Irene Rigau i Oliver
Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951)[1] és una psicòloga i política gironina. Consellera de Benestar Social i Família de 1999 a 2003 en el darrer govern de Jordi Pujol, i consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre 2010 i 2016.
Biografia
Formació i trajectòria professional
Nascuda a Banyoles el 1951. És llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en Educació General Bàsica per l'Escola Universitària del Professorat de Girona. És Mestra de primària per l'Escola Normal de Mestres de Girona i de llengua catalana per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]
Ha exercit la docència en l'ensenyament públic d'infantil, de primària i també va accedir al cos de professors d'educació secundària, i també a la universitat com a professora de psicopedagogia, prelectura i preescriptura i de ciències de l'observació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona i de polítiques educatives i legislació escolar a la Universitat Oberta de Catalunya. A més, també ha estat inspectora d'Ensenyament.[2]
Va ser a l'escoltisme; el 1969 és responsable pedagògica de Noies Guies[3] de Guies Sant Jordi de la demarcació de Girona.
Trajectòria política
Està afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya.[1] Pertany al Consell Nacional del partit i des del darrer congrés el presideix.
L'any 1980 va ser nomenada membre del Consell d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i després va ser de forma successiva cap de serveis d'Ensenyament a Girona, entre 1982 i 1986, i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya, entre 1986 i 1989. El mateix any va ser nomenada subdirectora general de Formació Permanent, i entre 1993 i 1999 va tenir al seu càrrec la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya.[1] També ha estat presidenta del Consorci de la Mina.[2]
Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2003, durant el govern de Jordi Pujol i Soley. Després va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya el 2003, i va revalidar el seu escó el 2006, ambdues per la circumscripció de Girona i el 2010 per Barcelona. El 29 de desembre d'aquest any va ser nomenada consellera d'Ensenyament del govern d'Artur Mas i Gavarró.[1] Durant l'exercici del seu càrrec va tenir un durs enfrontaments amb el ministre d'educació José Ignacio Wert, a causa de la reforma legal promoguda des del govern central que afectava el català a l'escola.[2]
El 27 de setembre de 2015 es va presentar a les eleccions amb la candidatura Junts pel Sí i va ser escollida de nou com a diputada. Va exercir el càrrec de consellera en funcions fins que va ser substituïda el gener de 2016 per Meritxell Ruiz i Isern.[1]
Polèmiques
El 2012, el Departament d'Ensenyament va decidir el tancament de l'Escola Olga Xirinacs, entre altres centres, i la seva fusió amb un altre, amb l'oposició de l'AMPA del centre. El març, el diputat del Partit Popular Jordi Roca Mas va afirmar en una conferència titulada La política educativa de CiU y el cierre de colegios en Tarragona que Rigau pensava que l'Olga Xirinacs era una escola de «rojos».[4][5][6] La polèmica per aquests suposats comentaris van passar a sessió parlamentària, Dolors Camats d'ICV va criticar Rigau per tancar escoles que darrerament havien realitzat projectes educatius singulars dins de l'educació pública, i va treure a relluir les presumptes afirmacions de la consellera. Al seu torn de rèplica, Rigau va desmentir aquesta afirmació i va demanar a l'oposició que parés de demagògia amb aquest tema.[7][8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Irene Rigau i Oliver». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Redacció «Irene Rigau Oliver, 'consellera' de Ensenyament». El Periódico, 27-09-2012.
- ↑ Pàgina 106 de llibre de Salomó Marquès i Sureda L'escoltisme Gironí edicions del Pel, Salt 1984
- ↑ «L'Escola Olga Xirinacs tanca portes aquest mes de juny amb la disgregació de la seva comunitat educativa». Tarragona Ràdio, 13-06-2012.
- ↑ Miquel, Gerard «"Creu la consellera Ireneu Rigau que l'escola Olga Xirinacs de Tarragona és de rojos?"». Nació Digital, 26-03-2012.
- ↑ «La consellera d’Ensenyament va afirmar que l’Olga Xirinacs és 'una escola de rojos' amb la qual 'no podem estar d'acord'». Tarragona 21, març 2012.
- ↑ Miquel, Gerard «Ireneu Rigau nega haver-se referit a l'Olga Xirinacs com una escola de "rojos"». Nació Digital, 28-03-2012.
- ↑ «Irene rigau nunca dijo que la Ola Xirinacs fuera una escuela de rojos». Diari de Tarragona, 29-03-2012.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Rigau i Oliver |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Antoni Comas i Baldellou |
Consellera de Benestar Social (1999-2002) Consellera de Benestar i Família (2002-2003)  1999-2003 |
Succeïda per: Anna Simó i Castelló |
| Precedida per: Ernest Maragall i Mira, conseller d'Educació |
Consellera d'Ensenyament 29 de desembre de 2010-actualitat |
Succeïda per: Meritxell Ruiz i Isern |
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Joan Guitart · 1988-1992: Josep Laporte · 1992-1996: Joan M. Pujals · 1996-1999: Xavier Hernàndez · 1999-2003: Carme Laura Gil · 2003-2004 : Josep Bargalló · 2004-2006: Marta Cid · 2006: Joan Manuel del Pozo · 2006-2010: Ernest Maragall · 2010-2016: Irene Rigau · 2016-2017: Meritxell Ruiz · 2017: Clara Ponsatí · 2018-act.: Josep Bargalló | | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. Del 1980 a 2003: Conselleria d'Ensenyament. Del 2003 a 2006: Conselleria d'Educació. 2006: Conselleria d'Educació i Universitats. Del 2006 a 2010: Conselleria d'Educació. | ||
| ||
De 1988 a 2002: Conselleria de Benestar Social. De 2002 a 2006: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2006 a 2010: Conselleria d'Acció Social i Ciutadania. De 2010 a 2016: Conselleria de Benestar Social i Família. De 2021 a l'actualitat: Conselleria de Drets Socials. | ||
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | |
| Consellers | Francesc Homs (Presidència) • Joana Ortega / Meritxell Borràs (Governació i Relacions Institucionals) • Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Ramon Espadaler / Jordi Jané (Interior) • Santi Vila (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) / Jordi Ciuraneta (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) • Neus Munté (Benestar Social i Família) • Felip Puig (Empresa i Ocupació) • Germà Gordó (Justícia) |
| Portaveu | |
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | Joana Ortega (Governació i Relacions Institucionals) |
| Consellers | Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Felip Puig (Interior) • Lluís Recoder (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) • Josep Lluís Cleries (Benestar Social i Família) • Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) • Pilar Fernández (Justícia) |
| President | |
|---|---|
| Conseller en Cap | |
| Consellers | Xavier Trias / Joaquim Triadú (Presidència) • Josep Antoni Duran i Lleida / Núria de Gispert / Josep Maria Pelegrí (Governació i Relacions Institucionals) • Núria de Gispert / Josep Delfí Guàrdia (Justícia) • Xavier Pomés (Interior) • Núria de Gispert (Justícia i Interior) • Eduard Rius / Xavier Pomés (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Francesc Homs (Economia i Finances) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Lluís Franco (Treball) • Antoni Fernández (Treball, Indústria, Comerç, Turisme) • Carme Laura Gil (Ensenyament) • Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Jordi Vilajoana (Cultura) • Irene Rigau (Benestar Social) • Pere Macias / Felip Puig (Política Territorial i Obres Públiques) • Felip Puig / Ramon Espadaler (Medi Ambient) • Josep Grau (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |