Nicab
El nicab (en àrab نِقاب, niqāb), de vegades anomenat vel integral, és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, porten al cap per cobrir-se els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.[1]
Com l'hijab, és un mocador o vel (mocador al cap) islàmic. Però l'hijab cobreix només els cabells i el coll, deixant lliure tota la cara, i pot ser de qualsevol teixit, i estar lligat amb diversos abaloris. El nicab pel contrari sol ser llis i fosc, habitualment negre, i només deixa oberta una ranura a l'alçada dels ulls, per a poder veure-hi. Tampoc s'ha de confondre amb la burca, que cobreix tot el cos i sol ser d'un color més lluminós, típicament blau elèctric. El xador és una peça de vestir per al cos sencer, que en principi deixa lliure la cara.[2]
El nicab s'utilitza al golf Pèrsic, i en menys mesura al Màgrib, al Sud-est asiàtic i al subcontinent indi. En les comunitats on és tradicional el seu ús, s'aconsella que les noies el portin des de la pubertat per descobrir-se només a casa davant la família més directa. Pel seu caràcter extrem, centra les polèmiques sobre la roba adequada i el control sobre la dona: Ha estat prohibit a diversos indrets per considerar-se denigrant, mentre que en d'altres és sinònim de modèstia i pudor.
Taula de continguts |
Origen [modifica]
Aquest costum de cobrir-se tota la cara amb un vel és originari en part de la tradició vestimentària de les dones de certes classes socials de la Pèrsia preislàmica; la cultura musulmana va adoptar-lo durant la conquesta àrab de l'Orient Mig. D'altra banda, els texts religiosos de l'islam, l'Alcorà i els hadits, fan referència al fet que les dones han d'utilitzar un vel o un fulard per a ser respectades, però l'ús dels termes resta a vegades enigmàtic, ja que es poden interpretar de manera literal o simbòlica.
L'us del nicab va decaure durant l'època colonial i encara més a partir de la independència dels diversos països musulmans, ja que la majoria dels nous governs eren laics; només ha tornat a estendre's a partir dels anys vuitanta i noranta, sota la influència de l'integrisme islàmic. Legalment, les quatre escoles tradicionals de jurisprudència islàmica, o màdhhabs, preconitzen amb diferents matisos l'ús del vel per les dones, però cap considera obligatori l'ús del nicab.
L'any 2009, el clergue i acadèmic islàmic egipci Muhammad Sayyid Tantawi, gran imam de la mesquita Al-Azhar del Caire, que inclou una de les universitats més prestigioses del món musulmà, es va declarar contra l'ús del nicab[3] i el va prohibir a les seves aules tot dient que "el nicab no és res més que una tradició; no té cap lligam amb la religió, ni de prop ni de lluny" i alegant que en una aula és necessari veure la cara (el cabell, per exemple, no cal) dels alumnes per a poder interaccionar amb ells i saber si entenen el que explica.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Nicab Enciclopèdia Catalana
- ↑ «Tipus de vels». Diari Ara, 290, 16/09/2011, p. 5 [Consulta: 16 setembre 2011].
- ↑ Muhammad Sayyid Tantawi Enciclopèdia Catalana
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicab |
|
|||||||||||||||||||||||||
