Ceres (planeta nan): diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:)
Cap resum de modificació
Línia 46: Línia 46:
El debat de l'any 2006 en torn a [[Plutó (planeta nan)|Plutó]] i que constitueix un 'planeta' va dur a que Ceres fos considerat en la reclassificació com a planeta.<ref>{{cite web|last=Battersby|first=Stephen|date=August 16, 2006|url=http://space.newscientist.com/article/dn9762|title =Planet debate: Proposed new definitions|publisher=New Scientist|accessdate = 2007-04-27}}</ref><ref>{{cite news|first=Steve| last=Connor|title=Solar system to welcome three new planets|publisher=NZ Herald|date=August 16, 2006
El debat de l'any 2006 en torn a [[Plutó (planeta nan)|Plutó]] i que constitueix un 'planeta' va dur a que Ceres fos considerat en la reclassificació com a planeta.<ref>{{cite web|last=Battersby|first=Stephen|date=August 16, 2006|url=http://space.newscientist.com/article/dn9762|title =Planet debate: Proposed new definitions|publisher=New Scientist|accessdate = 2007-04-27}}</ref><ref>{{cite news|first=Steve| last=Connor|title=Solar system to welcome three new planets|publisher=NZ Herald|date=August 16, 2006
|url=http://www.nzherald.co.nz/section/story.cfm?c_id=5&ObjectID=10396493|accessdate=2007-04-27}}</ref> Una proposta de la [[Unió Astronòmica Internacional]] per a la definició de planeta hauria definit un planeta com a "un cos celestial que (a) té prou massa per a que la seva gravetat superi les forces de cos rígid i, per tant, adopta una forma (quasi esfèrica) en equilibri hidrostàtic, i (b) es troba en una òrbita al voltant d'una estrella, i no és ni una estrella ni un satèl·lit d'un planeta".<ref>{{cite web|author=[[Owen Gingerich|Gingerich, Owen]]; ''et al''.|date =August 16, 2006|url=http://www.iau.org/iau0601.424.0.html|title =The IAU draft definition of "Planet" and "Plutons"|publisher =IAU|accessdate = 2007-04-27}}</ref> Si s'hagués adoptat aquesta ressolució, hauria fet de Ceres el cinqué planeta en ordre des del Sol.<ref>{{cite web|author=Staff Writers|date =August 16, 2006| url=http://www.spacedaily.com/reports/The_IAU_Draft_Definition_Of_Planets_And_Plutons_999.html|title= The IAU Draft Definition Of Planets And Plutons|publisher= SpaceDaily|accessdate=2007-04-27}}</ref> De totes maneres aquesta definició no fou acceptada, i al seu lloc una definició alternativa de "planeta" entrà en ús a partir del 24 d'agost de 2006: Un planeta és "un cos celestial que està en òrbita al voltant del sol, té prou massa per a que la seva pròpia gravetat superi les forces de cos rígid i s'assumeix a&nbsp;...una forma quasi esfèrica, i ha netejat el seu veïnat al voltant de la seva òrbita." Segons aquesta definició, Ceres no és un planeta (ja que comparteix la seva òrbita amb centenars d'altres asteroides en el [[cinturó d'asteroides]]), i avui en dia es classifica com a "[[planeta nan]]" (juntament amb [[Plutó (planeta nan)|Plutó]], [[Makemake (planeta nan)|Makemake]], [[Haumea]] i [[(136199) Eris|Eris]]).
|url=http://www.nzherald.co.nz/section/story.cfm?c_id=5&ObjectID=10396493|accessdate=2007-04-27}}</ref> Una proposta de la [[Unió Astronòmica Internacional]] per a la definició de planeta hauria definit un planeta com a "un cos celestial que (a) té prou massa per a que la seva gravetat superi les forces de cos rígid i, per tant, adopta una forma (quasi esfèrica) en equilibri hidrostàtic, i (b) es troba en una òrbita al voltant d'una estrella, i no és ni una estrella ni un satèl·lit d'un planeta".<ref>{{cite web|author=[[Owen Gingerich|Gingerich, Owen]]; ''et al''.|date =August 16, 2006|url=http://www.iau.org/iau0601.424.0.html|title =The IAU draft definition of "Planet" and "Plutons"|publisher =IAU|accessdate = 2007-04-27}}</ref> Si s'hagués adoptat aquesta ressolució, hauria fet de Ceres el cinqué planeta en ordre des del Sol.<ref>{{cite web|author=Staff Writers|date =August 16, 2006| url=http://www.spacedaily.com/reports/The_IAU_Draft_Definition_Of_Planets_And_Plutons_999.html|title= The IAU Draft Definition Of Planets And Plutons|publisher= SpaceDaily|accessdate=2007-04-27}}</ref> De totes maneres aquesta definició no fou acceptada, i al seu lloc una definició alternativa de "planeta" entrà en ús a partir del 24 d'agost de 2006: Un planeta és "un cos celestial que està en òrbita al voltant del sol, té prou massa per a que la seva pròpia gravetat superi les forces de cos rígid i s'assumeix a&nbsp;...una forma quasi esfèrica, i ha netejat el seu veïnat al voltant de la seva òrbita." Segons aquesta definició, Ceres no és un planeta (ja que comparteix la seva òrbita amb centenars d'altres asteroides en el [[cinturó d'asteroides]]), i avui en dia es classifica com a "[[planeta nan]]" (juntament amb [[Plutó (planeta nan)|Plutó]], [[Makemake (planeta nan)|Makemake]], [[Haumea]] i [[(136199) Eris|Eris]]).

==Característiques físiques==
[[Image:Moon and Asteroids 1 to 10.svg|thumb|left|Comparació de mida: els 10 primers planetes menors perfilats en comparació amb la [[Lluna]]. Ceres és el situat més a la esquerra.]]
[[Image:Ceres Rotation.jpg|thumb|200px|Imatges de Ceres del [[Telescopi espacial Hubble]], preses en 2003/04 amb una ressolució d'uns 30&nbsp;km. La naturalesa dels punts brillants és incerta.]]
Ceres és l'objecte més gran del cinturó d'asteroides, que es troba entre [[Mart]] i [[Júpiter]].<ref name="Rivkin2006" /> Es sap que el [[cinturó de Kuiper]] conté objectes més gran, incloent [[Plutó]], [[50000 Quaoar]], i [[90482 Orcus]], mentres que [[Eris]], el més llunyà, situat al [[disc dispers]] és el més gran de tots aquests cossos.<ref name="Stansberry 2007">{{cite journal|last=Stansberry|first=J.| coauthors=Grundy, W.; Brown, M.; ''et al.''|title=Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope|url=http://arxiv.org/abs/astro-ph/0702538v1|date=[[5 November]] 2007|accessdate=2007-12-08|format=subscription required}}</ref>

La massa de Ceres s'ha determinat a partir de l'anàlisi de la influència que exerceix sobre els petits [[asteroide]]s. Els resultats obtinguts per diferents autors són lleugerament diferents.<ref name="Kovacevic2007">{{cite journal|last= Kovacevic|first=A.|coauthors=Kuzmanoski, M.|title=A New Determination of the Mass of (1) Ceres|journal=Earth, Moon, and Planets|volume=100|pages=117&ndash;123|year=2007|doi=10.1007/s11038-006-9124-4|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2007EM&P..100..117K|accessdate=2007-12-08}}</ref> La mitja de les tres valors més precisos fins el 2008 dona un valor aproximat de 9,4{{e|20}}&nbsp;[[kg]].<ref name="Carry2008" /><ref name="Kovacevic2007" /> Amb aquesta massa Ceres comprén aproximadament un terç de la massa total estimada 3.0&nbsp;±&nbsp;0.2 {{e|21}}&nbsp;kg dels asteroides del sistema solar,<ref name="Pitjeva2005">{{cite journal|last=Pitjeva|first=E. V.|authorlink=Elena V. Pitjeva|title= High-Precision Ephemerides of Planets — EPM and Determination of Some Astronomical Constants |journal=Solar System Research|year= 2005|volume=39|issue=3|pages=176|url=http://iau-comm4.jpl.nasa.gov/EPM2004.pdf|format=[[PDF]]|doi= 10.1007/s11208-005-0033-2|accessdate=2007-12-09}}</ref>. Tot plegat suma un quatre percent de la massa de la Lluna.

La midea i massa de Ceres són suficients per a conferir-li una forma quasi esfèrica.<ref name="Thomas2005" /> Això indica que està proper a l'[[equilibri hidrostàtic]]. En contrast, altres asteroides de gran mida com [[(2) Pallas]],<ref name="Carry2007">{{cite web|last=Carry|first=B.|coauthors=Kaasalainen, M.; Dumas, C.; ''et al.''|title=Asteroid 2 Pallas Physical Properties from Near-Infrared High-Angular Resolution Imagery|journal=ISO|accessdate=2007-11-05|year=2007|publisher= ESO Planetary Group: Journal Club|url= http://www.sc.eso.org/santiago/science/PlanetaryGroup/journal_club/slides/ESO.JournalClub-2007.08.14-BenoitCARRY.pdf| format=pdf}}</ref> [[3 Juno]],<ref name="Kaasalainen2002">{{cite journal|last=Kaasalainen|first=M.|coauthors=Torppa, J.; Piironen, J.|title=Models of Twenty Asteroids from Photometric Data|journal=Icarus|volume=159|pages=369&ndash;395|year=2002|doi=10.1006/icar.2002.6907| url=http://www.rni.helsinki.fi/~mjk/IcarPIII.pdf|format=pdf}}</ref> i [[(4) Vesta]]<ref name="Thomas1997">{{cite journal|last=Thomas|first=Peter C.|coauthors=Binzel, Richard P.; Gaffey, Michael J.; ''et al.''|title=Impact Excavation on Asteroid 4 Vesta: Hubble Space Telescope Results|journal=Science|volume=277|pages=1492&ndash;1495|year=1997| doi=10.1126/science.277.5331.1492|url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/277/5331/1492|accessdate=2007-12-08}}</ref> són de forma irregular.

Peter Thomas de la [[Universitat de Cornell]] ha proposat que Ceres té un interior diferenciat;<ref name="Thomas2005">{{cite journal|first=P. C.|last=Thomas|coauthors=Parker, J. Wm.; McFadden, L. A.; ''et al.''|title=Differentiation of the asteroid Ceres as revealed by its shape|year=2005|journal=Nature|volume=437|pages=224&ndash;226|doi=10.1038/nature03938| url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2005Natur.437..224T|accessdate=2007-12-09}}</ref> constituit per roca i cobert per un mantell de gel.<ref name="Thomas2005" /> El gruix d'aquest mantell d'entre 120 i 60&nbsp;km podria contenit uns 200 milions de kilòmetres cúbics d'aigua(16&ndash;26 percent de la massa de Ceres;30&ndash;60 percent per volum, que és més que tota la quantitat d'aigua dolça a la Terra.<ref name="Carey2006">{{cite news|url=http://space.com/scienceastronomy/050907_ceres_planet.html| title=Largest Asteroid Might Contain More Fresh Water than Earth|first=Bjorn|last=Carey| publisher=SPACE.com|date=7 September 2005|accessdate=2006-08-16}}</ref> This result is supported by the observations made by the Keck telescope in 2002 and by evolutionary modelling.<ref name="Carry2008" /><ref name="McCord2005">{{cite journal|last=McCord|first=Thomas B.| title=Ceres: Evolution and current state|journal=Journal of Geophysical Research|volume=110|pages=E05009|year=2005|doi=10.1029/2004JE002244| url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2005JGRE..11005009M}}</ref> També, algunes característiques de la seva superfície i història (tals com la seva distància del sol, que manté la forta radiació en un nivell baix que possiblement permet al planeta retenir alguns dels seus elements primordials), indica la presència de materials volàtils a l'interior de Ceres.<ref name="Carry2008" />


== Estudis sobre Ceres ==
== Estudis sobre Ceres ==

Revisió del 18:49, 29 des 2008

Infotaula d'asteroideCeres    
Imatge del telescopi Hubble
Descobriment
DescobridorGiuseppe Piazzi.
Data de descobriment1 de gener de 1801
Lloc de descobrimentObservatori astronòmic de Palerm Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsA899 OF, 1943 XB
EpònimCeres Modifica el valor a Wikidata
ClassificacióCinturó d'asteroides
Elements orbitals
Època 26 de novembre de 2005
Excentricitat (e)0,080
Semieix major (a)2,766 UA
Periheli (q)2,544 UA
Afeli (Q)2,987 UA
Període orbital (P)4,599 a
Velocitat orbital mitjana17,802 km/s
Inclinació (i)10,587°
Longitud del node
ascendent (Ω)		80,410°
Argument periheli (ω)73,271°
Anomalia mitjana (M)108,509°
Característiques físiques
Dimensions976 x 909 km
Massa9,5×1020 kg
Densitat2,08 g/cm³
Gravetat superficial0,27 m/s²
Velocitat d'escapament0,51 km/s
Període de rotació0,3781 dies
Classe espectralAsteoride Tipus G
Magnitud absoluta3,34
Albedo0,113
Més informació
Identificador JPL20000001 Modifica el valor a Wikidata

Ceres és el planeta menor més petit del Sistema Solar i l'únic situat en el cinturó d'asteroides, de fet durant molt temps fou classificat com a asteroide ((1) Ceres). Té un diàmetre de 975 × 909 km i una superfície de 1.800.000 km², això el fa l'objecte més gran i massiu del cinturó d'asteroides, i conté un terç (32%) de la massa total d'aquest cinturó[1][2]. Observacions recents han revelat que és esfèric, en contrast amb les formes irregulars de cossos més petits amb menor gravetat.[3] La superfície de Ceres probablement és feta d'una barreja de gel d'aigua i hidrats minerals diversos tals com carbonats i argiles.[4] Ceres sembla estar diferenciat en un nucli rocós i un mantell de gel.[5] Podria abrigar un oceà d'aigua líquida sota la superfície, fet que el fa ser un objectiu potencial en la recerca de vida extraterrestre.[2]

Va ser descobert l'1 de gener de 1801 des de Palerm (Itàlia) per Giuseppe Piazzi (1746 - 1826), sacerdot catòlic i educador, mentre treballava en la compilació d'un catàleg estel·lar. L'objecte va ser cautament anunciat pel seu descobridor com un cometa sense nebulositat més que com un nou planeta. Piazzi el va batejar com Ceres Ferdinandea per la Ceres, deessa romana de les plantes i l'amor maternal i patrona de Sicília, i pel rei Ferran I de les Dues Sicílies, patró de la seva obra. El cognom Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques. Finalment i després d'haver sigut considerat com el primer asteroide durant mes de 200 anys, el 24 d'agost de 2006 l'IAU ha decidit incloure'l en la nova categoria de planetes nans junt amb Plutó i Eris (abans 2003 UB313).

La magnitud aparent de Ceres oscil·la entre 6.7 i 9.3, tot i aquesta brillantor encara és massa tènua per a ser observat a ull nu.[6]. El 27 de setembre de 2007, la NASA va llançar la Missió Dawn per a explorar Vesta (2011-2012) i Ceres (2015).[7]

Nom

Piazzi originalment va suggerir el nom italià de Ceres Ferdinandea per a aquest cos, en referència a la figura mitològica Ceres (deessa romana de les plantes) i el Rei Ferdinand III de Sicília.[8][9] "Ferdinandea" no era acceptable per a altres nacions del món i aquesta part del nom fou eliminada. Ceres també fou anomenat Hera durant un breu període de temps a Alemània.[10] A Grècia, s'anomeanava Δήμητρα (Demeter), en referència a l'equivalent grec de Ceres; en anglés, Demeter és el nom d'un asteroide ((1108) Demeter). Degut al seu ús poc habitual, no hi ha conscens sobre les formes adjectivals del nom, tot i que les formes Cerian i Cerean[2] s'han utilitzat en la ficció. Gramàticament la forma Cererean seria correcte, derivada del seu genitiu llatí, Cereris.[11] El símbol astronòmic de Ceres és una falç (Sickle variant symbol of Ceres), similar al símbol de Venus (Astronomical symbol of Venus) que és el símbol del gènere femení.[9][12] L'element ceri fou anomenat en referència a Ceres.[13] L'element pal·ladi fou orignalment anomenat també en referència a Ceres, però el descobridor va canviar el seu nom després de que el ceri rebés el seu. Pal·ladium rep el seu nom en referència a l'asteroide (2) Pallas.[14]

Estatus

Ceres (abaix a la esquerra), la Lluna i la Terra.

La classificació de Ceres ha canviat més d'una vegada al llarg de la història i ha sigut objecte de desacords. Johann Elert Bode creia que Ceres era el "planeta perdut" que ell havia proposat que havia d'existir entre Mart i Júpiter, a una distància de 410 milions de  km (2.8 UA) des del Sol.[8] Ceres fou assignat com a símbol planetari, i fou allistat com a planeta en els llibres d'astronomia i taules (juntament amb (2) Pallas, (3) Juno i (4) Vesta durant més o menys mig segle fins que es van trobar més asteroides.[8][9][15]

Tot i que foren descoberts nous objectes a la mateixa àrea, els astrònoms es van adonar que Ceres representava el primer d'una classe de cossos molt similars.[8] Dir William Herschel l'any 1802 emprà per primera vegada el terme asteroide ("similar a una estrell") per a aquests cossos,[15] tot escribint "semblen petites estrelles en tan que són difícils de distingir d'elles, fins i tot emprant telescopis molt bons".[16] Com a primer cos d'aquest tipus en ser descobert, va rebre la dessignació d'(1) Ceres sota el sistema modern d'ennumeració d'asteroides.[15]

El debat de l'any 2006 en torn a Plutó i que constitueix un 'planeta' va dur a que Ceres fos considerat en la reclassificació com a planeta.[17][18] Una proposta de la Unió Astronòmica Internacional per a la definició de planeta hauria definit un planeta com a "un cos celestial que (a) té prou massa per a que la seva gravetat superi les forces de cos rígid i, per tant, adopta una forma (quasi esfèrica) en equilibri hidrostàtic, i (b) es troba en una òrbita al voltant d'una estrella, i no és ni una estrella ni un satèl·lit d'un planeta".[19] Si s'hagués adoptat aquesta ressolució, hauria fet de Ceres el cinqué planeta en ordre des del Sol.[20] De totes maneres aquesta definició no fou acceptada, i al seu lloc una definició alternativa de "planeta" entrà en ús a partir del 24 d'agost de 2006: Un planeta és "un cos celestial que està en òrbita al voltant del sol, té prou massa per a que la seva pròpia gravetat superi les forces de cos rígid i s'assumeix a ...una forma quasi esfèrica, i ha netejat el seu veïnat al voltant de la seva òrbita." Segons aquesta definició, Ceres no és un planeta (ja que comparteix la seva òrbita amb centenars d'altres asteroides en el cinturó d'asteroides), i avui en dia es classifica com a "planeta nan" (juntament amb Plutó, Makemake, Haumea i Eris).

Característiques físiques

Comparació de mida: els 10 primers planetes menors perfilats en comparació amb la Lluna. Ceres és el situat més a la esquerra.
Imatges de Ceres del Telescopi espacial Hubble, preses en 2003/04 amb una ressolució d'uns 30 km. La naturalesa dels punts brillants és incerta.

Ceres és l'objecte més gran del cinturó d'asteroides, que es troba entre Mart i Júpiter.[4] Es sap que el cinturó de Kuiper conté objectes més gran, incloent Plutó, 50000 Quaoar, i 90482 Orcus, mentres que Eris, el més llunyà, situat al disc dispers és el més gran de tots aquests cossos.[21]

La massa de Ceres s'ha determinat a partir de l'anàlisi de la influència que exerceix sobre els petits asteroides. Els resultats obtinguts per diferents autors són lleugerament diferents.[22] La mitja de les tres valors més precisos fins el 2008 dona un valor aproximat de 9,4×1020 kg.[23][22] Amb aquesta massa Ceres comprén aproximadament un terç de la massa total estimada 3.0 ± 0.2 ×1021 kg dels asteroides del sistema solar,[24]. Tot plegat suma un quatre percent de la massa de la Lluna.

La midea i massa de Ceres són suficients per a conferir-li una forma quasi esfèrica.[5] Això indica que està proper a l'equilibri hidrostàtic. En contrast, altres asteroides de gran mida com (2) Pallas,[25] 3 Juno,[26] i (4) Vesta[27] són de forma irregular.

Peter Thomas de la Universitat de Cornell ha proposat que Ceres té un interior diferenciat;[5] constituit per roca i cobert per un mantell de gel.[5] El gruix d'aquest mantell d'entre 120 i 60 km podria contenit uns 200 milions de kilòmetres cúbics d'aigua(16–26 percent de la massa de Ceres;30–60 percent per volum, que és més que tota la quantitat d'aigua dolça a la Terra.[28] This result is supported by the observations made by the Keck telescope in 2002 and by evolutionary modelling.[23][29] També, algunes característiques de la seva superfície i història (tals com la seva distància del sol, que manté la forta radiació en un nivell baix que possiblement permet al planeta retenir alguns dels seus elements primordials), indica la presència de materials volàtils a l'interior de Ceres.[23]

Estudis sobre Ceres

Una ocultació d'una estrella per Ceres va ser observada a Mèxic, Florida i al llarg del Carib el 13 de novembre de 1984.

En 2001, el telescopi espacial Hubble va fotografiar Ceres. Les imatges són de baixa resolució, però confirmen que l'asteroide és esfèric, i mostra un punt fosc en la seua superfície, que és probablement un cràter. Va ser anomenat "Piazzi" pel descobridor de Ceres.

Ceres va ser visible a finals de 2002 usant prismàtics.

Recentment, Ceres va ser estudiat amb el telescopi Keck. Usant òptica adaptativa, es va aconseguir una resolució de 50 km/píxel, sobrepassant els resultats del Hubble. El Keck va ser capaç de distingir dos grans trets d'albedo fosc, probablement cràters d'impacte. El major té una regió central més brillant. "Piazzi" no era visible en les imatges del Keck.

La NASA ha enviat una missió anomenada Dawn (en anglès, alba) per a visitar Ceres. La data de llançament va ser el 27 de setembre de 2007, amb una cita orbital amb l'asteroide en 2015.

Curiositats

L'element químic ceri (nombre atòmic 58) va ser descobert en 1803 i va prendre el seu nom de l'asteroide, que s'havia descobert dos anys abans.

Referències

  1. ↑ Pitjeva, E. V.; Precise determination of the motion of planets and some astronomical constants from modern observations, in Kurtz, D. W. (Ed.), Proceedings of IAU Colloquium No. 196: Transits of Venus: New Views of the Solar System and Galaxy, 2004
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Moomaw, Bruce. «Ceres As An Abode Of Life». spaceblooger.com, 02-07-2007. [Consulta: 6 novembre 2007].
  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Li2006
  4. ↑ 4,0 4,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Rivkin2006
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Thomas, P. C.; Parker, J. Wm.; McFadden, L. A.; et al. «Differentiation of the asteroid Ceres as revealed by its shape». Nature, vol. 437, 2005, pàg. 224–226. DOI: 10.1038/nature03938 [Consulta: 9 desembre 2007].
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Pasachoff1983
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Russel2006
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades hoskin
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Forbes1971
  10. ↑ Foderà Serio, G.; Manara, A.; Sicoli, P.. «Giuseppe Piazzi and the Discovery of Ceres». A: W. F. Bottke Jr., A. Cellino, P. Paolicchi, and R. P. Binzel. Asteroids III (PDF). Tucson, Arizona: University of Arizona Press, 2002, p. 17–24. 
  11. ↑ Simpson, D. P.. Cassell's Latin Dictionary. 5. London: Cassell Ltd., 1979, p. 883. ISBN 0-304-52257-0 [Consulta: 8 desembre 2007]. 
  12. ↑ Gould, B. A. «On the symbolic notation of the asteroids». Astronomical Journal, vol. 2, 34, 1852, pàg. 80. DOI: 10.1086/100212 [Consulta: 5 juliol 2007].
  13. ↑ Staff. «Cerium: historical information». Adaptive Optics. [Consulta: 27 abril 2007].
  14. ↑ «Amalgamator Features 2003: 200 Years Ago», October 30, 2003. [Consulta: 21 agost 2006].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Hilton, James L. «When Did the Asteroids Become Minor Planets?», September 17, 2001. [Consulta: 16 agost 2006].
  16. ↑ Herschel, William. «Observations on the two lately discovered celestial Bodies.», May 6, 1802.
  17. ↑ Battersby, Stephen. «Planet debate: Proposed new definitions». New Scientist, August 16, 2006. [Consulta: 27 abril 2007].
  18. ↑ Connor, Steve «Solar system to welcome three new planets». NZ Herald, August 16, 2006 [Consulta: 27 abril 2007].
  19. ↑ Gingerich, Owen; et al.. «The IAU draft definition of "Planet" and "Plutons"». IAU, August 16, 2006. [Consulta: 27 abril 2007].
  20. ↑ Staff Writers. «The IAU Draft Definition Of Planets And Plutons». SpaceDaily, August 16, 2006. [Consulta: 27 abril 2007].
  21. ↑ Stansberry, J.; Grundy, W.; Brown, M.; et al. «Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope» (subscription required). , 05-11-2007 [Consulta: 8 desembre 2007].
  22. ↑ 22,0 22,1 Kovacevic, A.; Kuzmanoski, M. «A New Determination of the Mass of (1) Ceres». Earth, Moon, and Planets, vol. 100, 2007, pàg. 117–123. DOI: 10.1007/s11038-006-9124-4 [Consulta: 8 desembre 2007].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Carry2008
  24. ↑ Pitjeva, E. V. «High-Precision Ephemerides of Planets — EPM and Determination of Some Astronomical Constants» (PDF). Solar System Research, vol. 39, 3, 2005, pàg. 176. DOI: 10.1007/s11208-005-0033-2 [Consulta: 9 desembre 2007].
  25. ↑ Carry, B.; Kaasalainen, M.; Dumas, C.; et al.. «Asteroid 2 Pallas Physical Properties from Near-Infrared High-Angular Resolution Imagery» (pdf). ESO Planetary Group: Journal Club, 2007. [Consulta: 5 novembre 2007].
  26. ↑ Kaasalainen, M.; Torppa, J.; Piironen, J. «Models of Twenty Asteroids from Photometric Data» (pdf). Icarus, vol. 159, 2002, pàg. 369–395. DOI: 10.1006/icar.2002.6907.
  27. ↑ Thomas, Peter C.; Binzel, Richard P.; Gaffey, Michael J.; et al. «Impact Excavation on Asteroid 4 Vesta: Hubble Space Telescope Results». Science, vol. 277, 1997, pàg. 1492–1495. DOI: 10.1126/science.277.5331.1492 [Consulta: 8 desembre 2007].
  28. ↑ Carey, Bjorn «Largest Asteroid Might Contain More Fresh Water than Earth». SPACE.com, 07-09-2005 [Consulta: 16 agost 2006].
  29. ↑ McCord, Thomas B. «Ceres: Evolution and current state». Journal of Geophysical Research, vol. 110, 2005, pàg. E05009. DOI: 10.1029/2004JE002244.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceres (planeta nan)

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ceres_(planeta_nan)&oldid=3134741»