Pardal de bardissa
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Prunella modularis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
El pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes comú a l'hivern a tota la Catalunya continental. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut. Pot arribar a viure 9 anys.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar. Pesa 20 g.[3] És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc. Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc. No presenta dimorfisme sexual.
[modifica] Distribució i hàbitat
Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.[4] Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).
[modifica] Ecologia
S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids. Fa un crit estrident. Camina a passes curtes i ajupit. És molt discret però no pas tímid. Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[5] A l'hivern arriben exemplars extra-pirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors. Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la Península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries.[6] No cria a les Balears.
[modifica] Referències
- ↑ Avibase (català)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Oiseaux.net (francès)
- ↑ Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
- ↑ .Nature (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. pàgina 86. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- Descripció i fotografies (anglès)
- IUCN (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Informació diversa i imatges (anglès)
- Avibase (català)
- Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- El xalambrí al Principat de Catalunya (català)
- Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
- The Taxonomicon (anglès)
- El pardal de bardissa a les Illes Britàniques (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)