Sortida de l'armari

La sortida de l'armari és l'acte d'una persona que de manera voluntària i pública es declara homosexual.

És la traducció de l'anglès coming out of the closet, sovint utilitzat amb l'abreviació coming out. Quan terceres persones desvelen la identitat sexual es parla d’outing. La sortida pot realitzar-se gradualment: una persona pot sortir davant els seus amics però encara no davant dels col·legues de la feina.

L'acte es pot fer de manera més o menys dramàtic per una declaració verbal als mitjans de comunicació o per manifestar-se de manera unívoca amb el seu cònjuge a un lloc públic. El resultat de la sortida o de l'outing és que hom és fora de la armari o out. De fet, una lesbiana o un gai, que no és una persona famosa, ha de fer – com vulgui– la seva sortida cada vegada que es troba a un medi nou: una nova feina, un barri nou, com que els heteros tenen una tendència a pressuposar que tothom és hetero.

La dificultat d'un coming out depèn del context i del grau d'homofòbia de la societat o del grup sociològic al qual la persona es troba. Palesa que la situació és força diferent en un país al qual la homosexualitat es castiga per la pena de mort o un altre que té una llei contra les discriminacions per raó d'orientació sexual. Tot i esser més fàcil al món occidental, sempre hi queden grups sociològics als quals la sortida encara avui pot tenir efectes dramàtics a la vida personal o a la carrera professional: el món de l'esport i particularment del futbol, dels top mànagers, de les famílies conservadores, de la majoria de les esglésies i altres religions fonamentalistes… No s'ha d'oblidar també l'homofòbia interioritzada d'un gai o d'una lesbiana que viu en un context de discriminació subtil, de bromes, de pressió social que engendra la por.

A Catalunya, la llei ajuda la gent a vèncer la por i omplir-se de coratge per sortir de l'armari, tot i no ésser prou coneguda. També els Mossos d'esquadra actuen per a millorar l'atenció a les víctimes de discriminació o de violència homòfoba després d'un coming out. Degut a l'evolució de la societat i la pèrdua de l'impacte dels anatemes, al món occident, la sortida de l'armari es fa a una edat més jove que en temps passats. Tot i aixó, als Estats Units d'Amèrica, segons un estudi de l'associació de la defensa del drets dels gais i lesbianes, National Gay and Lesbian Task Force, s'estima que entre 20 i 40% dels joves sense llar són gais que han sigut fets fora de casa pels pares després d'una sortida de l'armari o gais que fugen per por de l'homofòbia parental.

A poc a poc, el significat de l'expressió s'ha ampliat a altres col·lectius i situacions i s'utilitza com sinònim de fer públic i reconèixer amb orgull alguna cosa que es mantenia oculta i que socialment pot ser considerada vergonyant.

Sortides de l'armari a les arts

• Escal-Vigor (1899), una novel·la de Georges Eekhoud
• Pijpelijntjes (1904), una novel·la de Jacob Israël de Haan
• Angels in America, una pel·lícula de Mike Nichols amb Emma Thompson
• Ellen DeGeneres a la sèrie Ellen
• Fucking Åmål, una pel·lícula de Lukas Moodysson

La premsa gai

Per les prohibicions, la censura i la manca de tolerància, la comunitat gai quedava discreta en la seva comunicació i les seves publicacions eren discretes, només enviades als membres en sobres anònimes i títols neutres. Vers la fi dels anys 1970, això va canviar i moviments alternatius, sovint inspirat de l'anarcosocialisme insipirat per el maig francès van sortir de l'armari com De Rooie Vlinder' (1976-1981)' a Flandes. Les primeres revistes de difusió pública als quioscs amb títols clars van ser entre altres a França Le Gai Pied (1979-1982) i als Països Baixos i Flandes de Gay Krant (1980-avui).

Enllaços i referències

• Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del País Valencià que procura, entra altres, ajuda a persones que volen sortir de l'armari.
• Col·lectiu Gai de Barcelona