Josep Bargalló i Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:25, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Josep Bargalló i Valls
Fitxer:JosepBargallo-Govern catalunya abril-2006.jpg
Biografia
Naixement3 d'octubre de 1958
Torredembarra (Tarragonès)
  3r Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya
20 de febrer de 2004 – 11 de maig de 2006
càrrec abolit →
PresidentPasqual Maragall
  Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
17 de desembre de 2003 – 20 de febrer de 2004
  Diputat al Parlament de Catalunya
30 de novembre de 1995 – 23 de setembre de 2003
CircumscripcióTarragona

6 de novembre de 2006 – 3 de gener de 2007
CircumscripcióTarragona
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Nacionalistes d'Esquerra
Esquerra Republicana de Catalunya (1995-...)
Membre de
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMontserrat Palau i Vergés Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0054523 TMDB.org: 133125
Twitter (X): JosepBargallo Modifica el valor a Wikidata

Josep Bargalló i Valls (Torredembarra, el Tarragonès, 3 d'octubre de 1958)[1] és un polític, crític literari, escriptor i catedràtic de secundària català.

Va ser ex-conseller en cap del Govern de Catalunya i diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat en l'ensenyament públic i en el camp editorial. En l'actualitat és professor de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili.

Trajectòria política

Va ser fundador de l'Assemblea de Catalunya a Torredembarra, de la qual va ser representant a les sessions plenàries nacionals. Va militar al PSUC, al PSAN i a NE.

El 1995 es va afiliar a ERC, partit pel qual va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 1992 fins a l'any 2003. En la darrera legislatura va ser portaveu adjunt del grup d'Esquerra. Va ser conseller d'Ensenyament des del 20 de desembre de 2003 fins al 20 de febrer de 2004, quan va ser nomenat conseller en cap, càrrec que des del 17 de març de 2005 es coneix com a Conseller Primer i que va ocupar fins a l'11 de maig de 2006.

Va tornar a ser escollit diputat el 2006 però va renunciar a l'escó atès que des de desembre de 2006 a desembre de 2010, va ser director de l'Institut Ramon Llull, entitat internacional de projecció de la llengua i de la cultura catalanes, des d'on es va encarregar, entre altres projectes, de la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. Del 2008 al 2010 va ser també director de la Fundació Ramon Llull, organisme de cooperació internacional dels diversos territoris de la llengua catalana, amb seu a Andorra.

A nivell local, va ser primer tinent alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra (1999-2003) i, durant el segon semestre de 2003, vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.

Obra publicada

Com a crític literari ha publicat, entre d'altres, les següents monografies: Literatura catalana del segle XVI al XVIII (1987), Manual de mètrica i versificació catalanes (2007, 2a edició, ampliada i revisada), Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana (2007)...

Com a assagista: Una pàtria sòlida en el temps. Un projecte social i nacional per al nou catalanisme del segle XXI (2006), Què fem a Frankfurt? La cultura catalana convidada d'honor a la Fira del Llibre (2007. Edicions en català, castellà, francès, alemany i anglès)...

Com a historiador de la cultura popular, diversos estudis sobre teatre popular i el fet casteller, entre els quals: Pit i Amunt! Els castells a Torredembarra (1985); La festa major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX, amb Rosalia Gras (1988); La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera de la ciutat (1990); Guia de les Festes de Santa Tecla. Tarragona. Història, seguici popular i castells, en col·laboració (1994); Ball de Diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària (1997); El fet casteller. La història i l'actualitat d'un costum tradicional (2000); Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades (2001); Els castellers. Guia didàctica, amb Marta Badia i Gerard Elies (2007); Bandolers, santes i criades. Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista. Els manuscrits Llorens-Cortasa, amb Montserrat Palau i Núria Canyelles (2010).

Ha tingut cura de l'edició de volums de Josep Pin i Soler, Domènec Guansé, Joan Amades i Pere Calders. Va escriure els diàlegs de la pel·lícula La teta i la lluna (1994), del director Bigas Luna, i és autor d'una versió dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, que es representa a Tarragona, cada Nadal, des del 2001, amb el títol de Els Pastorets de Tarragona. ha col·laborat, també, en diversos mitjans de comunicació, tants escrits com audiovisuals.

El setembre de 2016 ha publicat Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, una extensa biografia de Pere Romeu i Borràs, el polifacètic personatge que fou l'anima d'Els Quatre Gats. El llibre analitza el món dels indians de Torredembarra, l'amistat entre Romeu i Ramon Casas, l'eclosió del modernisme a Barcelona i l'aparició de l'esport en la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX, sempre a partir de la presència del seu protagonista.

És membre de la colla castellera Nois de la Torre, del Ball de Diables i del grup de portadors del Drac Virgília de Torredembarra.[2] També és responsable de la Biennal de Castells de Tarragona.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 168. 
  2. Retrat de Josep Bargalló

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Lluís Carod Rovira
Conseller Primer
Senyal de la Generalitat de Catalunya

20042006
Succeït per:
càrrec inexistent en la legislatura 2006-2010
Precedit per:
Carme Laura Gil i Miró
Conseller d'Educació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

20032004
Succeït per:
Marta Cid i Pañella