Constel·lació del Linx: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
història, retocs, refs
Línia 28: Línia 28:
El '''Linx''' (''Lynx'') és una [[constel·lació]] de l'[[hemisferi nord]], es troba entre les constel·lacions del [[Constel·lació del Cotxer|Cotxer]], la [[Constel·lació de la Girafa|Girafa]], l'[[Constel·lació de l'Ossa Major|Ossa Major]], el [[Constel·lació del Lleó Menor|Lleó Menor]] i el [[Constel·lació del Cranc|Cranc]]. Està formada per estels de poca lluminositat i esparsos. L'estel principal de la constel·lació és l'[[Alfa del Linx]] (''α Lyncis''),<ref name=gec13>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|llengua=català |volum= Volum 13|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=481 |isbn=84-7739-008-8}}</ref> amb una [[magnitud aparent]] de +3.12.{{sfn|Bagnall|2012|p=281}}
El '''Linx''' (''Lynx'') és una [[constel·lació]] de l'[[hemisferi nord]], es troba entre les constel·lacions del [[Constel·lació del Cotxer|Cotxer]], la [[Constel·lació de la Girafa|Girafa]], l'[[Constel·lació de l'Ossa Major|Ossa Major]], el [[Constel·lació del Lleó Menor|Lleó Menor]] i el [[Constel·lació del Cranc|Cranc]]. Està formada per estels de poca lluminositat i esparsos. L'estel principal de la constel·lació és l'[[Alfa del Linx]] (''α Lyncis''),<ref name=gec13>{{Ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia Catalana|llengua=català |volum= Volum 13|edició= Reimpressió d'octubre de 1992 |editorial=Gran Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona|any=1992 |pàgina=481 |isbn=84-7739-008-8}}</ref> amb una [[magnitud aparent]] de +3.12.{{sfn|Bagnall|2012|p=281}}


== Història ==
Va ser descrita el {{segle|XVII|s}} per [[Johannes Hevelius]]. El seu nom es deu al fet que es necessiten ulls de linx per a poder veure-la.
Aquesta constel·lació va ser creada per l'[[astrònom]] polonès [[Johannes Hevelius]] (1611 – 1687) a la seva obra ''Prodromus Astronomiae'',{{sfn|Schilling|2019|loc= capítol Lynx}} datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.<ref name=brit1>{{ref-web |url=https://www.britannica.com/biography/Johannes-Hevelius |títol=Johannes Hevelius |consulta= 1 novembre 2021 |obra= Encyclopædia Britannica|editor= Encyclopædia Britannica, Inc.|llengua= anglès}}</ref> Sobre el nom, Hevelius va comentar que calia tenir la vista d'un [[linx]] per veure-la.{{sfn|Schilling|2019|loc= capítol Lynx}}{{sfn|Privett|Jones|2013|p=124}} En tractar-se d'una constel·lació de creació moderna, no hi ha llegendes ni mitologia associades amb ella.{{sfn|Privett|Jones|2013|p=124}}

⚫
L'objecte més notable és el [[cúmul globular]] intergalàctic [[NGC 2419]], el més distant d'aquesta classe. Es mou a més aviat que la [[velocitat d'escapament]] per aquesta distància; sigui com sigui, pareix seguir una [[òrbita]] el·líptica llarga al voltant la nostra [[galàxia]], la [[Via Làctia]].


Els límits d'aquesta constel·lació han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estel·lar es presta, potser, a confusió: 10 Uma, per exemple, és a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revés del que passa amb 41 Lyn.
Els límits d'aquesta constel·lació han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estel·lar es presta, potser, a confusió: 10 Uma, per exemple, és a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revés del que passa amb 41 Lyn.

== Mitologia ==
Ja que Lynx és una constel·lació particularment feble, no va ser reconeguda abans del {{segle|XVII}}, per tant no hi ha mitologia associada amb ella. Johannes Hevelius només va fer un dibuix de la constel·lació, que no és més que una línia zigzaguejant, perquè volia emplenar un buit obert entre les constel·lacions d'[[Ursa Major]] i [[Auriga (constel·lació)|Auriga]].


== Estrelles principals ==
== Estrelles principals ==
Línia 109: Línia 105:


N.B. : els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit [[Hiparc (satèl·lit)|Hiparc]]<ref>{{ref-web|url=http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html|títol=Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos<!--Títol generat per bot-->|consulta=2006-03-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303193247/http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html|arxiudata=2016-03-03}}</ref>
N.B. : els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit [[Hiparc (satèl·lit)|Hiparc]]<ref>{{ref-web|url=http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html|títol=Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos<!--Títol generat per bot-->|consulta=2006-03-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303193247/http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html|arxiudata=2016-03-03}}</ref>

== Objectes de l'espai profund ==
⚫
L'objecte més notable és el [[cúmul globular]] intergalàctic [[NGC 2419]], el més distant d'aquesta classe. Es mou a més aviat que la [[velocitat d'escapament]] per aquesta distància; sigui com sigui, pareix seguir una [[òrbita]] el·líptica llarga al voltant la nostra [[galàxia]], la [[Via Làctia]].


<gallery mode="packed" heights="300">
<gallery mode="packed" heights="300">
Línia 124: Línia 123:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom=Bagnall |nom=Philip M. |títol=The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations |llengua=anglès |editorial=Springer |any=2012 |isbn=978-1-4614-0829-1 }}
* {{Ref-llibre|cognom=Bagnall |nom=Philip M. |títol=The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations |llengua=anglès |editorial=Springer |any=2012 |isbn=978-1-4614-0829-1 }}
* {{Ref-llibre|cognom=Privett |nom=Grant |cognom2=Jones |nom2=Kevin |títol=The Constellation Observing Atlas |llengua=anglès |editorial=Springer |any=2013 |isbn=978-1-4614-7647-4 }}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 16:40, 26 nov 2021

Infotaula constel·lacióLinx 
Nom en llatíLynx
AbreviaturaLyn
GenitiuLyncis
Simbologiael Linx
Ascensió recta8
Declinació+45
Àrea545 graus quadrats
Posició 28a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed0
Estel més brillantα Lyn (3,14m)
Meteorscap
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −55°.
Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc. Està formada per estels de poca lluminositat i esparsos. L'estel principal de la constel·lació és l'Alfa del Linx (α Lyncis),[1] amb una magnitud aparent de +3.12.[2]

Història

Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687) a la seva obra Prodromus Astronomiae,[3] datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.[4] Sobre el nom, Hevelius va comentar que calia tenir la vista d'un linx per veure-la.[3][5] En tractar-se d'una constel·lació de creació moderna, no hi ha llegendes ni mitologia associades amb ella.[5]

Els límits d'aquesta constel·lació han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estel·lar es presta, potser, a confusió: 10 Uma, per exemple, és a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revés del que passa amb 41 Lyn.

Estrelles principals

α Lyncis

Una sola estrella de Lynx té una lletra grega en la nomenclatura de Bayer: α Lyncis és lògicament l'estrella més brillant de la constel·lació (magnitud aparent 3,14). Situada a 220 anys llum del nostre sistema solar, és una gegant vermella 210 vegades més lluminosa que el nostre Sol i 40 vegades més gran.

Altres estrelles

La constel·lació de Lynx només té una estrella amb nom propi i que no consta a la nomenclatura de Bayer: Alsciaukat (31 Lyncis), d'origen àrab significa espina, de magnitud 4,25. Es tracta de la cinquena estrella més brillant de la constel·lació. És quasi idèntica a α Lyncis.

Taula de les estrelles

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)		 Tipus espectral
α Lyn 3,14 -1,02 222 M0IIIvar
38 Lyn 3,82 0,96 122 A1V
10 UMa 3,96 2,88 54 F5V
HR 3579 3,96 2,88 54 F5V
Alsciaukat (31 Lyn) 4,25 -1,13 389 K5III
15 Lyn 4,35 0,76 170 G5III-IV
UZ Lyn 4,44 1,14 149 A2Vs
HR 3612 4,56 -2,03 678 G8Ib-II
21 Lyn 4,61 0,20 249 A1V
27 Lyn 4,78 0,65 218 A2V
HR 3809 4,81 0,58 229 K0III
12 Lyn 4,86 0,63 229 A3V
16 Lyn 4,90 0,71 225 A2Vn
24 Lyn 4,93 0,62 237 A3IVn
HR 2751 5,00 0,20 297 A4IIIn
UW Lyn 5,01 -1,28 590 M3III
35 Lyn 5,15 0,53 274 K0III
HR 2999 5,15 0,15 327 M3III
18 Lyn 5,20 1,34 193 K2III
5 Lyn 5,21 -1,39 682 K4III
42 Lyn 5,28 2,36 125 F0V
36 Lyn 5,30 -0,92 573 B9IIIMNp
HR 2969 5,31 -1,32 690 A0IIIn
14 Lyn 5,34 -0,31 441 G4III...
13 Lyn 5,34 1,32 208 K0III
22 Lyn 5,35 3,86 65 F6V
34 Lyn 5,35 1,64 180 G0IV
UY Lyn 5,46 -1,41 773 M3III
26 Lyn 5,47 -0,49 508 K4III

N.B. : els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[6]

Objectes de l'espai profund

L'objecte més notable és el cúmul globular intergalàctic NGC 2419, el més distant d'aquesta classe. Es mou a més aviat que la velocitat d'escapament per aquesta distància; sigui com sigui, pareix seguir una òrbita el·líptica llarga al voltant la nostra galàxia, la Via Làctia.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 13. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 481. ISBN 84-7739-008-8. 
  2. ↑ Bagnall, 2012, p. 281.
  3. ↑ 3,0 3,1 Schilling, 2019, capítol Lynx.
  4. ↑ «Johannes Hevelius» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r novembre 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 Privett i Jones, 2013, p. 124.
  6. ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 març 2006].

Bibliografia

  • Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1. 
  • Privett, Grant; Jones, Kevin. The Constellation Observing Atlas (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7647-4. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Linx&oldid=28680866»