Montanejos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montanejos
Escut de Montanejos
(En detall)
Localització

Localització de Montanejos respecte del País Valencià Localització de Montanejos respecte de l'Alt Millars


Municipi de l'Alt Millars
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Millars
Manc. Intermunicipal de l'Alt Millars
Sogorb
Gentilici Montaneixí, montaneixina
Predom. ling. Castellà
Pressupost 536.445,25
Superfície 37,8 km²
Altitud 418 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
607 hab.
16,06 hab/km²
Coordenades 40° 04′ 04″ N, 0° 31′ 22″ O / 40.06778°N,0.52278°O / 40.06778; -0.52278Coord.: 40° 04′ 04″ N, 0° 31′ 22″ O / 40.06778°N,0.52278°O / 40.06778; -0.52278
Distàncies 90 km de València
62 km de Castelló de la Plana
9 km de Cirat
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Montanejos i La Alquería)
4 PP i 3 PSPV
Laureano Sandalinas Gil (PP) (2007)
Codi postal 12448
Codi territorial 12079
Festes majors Setembre
Dies de mercat Dilluns
Web

Montanejos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Poble enclavat les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars on són coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona en els quals podem contemplar vistosos panorames i on s'han obert múltiples vies d'escalada. Un tercer riu, el Montant tanca el poble per la part de la carretera d'Onda.

En el riu Millars, entre aquests estrets, podem banyar-nos en piscines naturals que nodreixen les seves aigües de les fonts dels Banys, de la Tancada, Zorrica, etc. Destaquen també l'embassament d'Arenós, el Morrón de Campos, el Castell, els Tres Pinitos, Cova Negra, etc.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Montanejos compte en el seu terme municipal amb la pedania de L'Alqueria.

En l'any 1974 el terme municipal de Campos d'Arenós va passar a formar part de Montanejos, tres anys abans de finalitzar les obres de l'embassament d'Arenós.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Limita amb Cortes d'Arenós, La Pobla d'Arenós, La Font de la Reina, Montant i Aranyel.

Història[modifica | modifica el codi]

Població d'origen àrab que neix quan la Alquería de Abajo i la Alquería de Arriba passen a formar part del castell de Montant. Manté la seva població morisca fins a 1609 any en el qual es decreta la seua expulsió.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010 2012
443 417 400 404 408 415 453 481 488 500 604 618 620

Economia[modifica | modifica el codi]

Les activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, els serveis i el balneari.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991 Valentín Collado Fornas PSPV
1991 - 1995 Valentín Collado Fornas PSPV
1995 - 1999 Laureano Sandalinas Gil PP
1999 - 2003 Laureano Sandalinas Gil PP
2003 - 2007 Laureano Sandalinas Gil PP
2007 - 2011 Laureano Sandalinas Gil PP
Des del 2011 Laureano Sandalinas Gil PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Torre de Montanejos.
  • Església de Sant Jaume. Del segle XVIII. Conté valuoses puntures al fresc obra de Lluis Antoni Planesdatades a finals del segle XVIII i que seguixen l'estil que marca en aquella època l'Acadèmia de Sant Carles, l'academicisme que es caracteritza pel classicisme, la moderació, l'equilibri i la norma.
  • El Castell. Restes d'un antic castell d'època musulmana situat en una posició estratègica, sobre el cim d'una muntanya situada en el marge esquerre del riu Montant i des del qual es domina part d'aquest riu, el riu Millars, tot el pla que forma el seu pas per Montanejos, els camins que baixaven des de la zona de Cortes d'Arenós i Sucaina i les actuals poblacions de Montant i La Alquería. Les restes que es poden contemplar actualment, són tres estructures diferenciades, dues torres i un aljub. A més s'aprecien també alguns trams de muralla.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Del segle XVII. Situada al barri de L'Alqueria. Destaquen el seu campanar i el seu pòrtic. L'estructura és d'una sola nau encara que té petites capelles adossades a ambdós murs laterals. Les rajoles o taulellets del campanar daten de la segona meitat del segle XVII i principis del segle XVIII. És una rajola quadrada de cambra per que el seu dibuix complet s'ha partit en quatre parts. Representa una roseta, fulles corbades, fruits i una palmeta en l'angle.
  • La Torre. Antiga torre de vigilància. Se situa en el nucli urbà, enfront de l'església. És de planta circular i alçat cilíndric. Està construïda amb còdols de diferents grandàries, provinents del riu i travats amb argamassa. Actualment està adossada a l'antic palau dels Comtes de Vallterra. Es conserven únicament els murs mestres exteriors, ja que els interiors han estat derrocats.
  • Pont de Sant Josep. Del segle XIX. Té estructura de tres arcs de mig punt i està realitzat en pedra. Pel seu interior circula una petita séquia que duu aigua de reg fins a l'Alqueria, per això es denomina pont-aqüeducte. Cap a la meitat de l'estructura s'aixequen dues fornícules a ambdues parts del pont on s'han col·locat sengles panells ceràmics en els quals es representen a la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep, qui dóna nom a aquest pont.
  • Los Baños. Les restes de Los Banyos es troben en el marge dret del riu prop de la Font del mateix nom. Hi ha dues estructures diferenciades d'una banda hi ha un parament de pedra calcària de forma semicircular, dividida en tres cossos i que està adossada a altra construcció de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs. Es creu que possiblement aquesta construcció fos posterior per la diferència de factura constructiva i que probablement es tractés d'un molí d'aigua. A més es pot contemplar una extensa xarxa de petites séquies que duen l'aigua. L'estructura de l'edifici tingué similituds amb el dels banys romans.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • L'Alqueria. Nucli de poques families, que estava rodejat d'una muralla. En aquest tipus d'urbanisme és molt característic el traçat irregular dels carrers, les quals solen ser estretes i poc il·luminades. Donen la sensació de ser carrers laberíntics, que no permeten l'orientació ni la visió general. La ciutat es converteix en un agregat de cases que mostra un organisme compacte.
  • La Cueva Negra. Es tracta d'una cova de molt àmplies dimensions, l'accés té lloc a través d'una gran boca de 26x10 m després de la qual trobem una enorme cavitat amb una superfície de 2.300 m² i un volum de 40.000m3, que fan d'aquesta una de les majors sales de tot el País Valencià. L'interior de la cavitat es troba ple de grans blocs de roca que donada la seva disposició arriben a formar pseudogaleries, aquests fragments de roca són denominats clastos i són producte de processos de despreniment.
  • El Chorro. Es tracta del punt de desguàs de l'Embassament d'Arenós, construït per a la regulació de cabals del riu Millars. Si descendim fins al pont situat en les proximitats del doll d'aigua podrem apreciar de prop, però de forma segura, la potència i la bellesa de l'aigua al caure així com les espectaculars parets verticals de calcària, de més de 100 m, a través de les quals s'ha excavat aquesta canalització i on crida l'atenció l'extraordinària horitzontalitat dels estrats geològics.
  • Los Estrechos. Situats entre la població de Montanejos i l'embassament d'Arenós, es tracta d'un dels trams més bells del riu Millars, on encaixa, en un congost d'uns 25 m d'ample, entre parets pràcticament verticals que en alguns punts superen els 100 m d'altura. Les parets quasi vertical presenten una intenses coloracions rogenques.
  • Barranc de la Maimona. Microrreserva de flora.
  • El Balneari.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren a principis de setembre en honor a la Verge del Roser, Verge dels Desemparats i Sagrat Cor.
  • La Immaculada. Se celebra el 8 de desembre amb la festa de El Torico amb bous al carrer i sopars populars.
  • Nadal. El 25 de desembre es canten albaes i nadalenques pels carrers.
  • Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb benedicció d'animals, processó i repartiment dels típics rotllos o "caritat".
  • Sant Jaume. Se celebra el 25 de juliol.

Nota tràgica[modifica | modifica el codi]

A Montanejos va morir assassinat el jove independentista catalanista Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup de joves feixistes l'any 1993.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montanejos Modifica l'enllaç a Wikidata