Juliana Morell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1594 Barcelona |
| Mort | 26 juny 1653 (59 anys) Avinyó |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa, monja, escriptora, traductora |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
Juliana Morell (Barcelona, 16 de febrer de 1594 - Avinyó, 26 de juny de 1653), fou una priora dominica teòloga, traductora i escriptora.[1]
Als disset anys parlava i llegia catorze idiomes.[2] Va rebre formació musical en orgue i arpa. Estudià les matèries universitàries habituals, complementades amb dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física en general. En 1608 es doctorà en dialèctica i ètica amb l'obra Oració recitada davant Pau V, que es diu així tot i que ell no hi fos pressent.
Va ingressar en un convent, on va dedicar-se a escriure Exercices spirituelles sur l'eternité, L'Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, biografies i poemes.
Biografia
Va néixer al barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cendra. El seu pare, Joan Antoni Morell, en una carta escrita l'any 1613, explica com va posar en pràctica el paradigma humanista de l'educació de la dona com a mitjà per assolir «la plena virtut». Des dels quatre anys d'edat dedicava a estudiar vuit hores diàries, tots els dies de la setmana. Amb set anys parlava i escrivia en llatí, grec i hebreu. Als dotze anys, Juliana dominava el llatí, el grec, l'hebreu, el castellà i el francès, i havia estudiat filosofia, teologia, arts i dret, matèries en les quals excel·lí fins al punt de ser capaç de defensar públicament conclusions en filosofia a Lió.
La seva família es va haver de traslladar a Lió on, segons els cànons de formació universitària de l'època va seguir una formació universal, incloent els clàssics, retòrica, dialèctica i filosofia moral. Va afegir dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física.
Als tretze anys, va sentir la crida a la vida religiosa. De Lió es traslladà a Avinyó. Va interessar-se pel convent de les dominiques de Santa Pràxedes, Avinyó, perquè considerava que lluny de la terra i dels familiars podria gaudir de més tranquil·litat espiritual, on va ingressar el 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze. Amb aquesta edat, al palau pontifici d'Avinyó, va defensar la seva tesi doctoral en dialèctica i ètica, amb l'obra Oració recitada davant Pau V.
Al convent, va ser priora tres vegades. Hi va traduir del llatí i Traité de la vie spirituelle par S.Vincent Ferrier i La regle de S. Augustin, amb anotacions i comentaris personals; a més, va escriure: Exercices spirituelles sur l'eternité, i L'Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, amb algunes biografies de monges. També va escriure poesia en llatí i en francès, que no s'ha conservat.[3]
Formació humanista
Segons el pare de Morell, els progenitors humanistes eduquen les seves filles convençuts de les seves capacitats intel·lectuals, però sense trencar els paradigmes de domini masculí, és a dir, sense acceptar la capacitat de la dona de ser lliure i de decidir l'ús que ha de fer dels seus coneixements.
Per ell, els humanistes, a més d'interessar-se per l'estudi dels clàssics i de totes les matèries del pensament, consideren l'home com a centre de totes les coses (androcentrisme) i incorporen en l'accepció del mot també a la dona, bo i postulant la igualtat de la intel·ligència. Però a la pràctica topen amb les convencions socials i morals que els obliguen a acceptar i sostenir que l'educació femenina només té una finalitat: la millora qualitativa en les mateixes tasques socials i familiars que són atribuïdes tradicionalment a les dones.
L'enclaustrament, sigui domèstic o monàstic, de la dona és justificat per la suposada por de ser mal vista i defugir els prejudicis que la consideren una mena de monstre amb cos de dona i ment masculina (dona savia). Des dels convents, escriu per ordre dels seus confessors: autobiografies i biografies espirituals, models de la santedat femenina de la contrareforma.[3]
Morell no té el poder econòmic de les dones que es poden dedicar al mecenatge cultural des de petites corts humanístiques i es poden permetre més llibertat de moviments. Tria el convent, que li permet dedicar-se a temps complet a l'estudi i a l'escriptura de llibres espirituals. Potser influïda pels corrents místics de la contrareforma, la seva vida mística i espiritual va estar molt lligada al sentiment d'humilitat i ascesis cristiana, practicant el càstig corporal.[1]
Curiositats
Juliana Morell i Teresa de Jesús són les úniques dones (Vegeu Discriminació sexual) que apareixen entre les inscripcions de personalitats cultural del Paranimf de la Universitat de Barcelona.[2]
Lope de Vega li va dedicar uns versos en el seu poema El laurel de Apolo.
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Diccionari biogràfic de dones. «Juliana Morell». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 UB. La Universitat, juliol-setembre 2007.
- ↑ 3,0 3,1 Juliana Morell. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013].
Bibliografia
- Espargaró, Alba, Aventureres de la història: els altres noms propis de la història de Catalunya, Barcelona, L'Esfera dels llibres, 2006, pp.147-.158.
- Serrano y Sanz, Manuel, Apuntes para una Biblioteca de Escritoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid, Suc. Rivadeneyra, 1903, vol. II, p.65.
- Roca y Cornet, Joaquim, Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, Impremta C. Verdaguer, 1868, vol. II, pp. 354-384.