Malaltia de Crohn: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 61: Línia 61:
[[Fitxer:Colorectal cancer endo 2.jpg|left|thumb|Imatge [[colonoscòpia|endoscòpica]] d'un càncer de còlon detectat al còlon sigmoide durant una [[colonoscòpia]] de cribratge per la malaltia de Crohn]]
[[Fitxer:Colorectal cancer endo 2.jpg|left|thumb|Imatge [[colonoscòpia|endoscòpica]] d'un càncer de còlon detectat al còlon sigmoide durant una [[colonoscòpia]] de cribratge per la malaltia de Crohn]]
La malaltia de Crohn pot provocar diversos tipus de complicació mecànica als intestins, incloent-hi [[oclusió intestinal|oclusions]], fístules i abscessos. L'oclusió sol sorgir d'[[estenosi|estrenyiments]] o [[adherència|adherències]] que redueixen el diàmetre de la llum de l'intestí i bloquen el pas dels continguts intestinals. També es poden formar fístules entre dues nanses d'intestí, entre l'intestí i la [[bufeta urinària]], entre l'intestí i la [[vagina]] i entre l'intestí i la pell. Els abscessos són focus d'[[infecció]] que han estat aïllats per [[pus]]. En els malalts de Crohn, poden aparèixer a l'[[abdomen]] o la zona perianal. La malaltia de Crohn és la causa d'un 10% de les fístules vesicoentèriques i la causa més habitual de fístules ileovesicals.<ref>[http://emedicine.medscape.com/article/442000-overview Enterovesical Fistula] {{en}}</ref>
La malaltia de Crohn pot provocar diversos tipus de complicació mecànica als intestins, incloent-hi [[oclusió intestinal|oclusions]], fístules i abscessos. L'oclusió sol sorgir d'[[estenosi|estrenyiments]] o [[adherència|adherències]] que redueixen el diàmetre de la llum de l'intestí i bloquen el pas dels continguts intestinals. També es poden formar fístules entre dues nanses d'intestí, entre l'intestí i la [[bufeta urinària]], entre l'intestí i la [[vagina]] i entre l'intestí i la pell. Els abscessos són focus d'[[infecció]] que han estat aïllats per [[pus]]. En els malalts de Crohn, poden aparèixer a l'[[abdomen]] o la zona perianal. La malaltia de Crohn és la causa d'un 10% de les fístules vesicoentèriques i la causa més habitual de fístules ileovesicals.<ref>[http://emedicine.medscape.com/article/442000-overview Enterovesical Fistula] {{en}}</ref>

La malaltia de Crohn també augmenta el risc de patir càncer a l'àrea inflamada. Per exemple, els pacients de malaltia de Crohn amb afectació de l'[[intestí prim]] tenen un risc més elevat de tenir [[càncer de l'intestí prim]]. De manera similar, els pacients amb colitis de Crohn tenen un [[risc relatiu]] de desenvolupar càncer de còlon de 5,6.<ref>{{cite journal |author=Ekbom A, Helmick C, Zack M i Adami H |title=Increased risk of large-bowel cancer in Crohn's disease with colonic involvement |journal=Lancet |volume=336 |issue=8711 |pages=357–9 |year=1990 |pmid=1975343 | doi = 10.1016/0140-6736(90)91889-I|language=anglès}}</ref> A les persones que han tingut la malaltia de Crohn des de fa vuit anys o més se'ls recomana que es facin fer [[colonoscòpia|colonoscòpies]] periòdicament per detectar un possible càncer de còlon.<ref>{{cite journal | author = Collins P, Mpofu C, Watson A i Rhodes J | title = Strategies for detecting colon cancer and/or dysplasia in patients with inflammatory bowel disease | journal = Cochrane Database Syst Rev | volume = | issue = 2| pages = CD000279 | year = 2006| pmid = 16625534 | doi = 10.1002/14651858.CD000279.pub3 | editor1-last = Watson | editor1-first = Alastair J| language = anglès}}</ref> Alguns estudis han indicat que la [[quimioprofilaxi|quimioprotecció]] podria servir per prevenir el càncer colorectal en els pacients amb colitis de Crohn. S'han suggerit dos agents: els [[folats]] i els preparats de de [[mesalazina]].<ref>{{cite journal | author = Lynne V McFarland | title = Colorectal cancer and dysplasia in inflammatory bowel disease | journal = World Journal of Gastroenterology | volume = | issue = | pages = 2665 | year = 2008| pmid = | doi = | language = anglès}}</ref>


== Causa ==
== Causa ==

Revisió del 20:55, 28 nov 2011

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Crohn
Les tres formes més comunes de la malaltia de Crohn modifica
Imatge endoscòpica de colitis de Crohn en la qual es poden apreciar úlceres profundes.
Tipusmalaltia inflamatòria intestinal i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimBurrill Bernard Crohn Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdolor abdominal, febre, anorèxia, tenesme rectal, diarrea, pèrdua de pes, restrenyiment, fístula, artràlgia, estomatitis aftosa, úlcera, gingivitis i fatiga muscular Modifica el valor a Wikidata
Exàmensbiòpsia i imatgeria mèdica Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
àcid 4-aminosalicílic, metotrexat, certolizumab pegol, infliximab, budesonida, natalizumab, vedolizumab, mecasermin (en) Tradueix, adalimumab, azatioprina, dexametasona, ustekinumab (en) Tradueix, colecalciferol, abatacept, sargramostim, talidomida, Naltrexona, Tacrolimús, mesalazina, teduglutide (en) Tradueix, budesonida i Stelara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaIL23R, RUNX3, JAK2, STAT3, PSORS1C3, SP140, CPEB4 (en) Tradueix, LACC1 (en) Tradueix, IFNGR2 (en) Tradueix, NOD2, ZMIZ1, SOCS1 (en) Tradueix, CAPZB (en) Tradueix, ZDHHC23 (en) Tradueix, PSMB10 (en) Tradueix, PUS10 (en) Tradueix, THADA, SMAD3 (en) Tradueix, PTPN2 (en) Tradueix, PLCL1 (en) Tradueix, IL2RA, GCKR, DNMT3A (en) Tradueix, DENND1B (en) Tradueix, CDKAL1 (en) Tradueix, BACH2, FUT2 (en) Tradueix, ITLN1 (en) Tradueix, ATG16L1, MST1 (en) Tradueix, TNFSF15 (en) Tradueix, NELL1 (en) Tradueix i IL6 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DD70 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K50
CIM-9555
Recursos externs
OMIM266600
DiseasesDB3178
MedlinePlus000249
eMedicinemed/477 ped/507 radio/197
Patient UKcrohns-disease-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003424 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0156147 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8778 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Crohn, també coneguda com a enteritis regional, és un tipus de malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal (des de la boca fins a l'anus) i provocar una àmplia varietat de símptomes. Els símptomes principals són dolor abdominal, diarrea (que pot ser sanguinolenta quan la inflamació és especialment intensa), vòmits (que poden ser continus) o pèrdua de pes,[1][2][3] però també pot causar complicacions fora del tracte gastrointestinal, incloent-hi erupcions cutànies, artritis, inflamacions oculars, fatiga i manca de concentració.[1]

La causa de la malaltia de Crohn és una sèrie d'interaccions ambientals, immunològiques i bacterianes que encara no es coneixen gaire bé.[4][5][6] Això provoca un trastorn inflamatori crònic en el qual el sistema immunitari del cos llança un atac contra el tracte gastrointestinal, possiblement contra antígens microbians.[7][5] S'ha demostrat que la malaltia de Crohn té un factor genètic, que fa que els germans de persones afectades tinguin un risc més alt de patir la malaltia.[8] La malaltia afecta homes i dones per igual. Els fumadors tenen el doble de probabilitats de desenvolupar la malaltia de Crohn que els no fumadors.[9] La malaltia de Crohn té una incidència de 5,5 per 100.000 habitants i una prevalença de 60–120 per 100.000 habitants.[10] La malaltia de Crohn tendeix a presentar-se per primera vegada a la segona o tercera dècada d'edat, amb un altra pic d'incidència entre la sisena i la vuitena, tot i que es pot presentar a qualsevol edat.[1][11] No es coneix cap cura farmacèutica ni quirúrgica per la malaltia de Crohn.[12] Les opcions de tractament es limiten a controlar els símptomes, mantenir la remissió i evitar les recaigudes.

La malaltia deu el seu nom al gastroenteròleg estatunidenc Burrill Bernard Crohn, que el 1932 descrigué juntament amb dos col·laboradors una sèrie de pacients amb inflamació de l'ili terminal, la zona afectada més sovint per la malaltia.[13] És per aquest motiu que la malaltia també ha rebut els noms d'"ileïtis regional"[13] i "enteritis regional". Tanmateix, aquest trastorn ja havia estat descrit independentment per altres metges. L'exemple més notable és la descripció que en féu el 1904 el cirurgià polonès Antoni Leśniowski, en honor de qui s'encunyà el nom alternatiu de "malaltia de Leśniowski-Crohn" a la literatura polonesa.

Classificació

Distribució de la malaltia de Crohn intestinal. Diagrama basat en dades de l'Associació Gastroenterològica Americana.

La malaltia de Crohn és un tipus de malaltia intestinal inflamatòria (MII). Se sol manifestar al tracte gastrointestinal i se la classifica segons la regió concreta que estigui afectada. L'afectació de l'ili (la part final de l'intestí prim, que desemboca a l'intestí gros) i l'intestí gros, o afectació ileocòlica, representa un 50% dels casos. L'ileïtis de Crohn, que només es manifesta a l'ili, representa un 30% dels casos, mentre que la colitis de Crohn, que afecta l'intestí gros, representa el 20% restant de casos i pot resultar bastant difícil de distingir de la colitis ulcerosa. La malaltia de Crohn gastroduodenal provoca inflamació a l'estómac i la part inicial de l'intestí prim, el duodè. La jejunoileïtis causa zones disperses d'inflamació a la meitat alta de l'intestí prim, el jejú. La malaltia pot atacar qualsevol part del tracte digestiu, des de la boca fins a l'anus. Tanmateix, és poc habitual que les persones afectades no caiguin en una d'aquestes tres categories, amb altres zones inflamades.[1]

La malaltia de Crohn també es pot classificar segons el comportament que presenti el trastorn a mesura que progressa. Aquesta categorització està formalitzada en la Classificació de Viena de la malaltia.[14] Hi ha tres categories diferents de presentació de la malaltia de Crohn: estenosant, penetrant i inflamatòria. La malaltia estenosant provoca un estrenyiment de l'intestí que pot resultar en oclusió intestinal o canvis en la mida de la femta. La malaltia penetrant crea passatges anormals (fístules) entre l'intestí i altres estructures, com ara la pell. La malaltia inflamatòria (o malaltia no estenosant, no penetrant) provoca inflamació sense causar ni estenosi ni fístules.[14][15]

Signes i símptomes

Plantilla:Crohn vs. CU

Gastrointestinals

Imatge endoscòpica d'un còlon amb úlcera serpiginosa, fenomen habitual en la malatia de Crohn

Molts pacients de malaltia de Crohn presenten símptomes durant anys abans que se'ls diagnostiqui el trastorn.[16] L'inici de la malaltia sol ser a l'edat d'entre 15 i 30 anys, però pot començar a qualsevol edat.[17] A causa del caràcter "dispers" de la malaltia gastrointestinal i la profunditat de l'afectació de teixits, els símptomes inicials poden ser més subtils que els de la colitis ulcerosa. Els pacients de malaltia de Crohn alternen brots i períodes de remissió.[18]

El símptoma inicial de malaltia de Crohn pot ser dolor abdominal, que sovint va acompanyat per diarrea, particularment en pacients que han estat operats. La diarrea pot ser sanguinolenta o no. Els pacients operats una vegada o més solen acabar amb síndrome de l'intestí curt. El tipus de diarrea present en la malaltia de Crohn depèn de la part de l'intestí prim o l'intestí gros que estigui afectada. La ileïtis sol provocar excrements de gran volum i bastant líquids. La colitis pot causar excrements de menys volum però més freqüència. La femta pot ser sòlida o líquida. En casos greus, els pacients poden defecar més de vint vegades al dia i a vegades s'han de llevar durant la nit per defecar.[1][11][19][20] La presència de sang visible a la femta és menys habitual en la malaltia de Crohn que en la colitis ulcerosa, però es pot observar en la colitis de Crohn.[1] La femta sanguinolenta sol ser intermitent i pot ser de color vermell lluent o fosc. En casos greus de colitis de Crohn, pot aparèixer molta sang als excrements.[11] La flatulència i la flatositat també poden contribuir al malestar intestinal.[11]

Els símptomes causats per l'estenosi intestinal també són habituals en la malaltia de Crohn. Sovint, el dolor abdominal es fa més intens a les zones estenosades de l'intestí. Si hi ha estenosi avançada, la presència de vòmits i nàusea poden indicar l'inici d'una oclusió de l'intestí prim.[11] Tot i que l'associació és més forta en els casos de colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn també pot estar associada amb la colangitis esclerosant primària, un tipus d'inflamació dels conductes biliars.[21]

El disconfort perianal pot ser prominent en la malaltia de Crohn. La presència de picor o dolor al voltant de l'anus pot ser indicativa d'inflamació, fistulització o un abscés a la zona anal[1] o una fissura anal. En la malaltia de Crohn són habituals els fibromes cutanis perianals.[22] La malaltia de Crohn perianal pot venir acompanyada d'incontinència fecal. A l'altre extrem del tracte gastrointestinal, poden aparèixer úlceres que no es curen (úlceres aftoses). En casos rars, la malaltia de Crohn pot afectar l'esòfag i l'estómac, provocant símptomes com ara disfàgia, dolor abdominal superior i vòmits.[23]

Sistèmics

Igual que moltes altres malalties inflamatòries cròniques, la malaltia de Crohn pot provocar una sèrie de símptomes sistèmics.[1] El creixement insuficient és habitual en els infants. A molts d'ells se'ls diagnostica la malaltia de Crohn basant-se en la seva incapacitat de créixer de manera satisfactòria.[24] Com que es pot manifestar durant l'acceleració del creixement de la pubertat, fins un 30% dels infants amb malaltia de Crohn poden tenir un creixement retardat.[25] També pot haver-hi febre, tot i que aquesta no sol excedir la temperatura de 38,5 ˚C llevat que hi hagi una complicació, com ara un abscés.[1] En els individus més adults, la malaltia de Crohn es pot manifestar en forma de pèrdua de pes (sovint en relació amb una minva del consum d'aliments, car els pacients amb símptomes intestinals sovint se senten millor quan deixen de menjar, motiu pel qual poden perdre l'apetit).[24] Els pacients amb afectació estesa de l'intestí prim també poden patir malabsorció de carbohidrats o lípids, cosa que pot agreujar la pèrdua de pes.[26]

Extraintestinals

Eritema nodós a l'esquena d'un pacient de malaltia de Crohn

A més de causar símptomes sistèmics i gastrointestinals, la malaltia de Crohn pot afectar molts altres òrgans.[27] La inflamació de la part interior de l'ull, coneguda com a uveïtis, pot provocar dolor ocular, especialment amb exposició a la llum (fotofòbia). La inflamació també pot afectar la part blanca de l'ull (escleròtica), un trastorn anomenat "episcleritis". Sense tractament, tant l'episcleritis com la uveïtis poden fer perdre la visió.

La malaltia de Crohn està associada amb un tipus de malalties reumatològiques, conegudes com a "espondiloartropaties seronegatives". Aquest grup de malalties es caracteritza per la inflamació d'una o diverses articulacions (artritis) i/o les entèsis (entesitis). L'artitis també pot afectar les articulacions grans, com ara els genolls o les espatlles, o pot afectar únicament les articulacions petites de les mans i els peus. L'artritis també pot afectar la columna vertebral, provocant espondilitis anquilosant (si afecta tota la columna) o sacroiliïtis (si només n'afecta la part baixa). Els símptomes de l'artritis inclouen la sensació de dolor, calor, tumefacció i rigidesa a les articulacions i la pèrdua de mobilitat i funció articular.[18]

Piodèrmia gangrenosa a la cama d'una persona afectada per la malaltia de Crohn

La malaltia de Crohn també pot afectar la pell, la sang i el sistema endocrí. Un tipus d'afectació cutània, l'eritema nodós, apareix en forma de nòduls vermells que sovint sorgeixen a la canya de les cames. L'eritema nodós és degut a la inflamació del teixit subcutani subjacent i es caracteritza per la presència de panniculitis septal. Una altra lesió cutània, la piodèrmia gangrenosa, sol presentar-se en forma de nòduls ulcerosos dolorosos. La malaltia de Crohn també augmenta el risc que es formin coàguls sanguinis. Per això, una tumefacció dolorosa de la part baixa de les cames pot indicar trombosi venosa profunda, mentre que la dispnea pot ser el resultat d'un embolisme pulmonar. L'anèmia hemolítica autoimmunitària, un trastorn en el qual el sistema immunitari ataca els glòbuls vermells, també és més comuna en pacients de malaltia de Crohn i pot provocar fatiga, pal·lidesa i altres símptomes típics de l'anèmia. L'acropàquia, una deformitat de la punta dels dits, també pot resultar de la malaltia de Crohn. Finalment, la malaltia de Crohn pot provocar osteoporosi (aprimament dels ossos). Els pacients amb osteoporosi es trenquen els ossos amb més facilitat.[28]

La malaltia de Crohn també pot causar complicacions neurològiques (segons algunes fonts, en fins a un 15% de pacients).[29] Les més habituals són convulsions, accidents vasculars cerebrals, miopatia, neuropatia perifèrica, maldecaps i depressió.[29]

Els malalts de Crohn també poden patir de síndrome de sobreproliferació bacteriana de l'intestí prim, que dóna símptomes similars.[30]

A la cavitat oral, la quilitis granulomatosa i altres tipus de granulomatosi orofacial, piostomatitis vegetant, estomatitis aftosa recorrent, llengua geogràfica i estomatitis migratòria es donen més sovint en pacients amb malaltia de Crohn que en la població en general.[31]

Complicacions

Complicacions de la malaltia de Crohn i
de la colitis ulcerosa
    Malaltia de Crohn Colitis ulcerosa
    Deficiència de nutrients Risc elevat
    Risc de patir
    càncer de còlon    		 Baix Considerable
    Prevalença de
    complicacions extraintestinals[32]
    Iritis/uveïtis Dones 2,2% 3,2%
    Homes 1,3% 0,9%
    Colangitis
    esclerosant primària    		 Dones 0,3% 1%
    Homes 0.4% 3%
    Espondilitis
    anquilosant    		 Dones 0,7% 0,8%
    Homes 2,7% 1,5%
    Piodèrmia
    gangrenosa    		 Dones 1,2% 0,8%
    Homes 1,3% 0,7%
    Eritema nodós Dones 1,9% 2%
    Homes 0,6% 0,7%
    Imatge endoscòpica d'un càncer de còlon detectat al còlon sigmoide durant una colonoscòpia de cribratge per la malaltia de Crohn

    La malaltia de Crohn pot provocar diversos tipus de complicació mecànica als intestins, incloent-hi oclusions, fístules i abscessos. L'oclusió sol sorgir d'estrenyiments o adherències que redueixen el diàmetre de la llum de l'intestí i bloquen el pas dels continguts intestinals. També es poden formar fístules entre dues nanses d'intestí, entre l'intestí i la bufeta urinària, entre l'intestí i la vagina i entre l'intestí i la pell. Els abscessos són focus d'infecció que han estat aïllats per pus. En els malalts de Crohn, poden aparèixer a l'abdomen o la zona perianal. La malaltia de Crohn és la causa d'un 10% de les fístules vesicoentèriques i la causa més habitual de fístules ileovesicals.[33]

    La malaltia de Crohn també augmenta el risc de patir càncer a l'àrea inflamada. Per exemple, els pacients de malaltia de Crohn amb afectació de l'intestí prim tenen un risc més elevat de tenir càncer de l'intestí prim. De manera similar, els pacients amb colitis de Crohn tenen un risc relatiu de desenvolupar càncer de còlon de 5,6.[34] A les persones que han tingut la malaltia de Crohn des de fa vuit anys o més se'ls recomana que es facin fer colonoscòpies periòdicament per detectar un possible càncer de còlon.[35] Alguns estudis han indicat que la quimioprotecció podria servir per prevenir el càncer colorectal en els pacients amb colitis de Crohn. S'han suggerit dos agents: els folats i els preparats de de mesalazina.[36]

    Causa

    Genètica

    Factors ambientals

    Sistema immunitari

    Microbis

    Fisiopatologia

    Diagnòstic

    Endoscòpia

    Proves radiològiques

    Proves nuclears

    Anàlisis de sang

    Comparació amb la colitis ulcerosa

    Tractament

    Canvis en l'estil de vida

    Medicaments

    Cirurgia

    Medicina alternativa

    Pronòstic

    Epidemiologia

    Història

    Recerca

    Referències

    1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Baumgart D. C. i Sandborn W. J. «Inflammatory bowel disease: clinical aspects and established and evolving therapies.» (en anglès). The Lancet, vol. 369, 9573, 12-05-2007, pàg. 1641–57. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)60751-X. PMID: 17499606.
    2. ↑ Mayo Clinic: Crohn's Disease (anglès)
    3. ↑ National Digestive Diseases Information Clearinghouse (anglès)
    4. ↑ Cho, J. H.; Brant, S. R. «Recent insights into the genetics of inflammatory bowel disease.» (en anglès). Gastroenterology, vol. 140, 6, Maig 2011, pàg. 1704-12. PMID: 21530736.
    5. ↑ 5,0 5,1 Dessein, R.; Chamaillard, M. i Danese, S. «Innate immunity in Crohn's disease: the reverse side of the medal.». Journal of clinical gastroenterology, vol. 42 Suppl 3 Pt 1, Setembre 2008, pàg. S144-7. PMID: 18806708.
    6. ↑ Stefanelli, T.; Malesci, A.; Repici, A.; Vetrano, S. i Danese, S, «New insights into inflammatory bowel disease pathophysiology: paving the way for novel therapeutic targets.» (en anglès). Current drug targets, vol. 9, 5, Maig 2008, pàg. 413-8. PMID: 18473770.
    7. ↑ Marks, D. J.; Rahman, F. Z.; Sewell, G. W. i Segal, A. W. «Crohn's disease: an immune deficiency state.» (en anglès). Clinical reviews in allergy & immunology, vol. 38, 1, Febrer 2010, pàg. 20-31. PMID: 19437144.
    8. ↑ Cosnes J. «Tobacco and IBD: relevance in the understanding of disease mechanisms and clinical practice» (en anglès). Best Pract Res Clin Gastroenterol, vol. 18, 3, Juny 2004, pàg. 481–96. DOI: 10.1016/j.bpg.2003.12.003. PMID: 15157822.
    9. ↑ «Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII)». Radiòlegs de Catalunya. [Consulta: 11 novembre 2011].
    10. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Wu, George Y; Marcy L Coash i Senthil Nachimuthu. «Crohn Disease» (en anglès). eMedicine, 17-03-2010. [Consulta: 15 abril 2010].
    11. ↑ Le, Tri H. «Ulcerative colitis» (en anglès). eMedicine, 17-03-2010. [Consulta: 15 abril 2010].
    12. ↑ 13,0 13,1 Crohn B. B., Ginzburg L. i Oppenheimer G. D. «Regional ileitis: a pathologic and clinical entity. 1932» (en anglès). Mt. Sinai J. Med., vol. 67, 3, 2000, pàg. 263–8. PMID: 10828911.
    13. ↑ 14,0 14,1 Gasche, C.; Scholmerich, J.; Brynskov, J.; D'Haens, G.; Hanauer, S.; Irvine, E.; Jewell, D.; Rachmilewitz, D.; Sachar, D.; Sandborn, W. i Sutherland, L. «A simple classification of Crohn's disease: report of the Working Party for the World Congresses of Gastroenterology, Vienna 1998» (en anglès). Inflamm Bowel Dis, vol. 6, 1, 2000, pàg. 8–15. DOI: 10.1002/ibd.3780060103. PMID: 10701144.
    14. ↑ Dubinsky, M. C. i Fleshner, P. P. «Treatment of Crohn's Disease of Inflammatory, Stenotic, and Fistulizing Phenotypes» (en anglès). Curr Treat Options Gastroenterol, vol. 6, 3, 2003, pàg. 183–200. DOI: 10.1007/s11938-003-0001-1. PMID: 12744819.
    15. ↑ Pimentel, Mark; Michael Chang, Evelyn J. Chow, Siamak Tabibzadeh, Viorelia Kirit-Kiriak, Stephan R. Targan i Henry C. Lin «Identification of a prodromal period in Crohn's disease but not ulcerative colitis» (en anglès). American Journal of Gastroenterology, vol. 95, 12, 2000, pàg. 3458–62. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2000.03361.x. PMID: 11151877.
    16. ↑ Crohn's Disease Overview (anglès)
    17. ↑ 18,0 18,1 Zieve, David; George F. Longstreth. «Crohn's Disease» (en anglès). ADAM Health Illustrated Encyclopedia, 18-10-2009. [Consulta: 16 agost 2010]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «healthline» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
    18. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Podolsky
    19. ↑ Mueller, M. H.; M. E. Kreis, M. L. Gross, H. D. Becker, T. T. Zittel i E. C. Jehle «Anorectal functional disorders in the absence of anorectal inflammation in patients with Crohn's disease» (en anglès). British Journal of Surgery, vol. 89, 8, 2002, pàg. 1027–31. DOI: 10.1046/j.1365-2168.2002.02173.x. PMID: 12153630.
    20. ↑ Kumar, Vinay; Abul K. Abbas i Nelson Fausto. «Ch 17: The Gastrointestinal Tract». A: Robbins and Cotran: Pathologic Basis of Disease (en anglès). 7a edició. Filadèlfia (Pennsilvània): Elsevier Saunders, 30-07-2004, p. 847. ISBN 0-7216-0187-1. 
    21. ↑ Taylor, B.; Williams, G.; Hughes, L. i Rhodes J «The histology of anal skin tags in Crohn's disease: an aid to confirmation of the diagnosis» (en anglès). Int J Colorectal Dis, vol. 4, 3, 1989, pàg. 197–9. DOI: 10.1007/BF01649703. PMID: 2769004.
    22. ↑ Fix, Oren K.; Jorge A. Soto, Charles W. Andrews i Francis A. Farraye «Gastroduodenal Crohn's disease» (en anglès). Gastrointestinel Endoscopy, vol. 60, 6, 2004, pàg. 985. DOI: 10.1016/S0016-5107(04)02200-X. PMID: 15605018.
    23. ↑ 24,0 24,1 Beattie, R. M.; N. M. Croft, J. M. Fell, N. A. Afzal i R. B. Heuschkel «Inflammatory bowel disease» (en anglès). Archives of Disease in Childhood, vol. 91, 5, 2006, pàg. 426–32. DOI: 10.1136/adc.2005.080481. PMC: 2082730. PMID: 16632672.
    24. ↑ Büller, H. A. «Problems in diagnosis of IBD in children» (en anglès). The Netherlands Journal of Medicine, vol. 50, 2, 1997, pàg. S8–S11. DOI: 10.1016/S0300-2977(96)00064-2. PMID: 9050326.
    25. ↑ O'Keefe, S. J. «Nutrition and gastrointestinal disease» (en anglès). Scandinavian Journal of Gastroenterology Supplement, vol. 31, 220, 1996, pàg. 52–9. DOI: 10.3109/00365529609094750. PMID: 8898436.
    26. ↑ Danese, Silvio; Stefano Semeraro, Alfredo Papa, Italia Roberto, Franco Scaldaferri, Giuseppe Fedeli, Giovanni Gasbarrini i Antonio Gasbarrini «Extraintestinal manifestations in inflammatory bowel disease» (en anglès). World Journal of Gastroenterology, vol. 11, 46, 2005, pàg. 7227–36. PMID: 16437620 [Consulta: 7 novembre 2009].
    27. ↑ Bernstein, Michael; Sue Irwin i Gordon R. Greenberg «Maintenance infliximab treatment is associated with improved bone mineral density in Crohn's disease» (en anglès). The American Journal of Gastroenterology, vol. 100, 9, 2005, pàg. 2031–5.. DOI: 10.1111/j.1572-0241.2005.50219.x. PMID: 16128948.
    28. ↑ 29,0 29,1 Crohn's disease. professionals.epilepsy.com. Consultat el 13-07-2007.
    29. ↑ Plantilla:MedlinePlus
    30. ↑ Zadik Y, Drucker S i Pallmon S «Migratory stomatitis (ectopic geographic tongue) on the floor of the mouth» (en anglès). J Am Acad Dermatol, vol. 65, 2, Agost 2011, pàg. 459–60. DOI: 10.1016/j.jaad.2010.04.016. PMID: 21763590.
    31. ↑ Es defineix «prevalença» com a almenys cinc persones afectades per la complicació en un període de deu anys, segons: «The extra-intestinal complications of Crohn's disease and ulcerative colitis: a study of 700 patients» (en anglès). Medicine, 55, 5, 1976, pàg. 401–412. DOI: 10.1097/00005792-197609000-00004.
    32. ↑ Enterovesical Fistula (anglès)
    33. ↑ Ekbom A, Helmick C, Zack M i Adami H «Increased risk of large-bowel cancer in Crohn's disease with colonic involvement» (en anglès). Lancet, vol. 336, 8711, 1990, pàg. 357–9. DOI: 10.1016/0140-6736(90)91889-I. PMID: 1975343.
    34. ↑ Collins P, Mpofu C, Watson A i Rhodes J «Strategies for detecting colon cancer and/or dysplasia in patients with inflammatory bowel disease» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2, 2006, pàg. CD000279. DOI: 10.1002/14651858.CD000279.pub3. PMID: 16625534.
    35. ↑ Lynne V McFarland «Colorectal cancer and dysplasia in inflammatory bowel disease» (en anglès). World Journal of Gastroenterology, 2008, pàg. 2665.

    Enllaços externs

    Plantilla:Enllaç AB

    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_de_Crohn&oldid=8518581»