Plataforma de Crimea
Кримська платформа
| |
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | iniciativa legislativa popular |
| Història | |
| Creació | 2021 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | Pàgina web oficial |
    | |
La Plataforma de Crimea (en ucraïnès, Кримська платформа anglès: Crimea Platform, tàtar de Crimea: Qırım platforması) és una iniciativa diplomàtica d'Ucraïna i del seu president, Volodímir Zelenski.[1] L'objectiu de la plataforma és actuar com a un mecanisme de coordinació internacional que treballi per a restablir les relacions entre Rússia i Ucraïna a través de la reversió de l'annexió de Crimea l'any 2014 per part de la Federació Russa, realitzada després del Referèndum de l'Estatut de Crimea de 2014.
La cimera d'inauguració d'aquesta plataforma es va celebrar el 23 d'agost de 2021.[2] Algunes de les seves funcions serien la protecció dels drets humans dels tàtars de Crimea i l'alleujament de la degradació del medi ambient. El comerç en les regions del mar Negra i el mar d'Azov també és un tema que es debat en aquesta cimera.[3]
Creació i promoció[modifica]
Aquest esdeveniment va ser anunciat pel Ministeri de Reintegració dels Territoris Ocupats Temporalment i també en la 75ena sessió de l'Assemblea General de l'ONU al setembre de 2020.[4][5] La primera notícia d'aquesta plataforma va aparèixer al novembre de 2020, en la presentació que la primera viceministra d'Afers Exteriors ucraïnesa Emine Dzhaparova va fer als ambaixadors dels estats membres de la Unió Europea. Més endavant, les autoritats ucraïneses van iniciar una campanya amb l'objectiu d'involucrar països occidentals en la plataforma.[6][7][8][9] S'espera que la Plataforma de Crimea estigui representada a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.[10]
Temes de negociació i formats[modifica]
El canceller Dmitri Kuleba ha establert cinc prioritats que esdevenen temes clau per a la negociació d'aquesta plataforma:
- La consolidació de la política internacional de no-reconeixement de cap canvi en l'estatus legal internacional de Crimea.
- L'expansió i enduriment de les sancions internacionals contra Rússia.
- La seguretat internacional.
- Els drets humans.
- L'impacte de l'«ocupació» per a l'economia i el medi ambient.[11][12]
Un cop acabada la cimera les activitats de la Plataforma no cessaran. La plataforma romandrà operativa fins que «la península torni al control ucraïnès».[13]
Llistat d'assistents[modifica]
Estats membres del G7[modifica]
Canadà - president del Senat George Furey
França - ministre d'Afers Exteriors Jean-Yves Le Drian
Alemanya - ministre d'economia i energia Peter Altmaier
Itàlia - ministre d'Afers Exteriors Benedetto Della Vedova
Japó - ambaixador Kurai Takashi
Regne Unit - ministra d'estat per a Europa Wendy Morton
Estats Units - secretària d'energia Jennifer Granholm
Altres assistents[modifica]
Letònia - president Egils Levits[14]
Lituània - president Gitanas Nausėda[15]
Estònia - president Kersti Kaljulaid[16]
Polònia - president Andrzej Duda[17]
Eslovàquia - primer ministre Eduard Heger
Hongria - president János Áder
Moldàvia - president Maia Sandu[18][19]
Eslovènia - president Borut Pahor
Finlàndia - president Sauli Niinistö
Romania - primer ministre Florin Cîțu
Geòrgia - primer ministre Irakli Garibashvili[20][21]
Croàcia - primer ministre Andrej Plenković
Suècia - primer ministre Stefan Löfven- Civil Ensign of Switzerland.svg - president del Consell Nacional Andreas Aebi
Txèquia - president del Senat de la República Txeca Miloš Vystrčil
Turquia - ministre d'Afers Exteriors Mevlüt Çavuşoğlu
Espanya - secretari d'Afers Europeus Juan González-Barba Pera
Israel
Bèlgica - ministre d'Afers Exteriors Sophie Wilmès
Luxemburg - ministre d'Afers Exteriors Jean Asselborn
Àustria - ministre d'Afers Exteriors Alexander Schallenberg
Països Baixos - ministro de Comerç i Desenvolupament Tom de Bruijn
Irlanda - ministre d'Afers Exteriors Simon Coveney
Dinamarca
Bulgària - ministre d'Afers Exteriors Svetlan Stoyev
Montenegro - ministre d'Afers Exteriors George Radulovich
Macedònia del Nord - ministre d'Afers Exteriors Bujar Osmani
Portugal - ministro d'Afers Exteriors João Gomes Cravinho
Noruega - secretari d'Estat del Ministeri d'Afers Exteriors Audun Halvorsen
Nova Zelanda - ambaixador Si'alei van Toor
Malta - ambaixador Godwin Montanaro
Austràlia - ambaixador Bruce Edwards
Xipre - ambaixador Luis Telemachus
Grècia - ambaixador Vasilios Bornovas
Islàndia - ambaixador Eidun Atlason
Albània - ministre d'Afers Exteriors Olta Xhaçka
OTAN - Secretari general adjunt Mircea Geoană
Unió Europea (European Council) - president Charles Michel- Unió Europea (European Commission) - vicepresident Valdis Dombrovskis
- Consell d'Europa - secretari general Marija Pejčinović Burić
- GUAM - secretari general Altay Əfəndiyev
Oficines de la Plataforma de Crimea[modifica]
El dia de la cimera, els participants van inaugurar la oficina principal de la Plataforma de Crimea, localitzada a Kíev. El cap de l'oficina és Anton Korinevich, representant permanent del president a la República Autònoma de Crimea.[22]
Es preveu l'apertura d'oficines de la Plataforma de Crimea en diversos països signants de la declaració.[23]
Referències[modifica]
- ↑ «Crimea Platform: Ukraine's Initiative to Raise the Costs of Russia’s Occupation» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ «Festivities dedicated to the 30th anniversary of Ukraine's independence will last for 3 days - Volodymyr Zelenskyy» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «THE CRIMEAN PLATFORM WILL BECOME A FOREIGN POLICY INSTRUMENT OF THE DE-OCCUPATION STRATEGY» (en anglès), 16-03-2021. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Резніков про міжнародний майданчик для переговорів щодо Криму: «Все в процесі»» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Президент Зеленський в ООН закликав взяти участь у створенні міжнародної платформи з деокупації Криму» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Кулеба задоволений «нервовою» реакцією Росії на українську стратегію деокупації Криму» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Україна представила ЄС концепцію Кримської платформи» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Джапарова презентувала Кримську платформу в ОБСЄ» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Кримська платформа: Джапарова запросила на саміт держави-члени ЮНЕСКО» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Мезенцева: "Кримська платформа працюватиме на базі ПАРЄ"». [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «У МЗС оголосили напрямки роботи Кримської платформи» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «"Кримська платформа" розгляне питання політв'язнів на окупованому півострові - МЗС» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Представник президента Зеленського сказав, коли «Кримська платформа» завершить роботу» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Зеленский пригласил президента Литвы на 30-летие независимости Украины - Последние новости сегодня». [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ ERR. «Три украинских дня Кальюлайд: встреча с Зеленским, "Крымская платформа" и военный парад» (en rus), 22-08-2021. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Kijów | Spotkanie Prezydentów Polski i Ukrainy» (en polonès), 23-08-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-29. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Зеленский пригласил Санду на празднование 30-летия Независимости Украины». [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Зеленский пригласил Санду на 30-летие независимости Украины» (en rus). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «PM Garibashvili Addresses Crimea Platform Summit» (en anglès americà), 23-08-2021. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Ukrainian president awards Georgian PM with order of merit». [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Офіси Кримської платформи відкриють в інших країнах - Президент» (en ucraïnès). [Consulta: 26 febrer 2022].