Esteve d'Anglaterra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Esteve I d'Anglaterra
Esteve d'Anglaterra
Retrat anònim d'Esteve de Blois (vers 1620)

Rei dels anglesos
Duc dels Normands
22 de desembre, 113525 d'octubre, 1154 (destronat per Matilde d'abril a novembre de 1141) –  
Precedit per Enric I
Succeït per Enric II (de la casa Plantagenet)
Dades biogràfiques
Naixement vers 1096
Defunció 25 d'octubre, 1154
Dinastia Normanda
Pares Esteve II de Blois
Adela de Normandia

Esteve I d'Anglaterra (vers 1096 - 25 d'octubre de 1154), sovint conegut com a Esteve de Blois, va ser rei d'Anglaterra des del 1135 fins a la seva mort. El seu regnat va estar marcat per la guerra civil amb la seva rival l'Emperadriu Matilde, que va arribar a destronar-lo durant un breu interval d'uns mesos. Esteve fou el darrer monarca de la dinastia normanda, i va ser succeït pel fill de Matilde Enric Plantagenet.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ascensió al tron[modifica | modifica el codi]

Esteve va néixer a Blois, França, fill del comte de Blois Esteve II i Adela d'Anglaterra. La seva mare era filla de Guillem el Conqueridor i Matilde de Flandes, i per tant Esteve era nebot dels Reis d'Anglaterra.

L'any 1106 va ser enviat a Anglaterra per ser educat a la cort del seu oncle Enric I. El 1112 va rebre el comtat de Mortain. Durant els anys 1116-1119, Esteve de Blois comte de Mortain va ajudar a Teobald IV de Blois, sobretot manant l'exèrcit bleso-normanda a Brie, per temor que el rei de França Lluís VI no se n'apoderés durant una absència de Teobald, i aquest darrer li va cedir el control algunes places com Alençon (1117). Esteve va anar també al socors de Teobald al començament de novembre de 1118, quan fou capturat al combat per la guarnició del castell de L'Aigle; en el mateix moment, els ciutadans de la ciutat d'Alençon, ciutat fronterera, exasperats per la brutalitat del tractament que els donava Esteve i la seva guarnició, es rebel·laren i van cridar en ajut al comte Folc V d'Anjou i del Maine. Aquest es va apoderar de la ciutat (1119) i va assetjar la fortalesa. Teobald i el seu germà Esteve, que segons el monjo cronista Orderic Vital estaven «àvids de glòria» s'avançaren a l'ost d'Enric I d'Anglaterra i marxaren a alliberar la ciutat amb els seus propis homes però foren derrotats en un combat que tingué lloc fora de la ciutat, i Enric I fou obligat llavors a retirar-se. Alençon va reconèixer al seu senyor presoner Robert II de Bellême però sota administració del seu fill Guillem III Talvas (senyor des de 1134) i el control efectiu (1119-1129) d'un lloctinent de Folc V el Jove (comte d'Anjou i que des de 1110 era també comte per dret uxori del Maine) i després (1129-1134) de Jofré V el Bell o Plantagenet, fill del precedent.

El 1125 Esteve es va casar amb la filla del comte de Boulogne Matilde de Boulogne, i el 1128 esdevenia comte consort de Bolonya.

L'any 1120 l'únic fill mascle legítim d'Enric I, Guillem Adelin, morí en el naufragi de la Nau Blanca. Tot i que el rei es tornà a casar intentant a la desesperada de tenir un hereu, el matrimoni no tingué descendència. Davant d'això tenia quatre possibles successors de sang reial: la seva filla Matilde, el seu fill bastard Robert de Gloucester, el seu nebot Esteve, i el germà gran d'Esteve, Theobald II, comte de la Xampanya, que es va borrar de la lluita per la successió per centrar-se en el seu comtat.

Enric es decantà per la seva filla i va obligar als barons a acceptar-la com a hereva. Esteve fou el primer a retre-li homenatge. Però quan Enric morí el 1135 els nobles van renunciar a acceptar-la, tant per la seva condició de dona com perquè el seu marit Jofré V d'Anjou era enemic dels normands. Van afirmar que li havien jurat lleialtat sota coacció, i van donar suport a Esteve que es proclamà rei tot afirmant que just abans de morir Enric havia canviat d'opinió i l'havia anomenat hereu.

Un cop coronat, Esteve va rebre el suport de la majoria dels barons, així com del Papa Innocenci II. Durant els primers anys de regnat va haver de fer front a les revoltes dels gal·lesos, a una breu guerra amb el rei David I d'Escòcia, que pretenia expandir el seu poder per la zona nord d'Anglaterra, amb el pretext de donar suport a Matilde. Els escocesos foren derrotats l'any 1138 a la batalla de Standard. El rei també va haver de fer front a la revolta de Baldwin de Redvers, el primer baró a alçar-se a favor de Matilde, el 1136, que ocupà Exeter, però va ser foragitat cap a Anjou.

L'Anarquia: guerra contra Matilde[modifica | modifica el codi]

L'any 1139 Esteve havia perdut gran part del suport inicial que havia rebut de la noblesa, i Matilde va aconseguir reunir prou suport per plantar-li cara. Els exèrcits d'Esteve es van enfrontar a les forces de l'Emperadriu Matilde en diversos indrets, i el país va caure en una situació de guerra civil i desgovern en un període conegut com l'Anarquia.

A la batalla de Lincoln, l'any 1141, es van trobar els dos exèrcits i els homes de Matilde, comandats per Robert de Gloucester i Ranulph, comte de Chester van aconseguir la victòria i el rei fou capturat per Guillem de Cahaignes, un seguidor de Ranulph, i empresonat a Bristol. Matilde va destronar a Esteve i va proclamar-se reina.

Però l'esposa d'Esteve va mobilitzar el suport dels seus partidaris a Londres i van a obligar a Matilde a fugir-ne. Amb la captura del lloctinent més capaç de la reina, el seu mig germà Robert de Gloucester, es va aconseguir negociar un alliberament de presoners pel qual Esteve recuperà la llibertat, el novembre del mateix any.

El desembre de 1142 Esteve va assetjar a l'Emperadriu a Òxford, però aquesta va aconseguir escapar-se a través de la neu vestida de blanc cap al castell de Wallingford, que governava el seu partidari Brien FitzCount.

L'any 1147, el fill de Matilde, Enric, va reclutar un petit exèrcit mercenari i va desembarcar a Anglaterra, però fou derrotat en dues batalles, quedant-se sense diners per pagar als mercenaris i sense possibilitat de ser auxiliat pel seu tiet Robert, que va morir poc després de febres, provocant que a l'any següent Matilde i el seu fill Enric es veiessin obligats a fugir a Normandia.

Darrers anys i mort[modifica | modifica el codi]

Tot i la fugida de la seva rival, el poder d'Esteve al tron d'Anglaterra es mantingué en una situació precària, i amb la mort del seu fill gran i hereu Eustaqui IV comte de Boulogne el 1153 es va arribar a un acord amb Matilde, conegut com el Tractat de Wallingford, en virtut del qual ella renunciava al tron a canvi de que Esteve reconegués al seu fill Enric com a hereu, apartant de la successió a l'altre fill d'Esteve, Guillem de Blois

Esteve moriria a Dover l'any següent, i fou enterrat a l'Abadia de Faversham que ell i la seva esposa havien fundat l'any 1148.

A banda d'Eustaqui i Guillem, Esteve va tenir un altre fill, Baldwin, mort el 1135, i dues filles: Matilde i Maria I de Boulogne. També tingué tres fills il·legítims.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Penic de plata d'Esteve
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Odo I, Count of Blois
 
 
 
 
 
 
 
8. Otó II de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Berta of Burgonya
 
 
 
 
 
 
 
4. Teobald III de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermengarda d'Auvergne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Esteve II de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Herbert de Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Garsinda de Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Esteve d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ricard II de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
12. Robert I de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Judit de Bretanya
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Arlette de Falaise
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Adela de Normandia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Balduí V de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Matilde de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Robert II de França
 
 
 
 
 
 
 
15. Adela de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Constança d'Arles
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Esteve es casà el 1125 a Westminster amb Matilde de Boulogne (vers 11053 de maig de 1152), filla del comte de Boulogne i comtessa titular a partir del 1128.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve d'Anglaterra Modifica l'enllaç a Wikidata

Del matrimoni nasqueren:

  • Balduí de Blois († 1135)
  • Matilde de Blois († 1135)
  • Eustaqui de Blois (1127 - 1153), comte de Boulogne
  • Guillem de Blois († 1159), comte de Boulogne
  • Maria de Blois (1131 - 1180), comtessa de Boulogne, casada amb Mateu d'Alsàcia († 1173)

Tot i que la línia d'Esteve no heredà el tron, que passà a la casa Plantagenet, a través de Maria, Esteve es convertiria en avantpassat de l'esposa d'Eduard III d'Anglaterra, Felipa d'Hainaut (1314-1369), i en conseqüència de tots els futurs reis d'Anglaterra des d'aleshores.