Dardanels

Els Dardanels.

L'estret dels Dardanels vist des de l'espai.

Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara. En algunes cartes medievals apareix com a Bucca Rumaniae, Brachium S. Georgi (nom donat també al Bòsfor), Bocca d'Aveo (derivat d'Abydos) i Dardanelo; els turcs l'anomenaren Ak Deñiz Boghazi i Kalei Sultaniyye Boghazi. L'estret té una llargada de 62 km i una amplada entre 8 km i 1.250 metres (la part més estreta va entre la ciutat de Çanakkale i la de Kilitbahir).

Igual que el Bòsfor, separa Europa (en aquest cas l'estreta península de Gal·lípoli) i Àsia (la península d'Anatòlia). La ciutat principal de l'estret és Çanakkale, que agafa el nom dels seus famosos castells; (el mot kale, en turc, vol dir "castell").

Història

Hel·lespont (en grec antic ὁ Ἑλλήσποντος -ου, en transliteració ho Hellé:spontos, llatí Hellespontus) o “Mar d'Hel·le”, fou l'antic nom de l'Estret dels Dardanels, anomenat també Golf de Gal·lípoli. Els grecs explicaven el seu nom per la llegenda de Frixos (o Frixus) i Hel·le. Hel·le era filla d'Atamant, rei de Tebes, i de Nèfele, la seva primera dona. Es va fugar de la llar paterna amb son germà Frixus per evitar els malvats plans de llur madrastra Ino, que desitjava desempallegar-se del fillastre i la fillastra. Quan els dos germans travessaven la mar muntats en el Xai del Velló d'Or, ella va caure a l'aigua i s'hi va negar. En honor i memòria seva, aquella mar es va dir de llavors ençà Hel·lespont o Mar d'Hel·le.

El poeta barroc alemany Philipp von Zesen esmenta breument la història de Frix i Hel·le en el sisè llibre de la seva novel·la Simson (“Samsó”), quan hi disserta sobre l'origen del Velló d'Or:

«

Hingegen erzehlen andere / daß Frixus des Tehbischen Königes Atamas aus der Nefele Sohn / und der Helle / davon der Hellespont / das ist der Helle Meer / den Nahmen bekommen / Bruder /als er der Nachstellung seiner Stiefmutter der Ino /samt seiner Schwester / entflühen wollen / auf einem güldenen Wider / durch die Luft hin / in Kolch geführet worden: da er den Wider geschlachtet / und sein güldenes oder mit güldener Wolle bewachsenes Fel dem Mars zu Ehren an einen Baum aufgehänget. “D'altres, per contra, conten que Frixus, fill del rei Atamant de Tebes i de la seva dona Nèfele, i germà d'Hel·le, de qui l'Hel·lespont, això és, la Mar d'Hel·le, ha pres el nom, en voler fugir amb la seva germana del parany que els havia preparat llur madrastra Ino, va ser dut per enlaire fins a la Còlquida cavalcant a dalt d'un xot daurat. Un pic hi va haver arribat, va matar el xot i després en va penjar la pell daurada o recoberta de velló daurat en un arbre en honor del déu Mart.

»

També se situa a l'Hel·lespont la llegenda clàssica de Leandre i Hero. Leandre era d'Abidos i Hero de Sest. Quan anava nedant d'Abidos -situada a Àsia- fins a Sest -situada a Europa- per veure-hi n'Hero, En Leandre s'hi va anegar. En record d'aquest fet, en la literatura llatina, l'Hel·lespont hi rep l'epítet de Leandrius (cf. Sílius Itàlic: mille rates uidit Leandrius Hellespontus “l'Hel·lespont leandri va veure [les seves] mil naus”). D'altres epítets o qualificatius clàssics de l'Hel·lespont són rapidus, furens i saevus. En el llibre quart dels seus Fastos, Ovidi l'anomena “el llarg freu de la germana de Frix”: Longaque Phryxeae stagna sororis adit “arriba als llargs estanys (= l'estret) de la germana de Frixus”.

Xerxes I de Pèrsia va construir un pont de barques sobre l'Hel·lespont a la vora d'Abidos (Ἄβυδος), a la costa asiàtica, fins a un lloc entre Sest (Σῆστος) i Màditos (Μάδυτος o Μαδυτός), a la costa d'Europa. Aquest pont va ser format per 360 vaixells a la part alta i 314 a la part baixa.

En la guerra del Peloponès, es va lliurar a l'Hel·lespont la Batalla de Cinossema (grec antic: τὸ Κυνὸς σῆμα; en transliteració, tò Kynòs sê:ma) i la decisiva d'Egospòtams (grec antic: οἱ αἰγὸς ποταμοί; en transliteració, hoi aigòs potamoí; llatí Aegos flumen). El 334 aC, Alexandre el Gran va creuar l'Hel·lespont amb 35.000 soldats.

L'Hel·lespont s'iniciava a la Propòntida (mar de Màrmara), prop de l'actual Gal·lípoli (antiga Cal·lípolis), que fou la seu de la flota otomana. Al costat asiàtic, la ciutat principal al nord era Làmpsac (grec antic: Λάμψακος; llatí: Lampsacus; actualment: Lapseki) i després venia Abidos; al costat europeu, Sest, Màditos, i Eleu (grec antic: Ἐλαιοῦς -οῦντος; llatí: Elaeus).

A la part sud de l'estret, hi ha dues famoses fortaleses otomanes: Çimenlik kalesi, al costat asiàtic i Kilitbahir o Kilid-ül Bahir, a l'europeu (al Quersonès traci).

L'estret ha tingut un paper estratègic durant la història (per exemple, la Guerra de Troia va tenir lloc a la banda asiàtica de l'estret). L'exèrcit persa de Xerxes I i més endavant el macedoni d'Alexandre el Gran van travessar els Dardanels en direccions oposades per envair cadascun les terres de l'altre.

Com que l'estret era vital per al domini otomà sobre els seus territoris de la Mediterrània oriental, els aliats van fer un intent fracassat per apoderar-se dels Dardanels durant la Primera Guerra Mundial. La Batalla de Gal·lípoli es va declarar oficialment perduda el 18 de març del 1915. El gran nombre de baixes d'aquesta operació militar va estar a punt de posar fi a la carrera de Winston Churchill.

Vegeu també

• Hel·lespont (província romana).
• Kenan Pasha, kapudan paixà durant la batalla dels Dardanels del segle XVII.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dardanels