Fredrikstad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fredrikstad
Escut de Fredrikstad
(En detall)
Localització
Província d'Østfold Localització de Fredrikstad
Municipi de Noruega
El pont de Fredrikstad, sobre el riu Glomma
El pont de Fredrikstad, sobre el riu Glomma
Estat
• Província
• districte
Noruega Noruega
Østfold
Nedre Glomma
Superfície 290 km²
Altitud nd msnm
Població (2008)
  • Densitat
72.388 hab.
249,61 hab/km²
Coordenades 59° 13′ 4″ N, 10° 55′ 51″ E / 59.21778°N,10.93083°E / 59.21778; 10.93083Coord.: 59° 13′ 4″ N, 10° 55′ 51″ E / 59.21778°N,10.93083°E / 59.21778; 10.93083
Web

Fredrikstad és un municipi i una ciutat d'Østfold, Noruega. Amb una població de 71.976 habitants (cens de 2008), Fredrikstad és la la major ciutat de Østfold i la sisena ciutat noruega més poblada.

Forma una conurbació amb la veïna ciutat de Sarpsborg coneguda com a Fredrikstad/Sarpsborg, que aglutinava 101698 habitants en 2009, amb el que és la cinquena major àrea metropolitana de Noruega.

El seu centre històric és una de les ciutats fortificades més ben conservades d'Europa del Nord. La ciutat, fundada el 1567 per Frederic II, va tenir en els seus inicis una gran importància defensiva per Noruega, i en els albors del segle XX es va convertir en un dels majors centres industrials del país, sent important primer la fusta, la construcció naval, i actualment la indústria química i altres indústries lleugeres.

És també una de les 11 seus episcopals de l'Església de Noruega.

Història[modifica | modifica el codi]

Fredrikstad va ser fundada el 1567 pel rei Frederic II com una reconstrucció de la ciutat de Sarpsborg que havia estat incendiada pels suecs durant la Guerra Nòrdica dels Set Anys. La nova ciutat es localitzava 15 km al sud de l'original, a la desembocadura del riu Glomma. La seva proximitat al mar i els terrenys plans i oberts al seu voltant feien més efectiva la seva defensa.

Al principi va ser anomenada Sarpsborg, però el seu nom va ser canviat a Fredrikstad l'any 1569.

Durant la Guerra de Torstensson (1644-1645) entre Suècia i Dinamarca-Noruega, es va aixecar una fortificació temporal a la ciutat. A la dècada de 1660 aquesta fortificació es va fer permanent, quan va iniciar-se la construcció de la fortalesa de Fredrikstad per Willem Coucheron. D'aquesta manera, la ciutat va cobrar importància estratègica per defensar Noruega pel sud-est. Tot i això, la seva població es va mantenir en un escàs nombre. Cap al 1635, es va fundar un suburbi a la ribera occidental del Glomma, Vestsiden, la població va créixer més ràpid que la part vella i en poc temps es va convertir en el centre de gravetat demogràfic. La majoria dels edificis de la ciutat vella van ser destruïts per un incendi l'any 1764.

Durant la fase noruega de la Gran Guerra del Nord, l'almirall Peder Tordenskjold va mantenir la seva flota a Fredrikstad per enfrontar-se als suecs.

A la Guerra Suècia-Noruega de 1814, la ciutat va ser atacada i la seva fortalesa va capitular el 4 d'agost d'aquest mateix any.

L'any 1860 es van abolir els privilegis de serradora, una mesura instaurada al segle XVII pel govern absolutista que limitava i controlava estrictament l'explotació de fusta. Amb l'abolició es va iniciar un important creixement per Fredrikstad, que es va bolcar en la indústria de la fusta, el que li va valer el sobrenom de "la ciutat de les taules". A principis del segle XX va decaure l'exportació de fusta, i l'economia de la ciutat es va diversificar cap a altres indústries, com la de maons, de materials petris i, a la construcció naval, gràcies a la seva gran drassana. En un temps relativament curt Fredrikstad es va transformar d'una petita ciutat comercial i naviliera en un dels majors centres industrials de Noruega.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Fredrikstad.

El govern municipal de Fredrikstad està integrat per un consell ( bystyret) de 50 membres electes per vot popular cada quatre anys. D'entre ells, 13 formen part d'una taula directiva ( formannskap), entre els quals hi ha el president i el vicepresident municipals.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]