Destrucció de Barcelona
|
||||||||||||||||||||||
La destrucció de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
El Califat omeia no van fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'imperi Bizantí, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los.
El primer atac contra el comtat fou el 978, quan de retorn d'una expedició al Regne de Navarra, en la que va atacar Alfaro i Pamplona, atacà el castell d'al-Daliya (Lilla, municipi de Montblanc). El 982 una nova campanya el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el castell del Far, a Llinars del Vallès) de camí de Girona i de retorn va conquerir Wutina (Òdena)[1], i en una nova expedició el 984, de retorn de Sepúlveda va passar pel territori del comtat de Barcelona.
Almansor va sortir de Còrdova el 5 de maig del 985, i es va dirigir a Múrcia per abastir-se de provisions per a l'expedició, que va seguir la costa del Mediterrani, recollint cavalleria a Balansiya i Turtuixa, en canvi per Gaspar Feliu i Montfort va tornar cap a Toledo i va passar per Saraqusta[2] i Larida.
L'assalt a Barcelona va anar precedit per una batalla on Borrell II fou derrotat a la batalla de Rovirans o Matabous[3] i davant la imminència de l'atac, el comte va publicar un ban d'expedició pública perquè els cavallers anessin a socórrer Barcelona. També fou assaltat el monestir de Sant Cugat causant la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destruït i l'arxiu cremat.
[modifica] La batalla
L'assalt a la ciutat fou el 6 de juliol, escalant, rompent les muralles o esbotzant les portes. Tot i que molts dels defensors foren morts o captivats,[4] però no importants vilatans com el comte Borrell II, el bisbe Vives, i cap dels canonges, això fa pensar que no tota la ciutat fou ocupada i almenys algunes torres no foren conquerides, cosa que fa creure que el saqueig fou als ravals i en el recinte emmurallat les accions degueren ser selectives.
[modifica] Conseqüències
La presa de la ciutat va continuar amb saqueigs, i algunes destruccions i incendis, com els monestirs de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de les Puel·les.[5] Almansor va deixar la ciutat molt ràpidament, doncs el 23 de juliol ja entrava a Còrdova. Es van fer captures selectives: només interessaven aquells per qui es pogués demanar un bon rescat i els joves destinats al mercat d'esclaus.
Les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun, i com a conseqüència, afegint-hi el creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb Hug Capet, el nou rei francès, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.
[modifica] Referències
- ↑ Dolors Bramon El castell Vell de Llinars citat en una cronica arab d'un autor anonim medieval magribi
- ↑ Gaspar Feliu i Montfort, La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.230. ISBN 84-7826-361-6.
- ↑ Manuel Rovira i Solà, Notes documentals sobre la presa de Barcelona per al-Mansur (985)
- ↑ (francès) Barral i Altet, Xavier. Le paysage monumental de la France autour de l'an mil: avec un appendice, Catalogne (en francès). Picard, 1987. ISBN 2-7084-0337-0.
[modifica] Enllaços externs
- Manuel Rovira i Solà, Notes documentals sobre la presa de Barcelona per al-Mansur (985)
- Fidel Fita, Destrucció de Barcelona per Almanzor, 6 de juliol de 985
- Gaspar Feliu i Montfort, La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació
