Manuel Castellet i Solanas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 de desembre de 1943 Barcelona |
20è President de l'Institut d'Estudis Catalans | |
1995 – 2002 ← Emili Giralt i Raventós – Josep Laporte i Salas → | |
Vicepresident primer de l'Institut d'Estudis Catalans | |
1992 – 1995 ← Enric Casassas i Simó – Josep Carreras i Barnés → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Beno Eckmann i Josep Teixidor i Batlle |
Es coneix per | Fundador del Centre de Recerca Matemàtica de l'IEC |
Activitat | |
Ocupació | Matemàtic |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
Membre de | |
Alumnes | Zdzisław Wojtkowiak |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jaume Aguadé, Carles Casacuberta, Pere Menal i Brufal, José Luis Navarro i Isabel Segura |
Premis
|
Manuel Castellet i Solanas (Barcelona, 19 de desembre de 1943) és un matemàtic català, catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Biografia
Entre 1960 i 1965 estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i va fer la seva tesi doctoral a l'escola de B. Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d'homotopia. El 1973 esdevingué doctor en ciències matemàtiques per la Universitat de Barcelona i el 1981 hi esdevingué catedràtic numerari de matemàtiques. Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d'un grup per a la recerca en topologia.[1]
És membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general del 1990 al 1992 i president del 1995 al 2002. Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1978-82) i el 1984 creà el Centre de Recerca Matemàtica, dependent de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual en fou director fins a l'any 2007.[2]
Entre d'altres, és membre de les Societats Matemàtiques Suïssa, Alemanya i Americana, el 1991 va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2006 la Creu de Sant Jordi.