Santa Maria de Castelló d'Empúries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Façana de la Basílica
Façana de la Basílica
Localització: Pl. Mossèn Cinto Verdaguer, 1. Castelló d'Empúries (Alt Empordà)
Coordenades: 42° 15′ 34″ N, 3° 04′ 33″ E / 42.259509°N,3.07586°E / 42.259509; 3.07586Coord.: 42° 15′ 34″ N, 3° 04′ 33″ E / 42.259509°N,3.07586°E / 42.259509; 3.07586
Construït: segle xiii al xv
Arquitecte: Ramon de Xartres
Estil: Gòtic català
Bé Cultural d'Interès Nacional
Església de Santa Maria
Tipus: Monument històric
Declaració: 03/06/1931[1]
Identificador: BCIN: 98-MH
BIC: RI-51-0000569
Santa Maria de Castelló d'Empúries situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

La Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, també coneguda com la Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries, és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà. Segons va dir Josep Pla:

« L'església parroquial, dedicada a l'Assumpta, és la catedral de l'Empordà. És el temple més important de la mitra, després de la catedral.[2] »
Josep Pla

Així doncs, Pla la considera el monument religiós més important de les terres gironines després de la Catedral de Girona, destaca per la seva monumentalitat i dimensions catedralícies. Fou construït a sobre l'església romànica primitiva, de la qual en queden alguns vestigis, com els primers pisos de la torre campanar o la gran pila baptismal.

Història[modifica | modifica el codi]

La façana principal

Després de la destrucció d'Empúries, Castelló va passar a ser capital del comtat, amb el trasllat a la vila dels comtes d'Empúries. Així, el lloc es va convertir en una zona estratègicament defensiva envoltada de muralles. Els comtes van voler que la vila acollís la seu episcopal de l'Empordà, això explicaria la seva monumentalitat.

Fou en un document de l'any 1007 quan es tingueren per primera vegada notícies d'una primera església romànica dedicada a Santa Maria establerta al paratge de Castelló d'Empúries. Es tracta d'una compra feta pel bisbe de Girona Odó als esposos Tedmar i Truitel·la d'un alou del terme de Castelló que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys anomenats «Ded» i «Bona conca». La propietat limitava, en diferents punts, amb terres de Sancta Maria de Castilione. Aquest temple romànic va ser consagrat l'any 1064.

L'obra d'estil gòtic català, que s'alçà en el mateix lloc on hi hagué aquesta primera església romànica, fou dirigida per l'arquitecte Ramon de Xartres, i es va començar a construir el 13 de febrer de l'any 1261, en temps del comte Ponç IV d'Empúries. La seva estructura arquitectònica es donà per acabada a principis del segle XV, època en què es modelà la façana, amb la bella portalada de marbre, es construïren els altars laterals i es cisellà el retaule d'alabastre de l'altar major. Té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, una dignitat que no va aconseguir malgrat els diversos intents que promogueren els comtes d'Empúries.

Durant els segles XVII i XVIII s'afegiren dues grans capelles laterals: la de la Puríssima Sang i la de Nostra Senyora dels Dolors.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Interior

Construïda sobre planta de saló, modalitat introduïda a les nostres terres pels monjos cistercencs, està formada per tres naus, una central més ampla i dos laterals. Aquestes últimes presenten la particularitat que la seva altura és diferent a la central en alguns trams.

La planta de saló comporta una disposició rectangular de l'estructura de l'església amb les capelles laterals enquadrades entre els contraforts, coronats per gàrgoles de desguàs, que sostenen els murs laterals. En la capçalera i en les dues primeres tramades, amb les naus laterals més baixes, els contraforts es veuen completats per arcbotants. Cada una de les tres naus de la planta està formada per nou voltes d'ogiva sostingudes per pilars, amb els elements propis d'aquesta construcció: els arcs formers i els quatre nervis que conflueixen en una clau.

Els grans finestrals de la part absidal de l'església devien presentar vitralls. Avui només se'n conserva un; els altres foren coberts amb plaques d'alabastre translúcid.

L'altar major és una ara (pedra consagrada) de més de tres metres de llarg, sostinguda per cinc columnes, i que serveis per a celebrar-hi la missa. Havia estat a dins del presbiteri, a l'altra banda de la reixa de ferro, però el 1973 fou traslladada al seu actual emplaçament, més a prop dels fidels.

La portalada de marbre del segle XV

La façana principal presenta una gran portalada de pedra del segle XV, atribuïda al mestre d'obres Antoni Antigó,[3] i està dividida en tres espais: dues torres campanars i un capcer central. Aquest capcer central posseeix la portalada, emmarcada entre dos pinacles. Destaca la seva bellesa formada per sis arquivoltes que delimiten el timpà i el frontó. Al timpà s'hi representa l'adoració dels Reis Mags. Les sis arquivoltes estan rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Totes les escultures són tallades amb gran perfecció i profusió de detalls. Sota les fornícules, un sòcol amb finestres cegues descansen en un banc. Damunt de la portalada i ocupant la part superior del capcer, es desplega una gran rosassa gòtica, que dóna claror a l'interior del temple.

A la banda de tramuntana es dreça el campanar (dels segles XII o XIII). Es tracta d'una torre dividida en cinc plantes amb una alçada de 36 metres que segueix encara la composició arquitectònica dels campanars romànics d'influència llombarda. Hi ha obertures d'arcs de mig punt amb columnes i capitells, frisos d'arcuacions i dents de serra. Alguns d'aquests elements mostren però, una clara orientació vers l'estil gòtic.

En moltes de les capelles laterals de l'església hi ha làpides i sepulcres amb inscripcions gòtiques i estàtues jacents. Les grans capelles de la Puríssima Sang i Nostra Senyora dels Dolors presenten decoració barroca.

Es tracta d'un clar exponent de l'arquitectura del gòtic català, quedant palès en alguns dels seus elements més característics: la volta d'ogiva, els grans pilars, els pesats contraforts a l'exterior o els grans finestrals amb vitralls.

Interior[modifica | modifica el codi]

A l'interior, paradigma del gòtic mediterrani, conté les singulars i grans piles baptismals romàniques del segle XI, dos sarcòfags comtals i un vitrall gòtics, el retaule dels Nostra Senyora dels Dolors del segle XVIII, l'orgue del segle XIX i molts altres elements d'interès.

Piles baptismals[modifica | modifica el codi]

Les piles baptismals romàniques datades del segle XI, són una de les peces més originals i de major interès que es troben a la basílica. És un vestigi de l'antiga església romànica, consagrada l'any 1064. Fou modelada a partir d'un sol bloc de pedra. La pila més gran, destinada a batejar persones adultes, mesura 1,40 metres de diàmetre i 1,12 d'altura; la petita, pel bateig d'infants, té un diàmetre de 0,78 metres d'amplada i 0,65 d'alçada. Totes dues estan envoltades d'una anella d'arcs llombards. Les seves tapes de fusta van ser recobertes de cuir per ordre del bisbe Toco, l'any 1573.

En aquestes piles s'han batejat els cristians de Castelló. Les seves dimensions s'expliquen pel fet que, fins al segle XV, el batejat era submergit en l'aigua, com encara ho fan algunes esglésies.

Retaule[modifica | modifica el codi]

Altar d'alabastre

Darrere l'enorme reixa de ferro forjat, construïda l'any 1544, dins el presbiteri, s'hi troba el retaule d'alabastre de Beuda d'estil gòtic flamíger renaixentista. Es considera una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l'escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV, a més, es tracta del darrer retaule d'aquesta tècnica al nostre país.

Constituït per sòcol i bancal i format per nombroses peces d'alabastre procedents de la Garrotxa, el retaule té una alçada total de 6,56 metres, tres dels quals corresponen a la fornícula de la Verge de la Candelera.

Detall del retaule. L'escut de Castelló.

El bancal es divideix en dos registres: l'inferior, on hi figuren deu relleus d'àngels que sostenen els escuts o símbols de les entitats promotores del retaule (per exemple, l'escut de Castelló d'Empúries, o un pa, emblema de la institució benèfica del pa senyat); i el superior, amb quadres representant escenes de la passió de Jesús. Damunt el bancal s'hi troba la fornícula de la Verge, d'1,90 metres d'alçada. A dins hi ha l'expressiva imatge de la Verge de la Candelera, que aguanta el Nen amb el braç esquerre. Les escultures presenten realisme, dramatisme, detallisme anatòmic i detallats plecs de les vestidures.

Malgrat que es considera que el retaule resta inacabat, ja que hi falten les dues ales que devien situar-se a ambdós costats de la fornícula, en la seva construcció es van seguir tres etapes: la primera, dedicada a la imatge de la Verge amb l'Infant; la segona, destinada als relleus escultòrics del bancal, i la darrera, dedicada a la fornícula i al revestiment de la part posterior del conjunt.

Les primeres notícies que es tenen sobre l'execució del retaule daten del 18 de març de 1452 i, malgrat que hi treballaren molts mestres, com ara Vicenç Borràs, el francès Ponç Gaspar aparegué el 1456 com l'autor del retaule.

Orgue[modifica | modifica el codi]

L'orgue de la basílica s'hi troba present des de finals de l'Edat Mitjana. Concretament, segons un document del 1494, va ser construït el 1419 pel mestre Pere Granyera.

De totes maneres, l'orgue que es pot observar actualment a la basílica és una realització dels primers anys del segle XIX. Concretament es va començar a construir l'any 1803 sota la responsabilitat de l'orguener Domènech Cavaillé i del seu pare, Joan Pere Cavaillé, procedents del Llenguadoc. Fou acabat per Gaietà Vilardebó el 1854 i concebut segurament per a substituir el que hi havia hagut anteriorment, ja que probablement va ser destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran. També va patir greus destrosses durant la Guerra Civil, però fou restaurat a partir del 1976 per l'orguener Gerhard Grenzig.

L'orgue consta de quatre teclats amb aproximadament 57 jocs, cadireta, orgue major, eco i recitatiu, amb pedal de 12 botons i una octava cromàtica i prop de 4.500 tubs de tota mena i caràcters.

Les tombes comtals[modifica | modifica el codi]

Sepulcre de Ponç VI d'Empúries.

La basílica conté els sepulcres d'alguns membres de la família comtal d'Empúries. Havien estat enterrats en una capella de l'ordre dels dominics als afores de Castelló; l'any 1733, les restes van ser traslladades al nou convent de Sant Domènec, edifici que avui ocupa l'Ajuntament. Després de la desamortització de 1835, el 1841, es van dipositar a Santa Maria, darrere l'altar. L'any 2002 es van examinar les tombes i es van situar als dos costats del presbiteri, perquè tinguessin més rellevància. Són les tombes de:

El 2002, en obrir els sepulcres, s'hi van trobar restes de fins a sis persones diferent, que s'hi podrien haver aplegat en algun dels trasllats previs.

Tresor[modifica | modifica el codi]

Museu parroquial

El museu parroquial, conegut com El Tresor i ubicat a la sagristia nova i a les sales annexes, és on es troba la valuosa col·lecció d'orfebreria religiosa que conserva la basílica.

En una primera sala hi ha una de les peces més significatives que hom pot observar al museu: una creu processional d'argent daurat i d'estil plateresc del segle XVI, adornada amb pedres precioses i dos medallons, que representen la Verge i Sant Joan.

Un altre dels objectes de més valor del museu és la imatge de la Verge Immaculada, realitzada tota en plata repujada i d'estil plateresc, que data del segle XVII. A la vitrina del museu també s'hi pot observar tota una col·lecció d'indumentària litúrgica de diferents èpoques i valuosos exemplars de llibres de cant gregorià.

En una segona sala, dedicada a l'exposició de pintures amb motius religiosos, hom pot observar-hi el relleu d'un retaule de Santa Caterina del segle XVIII i vuit relleus pertanyents a les trones construïdes a l'església el 1939.

En una tercera sala s'hi pot observar una mostra de la col·lecció de gerres i àmfores dels segles XIV i XV, trobades a l'interior de la basílica després d'unes reformes el 1972.

Actualment podeu gaudir de la visita al museu cada dia. Va la pena entrar-hi i observar tots els objectes i joies que s'hi exposen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
  2. Josep Pla, El meu país. O. C. VII, 96.
  3. Miquel Pujol i Canelles, La Portalada dels apòstols de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Ajuntament de Castelló d'Empúries, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Castelló d'Empúries