Abū Nuwās

De Viquipèdia

Abū Nuwās

Abū Nuwās [en àrab أبو نواس الحسن بن هانئ الحكمي = ábuw nuwaās el-ḥasan bn haāniý el-ḥakamiyy], (Ahvāz (Pèrsia), c. 750 - Bagdad, c. 815) va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modernista; és un dels poetes clàssics més coneguts.

[edita] Biografia

El seu pare pertanyia a la tribu àrab dels Banū Sa'd i la seva mare era persa. Va viure la seva joventut a al-Basra, on va estudiar l'Alcorà i gramàtica; va tenir per mestre i amant el poeta Waliba ibn al-Hubab, llibertí cèlebre, que se'l va portar a viure amb ell a la ciutat de Kufa. De tornada a al-Basra va estudiar amb Jalaf al-Ahmar, un mestre en poesia preislàmica. Per millorar el seu àrab va viure una temporada entre els beduïns del desert, però detestava aquesta vida i va decidir tornar a la populosa Bagdad.

A Bagdad acabava d'accedir al tron el llegendari Harun ar-Raixid, de la dinastia abbàssida. Abū Nuwās es va apropar a la cort a través de la seva relació amb els barmàkides, família de jerarques lligada al califa. Malgrat l'estimació que suscitava en la cort, no va deixar de passar alguna temporada a la presó com a conseqüència de la seva vida llibertina i de la seva afició a la beguda.

En caure en desgràcia i ser executats els barmàkides, va fugir a La Meca i després a Egipte. Va tornar a Bagdad quan ar-Raixid ja havia mort i l'havia substituït el jove Al-Amín, de qui Abū Nuwās havia estat professor. El poeta i el califa van sintonitzar bé, ja que Al-Amin no solament era un amant de les arts i les lletres sinó que a més compartia la vida llibertina d'Abū Nuwās. Malauradament, va morir als quatre anys de regnat i li va succeir el seu germà Al-Ma'mun, també amant de les lletres i les arts però no així dels bevedors i llibertins. Abū Nuwās va morir a la presó cap a l'any 815.

[edita] Obra

Va conrear primer una poesia en el que era la tradició àrab clàssica, i després la va abandonar, burlant-se d'ella en algunes ocasions, en favor de temes nous. Gran part de la seva poesia és bàquica, d'acord amb la seva vida dissipada. Les descripcions de les seves gresques que, generalment, transcorren en una taverna jueva o cristiana a la nit, són d'un gran realisme.

La seva producció poètica va ser recollida després de la seva mort pels erudits al-Suli i Hamza en-Isbahani. Es conserven aproximadament 13.000 versos. Malgrat ser un dels poetes àrabs més apreciats, algunes de les edicions actuals de les seves obres "eviten" incloure referències a la seva homosexualitat, i s'amaguen molts poemes que va dedicar als seus múltiples amants barons.

Abu Nuwas és considerat un dels grans de la literatura àrab clàssica. Va influir en molts escriptors posteriors, per esmentar alguns, Omar Jayyam i Hafiz de Shiraz (ambdós perses). Una caricatura hedonista d'Abu Nuwas apareix en diverses ocasions a Les Mil Nits i Una Nits. Entre les seves poesies millor conegudes destaquen aquelles que ridiculitzen les Mu `allaqat, és a dir els poemes de la poesia preislàmica, el tema és la nostàlgia pel beduí, i que lloen la vida moderna a Bagdad com un contrast.

La seva llibertat d'expressió, la seva celebració l'amor pederasta, van continuar encenent l'ànim dels seus censors:

M'estimes?

Quan vaig veure aquell bell jove

ell reia amb ganes.

Estàvem els dos sols, en fi,

sols amb Déu. I tanmateix

ell va posar la seva mà en la meva

i em va parlar llarga estona;

després em va dir "¿m'estimes?".

"Sí, més enllà de l'amor:"

"I per tant -va dir-, em desitges?"

"Tot en tu és desitjable:"

"Tem llavors a Déu i oblidem"

"Si el meu cor volgués obeir-me..."

Mentre les seves obres van ser àmpliament conegudes cap als primers anys del segle XX, el 1932 la primera edició moderna i censurada va aparèixer al Caire, deixant de banda enterament tota la poesia homoeròtica. 6.000 llibres de la seva poesia van ser cremats pel Ministeri Egipci de Cultura a gener de 2001.