Hàfidh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hàfidh
خواجه شمس‌الدین محمد حافظ شیرازی
Mohammad Shams al-Din Hafez.jpg
Khwaja Xamsu-d-Din
Muhammad Hafez-e Xirazí
Dibuix del segle XVIII.
Naixement c. 1315
Xiraz
Mort c. 1390
Xiraz
Activitat Poeta
Nacionalitat Persa
Gèneres Poesia persa, misticisme persa, Irfan
Moviment poesia, misticisme, sufisme, metafísica, ètica
Influències Les obres de Hàfidh han estat traduïdes per un gran nombre de grans poetes occidentals

Khwaja Xamsu-d-Din Muhammad Hafez-e Xirazí, pronunciat en persa, o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí, pronunciat en àrab (en persa i àrab خواجه شمس‌الدین محمد حافظ شیرازی) (Xiraz, actual Iran, cap el 1315 - Xiraz, cap el 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab en àrab Hàfidh, "(el) Preservador", que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà.

Era xiïta i místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. La seva vida es veu envoltada d'un aire de misteri i llegendes, potser perquè se'n coneixen molt pocs detalls. Destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l'ortodòxia del poder regnant.[1] La seva vida i poemes han estat l'objecte de moltes anàlisis, comentaris i interpretacions, i ha estat l'autor més influent en la poesia persa de posterior al segle XIV.[2] La seva tomba rep peregrins de diferents orígens.[3]

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Sobre les dates del naixement i de la mort de Hàfidh, hi ha diverses propostes de diferents estudiosos. Tanmateix, la majoria dels especialistes moderns, seguint l'opinió de M. Moin, estant d'acord en què va néixer el 1315 i, arran dels comentaris de Jami, es creu que Hàfidh deuria morir l'any 1390.[4]

Fill d'un comerciant, el seu pare canvià la residencia familiar a Xiraz poc abans que aquest nasqués. El pare del poeta morí quant Hàfidh encara era un nen. Ell i la seva mare foren acollits per un oncle. Amb tot la situació familiar, degut a la mort de pare, era precària econòmicament. Malgrat aquests entrebancs Hafïz aconseguí fer-se amb una bona educació, aprenent, i dominant amb fluïdesa, l'àrab i el persa.

Gran coneixedor de l'Alcorà, el qual memoritzà a una edat molt jove, també ho fou dels escrits de Sadi aix-Xirazí, els quals també memoritza així com els treballs dels escriptors Farid-ad-Din Attar, Rumi i Nizamin.

S'explica que quant comptava 21 anys Hafïz mantingué una vigília de quaranta dies, amb les seves nits, davant la tomba del poeta Baba Kuhi, mort el 1050. Baba Kuhi havia escrit que aquella persona que el vetllés quaranta dies i quaranta nits es faria amb el cor de la persona estimada. Posteriorment a aquesta vigília Hàfidh conegué el mestre sufí Attar, del qual es feu deixeble.

Inicialment Hàfidh treballà de copista i d'aprenent de flequer per tal d'aconseguir mantenir-se i abans de trobar el recolzament de patrocinadors destacats. Posteriorment, i fruit dels seus coneixements, aconseguí una plaça de professor d'estudis religiosos a la universitat de Shiraz.

Amb poc menys de 30 anys fou poeta a la cort d'Abu-Ixaq, fet que li reportà fama i influència. Mubaridh Mudhàffar capturà la ciutat de Shiraz, modificant i renovant els diferents càrrecs de la ciutat, entre les decisions preses per Mubaridh s'hi compta la destitució de Hàfidh com a professor d'estudis alcorànics a la universitat. En aquesta etapa l'obra de Hàfidh es caracteritza per un seguit de poemes de protesta i reivindicatius contra l'opressió del tirà.

Posteriorment, Xah Xuia (fill del dictador) destituí i feu presoner al seu pare, restituint el càrrec de Hàfidh dins la universitat. En aquest moments, el poeta inicià una vessant d'espiritualitat sufí en la seva obra.

Quan el poeta comptava uns cinquanta anys va perdre el favor del governant, fet que l'obligà a exiliar-se, de motu propi, a Isfahan. En aquesta etapa els seus poemes reflecteixen la malenconia vers la seva terra. Quant Hàfidh comptava 52 anys finalitzà el seu exili a Isfahan retornant a Shariz per invitació expressa de Xah Xuia. La poesia dels seus darrers anys conté l'autoritat d'un mestre espiritual.

Es diu que Hàfidh s'enamorà i es casà amb una noia nomenada Xak-i-Nabat a la que el poeta denomina "branca de la canya de sucre"; és probable que tingueren fills. Amb tot, dins dels pocs detalls coneguts de la seva vida, aquestes hipòtesis son especulacions basades en detalls que apareixen en els seus poemes.

Obra i influència [modifica]

No va obtenir gaire renom en vida i, sovint, va rebre els retrets dels ortodoxes, però influí en grans poetes perses posteriors a ell i ha esdevingut el poeta més estimat de la cultura persa. Es diu que en una casa on es parla persa, si hi ha un llibre, serà el Diwan de Hàfidh. Molt més tard, l'obra de Hàfidh deixaria una marca en escriptors occidentals tan importants com Ralph Waldo Emerson i Goethe. El 1771, el seus escrits van ser traduïts per William Jones a l'anglès.[5]

No hi ha cap versió definitiva de les seves obres, el Diwan; les edicions varien entre els 573 i els 994 versos. A l'Iran, la seva obra ha arribat a ser usada com una ajuda a les endevinalles populars. Només des de 1940 ha aparegut un sostingut intent per part d'estudiosos –Mas'ud Farzad, Qasim Ghani i altres a l'Iran– per autenticar el seu treball, i eliminar els errors introduïts posteriorment per copistes i censors. Tanmateix, la fiabilitat d'aquest treball ha estat qüestionat per alguns autors [6], i, en paraules de l'especialista de Hàfidh, Iraj Bashiri, "segueix havent poques esperances aquí (és a dir, a l'Iran) per autentificar el Diwan".

La història de la traducció de Hàfidh ha estat complicada, i algunes traduccions a l'anglès han sigut realment brillants, en gran part degut al fet que en destaca el tret figuratiu pel qual Hàfidh és més famós: l'ambigüitat; per tant, interpretar correctament els seus textos requereix una percepció intuïtiva. Un fet que evidencia la controvèrsia que envolta la seves edicions és el que succeí amb una recent edició anglesa de la seva obra, en una col·lecció de poemes elaborada per Daniel Ladinsky, The Gift: Poems by Hafez the Great Sufi Master (El Regal: Poemes de Hàfidh el Gran Mestre Sufí),[7]; ha sigut un bon èxit comercial i, alhora, una font de controvèrsia. Ladinsy no parla o llegeix persa, i crítics com Murat Nemet-Nejat, un poeta, assagista i traductor de la poesia moderna turc, han afirmat que les seves traduccions són invencions pròpies de Ladinsky.

El Divan de Hàfidh, en una miniatura persa a l'esquerra i un ghazal en escriptura nastaliq, a la dreta. Signat per Shah Qasem, el 1617. Museu Nacional d'Iran, Teheran, Pèrsia.

Encara que la poesia de Hàfidh està clarament influenciada pel pensament de l'islam, és àmpliament respectada i admirada per hindús, cristians i altres creients. El savi indi d'ascendència iraniana, Meher Baba, que va integrar elements del sufisme, l'hinduisme, el zoroastrisme i el misticisme cristià, va recitar la poesia de Hàfidh fins el dia de la seva mort.[8]

La poesia de les escoles sufís, per raons que comparteixen amb altres escoles hermètiques, es caracteritza per l'ús liberal dels llenguatge metafòric que serveix per ocultar el significat real dels termes i va destinat a un públic selecte. En aquest sentit, la poesia de Hàfidh no n'és una excepció i està fortament impregnada de molts elements codificats que apareixen, per exemple, en frases (vi, el vent, la mà), objectes i instruments (tasses, canya, arpes), en llocs (taverna), i en una gran varietat d'ocells i flors (rosa, narcís, rossinyol).

Un aspecte interessant i significatiu del seu treball és que cada poema conté el seu nom. A vegades, Hàfidh expressa una opinió i, de vegades, el text del vers instrueix l'autor: "Oh Hàfidh, quan s'assabenta que la seva preocupació és el vi i no a la copa, llavors vostè es converteix en un rei en ambdós reialmes".

El Divan de Hàfidh, una miniatura persa, 1585.

Hàfidh expressar una forta declaració sobre la naturalesa il·lusòria de la nostra existència terrenal. Com a místic és una figura molt interessant i mostra una inquietud en relació a la seva innata espiritualitat.

Referències [modifica]

  1. «Shams al-Dīn Muhammad Hafīz». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 25 de juliol de 2009].
  2. Hazez (EI) E. Yarshater, I. An overview
  3. «Shams al-Din Hafez Shirazi: The Greatest Poet of Persia» (en anglès), 21 abril 2013.
  4. «HAFEZ (HÂāfeẓ),Šams-al-Din Moḥammad, of Shiraz» (en anglès). Enciclopaedia Iranica. [Consulta: 25 de juliol de 2009].
  5. No existeix cap traducció de la seva obra al català. Vegeu la Base de dades de llibres editats a l'Estat espanyol. Sí que s'han publicat 6 llibres en castellà.
  6. Hillmann, Michael. Rahnema-ye Ketab, 1971, p. 13. 
  7. Ladinsky, Daniel. The Gift: Poems by Hafiz the Great Sufi Master (en anglès). Penguin Books, 1999. 
  8. Kalchuri, Bhau. Meher Prabhu: Lord Meher, The Biography of the Avatar of the Age, Meher Baba. Manifestation, Inc., 1986, p. 6712. 

Bibliografia [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hàfidh