Caldes d'Estrac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Caldes».
Caldes d'Estrac
Bandera de Caldes d'Estrac Escut de Caldes d'Estrac
(En detall) (En detall)
Localització

Caldes d'Estrac situat respecte Catalunya
Caldes d'Estrac situat respecte Catalunya

Localització de Caldes d'Estrac respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Platja de Caldes d'Estrac
Platja de Caldes d'Estrac
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Caldenc, caldenca
Superfície 0,90 km²
Altitud 33 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.760 hab.
3.066,67 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 460711 4602364Coord.: 41° 34′ 19″ N, 2° 31′ 43″ E / 41.57194°N,2.52861°E / 41.57194; 2.52861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joaquim Arnó Porras (CiU)[2]
Codi territorial 080327

Caldes d'Estrac, popularment coneguda amb el diminutiu Caldetes, és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

El topònim deriva del llatí caldarios, «banys calents», i del nom de persona Astaracum procedent d'Aquitània que també va donar nom al territori gascó d'Astarac.[3]

Situació[modifica | modifica el codi]

Està situat entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. La riera de Caldetes rega les terres del municipi, també conegut amb el nom de Caldetes.

Arenys de Mar
Sant Vicenç de Montalt Brosen windrose-fr.svg
Mar Mediterrani

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia municipal depèn totalment del turisme d'estiu. La major part de les construccions són segones residències.

Els divendres té lloc el mercat setmanal.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

La carretera N-II comunica el terme amb la resta de municipis de la costa, i una carretera local el relaciona amb Sant Vicenç de Montalt. Té una estació de Rodalies de Renfe Operadora R1.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1713 l'Expedició del Braç Militar del diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell i Rafael de Nebot i Font[4] endinsà cap a l'interior del país amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents miquelets,[5] amb la intenció de desviar l'atenció del Setge de Barcelona i coordinar els esforços amb Manuel Desvalls i de Vergós, el governador del Castell de Cardona.[6], derrotant als francesos l'11 d'agost a la Batalla de Caldes,[7] i el 20 d'agost a Vilassar i Teià[7] i posteriorment, amb la immediatesa de la presa de Vic per part de Bracamonte, que Berenguer hagué d'abandonar, Manresa.[7]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Vila Vella, a la part alta del poble.[8]
  • Dues torres de defensa del segle XVI.
  • El Passeig de Mar i el Passeig dels Anglesos, amb edificis noucentistes i modernistes.
  • La Fundació Palau[9]

Festes[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
7 - 16 204 378 631 724 735 678 783
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
828 928 806 854 1.038 1.053 1.162 1.457 1.475 1.551
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.751 1.808 1.973 2.137 2.448 2.607 2.735 2.783 2.773 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. [enllaç sense format] http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0803270005
  3. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.58-59. ISBN 84-7304-186-0. 
  4. Agustí Espriu i Malagelada, Aproximació històrica al mite de Sinera, pàg.157
  5. Sanpere i Miquel & 2001 (1905) 230-231.
  6. Torras i Ribé 2004, p. 66.
  7. 7,0 7,1 7,2 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369. 
  8. Raventós, Joan. «La Niça catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 43. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caldes d'Estrac Modifica l'enllaç a Wikidata