Montanejos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMontanejos
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 04′ 05″ N, 0° 31′ 24″ O / 40.068°N,0.5232°O / 40.068; -0.5232
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Millars Modifica el valor a Wikidata
CapitalMontanejos Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població603 (2023) Modifica el valor a Wikidata (15,95 hab./km²)
GentiliciMontaneixí, montaneixina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície37,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud418 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDilluns
Festa patronalSetembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel Sandalinas Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12448 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12079 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12079 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmontanejos.es Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): amontanejos Modifica el valor a Wikidata

Montanejos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica]

El poble està enclavat a les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars. Són coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona, on es poden contemplar panorames vistosos i hi ha instal·lades múltiples vies d'escalada. Un tercer riu, el Montant, tanca el poble per la part de la carretera d'Onda.

En el riu Millars, que discorre entre estos estrets, es pot prendre el bany en piscines naturals que aporta aigües a les fonts dels Banys, de la Tancada, Zorrica, etc. Destaquen també l'embassament d'Arenós, el Morrón de Campos, el Castell, els Tres Pinitos, Cova Negra, etc.

Nuclis[modifica]

L'Alqueria, Montanejos

Montanejos compta en el seu terme municipal amb la pedania de l'Alqueria.

En 1974 el terme municipal de Campos d'Arenós va passar a formar part de Montanejos, tres anys abans de finalitzar les obres de l'embassament d'Arenós.

Localitats limítrofes[modifica]

Limita amb Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós, la Font de la Reina, Montant i Aranyel.

Història[modifica]

Es tracta d'una població d'origen àrab que naix quan l'Alquería de Abajo i l'Alquería de Arriba passen a formar part del castell de Montant. Manté la població morisca fins a 1609, any en el qual es decreta la seua expulsió.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010 2012
443 417 400 404 408 415 453 481 488 500 604 618 620

Economia[modifica]

Les activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, els serveis i el balneari.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Montanejos

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Miguel Sandalinas Collado 199 54,37% 4 ()
Partit Popular Natividad Santabibiana Tarazona 119 32,51% 2 (-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Fermín Silvestre Juan 47 12,84% 1 (+1)
Vots en blanc 1 0,27%
Total vots vàlids i regidors 366 100 % 7
Vots nuls 7 1,88%
Participació (vots vàlids més nuls) 373 83,26%**
Abstenció 75* 16,74%**
Total cens electoral 448* 100 %**
Alcalde: Miguel Sandalinas Collado (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sogorb,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Montanejos és Miguel Sandalinas Collado, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Antonio Galiana Aragón UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Antonio Galiana Aragón PDL 28/05/1983 --
1987–1991 Valentín Collado Fornàs PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Valentín Collado Fornàs PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Laureano Sandalinas Gil PP 17/06/1995 --
1999–2003 Laureano Sandalinas Gil PP 03/07/1999 --
2003–2007 Laureano Sandalinas Gil PP 14/06/2003 --
2007–2011 Laureano Sandalinas Gil PP 16/06/2007 --
2011–2015 Laureano Sandalinas Gil PP 11/06/2011 --
2015–2019 Miguel Sandalinas Collado PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Miguel Sandalinas Collado PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Miguel Sandalinas Collado PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments[modifica]

Torre de Montanejos.
  • Església de Sant Jaume. Del segle xviii. Conté valuoses pintures al fresc, obra de Lluís Antoni Planes, datades a finals del segle xviii i que seguixen l'estil que marcava en aquella època l'Acadèmia de Sant Carles, un academicisme caracteritzat pel classicisme, la moderació, l'equilibri i la norma.
  • El Castell. Restes d'un antic castell d'època musulmana situat en una posició estratègica, sobre el cim d'una muntanya situada al marge esquerre del riu Montant i des del qual es domina part del riu Millars, tot el pla que forma al seu pas per Montanejos, els camins que baixaven des de la zona de Cortes d'Arenós i Sucaina i les actuals poblacions de Montant i La Alquería. Les restes que es poden contemplar actualment són tres estructures diferenciades, dues torres i un aljub. A més s'aprecien també alguns trams de muralla.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Del segle xvii. Situada al barri de L'Alqueria. Destaquen el seu campanar i el seu pòrtic. L'estructura és d'una sola nau encara que té petites capelles adossades a ambdós murs laterals. Les rajoles o taulellets del campanar daten de la segona meitat del segle xvii i principis del segle xviii. És una rajola quadrada de cambra perquè el seu dibuix complet s'ha partit en quatre parts. Representa una roseta, fulles corbades, fruits i una palmeta en l'angle.
  • La Torre. Antiga torre de vigilància situada en el nucli urbà, enfront de l'església. És de planta circular i alçat cilíndric. Està construïda amb cudols de diferents grandàries, provinents del riu i travats amb argamassa. Actualment està adossada a l'antic palau dels Comtes de Vallterra. Se'n conserven únicament els murs mestres exteriors, ja que els interiors han estat derrocats.
  • Pont de Sant Josep. Del segle xix. Té estructura de tres arcs de mig punt i està realitzat en pedra. Pel seu interior circula una petita séquia que duu aigua de reg fins a l'Alqueria, per això es denomina pont-aqüeducte. Cap a la meitat de l'estructura s'alcen dues fornícules a ambdues parts del pont on s'han col·locat sengles panells ceràmics en els quals es representen la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep, qui dona nom al pont.
  • Los Baños. Les restes de Los Baños es troben al marge dret del riu, prop de la font del mateix nom. Hi ha dues estructures diferenciades: d'una banda un parament de pedra calcària de forma semicircular, dividit en tres cossos i, de l'altra, una altra construcció adossada, de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs. Es creu que possiblement esta darrera construcció fora posterior per la diferència de factura constructiva i que probablement es tractara d'un molí d'aigua. A més, s'hi pot contemplar una extensa xarxa de petites séquies que duen l'aigua. L'estructura de l'edifici tingué similituds amb la dels banys romans.

Llocs d'interés[modifica]

Embassament d'Arenós
  • L'Alqueria. Nucli de poques famílies, que estava rodejat d'una muralla. En este tipus d'urbanisme és molt característic el traçat irregular dels carrers, els quals solen ser estrets i poc il·luminats, i fan la sensació de ser laberíntics, ja que no permeten l'orientació ni la visió general. La ciutat es convertix en un agregat de cases que mostra un organisme compacte.
  • La Cueva Negra. Es tracta d'una cova de molt àmplies dimensions; l'accés té lloc a través d'una gran boca de 26 x 10 m després de la qual trobem una enorme cavitat amb una superfície de 2.300 m² i un volum de 40.000m3, que la convertixen en una de les sales més grans de tot el País Valencià. L'interior de la cavitat es troba ple de grans blocs de roca la disposició de les quals arriba a formar pseudogaleries, amb uns fragments de roca denominats clasts, que són producte de processos de despreniment.
  • El Chorro. Es tracta del punt de desguàs de l'Embassament d'Arenós, construït per a la regulació de cabals del riu Millars. Si descendim fins al pont situat en les proximitats del doll d'aigua podrem apreciar de prop, però de manera segura, la potència i la bellesa de l'aigua en caure, així com les espectaculars parets verticals de calcària, de més de 100 m, a través de les quals s'ha excavat esta canalització i on crida l'atenció l'extraordinària horitzontalitat dels estrats geològics.
  • Los Estrechos. Situats entre la població de Montanejos i l'embassament d'Arenós, es tracta d'un dels trams més bells del riu Millars, on encaixa, en un congost d'uns 25 m d'ample, entre parets pràcticament verticals que en alguns punts superen els 100 m d'altura. Les parets quasi verticals presenten una intenses coloracions rogenques.
  • Barranc de la Maimona. Constituïx una microrreserva de flora.
  • El Balneari.


Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se celebren a principis de setembre en honor de la Verge del Roser, Verge dels Desemparats i Sagrat Cor.
  • La Immaculada. Se celebra el 8 de desembre amb la festa de El Torico amb bous al carrer i sopars populars.
  • Nadal. El 25 de desembre es canten albaes i nadalenques pels carrers.
  • Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb benedicció d'animals, processó i repartiment dels típics rotllos o "caritat".
  • Sant Jaume. Se celebra el 25 de juliol.

Nota tràgica[modifica]

A Montanejos va morir assassinat el jove independentista catalanista Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup de joves feixistes l'any 1993.

Referències[modifica]

  1. ↑ Monferrer Gozalvo, Pablo (Secretari accidental). «Acta de la sesión extraordinaria del Ayuntamiento Pleno de Montanejos, celebrada el día quince de junio de dos mil diecinueve», 15-06-2019.
  2. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.158 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona de Sogorb «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 9-10. inserció 01869-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  4. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Montanejos», 26-05-2019. [Consulta: 26 setembre 2020].
  5. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Montanejos. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montanejos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montanejos&oldid=33192215»