Pardal de bardissa
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar fotografiat a Bedfordshire (Regne Unit).
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Prunella modularis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El pardal de bardissa o xalambrí (Prunella modularis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes comú a l'hivern a tota la Catalunya continental.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Fa 15 cm de llargària total i 21 cm d'envergadura alar.
- Pesa 20 g[1].
- És semblant al pardal comú, però se'n diferencia en què és més esvelt i en què el seu bec és fi i fosc.
- Té les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc.
- No presenta dimorfisme sexual.
[edita] Subespècies
- Prunella modularis euxina (nord-oest d'Àsia Menor).
- Prunella modularis fuscata (muntanyes de Crimea).
- Prunella modularis hebridium (Irlanda i les Hèbrides)
- Prunella modularis mabbotti (Pirineus, sud de França, Península Ibèrica, Itàlia al sud dels Apenins i Grècia).
- Prunella modularis meinertzhageni (Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Bulgària).
- Prunella modularis modularis (centre i nord d'Europa des del centre de França, Països Baixos i Noruega fins als Urals, països balcànics, sud dels Alps i centre de Romania).
- Prunella modularis obscura (est de Turquia i Iran cap al nord a través del Caucas a les terres baixes de Crimea).
- Prunella modularis occidentalis (est d'Escòcia, Anglaterra i Gal·les)[2][3].
[edita] Hàbitat
Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i bàlec (Cytisus purgans) on és localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus).
[edita] Distribució geogràfica
Viu a Euràsia i fou introduït a Nova Zelanda entre 1867 i 1882[4].
[edita] Reproducció
Nia gairebé a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la Península Ibèrica. La seua àrea de nidificació als Països Catalans està circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un voluminós niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu està fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pèl i en el seu interior la femella covarà els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, més o menys els mateixos que, ambdós pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries[5]. No cria a les Balears.
[edita] Alimentació
S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i aràcnids.
[edita] Costums
- Fa un crit estrident.
- Camina a passes curtes i ajupit.
- Molt discret però no pas tímid.
- Aquest ocell terrejant pot ésser monògam o polígam (no és estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada)[6]
- A l'hivern arriben exemplars extrapirinencs que, junt amb els indígenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, però en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta època freda canvien els seus hàbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors.
[edita] Observacions
[edita] Referències
- ↑ Oiseaux.net (francès)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Barrie Heather i Hugh Robertson: "The Field Guide to the Birds of New Zealand" (edició revisada), Viking, 2005
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 86. ISBN 843150434X.
- ↑ .Nature (anglès)
[edita] Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- Descripció i fotografies (anglès)
- IUCN (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Informació diversa i imatges (anglès)
- Avibase (català)
- Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- El xalambrí al Principat de Catalunya (català)
- Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
- The Taxonomicon (anglès)
- El pardal de bardissa a les Illes Britàniques (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
