Pardal de bardissa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pardal de bardissa
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Prunellidae
Gènere: Prunella
Espècie: P. modularis
Nom binomial
Prunella modularis
(Linnaeus, 1758)
Il·lustració de Prunella modularis -a baix- i Prunella montanella -dalt de tot- (circa 1905).
Prunella modularis (06 03 06).ogg
Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos).

El pardal de bardissa o xalambrí (Prunella modularis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes comú a l'hivern a tota la Catalunya continental.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 20 g[1].
  • És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.
  • Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc.
  • No presenta dimorfisme sexual.

[edita] Subespècies

[edita] Hàbitat

Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).

[edita] Distribució geogràfica

Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882[4].

[edita] Reproducció

Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la Península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries[5]. No cria a les Balears.

[edita] Alimentació

S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids.

[edita] Costums

  • Fa un crit estrident.
  • Camina a passes curtes i ajupit.
  • Molt discret però no pas tímid.
  • Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[6]
  • A l'hivern arriben exemplars extrapirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors.

[edita] Observacions

  • És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut.
  • Pot arribar a viure 9 anys.

[edita] Referències

  1. Oiseaux.net (francès)
  2. Avibase (català)
  3. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  4. Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 86. ISBN 843150434X.
  6. .Nature (anglès)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pardal de bardissa
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.