Sortida de l'armari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sortida de l'armari és l'acte d'una persona que de manera voluntària i pública es declara homosexual.

És la traducció de l'anglès coming out of the closet, sovint utilitzat amb l'abreviació coming out. La sortida pot realitzar-se gradualment: una persona pot sortir davant els seus amics però encara no davant dels col·legues de la feina. S'ha de diferenciar la sortida de l'armari, que és un acte voluntari de la persona LGBT, de l'outing, al qual terceres persones desvelen la identitat sexual tinguda secreta, sense el consentiment de la persona.

L'acte es pot fer de manera més o menys dramàtic per una declaració verbal als mitjans de comunicació o per manifestar-se de manera unívoca amb el seu cònjuge a un lloc públic. El resultat de la sortida o de l'outing és que hom és fora de l'armari o out. De fet, una lesbiana o un gai, que no és una persona famosa, ha de fer – com vulgui– la seva sortida cada vegada que es troba a un medi nou: una nova feina, un barri nou, com que els heteros tenen una tendència a pressuposar que tothom és hetero.

La dificultat d'un coming out depèn del context i del grau d'homofòbia de la societat o del grup sociològic al qual la persona es troba. Palesa que la situació és força diferent en un país al qual l'homosexualitat es castiga per la pena de mort o un altre que té una llei contra les discriminacions per raó d'orientació sexual. Tot i esser més fàcil al món occidental, sempre hi queden grups sociològics als quals la sortida encara avui pot tenir efectes dramàtics a la vida personal o a la carrera professional: el món de l'esport[1] i particularment del futbol,[2] dels top mànagers, de les famílies conservadores, de la majoria de les esglésies i altres religions fonamentalistes… No s'ha d'oblidar també l'homofòbia interioritzada d'un gai o d'una lesbiana que viu en un context de discriminació subtil, de bromes, de pressió social que engendra la por.[3]

A Catalunya, la llei ajuda la gent a vèncer la por i omplir-se de coratge per sortir de l'armari, tot i no ésser prou coneguda. També els Mossos d'esquadra actuen per a millorar l'atenció a les víctimes de discriminació o de violència homòfoba després d'un coming out.[4] Degut a l'evolució de la societat i la pèrdua de l'impacte dels anatemes, al món occident, la sortida de l'armari es fa a una edat més jove que en temps passats.[5] Tot i això, als Estats Units d'Amèrica, segons un estudi de l'associació de la defensa del drets dels gais i lesbianes, National Gay and Lesbian Task Force, s'estima que entre 20 i 40% dels joves sense llar són gais que han sigut fets fora de casa pels pares després d'una sortida de l'armari o gais que fugen per por de l'homofòbia parental.[6]

A poc a poc, el significat de l'expressió s'ha ampliat a altres col·lectius i situacions i s'utilitza com a sinònim de fer públic i reconèixer amb orgull alguna cosa que es mantenia oculta i que socialment pot ser considerada vergonyant.[7]

La sortida de l'armari de la premsa LGBT[modifica | modifica el codi]

A causa de les prohibicions, la censura i la manca de tolerància, la comunitat LGBT quedava discreta en la seva comunicació i les seves publicacions eren discretes, només enviades als membres en sobres anònimes i títols neutres. Vers la fi de la dècada del 1970, això va canviar i moviments alternatius, sovint guiats per l'anarcosocialisme insipirat pel maig francès, van sortir de l'armari, com De Rooie Vlinder (1976-1981) a Flandes. Les primeres revistes de difusió pública als quioscs amb títols clars van ser, entre altres, Le Gai Pied (1979-1982) a França, i als Països Baixos i Flandes Gay Krant (des del 1980 fins avui dia).

Sortides famoses[modifica | modifica el codi]

Sortides a obres d'art[modifica | modifica el codi]

Enllaços i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Virgínia Mascaró, El món de l'esport és masclista i homòfob a: Avui, 26 de juliol de 2008, pàgina 37
  2. Stuart Hodge, The Last Taboo in Footbal a: FootballFanCast.com, 8 de març de 2011 cita l'estudi dels professors anglesos Ellis Cashmor i Jamie Cleland que atribueixen aquesta situació als conservadorisme de les autoritats del futbol i no als fans. Una seva enquesta va ensenyar de 93% dels aficionats no veuen cap espai per a l'homofòbia a l'esport.
  3. Rocío Rubio, intendenta dels Mossos d'Esquadra, citada per Laura Nicolás a l'article Quan guanyar drets no posa fi a l'odi, a Avui, 17 de maig de 2010, pàgina 20
  4. Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació, citat per Laura Nicolás a l'Avui, ibidem
  5. Marilyn Elias, «Gay teens coming out earlier to peers and family», a USA Today, 7 de febrer de 2007
  6. National Gay and Lesbian Task Force, Lesbian, gay, bisexual and transgender youth: An epidemic of homelessness, 30 de gener de 2007
  7. Un exemple es troba a l'article «'Outing' espanyol» al diari Avui del 7 de juliol de 2008
  8. «Retired German Pro Soccer Player Thomas Hitzlsperger Announces He's Gay» a The Advocate, 8 de gener de 2014 (anglès)
  9. «Warum sich Klaus Wowereit als schwul outete», Die Welt, 19 de juliol de 2007, (en català: Per què Klaus Wowereit va sortir de l’armari el 2001)
  10. «World's First Full-Time Gay Male Leader: Belgium's Elio Di Rupo» a The Advocate, 6 de desembre de 2011 (anglès)
  11. El censor franquista Francisco Jordan, al seu raport redigit per a la censura sobre Un amor fora ciutat citat a: Lidwina M. van den Hout, La censura y el caso de Manuel de Pedrolo: las novelas perdidas, Chicago, University of Chicago, 2007