Petó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 28: Línia 28:
=== Segle XIX ===
=== Segle XIX ===
L'estudi dels petons va començar en algun moment del [[segle XIX]] i s'anomena filematologia, que ha estat estudiada per persones com [[Cesare Lombroso]], [[Ernest Crawley]], [[Charles Darwin]], [[Edward Burnett Tylor]] i estudiosos moderns com Elaine Hatfield.<ref name=Kirshenbaum>[http://www.cnn.com/2012/02/14/opinion/kirshenbaum-science-kissing "The science of kissing"], ''CNN'', Feb. 14, 2012 {{en}}</ref><ref name=Furtwangler>[http://news.medill.northwestern.edu/chicago/news.aspx?id=116267 "Chemical attraction: The science of kissing"] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130823090009/http://news.medill.northwestern.edu/chicago/news.aspx?id=116267 |date=2013-08-23 }}, ''Medill Reports'', Feb. 14, 2009 {{en}}</ref>
L'estudi dels petons va començar en algun moment del [[segle XIX]] i s'anomena filematologia, que ha estat estudiada per persones com [[Cesare Lombroso]], [[Ernest Crawley]], [[Charles Darwin]], [[Edward Burnett Tylor]] i estudiosos moderns com Elaine Hatfield.<ref name=Kirshenbaum>[http://www.cnn.com/2012/02/14/opinion/kirshenbaum-science-kissing "The science of kissing"], ''CNN'', Feb. 14, 2012 {{en}}</ref><ref name=Furtwangler>[http://news.medill.northwestern.edu/chicago/news.aspx?id=116267 "Chemical attraction: The science of kissing"] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130823090009/http://news.medill.northwestern.edu/chicago/news.aspx?id=116267 |date=2013-08-23 }}, ''Medill Reports'', Feb. 14, 2009 {{en}}</ref>

En aquest segle prospera el corrent artístic del [[Romanticisme]], caracteritzat per l'expressió dels [[sentiment]]s de l'autor de l'obra (freqüentment sentiments d'amor). L'explotació del petó al Romanticisme va ser freqüent pel fet que el petó va deixar de representar una «pràctica privada» i va passar a convertir-se en un element estètic.<ref>{{Cita libro |autor= Jessica Gunderson |título=Romanticism |año= 2008 |editorial= The Creative Company |idioma=en |isbn=1583416137}}</ref> El petó reprèn un caràcter «màgic» originat de la percepció clàssica i la percepció medieval, exemples plasmats en la readaptació dels [[germans Grimm]] de diversos [[Conte de fades|contes de fades]] i la [[literatura infantil]] del folklore medieval, en què es refereix al petó com una pràctica màgica. Un clar exemple és ''[[La Bella Dorment (conte)|La Bella Dorment]]'' en què el petó és una fórmula màgica per trencar un [[encanteri]] de somni etern.<ref>{{Cita llibre |autor= Jack Zipes |títol =The Brothers Grimm: From Enchanted Forests to the Modern World, Second Edition |any= 2002 |editorial= Palgrave Macmillan |idioma=en |isbn=0312293801}}</ref>

En altres manifestacions artístiques com la pintura i l'escultura, el petó es plasma com un element clau de la pintura que expressava sentiments d'amor. Les obres més significatives del petó com a element en la pintura romàntica són ''Romeu i Julieta'' (1884) de [[Frank Dicksee]] i ''[[El petó (Hayez)|El petó]]'' (1870) de [[Francesco Hayez]], on totes dues mostren una figura masculina i una de femenina compartint un petó. A l'escultura s'identifiquen les obres anomenades ''[[El petó (Rodin)|El petó]]'' d'[[Auguste Rodin]].


=== Segles XX i XXI ===
=== Segles XX i XXI ===

Revisió del 23:46, 20 des 2022

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Judesba hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Tradicionalment se li diu petó, bes, o besada.

El petó o bes és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.[1] La contracció besà amb eliminació de la 'd' intervocàlica de besada és utilitzada de forma oral principalment als dialectes valencians de les zones de sud del País Valencià. A la Catalunya del Nord es manté la forma etimològica potó i en català nord-occidenta potxó. Hom parla de besar, fer un petó o apotxonar, i quan se'n fan diversos petonejar.[cal citació]

Història

Un fresc de Pompeia que mostra el petó d'una parella romana.

Segons l'antropòloga Ella Al-Shamahi, el primer petó del qual es té constància data del 9000 aC, una talla anomenada Els amants d'Ain Sakhri trobada en una cova prop de Betlem i que mostra una parella tenint relacions sexuals i amb les boques tocant-se. El primer registre escrit es troba en unes escriptures en sànscrit de l'Índia del 1500 aC, on es descriu persones que es toquen o s'ensumen mútuament amb la boca.[2]

Període clàssic i edat mitjana

A Ciropèdia (370 aC), Xenofont va escriure sobre el costum persa de besar-se als llavis quan algú partia mentre narrava la sortida de Cir el Gran (cap al 600 aC) quan era un nen dels seus parents medes.[3] Segons Heròdot (segle V aC), quan dos perses es troben, la fórmula de salutació expressa el seu estatus igual o desigual. No parlen; més aviat, els iguals es besen a la boca, i en el cas que un sigui una mica inferior a l'altre, el petó es fa a la galta.[4][5]

Durant el període clàssic posterior, els petons afectuosos boca a boca es van descriure per primera vegada a l'èpica hindú Mahabharata.

L'antropòleg Vaughn Bryant argumenta que els petons es van estendre des de l'Índia a Europa després que Alexandre el Gran conquerís parts del Panjab al nord de l'Índia l'any 326 aC.[6]

Als romans els apassionaven els petons i parlaven de diversos tipus de petons. Besar la mà o la galta s'anomenava osculum. Els petons als llavis amb la boca tancada s'anomenaven basium, que s'utilitzaven entre familiars. Un petó de passió s'anomenava suavium.[7]

Algunes tradicions clàssiques incloïen besar-se davant d'un grup de persones per formalitzar una unió matrimonial entre dues persones,[8] comportament que ha estat modificat a través dels segles fins a transformar-se en el petó utilitzat en les unions matrimonials actuals per marcar fidelitat i devoció cap a la parella. Un altre comportament tradicional del període clàssic és besar un contracte per assenyalar conformitat, acte que va derivar a la tradició de "segellar els contractes amb un petó" que perduraria fins a l'Edat mitjana.[9]

El petó no sempre va ser una indicació d'eros, o d'amor, però també podia mostrar respecte, rang i admiració tal com s'utilitzava a l'Europa medieval.[10] Els musulmans besaven en una espatlla en senyal de respecte, com fa el moro Abengalbón en trobar-se amb Álvar Fáñez al Cantar de mio Cid.[11]

Segle XVIII

Durant la primera meitat del segle XVIII, sorgeix el corrent artístic del Rococó com una identitat artística cortesana, moviment que recopilava un sentit estètic refinat que freqüentment involucrava aspectes exòtics, eròtics, sensuals i sexuals. El petó és clarament il·lustrat a la pintura de l'època, la qual solia tenir una temàtica amorosa o sensual relacionada amb l'amor d'una parella o l'amor matern. Un clar exemple són les pintures sensuals de Jean-Honoré Fragonard.[12][13]

En el període de la Revolució Industrial es globalitza la idea del petó com a símbol de cortesia i és quan reprèn el seu paper com un element en l'estimulació sexual i com a símbol de l'amor entre dues persones.[14] Tot i el seu ressorgiment com a pràctica sexual, el petó només es va renovar com una pràctica pròpia de la intimitat duna parella, que únicament representava una pràctica privada que era ofensiva o escandalosa si era demostrada en públic. La pràctica del petó va ser mesurada per les estipulacions de la societat convencional i el codi social d'etiqueta.[9]

Segle XIX

L'estudi dels petons va començar en algun moment del segle XIX i s'anomena filematologia, que ha estat estudiada per persones com Cesare Lombroso, Ernest Crawley, Charles Darwin, Edward Burnett Tylor i estudiosos moderns com Elaine Hatfield.[15][16]

En aquest segle prospera el corrent artístic del Romanticisme, caracteritzat per l'expressió dels sentiments de l'autor de l'obra (freqüentment sentiments d'amor). L'explotació del petó al Romanticisme va ser freqüent pel fet que el petó va deixar de representar una «pràctica privada» i va passar a convertir-se en un element estètic.[17] El petó reprèn un caràcter «màgic» originat de la percepció clàssica i la percepció medieval, exemples plasmats en la readaptació dels germans Grimm de diversos contes de fades i la literatura infantil del folklore medieval, en què es refereix al petó com una pràctica màgica. Un clar exemple és La Bella Dorment en què el petó és una fórmula màgica per trencar un encanteri de somni etern.[18]

En altres manifestacions artístiques com la pintura i l'escultura, el petó es plasma com un element clau de la pintura que expressava sentiments d'amor. Les obres més significatives del petó com a element en la pintura romàntica són Romeu i Julieta (1884) de Frank Dicksee i El petó (1870) de Francesco Hayez, on totes dues mostren una figura masculina i una de femenina compartint un petó. A l'escultura s'identifiquen les obres anomenades El petó d'Auguste Rodin.

Segles XX i XXI

Cultura

L'any 2015, un grup d'antropòlegs estatunidencs va elaborar una enquesta que abarcava 168 cultures diferents d'arreu del món, que va demostrar que el petó no és un fenomen global que expressi desig o amor i que els petons romàntics als llavis només tenien lloc en el 46% d'aquestes cultures.[2]

El petó pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos. Segons el país i la cultura es farà de diferents maneres. En algunes zones la salutació a persones afins es fa amb dos petons, un a cada galta, mentre que els desconeguts es saluden verbalment. El petó entre homes que mantenen una gran amistat és comú en alguns llocs com Andalusia o França, encara que generalment la cultura del petó entre dos homes resta reduïda al reducte familiar.[cal citació]

Segons Rafael Wlodarski, d'un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford, els petons ajuden a triar una parella potencial per a l'aparellament i també a conservar-la. Afirma que la part més important d'un petó és l'olor, tant la de l'altra persona com l'aroma involucrat en el petó, ja que la transmissió de feromones entre dues persones implica informació sobre compatibilitat genètica. Els éssers humans troben l'olor d'una persona compatible genèticament més atractiva que no pas la d'una altra que no ho sigui, i suggereix que «utilitzem els petons com una excusa per apropar-nos prou a una parella potencial per a l'aparellament per tal de provar aquesta olor». Tot i que considera que aquest apropament íntim és un imperatiu biològic, l'expressió d'aquest imperatiu és cultural[2][1]

L'equip d'Oxford va emprar 15 mètodes diferents per esbrinar els motius pels quals la gent es fa un petó, i va arribar a la conclusió que fer-se petons amb freqüència és un signe d'una bona relació de parella i que no estava directament relacionat amb fer més sexe.[2][1]

Biologia i evolució

Ernest Crawley, sexòleg i antropòleg, assenyala que entre animals hi ha nombroses analogies amb els petons, com ara els ocells o el joc d'antenes d'alguns insectes; fins i tot entre mamífers com el gos, el gat i l'ós, s'observa un comportament similar.[19] El comportament d'alguns d'aquests animals implica llepar-se, acariciar-se i empolainar-se mútuament o envers els humans o altres espècies, fet que de vegades els observadors han interpretat com un tipus de petó.

La similitud en els mètodes entre l'alimentació directa boca a boca (regurgitació) d'algunes espècies animals i els petons humans profunds (per exemple, el petó francès amb llengua) és força pronunciada; en el primer, la llengua s'utilitza per empènyer el menjar de la boca de la mare a la cria, que rep tant el menjar com la llengua de la mare en moviments de succió, i en el segon és el mateix però sense el menjar premastegat.[20][21]

Fisiologia

Els petons són un comportament complex que requereix una coordinació muscular important que implica un total de 34 músculs facials i 112 músculs posturals.[22][23] El múscul més important implicat és el múscul orbicular dels llavis, que ajuda a donar-los forma en el moment de besar i el qual és informalment conegut com el «múscul del petó».[24][25] En el cas del petó francès, la llengua també és un component important. Els llavis tenen moltes terminacions nervioses que els fan sensibles al tacte i a la mossegada.[26]

Salut

El petó estimula la producció d'hormones responsables del bon humor: l'oxitocina, que allibera el sentiment d'amor i enforteix el vincle amb la parella, les endorfines –hormones responsables de la sensació de felicitat– i la dopamina, que estimula el centre del plaer del cervell. Els petons regulars protegeixen de la depressió.[27] L'afecte en general té efectes reductors de l'estrès. Els petons en particular s'han estudiat en un experiment controlat i es va trobar que augmentar la freqüència dels petons en les relacions matrimonials i de convivència provoca una reducció de l'estrès percebut, un augment de la satisfacció de la relació i una disminució dels nivells de colesterol.[28]

En un bes íntim de 10 segons es transmeten vora 80 milions de bacteris.[29] Al-Shamahi afirma que alguns científics han fet una analogia entre l'acte de dues persones besant-se i una situació en la qual s'escupíssin a la mà i immediatament l'oferíssin a l'altra persones.[2]

Els petons als llavis poden provocar la transmissió d'algunes malalties, com ara la mononucleosi infecciosa (coneguda com la "malaltia del petó") i l'herpes simple quan els virus infecciosos estan presents a la saliva. Les investigacions indiquen que la contracció del VIH mitjançant petons és extremadament improbable, tot i que hi va haver un cas documentat l'any 1997 d'una infecció pel VIH per petons, en el qual tant la dona com l'home infectat tenien gingivitis, de manera que la transmissió es va fer a través de la sang de l'home, no de la saliva.[30]

Tipus de petons

Kristoffer Nyrop va identificar diversos tipus de petons, inclosos els petons d'amor, afecte, pau, respecte i amistat. Observa, però, que les categories són una mica artificioses i superposades, i algunes cultures tenen més tipus, com la francesa amb vint i les alemanyes amb trenta.[31] Segons Wlodarski, també poden considerar-se petons fregar-se els nassos, mossegar o llepar.[2]

Petons com a salutacions[cal citació]

Generalment el petó s'utilitza com una salutació informal per a demostrar afinitat amb la persona que es besa.

Petó a la galta
Usual com a salutació informal generalment envers dones, encara que a França i en algunes zones de l'Argentina i Espanya és també usual entre homes.
Petó a ambdues galtes
Comú a Catalunya (recent), a França (segons les regions en són dos, tres o fins quatre), al Brasil, Espanya, Paraguai i algunes zones de l'Argentina, és una salutació informal. Tradicionalment, entre homes, només s'estrenyen les mans. Se'n sol fer dos, un a cada galta, primer a la dreta, després a l'esquerra. A l'Alguer quan es vol fer remarcar la importància d'un encontre hom fa a tall de salutació un petó a cada galta, primer a l'esquerra i després a la dreta.
Petó a la mà
Formalisme molt estès des de l'antiguitat per a demostrar subordinació o respecte, després utilitzat generalment només per homes per saludar les dones considerades de classe alta. Actualment només s'utilitza amb persones que disposen de títols nobiliaris o eclesiàstics. A França, entre aristòcrates, es feia el gest però s'evita(va) de tocar la mà amb els llavis.

Galeria

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Kissing helps us find the right partner -- and keep them» (en anglès). ScienceDaily, 10-10-2023 [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Al-Shamahi, Ella. «Why Do We Kiss?» (en anglès). Why Do We Do That?. BBC Radio 4, 28-10-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
  3. ↑ Xenophon, Ciropèdia, 1.4.27 Arxivat 2016-02-06 a Wayback Machine.
  4. ↑ electricpulp.com. «HERODOTUS iii. DEFINING THE PERSIANS – Encyclopaedia Iranica» (en anglès). www.iranicaonline.org.
  5. ↑ «Internet History Sourcebooks» (en anglès). legacy.fordham.edu. Arxivat de l'original el 2015-11-29. [Consulta: 3 gener 2016].
  6. ↑ «First kisses: How we learned to lock lips - College of Liberal Arts» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-12-08. [Consulta: 4 desembre 2014].
  7. ↑ Jones, Terry "The Ancient World According to Terry Jones (Love and Sex)" (1998) (anglès)
  8. ↑ Recollides en el Codi Teodosià, llei VI, tit. V, llibre III i en el Fuero Juzgo, llei V, tit. I, llibre III. (castellà)
  9. ↑ 9,0 9,1 The History of the Kiss - An Anthropological and Artistic Look at the History of Lipsmacking Arxivat 2012-juny-7 a la Wayback Machine. Article a The Sex e-Zine. Consultat el 4 de setembre de 2012. (anglès)
  10. ↑ Marine Gasc, Le bisou sur la bouche, ou l'histoire du roulage de pelle, a Raconte-moi l'Histoire, 20 de gener de 2016 (francès)
  11. ↑ Cuando llegó Abengalbón donde a ojo lo ha / sonrisándose de la boca íbalo a abraçar; / en el hombro lo saluda, ca tal es su usaje (CMC, vv. 1517-1519). (castellà)
  12. ↑ Great Works: The Stolen Kiss (1780s), Jean Honoré Fragonard Article de Tom Lubbock sobre l'obra Le Baiser à la dérobée de Jean-Honoré Fragonard; consultat el 4 de setembre de 2012 (anglès)
  13. ↑ Victoria Charles, Klaus H. Carl. Rococo. Parkstone International, 2010. 
  14. ↑ The History of Kissing Article per Sheril Kirshenbaum a The Daily Beast; consultat el 19 de juliol de 2012 (anglès)
  15. ↑ "The science of kissing", CNN, Feb. 14, 2012 (anglès)
  16. ↑ "Chemical attraction: The science of kissing" Arxivat 2013-08-23 a Wayback Machine., Medill Reports, Feb. 14, 2009 (anglès)
  17. ↑ Jessica Gunderson. Romanticism. The Creative Company, 2008. 
  18. ↑ Jack Zipes. The Brothers Grimm: From Enchanted Forests to the Modern World, Second Edition (en anglès). Palgrave Macmillan, 2002. ISBN 0312293801. 
  19. ↑ Crawley, Ernest. Studies of Savages and Sex, Kessinger Publishing (revised and reprinted) (2006); pàg. 114 (anglès)
  20. ↑ Eibl-Eibesfeldt, Irenäus «Love and hate: the natural history of behavior patterns» (en anglès). . Aldine Transaction, 1971.
  21. ↑ Eibl-Eibesfeldt, Irenäus. «Chapter 3: A comparative approach to human ethology». A: Comparing behavior: studying man studying animals (en anglès). Routledge, 1983. 
  22. ↑ Blue, Adrienne «The kiss» (en anglès). The Independent (London), 01-06-1996.
  23. ↑ Highfield, Roger «Seal with..146 muscles» (en anglès). The Telegraph [London], 17-10-2006.
  24. ↑ «orbicularis oris muscle» (en anglès). TheFreeDictionary: Mosby's Dental Dictionary, 2nd edition, 2008. [Consulta: 3 octubre 2010].
  25. ↑ «Muscles – Facial» (en anglès). BBC: Science & Nature: Human Body & Mind. [Consulta: 3 octubre 2010].
  26. ↑ Conis, Elena «The mystery of the kiss» (en anglès). , 04-02-2008.
  27. ↑ «jak sie całować» (en anglès). pense.pl, 06-01-2019.
  28. ↑ Floyd, Kory; Boren, Justin P.; Hannawa, Annegret F.; Hesse, Colin «Kissing in Marital and Cohabiting Relationships: Effects on Blood Lipids, Stress, and Relationship Satisfaction» (en anglès). Western Journal of Communication. Informaworld.com, vol. 73, 2, 02-04-2009, pàg. 113–133. DOI: 10.1080/10570310902856071.
  29. ↑ Kort, Remco; Caspers, Martien; van de Graaf, Astrid; van Egmond, Wim; Keijser, Bart; Roeselers, Guus «Shaping the oral microbiota through intimate kissing». Microbiome, 2, 1, 2014, pàg. 41. DOI: 10.1186/2049-2618-2-41.
  30. ↑ Altman, Lawrence K. «Case of H.I.V. Transmission Is First to Be Linked to Kiss» (en anglès). , 11-07-1997.
  31. ↑ Nyrop, Kristoffer. The Kiss and its History, Sands & Co., London (1901) Read full text (anglès)

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Petó&oldid=31086922»