Malva major

De Viquipèdia

Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Malva major
Malva sylvestris
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Malvales Família: Malvaceae Gènere: Malva Espècie: M. sylvestris
Nom binomial
'''Malva sylvestris''' L. , 1753[1]
Sinònims
Malva mauritiana L. Malva ambigua Guss. Malva polymorpha Guss. Malva longelobata Sennen Malva longepedunculata Sennen Malva erecta C.Presl Malva sylvestris var. incanescens Griseb.

La malva major o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present a bona part d’Europa, Àsia occidental i el Nord d’Àfrica. Al Principat té una distribució generalment mediterrània, i a Catalunya és freqüent a terres baixes i muntanyes baixes no gaire plujoses.^[2] En català, la malva major es coneix també pels noms de formatgets, malva borda, malva comuna, malva de camp, malva de fogasseta, malva de prat, malva vera, malvera, o vauma.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Denominacions 3 Distribució i hàbitat 4 Descripció Morfològica 5 Farmacologia 5.1 Part utilitzada (droga) 5.2 Composició química [3] 5.3 Accions i Propietats Farmacològiques 5.4 Usos medicinals provats 5.5 Altres Usos medicinals populars i etnomedicinals 5.6 Toxicitat i efectes adversos 5.7 Interaccions medicamentoses 5.8 Contraindicacions 5.9 Posologia 6 Alimentació 7 Història 8 Legislació i conservació 9 Observacions 9.1 Curiositats 9.2 Malatia de la Planta 10 Imatges addicionals 11 Vegeu també 12 Enllaços Externs 13 Notes i referències 14 Bibliografia

[edita] Etimologia

"'Malva'" prové del Grec "malakos" referint-se al caràcter emol·lient de la planta. "Sylvestris" prové del llatí silva, en referència al hàbitat on sol créixer.

[edita] Denominacions

• Castellà: malva, malva común
• Basc: zigi malba, malma, mamukio
• Gallec i Portuguès: malva, maya
• Francès: mauve, grande mauve, fromageon, fouassier
• Anglès: common mallow, wood mallow, blue mallow, mauls
• Holandès: kaasjeskruid, wilde malve
• Alemany: Waldmalve, Käsepappel, wilde Pappel
• Italià: malva, marva, varma, varmetta

[edita] Distribució i hàbitat

És força comuna a les Balears, el País Valencià i Catalunya, i hi creix fins els 1600m d'altura als erms, vora els camins, als marges i a prop de les poblacions preferint els sòls nitrificats. Per al seu desenvolupament requereix un clima temperat càlid o muntanyós.

[edita] Descripció Morfològica

És una planta herbàcia perenne (viu més de tres anys), biennal (viu menys de dos anys) o vivaç (les parts aèries són anuals i les subterrànies són persistents). És una planta amb un hàbit de creixement recte o decumbent.

És una herba amb tiges ramificades, lleugerament llenyoses i cobertes de pèls blancs que pot mesurar entre 20cm i més d'un metre d'alçària. La malva presenta una arrel fusiforme, amb fulles palmatilobulades, alternes i peciolades;que presenten 5 lòbuls amb el marge crenat o serrat. Les flors, hermafrodites amb cinc pètals, són grans i solitàries, i es localitzen a la axil·la de les fulles. És característica la presència d'un epicalze per sota del calze, constituït per 3 tèpals. Les flors es formen per un calze amb 5 sèpals i una corol·la la amb 5 pètals de color violaci brillant, i vetats de color porpra. Aquests pètals tenen en el seu extrem una petita invaginació. Els estams són nombrosos i apareixen fusionats en un tub de 10-12 mm. El Gineceu està constituït per un anell de 9.-11. carpels. Les flors solen aparèixer en grups entre març i octubre; i tenen la particularitat de què es tanquen a la nit i quan fa mal temps per protegir el pol·len. La pol·linització es fa essencialment a traves dels insectes (entomògama), i la disseminació de les llavors es fa per gravetat.

El fruit és una càpsula (esquizocarp) de 7-9mm d’ample i uns 2 mm de gruix, formada per multitud de mericarps (parts que se separen en arribar a la maduresa i que contenen una única llavor) punxeguts i glabres, encara que a vegades presenten uns pocs pèls distribuïts per tota la superfície.

El nombre de cromosomes de la Malva Major és de :

2n = 42

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

[edita] Part utilitzada (droga)

Fulles i flors (inflorescències). La fulles es recullen durant la primavera - estiu, quan la planta s'ha desenvolupat per complet; en canvi las flors són recollides durant la plena floració de la planta. És important assenyalar que s'han de descartar la fulles que continguin més d'un 5% d'infestació amb el fong Puccinia malvacearum.

[edita] Composició química ^[3]

La fulla conté:

• Polisacàrids heterogenis. Presenta mucílags de naturalesa urònica i alt pes molecular (7-8%), com galacturonoramnans i arabinogalactans.^[4]
• Flavonoides. Glucòsids de hipolaetina i de gosipetina.
• Tanins.
• Vitamines A, B i C.

Les flors contenen:

• Polisacàrids heterogenis. Mucílags urònics (10-16%) i els mateixos mucílags de les fulles, però en major proporció.
• Antocianòsids (7%).
• Malvidina.
• Olis grassos: compostos principalment per l'àcid oleic, palmític i esteàric.
• Tanins.

[edita] Accions i Propietats Farmacològiques

Els mucílags de les flors i fulles confereixen una acció antiinflamatòria i protectora de la mucosa digestiva, respiratòria, orofaríngia i cutània.^[5]

• Antitussigen i Demulcent: els mucílags de la malva exerceixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
• Laxant: aquest efecte es manifesta a les 24 hores de la administració de la malva. En contacte amb el aigua, el mucílag forma un gel viscós i voluminós que incrementa el volum dels excrements, a més romanen blandes i promou el peristaltisme i els hi confereix un efecte laxant mecànic.
• Antidiarreic: els mucílags també son capaços de absorbir l’excés d’aigua en el intestí, actuant com a un antidiarreic, per lo que actua com a un regulador del trànsit intestinal.
• Astringent dermatològic: la malva exerceix un efecte hidratant sobre la pell degut a la captació d’aigua per part dels mucílags.
• Efecte hipoglucemiant: per via externa, sobre el tractament de nafres.

[edita] Usos medicinals provats

Consta aprovat per la [[Comissió <<E>> del Ministeri de Sanitat Alemany]] l'ús d'aquesta planta en els següents casos:

• Tos seca o Bronquitis
• Faringitis o Estomatitis

[edita] Altres Usos medicinals populars i etnomedicinals

Tradicionalment s’ha utilitzat pel tractament del refredat comú, diarrea, gastroenteritis, infeccions genitourinàries.^[6] També s’ha utilitzat via tòpica pel tractament de la conjuntivitis o les lesions cutànies. Les fulles són molt utilitzades per la medicina folklòrica a causa de les seves propietats antiinflamatòries, especialment en forma de cataplasmes, compreses, rentats, gargarismes, ènemes, banys oculars i banys de seient sobre ferides de pell, hemorroides i furóncols. En forma oral s'empra la decocció de les fulles com hipoglucemiant i laxant. En algunes regions solen afegir unes culleradetes d'extracte aquós de malva al biberó, per calmar la tos dels lactants. A Europa recomanen emprar la decocció de la planta sencera junt amb fonoll i llavors d'anís en el tractament de dolors còlics d'intestí i bufeta. La decocció de malva barrejada amb llet, sol recomanar per al tractament d'úlceres d'estómac. Els Hongaresos utilitzen la decocció de la malva per induir l'avortament. A Àsia utilitzen la infusió de les llavors com febrífugues. El suc de la planta fresca és recomanat en algunes regions d'Europa per combatre la picades de vespa. Al nord-oest argentí i en la zona de l'altiplà bolivià s'utilitzen les coccions de la malva administrat en edemes per combatre el malestar gàstric dels nens.

[edita] Toxicitat i efectes adversos

No s’han descrit reaccions adverses a les dosis terapèutiques recomanades. Encara que s'han descrit alguns casos de espasmes musculars en animals de pastura.

[edita] Interaccions medicamentoses

No s’han descrit interaccions medicamentoses, encara que la presència de mucílags fa que existeixi un risc potencial d’interacció, degut a que els mucílags poden disminuir l’absorció oral d’altres principis actius. Per això, es recomana distanciar l’ús de la malva i els altres principis actius.

[edita] Contraindicacions

Aquest medicament no pot ser utilitzat per pacients amb obstruccions intestinals, ja que la malva podria agreujar la obstrucció si la ingesta d’aigua no és la correcta. La malva pot agreujar la apendicitis degut als seus efectes laxants. Degut a la presència de compostos oxitòcics no identificats en les fulles, no es recomana la presa de extractes amb Malva durant l'embaràs i la lactància.

[edita] Posologia

La Comissió <<E>> d’Alemanya recomana 5g/dia de droga vegetal, o la quantitat equivalent de les seves preparacions.

• Decocció: de la fulles (30-50 g / l). Es bullen 15 minuts, i després de colades, es fan servir com a laxant i hipoglucemiant. Per abscessos dentals recomanen 50g de fulles a 300 cc d'aigua. Deixar les fulles en remull breu temps i després aplicar entre la mandíbula i geniva, alternant amb esbandides de la mateixa decocció.
• Infusió: la dosis és de 3-5g / tassa. S'administren de 2 a 3 tasses al dia.
• Extracció fluïda: Relació 1:1 (1g=40gotes), es prescriu una culleradeta de cafè 3 vegades al dia.
• Xarop: Al 2%. Es pot elaborar a partir de l'extracte fluït. La dosis és de 2-5ml.
• Ús extern: s'empra la decocció de les fulles (30-50g / l) per a realitzar compreses, lavatges, gargarismes, etc.
• Tintura: Relació 1:8 en etanol 35%. Dosi :2-5ml.
• Fitocosmètica: L'extracte glicònic al 5-10%, en forma de locions i cremes.

[edita] Alimentació

Les fulles joves quan es bullen son un vegetal molt sa, i que va ser menjat en diverses parts d'Europa, però, el bestiar no sembla gaudir de ella i pasturen al seu voltant. La malva sol ingerir-se com a aliment en amanides o sopes, degut al seu alt contingut en vitamines i minerals.

[edita] Història

El seu ús es remota a èpoques molt antigues. Els romans la conreaven a jardins i la feien servir en els àpats per aprofitar els seus efectes laxants. Al segle VII a.C els àrabs utilitzaven la malva com a aliment, costum encara vigent al Marroc. Sobre les malves, deia Plini l'any 77 dC <<... qui vulgui que begui a diari mitjà cyathus (100cc) del suc de qualsevol malva, serà immune a totes les malalties ...>>. Ciceró escrivia en una de les seves cartes que s'havia purgat menjant un estofat de carn amanit amb malva i bledes. D'altra banda, Marcial aconsellava una barreja d'enciam i malva a Phoebus, un contemporani seu afligit de restrenyiment pertinaç. Dioscòrides preconitzava el seu ús en infeccions de les vies urinàries i intestinals. Al segle XVI és anomenada omnimorbia, una cosa així com un tothocura , en la creença que el seu efecte laxant netejava o eliminava les malalties del cos. L'any 1882 Hyeronimus va fer esment de propietats sedants i hipotensors per aquesta espècie.

[edita] Legislació i conservació

Les fulles i flors de la malva es troben registrades en les següents Farmacopees: Argentina (4ªEd.), Alemanya(DAB 7ª), Àustria(ÖAB,1990), Bèlgica (Fascíola 2/2001), Espanya (2ªEd.), Europa (4ªEd.), Itàlia(10ªEd.) i Suïssa (7ªEd.), entre d'altres. Hi ha països com França que només reconeixen les flors. La Comissió <<E>> d’Alemanya ha aprovat el ús en humans de la flor i les fulles en processos irritatants, orofaringis i de tos seca.

[edita] Observacions

En el passat, la malva va ser utilitzada en la decoració. Les flors es van distribuir a les portes i teixits en garlandes per a la celebració de maig. L'espècie també ha estat utilitzada durant molt temps com a un colorant groc natural; potser, més recentment, de color crema, groc i verd. Els tints es poden obtenir de la planta i les llavors, degut a la presència dels antociànids.^[7]

[edita] Curiositats

• Una antiga creença Húngara relata que per conèixer la fertilitat d'una dona, ella tenia que vessar la seva orina sobre una malva. Si al cap de tres dies la planta es panseix, llavors es considerava a la dona infèrtil.
• Un antic adagi espanyol refereix <<... malva al jardí i vegetals a la cuina, per a la casa ja és suficient medicina ...>>

[edita] Malatia de la Planta

La malva sol ser atacada per fongs de gènere Puccinia, produint el Rovell de la Malva.^[8]

[edita] Imatges addicionals

Aspecte general	Hàbitat	Hàbitat	Detall de la Flor
Fulla	Fruit

[edita] Vegeu també

• Planta medicinal
• Farmacologia

[edita] Enllaços Externs

• Base de dades [1]
• Herbari virtual de la Mediterrània occidental: Malva major
• http://www.calflora.net/botanicalnames/
• http://dossiers.ub.edu/docs/7688/especies.htm

[edita] Notes i referències

1. ↑ «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].
2. ↑ Bolòs, Oriol de; et al. Flora manual dels Països Catalans, 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
3. ↑ Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234. 
4. ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11914960?ordinalpos=18&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DefaultReportPanel.Pubmed_RVDocSum
5. ↑ Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234. 
6. ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19070189?ordinalpos=7&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DefaultReportPanel.Pubmed_RVDocSum
7. ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16053456?ordinalpos=12&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DefaultReportPanel.Pubmed_RVDocSum
8. ↑ http://www.iecat.net/institucio/societats/ichistorianatural/bages/planes/Imatges%20grans/Puccinia%20malvacearum.htm

[edita] Bibliografia

• Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234. 
• Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
• Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
• Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353. 

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	Viquiespècies.
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]