Organolític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En química organometàl·lica, un organolític és un compost químic covalent format per una cadena carbonada i liti. Aquests són solubles en hidrocarburs, èters i altres solvents no aquosos. No s’utilitzen solvents aquosos perquè aquests organometàl·lics reaccionen amb aigua. També ho fan amb aire i solvents pròtics.

Com la naturalesa electropositiva del liti fa que la densitat de càrrega de l'enllaç estigui sobre l'àtom de carboni, es crea un carbanió. Per això els compostos d'organoliti són bases i nucleòfils extremadament potents.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

Aquests compostos es poden obtenir per síntesi directa mitjançant els halurs de compostos orgànics:

CH3Br + 2 Li → CH3Li + LiBr

La força directora de la reacció és la precipitació de LiBr.

També es poden sintetitzar mitjançant la reacció de transmetal·lació:

C6H5Br + n-BuLi → C6H5Li + n-BuBr

La reacció es pot donar perquè la càrrega negativa està estabilitzada en un carboni d'hibridació sp2, més que no pas en carboni d'hibridació sp3.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El Liti té quatre orbitals híbrids buits. Tres d’aquests són utilitzats en els organolítics per a fer l’enllaç Li-C però un queda lliure. Això fa que els compostos organolítics siguin àcids de Lewis i siguin solvatats pels dissolvents d’aquests mitjançant els seus parells d’electrons no enllaçants formant enllaços deficients d’electrons. Un exemple el podem trobar amb el THF, amb el qual Li fa un enllaç a 4 centres i només dos electrons:

Reactivitat[modifica | modifica el codi]

Degut al caràcter reductor del Liti, els organolítics són compostos on la cadena alquílica té caràcter de càrrega negativa, mentre que el Liti és de caràcter positiu. Això fa que aquests compostos siguin utilitzats com a nucleòfils, però molt sovint també ho són com a bases, a causa del caràcter iònic de l’enllaç C-Li, que fa que el carboni sigui un nucleòfil relativament dur.

Com a nucleòfil:

Com a base:



Usos[modifica | modifica el codi]

Els compostos d'organoliti estan fortament polaritzats a causa del caràcter electropositiu del liti. Són semblants als reactius de Grignard, però són molt més reactius. Per aquesta reactivitat són incompatibles amb aigua, oxigen (O2), i diòxid de carboni, i han de ser manejats sota atmosfera protectora com nitrogen o, preferiblement, argó.

Un ús comú dels organolítics (com n-BuLi, sec-BuLi, t-BuLi, MeLi o PhLi) és com bases molt fortes. La base ter-butilliti és la base (química) más forta comercialment disponible amb un pKa més gran de 53.

Els compostos d'organoliti s'usen també per a reaccions d'addició nucleòfila a compostos amb el grup carbonil C=O i altres àtoms de carboni electròfils.

Una utilitat important dels reactius d'organoliti és per a la preparació d'altres compostos organometàl·lics, habitualment per reacció amb halurs de metall.


Referències[modifica | modifica el codi]