccions agudes de la vesícula i els conductes biliars que poden ser tratades amb medicaments, és molt comú que es produeixin infeccions cròniques, que suposen un factor de risc pel desenvolupament de [[Carcinogènesi|carcinogènesis]].<ref>{{Ref-publicació|article=Opisthorchiasis and cholangiocarcinoma in Southeast Asia: an unresolved problem|nom2=Thomas|nom5=Watcharin|cognom4=Namwat|nom4=Nisana|cognom3=Techasen|nom3=Anchalee|cognom2=O'Connor|cognom=Hughes|url=http://dx.doi.org/10.2147/ijgm.s133292|nom=Thomas|doi=10.2147/ijgm.s133292|volum=Volume 10|pàgines=227–237|issn=1178-7074|data=2017-08|publicació=International Journal of General Medicine|cognom5=Loilome}}</ref> Al parasitar el sistema biliar i adherir-se a l'epiteli dels conductes biliars, ''O. viverrini'' causa lesions que indueixen una resposta immunològica per part dels humans.<ref>Sripa, B. et al. (2007). Liver Fluke Induces Cholangiocarcinoma. ''PLOS medicine'', ''4'' (7), s. e201. doi:10.1371/journal.pmed.0040201</ref>


El colangiocarcioma és extremadament inusual, i és per això que és un gran desconegut, i això fa que sigui difícil fer un diagnòstic precís. Arrodonint les xifres al 50% dels colangiocarcinomes sorgeixen de la regió perihilar, concretament als conductes biliars. El 40% sorgeix a la regió distal, i el 10% a la regió intrahepàtica.
El colangiocarcioma és extremadament inusual, i és per això que és un gran desconegut, i això fa que sigui difícil fer un diagnòstic precís. Arrodonint les xifres al 50% dels colangiocarcinomes sorgeixen de la regió perihilar, concretament als conductes biliars. El 40% sorgeix a la regió distal, i el 10% a la regió intrahepàtica.
Línia 101: Línia 100:
El colangiocarcinoma té unes taxes d'incidència molt elevades al sud-est asiàtic<ref name=":4">Shin, H.-R., Oh, J.-K., Masuyer, E., Curado, M.-P., Bouvard, V., Fang, Y.-Y., Wiangnon, S., Sripa, B., Hong, S.-T., 2010. Epidemiology of cholangiocarcinoma: An update focusing on risk factors. Cancer Science 101, 579–585.. doi:10.1111/j.1349-7006.2009.01458.x</ref>, on té una de les prevalences més alta de totes les [[Tumor|neoplasies]]. Mentre que per exemple el colangiocarcinoma representa entre el 15 - 25% dels càncers de fetge als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], a la regió de [[Khon Kaen]], a Tailàndia, (la regió amb major [[taxa d'incidència]] del món) representa un 86,5% de tots els càncers.<ref name=:1/>
El colangiocarcinoma té unes taxes d'incidència molt elevades al sud-est asiàtic<ref name=":4">Shin, H.-R., Oh, J.-K., Masuyer, E., Curado, M.-P., Bouvard, V., Fang, Y.-Y., Wiangnon, S., Sripa, B., Hong, S.-T., 2010. Epidemiology of cholangiocarcinoma: An update focusing on risk factors. Cancer Science 101, 579–585.. doi:10.1111/j.1349-7006.2009.01458.x</ref>, on té una de les prevalences més alta de totes les [[Tumor|neoplasies]]. Mentre que per exemple el colangiocarcinoma representa entre el 15 - 25% dels càncers de fetge als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], a la regió de [[Khon Kaen]], a Tailàndia, (la regió amb major [[taxa d'incidència]] del món) representa un 86,5% de tots els càncers.<ref name=:1/>


Al país de Tailàndia, la incidència de les infeccions causades per ''O. viverrini'' (calculada amb mostres fecals contaminades amb ous) està situada entre 24,5 i 60%.<ref>{{Ref-publicació|article=High prevalence of Opisthorchis viverrini infection in reservoir hosts in four districts of Khon Kaen Province, an opisthorchiasis endemic area of Thailand|cognom=Aunpromma|nom5=Smarn|cognom4=Kanjampa|nom4=Prapan|cognom3=Papirom|nom3=Pittaya|cognom2=Tangkawattana|nom2=Prasarn|nom=Surasit|url=http://dx.doi.org/10.1016/j.parint.2011.08.004|doi=10.1016/j.parint.2011.08.004|exemplar=1|volum=61|pàgines=60–64|issn=1383-5769|data=2012-03|publicació=Parasitology International|cognom5=Tesana}}</ref> A la regió del nord del país és de 19,3%, i al nord-est de 15,7%.<ref>{{Ref-publicació|article=Effect of Temperature on the Killing of Opisthorchis viverrini Eggs In Vitro|nom=Parichart|nom5=Thidarut|cognom4=Sripan|nom4=Panupan|cognom3=Eamudomkarn|nom3=Chatanun|cognom2=Duenngai|nom2=Kunyarat|cognom=Boueroy|llengua=English|url=http://www.parasitol.kr/journal/view.php?doi=10.3347/kjp.2019.57.1.49|doi=10.3347/kjp.2019.57.1.49|exemplar=1|volum=57|pàgines=49–53|pmid=30840800|pmc=PMC6409225|issn=0023-4001|data=2019-02-26|publicació=The Korean Journal of Parasitology|cognom5=Boonmars}}</ref> En canvi a la regió central i sud del país, les incidències del paràsit són de 3,8% i 0% respectivament.<ref name=":3" /> La prevalença de l'infecció per ''O. viverrini'' en aquestes regions de Tailàndia és major perquè la gent del territori acostumen a menjar un plat, anomenat "''koi pla''", que es fa cru, o molt poc cuinat.<ref name=":0" /> El consum d'aquest plat és especialment prevalent en les zones rurals del nord i nord-est del país.<ref name=":10" /> Es calcula que la opistorquiosi provoca unes pèrdues anuals de 120 milions de dòlars americans al sistema sanitari tailandès.<ref name=":21" />
A Tailàndia, la incidència de les infeccions causades per ''O. viverrini'' (calculada amb mostres fecals contaminades amb ous) està situada entre 24,5 i 60%.<ref>{{Ref-publicació|article=High prevalence of Opisthorchis viverrini infection in reservoir hosts in four districts of Khon Kaen Province, an opisthorchiasis endemic area of Thailand|cognom=Aunpromma|nom5=Smarn|cognom4=Kanjampa|nom4=Prapan|cognom3=Papirom|nom3=Pittaya|cognom2=Tangkawattana|nom2=Prasarn|nom=Surasit|url=http://dx.doi.org/10.1016/j.parint.2011.08.004|doi=10.1016/j.parint.2011.08.004|exemplar=1|volum=61|pàgines=60–64|issn=1383-5769|data=2012-03|publicació=Parasitology International|cognom5=Tesana}}</ref> A la regió del nord del país és de 19,3%, i al nord-est de 15,7%.<ref>{{Ref-publicació|article=Effect of Temperature on the Killing of Opisthorchis viverrini Eggs In Vitro|nom=Parichart|nom5=Thidarut|cognom4=Sripan|nom4=Panupan|cognom3=Eamudomkarn|nom3=Chatanun|cognom2=Duenngai|nom2=Kunyarat|cognom=Boueroy|llengua=English|url=http://www.parasitol.kr/journal/view.php?doi=10.3347/kjp.2019.57.1.49|doi=10.3347/kjp.2019.57.1.49|exemplar=1|volum=57|pàgines=49–53|pmid=30840800|pmc=PMC6409225|issn=0023-4001|data=2019-02-26|publicació=The Korean Journal of Parasitology|cognom5=Boonmars}}</ref> En canvi a la regió central i sud del país, les incidències del paràsit són de 3,8% i 0% respectivament.<ref name=":3" /> La prevalença de l'infecció per ''O. viverrini'' en aquestes regions de Tailàndia és major perquè la gent del territori acostumen a menjar un plat, anomenat "''koi pla''", que es fa cru, o molt poc cuinat.<ref name=":0" /> El consum d'aquest plat és especialment prevalent en les zones rurals del nord i nord-est del país.<ref name=":10" /> Es calcula que la opistorquiosi provoca unes pèrdues anuals de 120 milions de dòlars americans al sistema sanitari tailandès.<ref name=":21" />


A [[Cambodja|Cambòdia]] també s'ha detectat un augment progressiu de cassos en 22 de les 24 províncies del país des de l'any 2006, quan es va iniciar un programa nacional pel control d'helmints. A més, estudis actuals suggereixen que encara hi ha un gran nombre de cassos que no són diagnosticats, es preveu que en els propers anys la infecció per ''O. viverrini'' podria resultar en un problema de salut pública amb conseqüències extremadament greus per a la població.<ref>Khieu V, Fürst T, Miyamoto K, Yong TS, Chai JY, Huy R, Muth S, Odermatt P. Is Opisthorchis viverrini Emerging in Cambodia? Adv Parasitol. 2019;103:31-73. doi: 10.1016/bs.apar.2019.02.002. Epub 2019 Mar 6. PMID: 30878058.</ref>
A [[Cambodja|Cambòdia]] també s'ha detectat un augment progressiu de cassos en 22 de les 24 províncies del país des de l'any 2006, quan es va iniciar un programa nacional pel control d'helmints. A més, estudis actuals suggereixen que encara hi ha un gran nombre de cassos que no són diagnosticats, es preveu que en els propers anys la infecció per ''O. viverrini'' podria resultar en un problema de salut pública amb conseqüències extremadament greus per a la població.<ref>Khieu V, Fürst T, Miyamoto K, Yong TS, Chai JY, Huy R, Muth S, Odermatt P. Is Opisthorchis viverrini Emerging in Cambodia? Adv Parasitol. 2019;103:31-73. doi: 10.1016/bs.apar.2019.02.002. Epub 2019 Mar 6. PMID: 30878058.</ref>

Revisió del 23:08, 18 nov 2021

Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB.
Plantilla afegida en data: novembre de 2021.
Infotaula d'ésser viuOpisthorchis viverrini Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiamalaltia infecciosa de l'Opisthorchis viverrini Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
ClasseTrematoda
OrdreOpisthorchiida
FamíliaOpisthorchiidae
GènereOpisthorchis
EspècieOpisthorchis viverrini Modifica el valor a Wikidata

Opisthorchis viverrini és un tremàtode inclòs en el fílum plathielmints. És un paràsit humà causant de l'opistorquiosi, una malaltia molt prevalent al sud-est asiàtic, en països com Tailàndia, Laos, Cambodia i Vietnam.[1][2][3][4]

O. viverrini està relacionat amb el desenvolupament de càncer de les vies bilials, les persones que han sigut infectades per O. viverrini tenen un risc alt de desenvolupar-lo.[2] És per això que juntament amb Clonorchis sinensis està considerat per l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) com un agent carcinògen de tipus 1,[4][5] és a dir que existeixen proves suficients per concloure que Opisthorchis viverrini pot causar càncer en humans.

Descobriment

Opisthorchis viverrini va ser descrit per primer cop pel parasitòleg francès Jules Poirier al 1886 en una mostra provinent del fetge d’un gat siberià de l’espècie Felis viverrini.[6]

Al 1911, el doctor Arthur Francis George Kerr va realitzar un estudi post-mortem de dos presoners d’una presó de Chiang Mai, al nord de Tailàndia. En un dels presoners, la mostra provenia de l’intestí on hi havia un únic tremàtode mentre que a l’altre provenia de la vesícula biliar i els conductes biliars on es van trobar dotze tremàtodes. Kerr va declarar que 39 de les 230 mostres fecals dels homes adults presoners d’aquella presó presentaven ous que indicaven que també estaven infectats pel microorganisme.[7]

El parasitòleg anglès Robert Thomson Leiper va analitzar les mostres de la presó de Chiang Mai que s’havien descrit com Opisthorchis felineus i va observar que la morfologia de l’ou era lleugerament diferent a la d’O. felineus. A més, la forma adulta del tremàtode també diferia en aspectes com: la mida de l'organisme (O. viverrini és més petit), l'ovari multilobulat, el tamany de les cavitats oral i ventral, etc. La descripció d’aquest microorganisme recordava a la que havia fet Poirier al 1886, fet que el va fer arribar a la conclusió de que es tractava del primer cas identificat d’O. viverrini en humans.[6]

Uns anys després, al 1927, Prommas va identificar O. felineus a l’autòpsia d’un noi de 17 anys resident a Roi-et, al nord de Tailàndia.[8][9] Al mateix període de temps, al 1929, Bedier i Chesnau van descobrir que la població de Laos estava infectada per O. viverrini en un 15% a Vientiane i en un 23% a Takhek, ciutats molt properes al riu Mekhong.[10][9]

Al 1955, els estudis d'Elvio H. Sadun van suggerir que la infecció hepàtica per paràsits que s’estava produint a Tailàndia estava causada per O. viverrini i no per O. felineus tal i com passava a Laos. Més endevant, al 1962 Harinasuta i Vajrasthira van aportar informació sobre les infeccions hepàtiques per paràsits a Tailàndia que van permetre conèixer la morfologia d’O. viverrini i al 1965 Wykoff et al van descriure el cicle vital del microorganisme i van confirmar que era el patogen causant de les infeccions a Tailàndia.[9][11][12]

Morfologia

Morfologia d'Opisthorchis viverrini.

Forma adulta

Opisthorchis viverrini és un tremàtode hermafrodita prim, transparent i de ventre aplanat. La seva forma adulta és monoica i té una mida de 7,0 (5,4-10,2) × 1,5 (0,8-1,9) mm.[7] Té dues cavitats succionadores musculars a la part anterior del seu cos: una cavitat oral a la zona subterminal i una ventral a la zona central del cos.[13]

Morfologia de l'ou d'O. viverrini a 400 augments.

Respecte al seu sistema reproductor, té dos testicles lobulats i diagonals situats a prop de l’extremitat posterior. La vesícula seminal és llarga i enrotllada i arriba fins al conducte ejaculador que es troba al porus genital, situat davant de la cavitat succionadora ventral. Davant dels testicles anteriors té un ovari multilobulat situat a prop del receptacle seminal i el canal de Laurer. L'úter s'estèn des de l'ovari fins al succionador ventral.[13] Entre la cavitat succionadora ventral i els testicles hi ha varies columnes de fol·licles que formen la vitellaria.[7]

La seva bufeta excretora es troba entre els dos testicles i és llarga i amb forma de S.[7]

Ou

L'ou té un tamany aproximat de 25,8-31,0 µm x 12,4-17,6 µm. Té un opercle a un dels seus extrems envoltat per una capa de paret més gruixuda.[14] La seva superfície té una textura rugosa i irregular que es pot observar amb el microscòpi electrònic. La morfologia dels ous és molt semblant a la d'altres espècies de tremàtodes hepàtics com Clonorchis sinensis i Opisthorchis felineus fent que la seva diferenciació sigui difícil.[13]

Miracidis

Esporocists

Rèdia

La rèdia té una forma elongada i pot arribar a mesurar 0,8mm. La seva superfície està coberta per tegument que forma plecs amb forma de circumferència, sobretot als seus extrems. El tegument de la part anterior té una gran quantitat de microvil·li mentre que a la part central i posterior forma una estructura reticular amb projeccions globulars. Envoltant a la cavitat oral a la part anterior de la rèdia s’hi troben diversos cilis.[14]

Cercària

Metacercària

La metacercària forma un quist de doble paret amb forma de C amb una mida aproximada de 201 x 167 µm. Aquest quist es troba envoltat per una capa gruixuda de teixit de l'hoste. La majoria dels quists tenen forma oval, tot i que també poden haver-n'hi de rodons. La doble paret del quist és prima, i té una paret exterior amb un gruix d'entre 3 i 8 µm i una paret interior tan prima que només es pot observar després de que la forma adulta hagi sortit del quist.[15]

A la forma metacercària enquistada s'observen pigments marrons-groguencs extesos per tot l'organisme i els corpúscles excretors a la part terminal del seu cos que es poden veure com una massa oval formada per un conjunt de grànuls foscos.[15]

Quan la metacercària es desenquista adopta una morfologia més allargada que s'aprima a l'extrem anterior i que mesura 558 µm de llargada i 145 µm d'amplada aproximadament. Tota la seva superfície, a excepció de les cavitats oral i ventral, està recoberta d'unes espines amb escates que disminueixen en nombre i tamany a mesura que s'apropen a l'extrem posterior. En referència als seus òrgans sensorials, té pèls sensorials que es troben al succionador oral, al succionador ventral i a prop del porus excretor.[15]

Cicle vital

El cicle vital d'Opisthorchis viverrini és bastant complex, desenvolupant-se en 3 hostes al llarg de 4 o 4 mesos i mig[9]. Inclou un dels hostes definitius, els humans, on el paràsit es reprodueix sexualment i 2 hostes intermediaris, on el paràsit duu a terme la reproducció asexual, que són els caragols d'aigua dolça, principalment del gènere Bithynia i els peixos d'aigua dolça, majoritàriament de la família dels ciprínids.

Els cucs adults del tremàtode resideixen adherits a la mucosa dels conductes biliars[7], la deposició dels ous tindrà lloc a la bilis i aquests seran alliberats per la femta. Un cop els ous són alliberats a l'ambient, seran ingerits pels caragols d'aigua dolça, que són el primer hoste intermediari.

Un cop dins els caragols, els ous eclosionen, alliberant per l'opercle[16] unes larves ciliades anomenades miracidis. Els miracidis passen per diverses etapes de desenvolupament dins el tracte intestinal del caragol durant unes 8-10 setmanes.[9]

Mitjançant reproducció asexual, els miracidis donen lloc a esporocists, després formen una fase anomenada rèdia, fins formar milers de cercàries, una forma allargada i nedadora. Aquestes cercàries seran alliberades passivament pel caragol[11], encistant-se a la vegetació o penetrant sota els teixits musculars i/o epitelials dels peixos ciprínids[17], el segon hoste intermediari, quedant encistats en forma de metacercàries. Les metacercàries són les formes infectives dels hostes definitius, que inclouen mamífers que consumeixen peix cru, com els humans, gats, gossos i porcs, entre d'altres.[18] La infecció en humans també es pot donar pel consum d'aigües contaminades per femtes.[19]

La infecció d'O. viverrini en humans es dona principalment per la ingesta de peix cru, poc cuinat o fermentat[20], que conté les metacercàries encistades als seus teixits. A continuació, les metacercàries passen per tot el sistema digestiu i s'encisten al duodè.[7] Després, ascendeixen per l'ampul·la de Vater, que està situada a la segona part del duodè i connecta el conducte pancreàtic i el conducte biliar, migrant des del conducte biliar comú fins el conducte biliar distal.[21] Finalment d'adhereixen a la mucosa dels conductes biliars. La maduració dels cucs juvenils a cucs adults triga uns 2 mesos però els cucs adults poden romandre al sistema biliar dels humans, excretant fins a 1000-2500 ous al dia, de 10 a 26 anys.[21]

Cicle vital d'Opisthorchis viverrini.

Hostes intermediaris

Els caragols del gènere Bithynia són els primers hostes intermediaris.

Els primers hostes intermediaris són 3 espècies de caragol del gènere Bithynia: Bithynia goniompharus, B. funiculata i B. siamensis.[7] Els caragols viuen en ecosistemes lèntics (ecosistemes aqüàtics sense corrent d'aigua continua), d'aigües poc profundes. A Tailàndia, aquestes espècies mostren una distribució geogràfica particular; B. goniompharus es troba a la regió del nord-est, B. siamensis predomina sobretot a la Tailàndia central i B. funiculata domina a la regió del nord.[9] La incidència del tremàtode en els caragols és molt baixa, de menys de l'1%, per això s'han descartat com a agents de control de la infecció d'O. viverrini.[22]

Les principals espècies de peixos que actuen com el segon hoste intermediari per la transmissió d'O. viverrini als humans són: Cyclocheilichthys, Puntius i Hampala dispa[23], tot i que a Tailàndia es coneixen 15 espècies que poden ser hostes d'O. viverrini.[24] La incidència de les metacercàries infectives d'O. viverrini en els peixos d'aigua dolça és molt més prevalent que en caragols, arribant fins al 90%[22]. La severitat de la infecció depèn de: les espècies de peix, l'estació de l'any i els ecosistemes aqüàtics en els que viuen.

Presència en aliments

Pla raa.

La transmissió als humans d'O. viverrini es dona per la ingesta de peix poc cuinat, que conté els metacercidis enquistats als teixits del peix[7], per tant un gran punt de contagi d'O. viverrini en humans és el consum de petits peixos que viuen en aigues dolces. El consum de peix cru és típic del sud-est asiàtic i forma part de la cuina tradicional de la regió. Un gran nombre de plats basats en el peix cru són consumits per aquesta població fent que l'opistorquiosi sigui endèmica en aquesta zona.[25] Així doncs, l'eliminació d'aquests costums tant arraigats dins les poblacions no és fàcil, i suposa un greu problema en l'eliminació d'aquesta malaltia dins les regions mencionades. D'aquesta manera, una estratègia de prevenció dels contagis són els programes d'educació sanitària que adverteixen a la població dels riscos de consumir plats amb peix cru o poc cuinat.[26]

Alguns dels plats inclouen el koi pla, pla som, pla raa i jaewbhongkoi. Koi pla és un plat que porta peix cru, espècies i verdures. Pla som, pla raa i jaewbhongkoi s'elaboren mitjançant fermentacions i a partir de peix cru.[7] El consum d'aquests plats suposa un perill ja que, el peix utilitzat pot estar infectat amb O. viverrini i, per tant, infectar a la persona que el consumeixi.[7]

Opistorquiosi

Article principal: Opistorquiosi

L'opistorquiosi és la malaltia zoonòtica, causada per els trematodes intestinals paràsits del gènere Opisthorchis, incloent O. viverrini i O. felineus[20]. Una infecció crònica pot desencadenar un colangicarcinoma, que és un càncer dels conductes biliars, a més de provocar canvis importants en la microbiota humana.

L'opistorquaisi està relacionada amb la clonorquiosi (produïda per Clonorchis sinensis), ja que totes dues presenten la mateixa simptomatologia, i la transmissió sovint és a través de la ingestió de peix cru.

Símptomes d'opistorquiosi/clonorquiosi.

Simptomatologia

La majoria de persones que són infectades per O. viverrini no presenten símptomes[27], aproximadament un 90-95% dels cassos són asímptomàtics, però un 5-10% dels cassos presenten un quadre clínic de símptomes generalment inespecífics, la complicació més greu sent el desenvolupament del càncer de les vies biliars.

La simptomatologia associada a les infeccions ocasionades per O. viverrini es basa en febre, i en cas que la càrrega parasitària sigui alta, és a dir la quantitat d'aquests tremàtodes es trobin al organisme, es pot arribar a obstruïr la vesícula biliar i presentar així dolor al cuadrant superior dret. En la fase aguda de la malaltia els símptomes inclouen: fatiga, flatulència, produint-se en alguns cassos una inflamació hepàtica lleu.[11]

En cas de reinfecció la simptomatologia pot arribar a ser més greu, doncs s'acostuma a presentar amb inflamació crònica, que provoca fibrosis dels conductes i una destrucció del parènquima hepàtic adjacent, també pot donar lloc a cirrosi, icterícia i inflamació del peritoneu abdominal.[23] Aquesta patologia pot desencadenar en un colangiocarcinoma, un càncer de les vies biliars que pot arribar a ser letal.[28]

Colangiocarcinoma

El colangiocarcinoma és un tumor maligne del teixit epitelial de les vies biliars.[29] Evidències experimentals i epidemiològiques han mostrat una forta correlació entre la infecció per O. viverrini i el desenvolupament del càncer de les vies biliars.[30] A les províncies situades al nord i nord-est de Tailàndia, on la incidència d'infeccions causades per O. viverrini és molt més elevada que a la resta del país, el colangiocarcinoma, o CCA representa més de la meitat de càncers hepàtics de la regió.[30]

Tot i que inicialment O.viverrini causa infeccions agudes de la vesícula i els conductes biliars que poden ser tratades amb medicaments, és molt comú que es produeixin infeccions cròniques, que suposen un factor de risc pel desenvolupament de carcinogènesis.[31] Al parasitar el sistema biliar i adherir-se a l'epiteli dels conductes biliars, O. viverrini causa lesions que indueixen una resposta immunològica per part dels humans.[32]

El colangiocarcioma és extremadament inusual, i és per això que és un gran desconegut, i això fa que sigui difícil fer un diagnòstic precís. Arrodonint les xifres al 50% dels colangiocarcinomes sorgeixen de la regió perihilar, concretament als conductes biliars. El 40% sorgeix a la regió distal, i el 10% a la regió intrahepàtica.

Molts dels càncers de les vies biliars son multifocals, és a dir, que no parteixen d'un únic focus. El tumor és difícil extreure amb cirurgia, així que molts són incurables. Així que, altres mesures paliatives com la resecció, radioteràpia, o el procediment de Stenting poden ajudar a millorar la qualitat de vida del pacient.[33]

Diagnòstic

Es fa un diagnòstic segons el quadre clínic, s'estudia la possibilitat de l'ingestió del tremàtode a través de l'alimentació de peixos ciprínids, crustacis o plantes d'aigua dolça, poc cuits.[28]

El més habitual per la detecció és fer una observació de les femtes del pacient sospitós mitjançant microscòpia òptica [23] o microscòpia electrònica.[34] El que busquem a les mostres són els ous d'aquest organisme ja que, els ous són el que és excretat i per tant el que pot ser observat. Els ous presenten una envolta gruixuda i rugosa.[34] Aquesta morfologia pot ser confosa amb la morfologia dels ous d'altres tremàtodes paràsits com Opisthorchiidae, Heterophyidae i Lecithodendriidae.[34] Les mostres acostumen a ser tenyides amb permanganat de potassi (microscopi electrònic) o amb blau de metilè (microscopi òptic), dos colorants que destaquen les característiques dels ous i que, per tant, faciliten l'observació microscòpica.[34]

Hi ha casos en els que la infecció és lleu i no s'aconsegueix detectar la presència d'ous a les femtes, en aquests casos farem servir tècniques alternatives. Una de les possibles tècniques és l'ELISA[7], en aquest cas està basada en la cisteïna proteïnassa i detecta la presència de l'antígen Ov-CP-1. S'ha observat que aquest tipus d'ELISA presenta una sensibilitat del 94,66% i una especificitat del 95,55%.[7] Per la detecció de la presència del patògen també es pot usar una PCR en els ous.[34][35][23] Un altre mètode, recolzat per la Organització mundial de la Salut, a les zones on hi ha una moderada o alta taxa de transmissió de helmints[36] és la tècnica Kato-Katz.[2]

Epidemiologia

La infecció causada per Opisthorchis viverrini és una malaltia endèmica al sud-est asiàtic, sent responsable d'aproximadament unes 9 milions infeccions anuals, 7 milions localitzades a Tailàndia i 2 milions a Laos.[4][25]

Les opistorquiosis, juntament amb infeccions provocades per altres plathelmints que també causen infeccions hepàtiques, representen un problema important dins de la salut pública mundial, afectant a grans regions de l'Àsia. S'estima que hi ha 600 milions de persones que es troben en risc d'infecció, i que actualment hi ha 45 milions de persones infectades.[37]

Epidemiologia de la infecció causada per Opisthorchis viverrini a Tailàndia

El colangiocarcinoma té unes taxes d'incidència molt elevades al sud-est asiàtic[38], on té una de les prevalences més alta de totes les neoplasies. Mentre que per exemple el colangiocarcinoma representa entre el 15 - 25% dels càncers de fetge als EUA, a la regió de Khon Kaen, a Tailàndia, (la regió amb major taxa d'incidència del món) representa un 86,5% de tots els càncers.[37]

A Tailàndia, la incidència de les infeccions causades per O. viverrini (calculada amb mostres fecals contaminades amb ous) està situada entre 24,5 i 60%.[39] A la regió del nord del país és de 19,3%, i al nord-est de 15,7%.[40] En canvi a la regió central i sud del país, les incidències del paràsit són de 3,8% i 0% respectivament.[7] La prevalença de l'infecció per O. viverrini en aquestes regions de Tailàndia és major perquè la gent del territori acostumen a menjar un plat, anomenat "koi pla", que es fa cru, o molt poc cuinat.[28] El consum d'aquest plat és especialment prevalent en les zones rurals del nord i nord-est del país.[23] Es calcula que la opistorquiosi provoca unes pèrdues anuals de 120 milions de dòlars americans al sistema sanitari tailandès.[15]

A Cambòdia també s'ha detectat un augment progressiu de cassos en 22 de les 24 províncies del país des de l'any 2006, quan es va iniciar un programa nacional pel control d'helmints. A més, estudis actuals suggereixen que encara hi ha un gran nombre de cassos que no són diagnosticats, es preveu que en els propers anys la infecció per O. viverrini podria resultar en un problema de salut pública amb conseqüències extremadament greus per a la població.[41]

Actualment, també s'està detectant un augment de cassos en països on O. viverrini no és endèmic, sobretot a Amèrica del Nord degut a l'augment de la freqüència dels viatges internacionals[27], ja sigui per turistes visitants d'àrees endèmiques o per immigració provinent d'àrees on és prevalent la infecció per O. viverrini.

Factors de risc

Els factors de risc de ser infectat per Opisthorchis viverrini són la geolocalització a països de l'Àsia com Tailàndia, Laos, Cambodia i Vietnam, on podem trobar aquest plathelmint; el consum de peix o crustacis crus, o plantes d'aigua dolça sense cuinar; [28] i el risc d'infectar-se per O. viverrini és major en homes que en dones.[3] També s'ha vist que augmenta el risc d'infecció en persones que són majors de 60 anys.[2] A més l'opistorquiosi afecta sobretot a aquelles poblacions que estan en situació de pobresa, o si més no, en una situació vulnerable.[28]

L'opistorquiosi més severa, s'ha observat sovint en pacients de més de 40 anys que viuen en zones endèmiques de la malaltia, on adquireixen la malaltia durant la infantesa. El més probable és que la severitat de la malaltia es vegi augmentada per repetits contactes, reinfeccions, i l'augment de la càrrega parasitària del tremàtode al llarg del temps.[42]

Estructura química del praziquantel.

Tractament

El tractament de l'opistorquiosi dura de dos a tres dies i es basa en l'adimistració d'una dosi 25 mg/kg de praziquantel tres vegades al dia. Alternativament, es pot tractar mitjançant l'adiministració d'una única dosi de praziquantel però, en aquest cas de 40 mg/kg.[28] Diversos estudis han demostrat que el tractament amb 40 mg/kg dona una eficàcia propera al 100%.[26][43]

També pot ser usat com a tractament la tribendimidina[44], un agent antihelmíntic. Aquest medicament mostra una eficàcia comparable amb la de praziquantel. A més, presenta un excel·lent perfil de seguretat.[44] Seria un bon candidat com a alternativa enfront una possible resistència de O. viverrini al praziquantel.[45]

Prevenció

L'Organització Mundial de la Salut inclou l'opistorquiosi al pla estratègic per combatre les malalties tropicals desateses[34], i considera que un control major a les infeccions alimentàries és necessari per a reduir el risc de patir una infecció d'aquest tipus, i alhora controlar la seva morbiditat associada.[28] La prevenció en front O. viverrini es basa en: l'aplicació de programes d'educació sanitària, l'administració massiva de praziquantel i el tractament de les aigües residuals.

S'ha vist que programes d'educació sanitària dins les àrees problemàtiques suposen un gran mètode de prevenció enfront la infecció per O. viverrini. Aquests programes de prevenció informen a la població sobre els factors de risc, és a dir, dels perills que suposa el consum de peix cru o poc cuit.[45] També adverteixen a la població de les conseqüències de l'opistorquiosi i del colangiocarcinoma causat per O. viverrini. Dins les àrees en que l'opistorquiosi presenta una major incidència (determinades regions de l'Àsia[38]) el consum de peix cru és un tret cultural i per tant, els programes de prevenció basats en l'educació sanitària no sempre donen una eficàcia immediata. Els programes han de ser molt insistents i continuats en el temps i, a més, són necessaris un parell d'anys per poder veure el seu efecte directe en la incidència de casos.[26] Tot i això, s'ha observat que, passat un temps, es redueix la incidència de les infeccions per O. viverrini.[26][3]

L'administració massiva de medicaments com el praziquantel a les comunitats més vulnerables a la infecció fa disminuir considerablement el nombre d'infectats. Així doncs, vist que aquest patògen pot ser transmès per via fecoral, reduir el nombre d'infectats comporta una disminució de la transmisió entre persones, sent un mètode de prevenció important.[45]

El tractament d'aigües residuals també ajuda a prevenir la transmissió entre els hostes intermediaris (els caragols i els peixos ciprínids) i la resta d'hostes (mamífers consumidors de peix). Un dels hostes definitius és l'humà i pot transmetre, a través de les femtes, ous d'O. viverrini.[45] El correcte processament de les aigües residuals que provenen de l'activitat humana i poden contenir restes fecals, és important per eliminar els ous del tremàtode.[15] Si aquestes aigües són mal tractades i sobretot, si són abocades als rius, poden acabar infectant als hostes del paràsit. D'aquesta manera, un correcte tractament de les aigües, suposa un gran mètode de prevenció enfront a les infeccions.[45] Per tractar aigües residuals s'ha vist que es pot eliminar els ous d'helmints amb un 90% d'eficàcia amb porfirina fotosensibilitzada, un compost respectuós amb el medi ambient. O el tractament de les femtes humanes abans de ser abocades a les aigües residuals ajudaria a reduir la prevalença de la malaltia.[15]

Referències

  1. ↑ Pengput, Anuwat; Schwartz, Diane G. «Risk Factors for Opisthorchis Viverrini Infection: A Systematic Review» (en anglès). Journal of Infection and Public Health, 13, 9, 01-09-2020, pàg. 1265–1273. DOI: 10.1016/j.jiph.2020.05.028. ISSN: 1876-0341.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Andrews, Ross H.; Sithithaworn, Paiboon; Petney, Trevor N. «Opisthorchis viverrini: an underestimated parasite in world health». Trends in Parasitology, 24, 11, 2008-11, pàg. 497–501. DOI: 10.1016/j.pt.2008.08.011. ISSN: 1471-4922. PMC: PMC2635548. PMID: 18930439.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Boondit, Jitrada; Suwannahitatorn, Picha; Siripattanapipong, Suradej; Leelayoova, Saovanee; Mungthin, Mathirut «An Epidemiological Survey of Opisthorchis viverrini Infection in a Lightly Infected Community, Eastern Thailand» (en anglès). The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 102, 4, 10-02-2020, pàg. 838–843. DOI: 10.4269/ajtmh.19-0864. ISSN: 0002-9637. PMC: PMC7124929. PMID: 32043456.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Saltykova, Irina V.; Petrov, Vyacheslav A.; Brindley, Paul J. Chapter One - Opisthorchiasis and the Microbiome (en anglès). 102. Academic Press, 2018, p. 1–23. DOI 10.1016/bs.apar.2018.07.001. 
  5. ↑ Digenetic trematodes, 2014. ISBN 978-1-4939-0915-5. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Leiper RT Notes of the Occurrence of Parasites Presumably Rare in Man. BMJ Military Health 1915;24:569-575. Online issue publication June 01, 1915
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 Kaewpitoon, Natthawut «Opisthorchis viverrini: The carcinogenic human liver fluke» (en anglès). World Journal of Gastroenterology, 14, 5, 2008, pàg. 666. DOI: 10.3748/wjg.14.666. ISSN: 1007-9327. PMC: PMC2683991. PMID: 18205254.
  8. ↑ Prommas, C., 1927. Report of case of Opisthorchis felineus in Siam. Ann. Trop. Med. Parasitol. 21, 9–10.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Upatham, E.S.; Viyanant, V. «Opisthorchis viverrini and opisthorchiasis: a historical review and future perspective». Acta Tropica, 88, 3, 2003-11, pàg. 171–176. DOI: 10.1016/j.actatropica.2003.01.001. ISSN: 0001-706X.
  10. ↑ Bedier, E., Chesneau, P., 1929. Distomatose hepatique a Opisthorchis au Laos (a Vientiane et Thakhek). Bull. Soc. Path. Exot. 22, 331–334.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Keiser, J., Utzinger, J., 2009. Food-Borne Trematodiases. Clinical Microbiology Reviews 22, 466–483.. doi:10.1128/cmr.00012-09
  12. ↑ Harinasuta, C., Vajrasthira, S., 1962a. Study on opisthorchiasis in Thailand: survey of the incidence of opisthorchiasis in patients of fifteen hospitals in the northeast. In: Proceeding of the 9th Pacific Science Congress, Bangkok, pp. 166–171.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 editor., Motarjemi, Yasmine, editor. Moy, Gerald, editor. Todd, E. C. D. (Ewen Cameron David), 1939-. Encyclopedia of food safety. ISBN 978-0-12-378612-8. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Scholz, T.; Ditrich, O.; Giboda, M. «Study on the surface morphology of the developmental stages of the liver fluke,Opisthorchis viverrini(Trematoda: Opisthorchiidae)». Annales de Parasitologie Humaine et Comparée, 67, 3, 1992, pàg. 82–90. DOI: 10.1051/parasite/199267382. ISSN: 0003-4150.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Vajrasthira, Suvajra; Harinasuta, Chamlong; Komiya, Yoshitaka «The Morphology of the Metacercaria ofOpisthorchis Viverrini, with Special Reference to the Excretory System». Annals of Tropical Medicine & Parasitology, 55, 4, 1961-12, pàg. 413–418. DOI: 10.1080/00034983.1961.11686068. ISSN: 0003-4983.
  16. ↑ Medical Parasitology: Case Histories. American Society of Microbiology, 2007, p. 998–1026. 
  17. ↑ Kien, Thai «Clonorchis sinensis, Opistorchis felineus». EMC - Biologie Médicale, 1, 1, 2006-01, pàg. 1–5. DOI: 10.1016/s2211-9698(06)76264-1. ISSN: 2211-9698.
  18. ↑ Tangkawattana, Sirikachorn; Tangkawattana, Prasarn. Reservoir Animals and Their Roles in Transmission of Opisthorchis viverrini. Elsevier, 2018, p. 69–95. 
  19. ↑ Forrer, Armelle; Sayasone, Somphou; Vounatsou, Penelope; Vonghachack, Youthanavanh; Bouakhasith, Dalouny «Spatial Distribution of, and Risk Factors for, Opisthorchis viverrini Infection in Southern Lao PDR». PLoS Neglected Tropical Diseases, 6, 2, 14-02-2012, pàg. e1481. DOI: 10.1371/journal.pntd.0001481. ISSN: 1935-2735.
  20. ↑ 20,0 20,1 «CDC - DPDx - Opisthorchiasis» (en anglès americà), 21-01-2019. [Consulta: 17 novembre 2021].
  21. ↑ 21,0 21,1 Sithithaworn, Paiboon; Yongvanit, Puangrat; Duenngai, Kunyarat; Kiatsopit, Nadda; Pairojkul, Chawalit «Roles of liver fluke infection as risk factor for cholangiocarcinoma». Journal of Hepato-Biliary-Pancreatic Sciences, 21, 5, 10-01-2014, pàg. 301–308. DOI: 10.1002/jhbp.62. ISSN: 1868-6974.
  22. ↑ 22,0 22,1 Wang, Yi-Chen «Examining Landscape Determinants of Opisthorchis viverrini Transmission». EcoHealth, 9, 3, 14-08-2012, pàg. 328–341. DOI: 10.1007/s10393-012-0789-z. ISSN: 1612-9202.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Kaewpitoon, Soraya J.; Rujirakul, Ratana; Wakkuwattapong, Rujirakul; Matrakool, Likit; Tongtawee, Taweesak «Opisthorchis viverrini Infection Among People in the Border Areas of Three Provinces, Northeast of Thailand». Asian Pacific journal of cancer prevention: APJCP, 17, 6, 2016, pàg. 2973–2977. ISSN: 2476-762X. PMID: 27356720.
  24. ↑ Prociv, P. «Control of foodborne trematode infections report of a who study group». International Journal for Parasitology, 26, 1, 1996-01, pàg. 138–139. DOI: 10.1016/s0020-7519(96)90026-0. ISSN: 0020-7519.
  25. ↑ 25,0 25,1 Opisthorchis viverrini. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, p. 1053–1053. 
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Prakobwong, Suksanti; Suwannatrai, Kulwadee «Reduction of Reinfection Rates with Opisthorchis viverrini through a Three-Year Management Program in Endemic Areas of Northeastern Thailand». The Korean Journal of Parasitology, 58, 5, 2020-10, pàg. 527–535. DOI: 10.3347/kjp.2020.58.5.527. ISSN: 0023-4001. PMC: 7672229. PMID: 33202504.
  27. ↑ 27,0 27,1 Yossepowitch, Orit; Gotesman, Tamar; Assous, Mark; Marva, Esther; Zimlichman, Reuven «Opisthorchiasis from Imported Raw Fish». Emerging Infectious Diseases, 10, 12, 2004-12, pàg. 2122–2126. DOI: 10.3201/eid1012.040410. ISSN: 1080-6040.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 «Foodborne trematode infections» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
  29. ↑ Steele, Jennifer A.; Richter, Carsten H.; Echaubard, Pierre; Saenna, Parichat; Stout, Virginia «Thinking beyond Opisthorchis viverrini for risk of cholangiocarcinoma in the lower Mekong region: a systematic review and meta-analysis». Infectious Diseases of Poverty, 7, 1, 17-05-2018. DOI: 10.1186/s40249-018-0434-3. ISSN: 2049-9957.
  30. ↑ 30,0 30,1 Sripa, Banchob; Pairojkul, Chawalit «Cholangiocarcinoma: lessons from Thailand». Current Opinion in Gastroenterology, 24, 3, 2008-05, pàg. 349–356. DOI: 10.1097/mog.0b013e3282fbf9b3. ISSN: 0267-1379.
  31. ↑ Hughes, Thomas; O'Connor, Thomas; Techasen, Anchalee; Namwat, Nisana; Loilome, Watcharin «Opisthorchiasis and cholangiocarcinoma in Southeast Asia: an unresolved problem». International Journal of General Medicine, Volume 10, 2017-08, pàg. 227–237. DOI: 10.2147/ijgm.s133292. ISSN: 1178-7074.
  32. ↑ Sripa, B. et al. (2007). Liver Fluke Induces Cholangiocarcinoma. PLOS medicine, 4 (7), s. e201. doi:10.1371/journal.pmed.0040201
  33. ↑ «Bile Duct Cancer (Cholangiocarcinoma) Treatment (PDQ®)–Health Professional Version - National Cancer Institute» (en anglès), 08-10-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 Saijuntha, Weerachai; Duenngai, Kanyarat; Tangkawattana, Sirikachorn; Petney, Trevor N.; Andrews, Ross H. «Recent Advances in the Diagnosis and Detection of Opisthorchis viverrini Sensu Lato in Human and Intermediate Hosts for Use in Control and Elimination Programs». Advances in Parasitology, 101, 2018, pàg. 177–214. DOI: 10.1016/bs.apar.2018.05.007. ISSN: 2163-6079. PMID: 29907254.
  35. ↑ Chuchuen, Oranat; Thammaratana, Thani; Sanpool, Oranuch; Rodpai, Rutchanee; Maleewong, Wanchai «Rapid label-free analysis of Opisthorchis viverrini eggs in fecal specimens using confocal Raman spectroscopy». PLoS ONE, 14, 12, 26-12-2019, pàg. e0226762. DOI: 10.1371/journal.pone.0226762. ISSN: 1932-6203. PMC: 6932817. PMID: 31877148.
  36. ↑ Tankeshwar, Acharya. «Kato Katz Technique: Principle, Procedure, Results • Microbe Online» (en anglès americà), 24-05-2016. [Consulta: 2 novembre 2021].
  37. ↑ 37,0 37,1 Sripa, Banchob «Concerted action is needed to tackle liver fluke infections in Asia». PLoS neglected tropical diseases, 2, 5, 28-05-2008, pàg. e232. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000232. ISSN: 1935-2735. PMC: 2386259. PMID: 18509525.
  38. ↑ 38,0 38,1 Shin, H.-R., Oh, J.-K., Masuyer, E., Curado, M.-P., Bouvard, V., Fang, Y.-Y., Wiangnon, S., Sripa, B., Hong, S.-T., 2010. Epidemiology of cholangiocarcinoma: An update focusing on risk factors. Cancer Science 101, 579–585.. doi:10.1111/j.1349-7006.2009.01458.x
  39. ↑ Aunpromma, Surasit; Tangkawattana, Prasarn; Papirom, Pittaya; Kanjampa, Prapan; Tesana, Smarn «High prevalence of Opisthorchis viverrini infection in reservoir hosts in four districts of Khon Kaen Province, an opisthorchiasis endemic area of Thailand». Parasitology International, 61, 1, 2012-03, pàg. 60–64. DOI: 10.1016/j.parint.2011.08.004. ISSN: 1383-5769.
  40. ↑ Boueroy, Parichart; Duenngai, Kunyarat; Eamudomkarn, Chatanun; Sripan, Panupan; Boonmars, Thidarut «Effect of Temperature on the Killing of Opisthorchis viverrini Eggs In Vitro» (en english). The Korean Journal of Parasitology, 57, 1, 26-02-2019, pàg. 49–53. DOI: 10.3347/kjp.2019.57.1.49. ISSN: 0023-4001. PMC: PMC6409225. PMID: 30840800.
  41. ↑ Khieu V, Fürst T, Miyamoto K, Yong TS, Chai JY, Huy R, Muth S, Odermatt P. Is Opisthorchis viverrini Emerging in Cambodia? Adv Parasitol. 2019;103:31-73. doi: 10.1016/bs.apar.2019.02.002. Epub 2019 Mar 6. PMID: 30878058.
  42. ↑ HARINASUTA, T. (1985). Clinical features in severe opisthorchiasis viverrini. Southeast Asian J Trop Med Public Health, 16, 405-9.
  43. ↑ Saengsawang, Phubet; Promthet, Supannee; Bradshaw, Peter «Reinfection by Opisthorchis Viverrini after Treatment with Praziquantel». Asian Pacific journal of cancer prevention: APJCP, 17, 2, 2016, pàg. 857–862. DOI: 10.7314/apjcp.2016.17.2.857. ISSN: 2476-762X. PMID: 26925692.
  44. ↑ 44,0 44,1 Meister, Isabel; Assawasuwannakit, Piyanan; Vanobberghen, Fiona; Penny, Melissa A.; Odermatt, Peter «Pooled Population Pharmacokinetic Analysis of Tribendimidine for the Treatment of Opisthorchis viverrini Infections». Antimicrobial Agents and Chemotherapy, 63, 4, 27-03-2019, pàg. e01391–18. DOI: 10.1128/AAC.01391-18. ISSN: 0066-4804. PMC: 6437521. PMID: 30718244.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 Bürli, Christine; Harbrecht, Helmut; Odermatt, Peter; Sayasone, Somphou; Chitnis, Nakul «Analysis of interventions against the liver fluke, opisthorchis viverrini». Mathematical Biosciences, 303, 2018-09, pàg. 115–125. DOI: 10.1016/j.mbs.2018.06.008. ISSN: 1879-3134. PMID: 29958977.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Opisthorchis_viverrini&oldid=28624194»